Montpart a la Miranda de les Boïgues
La cara est de la Miranda de les Boïgues és un arrogant i vertical escut de roca que mira a llevant. Moltes són les vies que solquen aquest petit mar de pedra, però d’entre totes la Montpart és la gran clàssica. Amb una lògica indiscutible, guanya el cim de la Miranda anant a buscar el diedre que marca el centre de la muralla. Tot i ser curta i ràpida, es tracta d’una escalada variada i divertida que no ens deixarà indiferents.
Agulles després de la darrera nevada
Ressenya de la via
- Via: Montpart
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada (re-equipada el 2006)
- Material: 14 cintes exprés i una vaga per savines.
- Orientació: Est
- Valoració:*****
Aproximació:
Primers metres de la via
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, creuem la canal del Cirerer, tot just abans d’arribar-hi per la banda esquerra de la muntanya trobarem un corriol que puja fins al coll entre la Miranda i les Momietes. La via comença al capdamunt del collet.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Darrers metres de la segona tirada
La via s’inicia a la part més alta del coll que formen la Miranda i les Momietes. Sortim recte amunt a buscar la primera expansió que es troba a uns cinc metres del terra. De seguida es posa vertical, però trobem les preses justes per no patir. Hi ha un curt tram on les preses no són tant evidents (V+), un cop superat la verticalitat minva i aleshores hem de començar a escalar en diagonal a l’esquerra. Trobarem una primera reunió que no muntarem però que podem aprofitar per assegurar el flanqueig. Seguim flanquejant uns pocs metres fins que entrem a una balma on farem la primera reunió. 30 metres.
L2(V+)
Preciosa tercera tirada
Sortim de la balma flanquejant uns metres a l’esquerra fins entrar, superant una mini panxeta, a una fissura que haurem de resseguir, hi ha bon cantell i les assegurances hi són molt properes. Quan s’acaben les expansions hem de sortir, ja per terreny fàcil, un xic cap a la dreta i amunt per una canalera fins la reunió, molt còmoda. 25 metres.
L3(6a)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i superem un primer muret fàcil. Seguim per la placa de la dreta del diedre i quan es torna a posar dret anem combinant escalada en diedre i placa, segons ens demani el moment. Un cop superat el tram més vertical les assegurances tornen a espaiar-se. Una mica abans d’arribar a la reunió podrem llaçar una alzina. 45 metres.
Descens:
Anem a buscar la cara oest i fem un parell de desgrimpades que ens deixaran al camí d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Clàssica, lògica i amb bona roca.
- Segona tirada molt divertida.
- Darrera tirada llarga i elegant.
- Ràpida de fer, el que permet combinar-la amb altres vies d’Agulles.
18 Responses to “Montpart a la Miranda de les Boïgues”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Per fi en pieu una que ja he fet! ;P
Molt bonica, recomanable i combinable amb altres de la zona, com ara alguna de la Saca Gran.
Heheehe!!!
Tu sí que saps escollir bé. Una petita perla.
nosaltres la varem fer dijous. el marti, tot un crac, la va fer amb bambes, coses del cap.
Hahahaha!! En Martí és tot un clàssic!!! Quasi coincidim perquè també hi vam ser dijous… Clar que nosaltres ja veníem esmorzats de casa.
Hola Eduard .
Vosaltres no pareu !!
Em sembla que els primers metres que ressenyes son d’una altre via, ja que crec que l’inici de la via original se’n va a la dreta per després fer un llarg i desprotegit flanqueig a l’esquerra, passant per la reunió que cites.
salut i a tibar
Ep Joan!!
Aprofitant ara que podem, que després toca pringar i hem de quedar ben servits per poder-ho suportar
És possible que la via original fes alguna ziga-zaga a l’inici, però estant re-equipada ha quedat redreçada…
Fins aviat!!!
No pares Eduard! ahir vam anar amb el Gatsaule a fer-la i ens va agradar molt, però el tercer llarg és una passada, vaig haber de tibar en A-0 a l’arribar al pitó, en lliure surt tan sols 6a? a mí em va semblar molt difícil, entre la roca dolenta del diedre i la sorreta de la palca…potser és que no m’hi vaig saber posar.
Epa Jaume!!
Per mi podria ser 6a+/6b tranquil·lament… Però totes les ressenyes que he consultat ho cotaven com 6a i algunes 6a/Ao. Per cert, el pitó fa molta por, cap per avall i ben rovellat :-S
Hemos hecho la Montpart y es un viote guapo, se merece las 5 estrellas Eduard, y la reseña y la piada buenísimas como siempre.
No suelo cuestionar el grado de las reseñas, pero después de encadenar toda la via en libre, opino que si el tercer largo es solo 6a, digamos que es un 6a de esos de legionarios, como mínimo curioso, técnico y durillo.
Yo antes de llegar al famoso pitón del tercer largo ya le he atacado por la placa olvidándome del diedro prácticamente hasta el ultimo parabolt antes del árbol.
En el ultimo largo me hadado la sensación de que estar entrando y saliendo del diedro a la placa podía “ensigalarme” fácilmente y he preferido pillar la directa por la placa.
Por cierto, hemos hecho la Montpart y luego la Aresta Brucs a la Saca Gran, opción muy recomendable para tener un día provechoso con dos vías 5 estrellas muy próximas una de la otra.
Bona combinació de vies, un dia ben aprofitat!!
Sembla mentida que una via de només tres tirades com la Montpart a tothom li deixa la sensació d’haver fet un viote. Ho té tot i concentrat: vertical, tècnica i ambientillu. Sobre el grau del darrer llarg, personalment crec que està sobre 6b, però tinc per norma no pujar mai les graduacions de les ressenyes originals que després em critiquen i em diuen que sóc un fluix 8)
Estoy de acuerdo contigo Eduard, la Montpart es de esas vías que te deja satisfecho cuando sales por arriba, muy recomendable, y con respecto al grado lo mejor es dejar lo que de la reseña original de la via y ya esta.
En breve nos queremos meter en la Mas-Guasch de la Agulla l’Albarda. que parece que también es un viote para disfrutar trepando.
Salut y a tibarli.
Ja tardeu!!!
Una via preciosa. La clau : la sortida del diedre de quart llarg, vibració total!!!!!
Precisament ahir estava parlant amb el Manel Guasch sobre aquesta via… Tot un crack!!! Per flipar el que feien amb tants pocs recursos.
Jajajajajajaja …. huy, huy, huy, eso de “vibració total” me suena a tibarli con el ojaldre tenso como un tambor y un aleje que ti cages detras.
Nu se, ya te comentare a ver como nos ha ido.
Una via preciosa!! En lliure crec que surt sobre 6a/6a+, per la placa, finet finet, però la graduació original em sembla bé. Personalment em va entusiasmar el paisatge, l’ambientillu que agafes en només 3 llargs i la bona roca. Equipament esportiu…
Combinable: Un cop dalt pots buscar la reunió de l’aresta brucs (via Sílvia), amb un ràpel de 55m ets baix i per acabar la jornada la via Sílvia (IV/IV+, 2 llargs empalmables), equipadeta i paral·lela a la Brucs. Bonica i assequible.
HOLA
US FAIG ARRIBAR UN ACLARIMENT REFERENT A LA MOMPART DE LA MIRANDA.
EL PRIMER LLARG QUE RESSENYEU, ES UNA VARIANT, NO CORRESPON A LA VIA ORIGINAL, JO A L´ANY 1964 VIAG FER LA TERCERA ASCENSIÓ I EL PRIMER LLARG COMENÇA DES DE EL MATEIX LLOC QUE MARQUEU PERO ASCENDIES VERTICALMENT UNS METRES AMB TENDENCIA CLARA CAP A LA DERETA I DESPRES ES FEIA UN PAS DE FLANQUEIX MOL COMPROMÉS FINS ARRIBAR A SOTA D´UN PETIT NINXOL EN EL QUE ES FEIA LA PRIMERA REUNIÓ, DES DE AQUESTA UN LLARG FLANQUEIX CAP A LA ESQUERRA ENS PORTABA A LA SEGONA REUNIÓ , QUE ES LA PRIMERA DE LA VOSTRA RESSENYA. LA RESTA ES CORRECTE.JO CREC QUE ERA EL LLARG MES COMPROMÉS DE TOTA LA VIA LLEVAT QUE ERA FRANCAMENT DIFICIL I EN AQUELLA EPOCA ESTABA TOTALMENT DESPROTEGIT.
AL LLARG DELS ANYS HI TORNAT A FER AQUESTA ASCENSIÓ UN TOTAL DE QUATRE VEGADES MES ,DONCS CREC QUE ES UNA DE LES MILLORS ASCENSIÓN DE LES AGULLES, I SEMPRE HO HI FET PER EL MATEIX ITINERARI.
US CONVIDO A PROBAR-HO.
UNA ANECDOTA, ELS BURILS ANTICS DE LA VIA SON ELS QUE VAN SOBRAR DE LA BOI ROCA DE LA TROMPA DE L´ELEFANT.
SALUTACIONS
Gràcies pels aclariments i les anècdotes Vicenç!! Enriqueixen i donen perspectiva.
Magnificas reseñas, gran punto de referencia para buscar paredes y agullas en Montserrat, si necesitais fotos de Montserrat alguna tengo, saludos y bona pressa!!
Joker
Merci Joker! M’apunto això de les fotos, que a vegades costa de aconseguir-ne alguna de bona!
Bones escalades!