Puigarnau-Espunyes a la Roca del Corb
Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta i la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep. La via en sí segueix un marcat diedre que després es transforma en una vistosa xemeneia, tota ella amb bona roca (excepte un tram del tercer llarg), totalment assegurada i ràpida de fer.
La Vall del Llobregat i la Santa Cova vistes des de la Roca del Corb
Ressenya de la via
- Via: Puigarnau-Espunyes
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: 6b/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i parabolts
- Material: 12 cintes exprés, estreps útils si no la fem tota en lliure
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via, que es troba un 50 metres a l’esquerra de la Serrat-Torras, just quan la paret canvia d’orientació; prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La primera tirada és un petit esperó que ens menarà directament al peu del diedre. Té un pas de V+ just començar, on haurem de tibar de preses petites. Un cop superat, facil fins la reunió, que es fa en un replà molt còmode. 20 metres.
L2(6b o V i Ae)
Segon llarg
El llarg s’inicia per terreny un xic extraplomat, es pot fer en Ae però si sortim per la dreta de les xapes podem abastir una bona nansa que ens permet elevar-nos i atacar la fissura. Un cop el terreny es redreça seguim escalant pel diedre, combinant encastaments amb tècnica de diedre. Es tracta d’una tirada força divertida, amb una roca millor del que sembla a primer cop d’ull. Només hem d’anar al tanto uns metres abans d’entrar a la reunió, on la roca és una mica discreta. 30 metres.
L3(V+ i Ao)
Tercera tirada
Sortim de la reunió per un petit diedre fins arribar a una bona lleixa. Anem un xic cap a l’esquerra. Ve un tram per una canal que suposadament és 6b+ en lliure, però la roca està extremadament descomposta i després de dos saques per quedar-se les preses a les mans decidim passar en A0. De seguida es pot tornar a escalar en lliure fins que ens encastem a la xemeneia i ja fàcil fins la reunió. 30 metres.
L4(V-)
Sortim de la reunió i després d’un parell de passos en placa ens encastem definitivament a la xemeneia. Es tracta d’un ramonage gens angoixant i molt assegurat que ens mena fins a la darrera reunió. 30 metres.
Descens:
Darrer llarg en xemeneia
La via és rapelable però podem sortir per dalt seguint un passamà que ens mena al cim de la Roca del Corb. Creuem la Roca en direcció al Monestir fins arribar al camí de l’Aigua.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada molt bonica.
- Darrer llarg en xemeneia molt divertit i gens angoixant.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb alguna altra via propera, com ara la Serrat-Torras.
- Molt ben equipada, és una bona opció per iniciar-se en l’escalada de diedre i xemeneia.
El que no m’ha agradat tant:
- Tram molt descompost al tercer llarg. Molta cura amb el que fem anar avall.
6 Responses to “Puigarnau-Espunyes a la Roca del Corb”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Eii Eduard!
quin recull montserratí que estas fent! felicitats per la feina!
Doncs aquesta li tinc forces ganes, amb el que m’agraden ximeneies i diedres ..hehehe sembla perfecte!
però haure de buscar-li una altre parella que la Serrat Torras si que l’he feta…o bé sempre es port buscar una estoneta curta…
Avant amb la feina!
Hola Lurdes.
Un recull de vies curtetes per aprofitar mitges jornades
La via tot i ser curta és bonica. No te la perdis!!
Bonica via, per variada i per espectacular en tants pocs metres.
Si bé estic normalment d’acord amb la teva apreciació de la dificultat, en aquesta ocasió, l’entrada al segon llarg la vaig trobar més fàcil: 6a. Potser és només qüestió d’alçada? Potser estava molt fort aquell dia (ho dubto!)? No ho recordo prou.
Molt bona feina amb les ressenyes! Endavant!
Epa Lluís!
Sí que és una via guapa per la poca llargada que té.
Respecte a la sortida de la R1, no se que dir-te… És que jo no sóc gaire alt, però tot plegat és qüestió d’apreciacions. Al meu company tampoc li va semblar 6b.
Felicitats, és una bona escalada té de tot, ambient, varietat de pasos i fins i tot roca dolentissima. Referent a la sortida de R1, el pas és atlètic, potser si que és 6a, però si fas tota la seqüència sense reposar enlloc, la graduació de 6b, per mi esta be. Salut
Bona via per fer xemeneies sense jugar-te el tipus, recordo algun tram de roca dolenta (sobretot els últims metres del L4 – pot ser que hi hagi un passamà?), però vam gaudir molt ((no hi ha res com la bona companyia)).
El bon equipament permet fer A0 a gairebé tot el que sobrepassa el Vº. El 6b potser és de piles, el pas de sortida és un cop de gas. Més difícil (en lliure) el L3, per mala roca.
Si trobeu una bamba grisa a peu de via, contacteu amb mi. La seva parella fa un any que l’espera..