Aresta Brucs del Pingüí

L’Agulla del Pingüí resta mig amagada al cor de la regió d’Agulles. No obstant, la seva Aresta Brucs, no té res a envejar a altres Agulles de més renom. La via es troba equipada amb parabolts i només ens caldrà cinc cintes per repetir aquest curt però bonic itinerari.

Ressenya de la via

• Via: Aresta Brucs
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 60 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 5 cintes exprés i una vaga per savinera
• Orientació: Sud
• Valoració:***

Aproximació:

Primera tirada

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra. Pugem fins arribar al coll, on comença la via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV)

La via s’inicia al coll que hi ha entre l’Agulla de l’Esquelet i el Pingüí. Pujarem per la placa inclinada a caçar el primer parabolt, que es troba a uns 5 metres del terra.

Na Paula desmuntant el 1er llarg

Un cop xapat no hem d’anar cap a la dreta (Via Hello Harry). Seguim en lleugera tendència a l’esquerra fins que trobem la següent expansió. Un cop xapada anirem en tendència a la dreta, sempre cercant la lògica. Trobarem una altra expansió. Ara pujarem recte amunt fins situar-nos sota el sostre. Un cop estiguem a l’alçada del sostre flanquegem cap a la dreta fins entrar a la reunió. 35 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió i anem a llaçar una savina que tenim una mica a la dreta. Un cop llaçada pugem un ressalt i flanquegem cap a l’esquerra fins entrar a una placa vertical.

Inici del segon llarg

Al principi trobarem grans còdols, però de seguida la presa es torna més escadussera. Després d’uns metres més fins la placa es comença a inclinar i es torna més fàcil fins que arribem a la reunió. 25 metres.

Descens:

Ràpel de 10 metres per la vessant nord-oest. El ràpel ens deixa a la canal entre el Pingüí i la Vespa. La baixem i arribem a la canal que hem pres per pujar.

El que més m’ha agradat:

• Via lògica i amb bon rocam.
• Equipada amb criteri.
• Ideal per combinar amb altres vies veïnes.

El que no m’ha agradat tant:

• Es fa curta.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya