Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al cim de l’Agulla per gaudir d’una de les vistes més màgiques de tot el Serrat.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret. La via s’inicia just al coll.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
Inici de la segona tirada
La via comença just al coll. Hem de sortir en direcció una petita balma. Un cop hi arribem fem un curt flanqueig a l’esquerra i sortim amunt. Val la pena escalar sense preses per tal de gaudir cada un dels passos i dels còdols que anem trobant. La via va a buscar una balma molt evident que és on muntarem la primera reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió per l’esquerra (no seguir les assegurances de la dreta que pertanyen a la via Om Mani Padme Hum). La sortida potser és un xic vertical, però de nou les preses són de somni.
Na Paula al segon llarg
Continuem recte amunt fins arribar a un petit ressalt (pas clau del llarg) que superarem per l’esquerra. No hem de patir perquè el pas es troba molt ben assegurat amb una expansió. Continuem ara per terreny més inclinat; trobarem una reunió que no muntarem donat que la nostra es troba uns pocs metres més amunt. 40 metres.
L3(III+)
Només ens queda superar una darrera rampa de III que ens menarà a la darrera reunió. Aquesta tirada és neta, però les dificultats són inexistents. 15 metres.
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- 100% lògica.
- La via es troba ben assegurada, amb les expansions justes.
- Molt bona roca i dificultat molt assequible, la fan una bona candidata per tots aquells que comencen a fer vies com a primers de corda.
El que no m’ha agradat tant:
- Que la creuï la Om Mani Padme Hum. Personalment crec que és una via que no calia…
15 Responses to “Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret”
Trackbacks / Pingbacks
- - 29 desembre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Bona ressenya i molt bona via!
Totalment d’acord amb tu, la Om mani padme um no calia, potser no hi havia prou espai… He parlat amb vàries persones que creient fer l’aresta brucs s’han acabat posant a la om mani, els químics són massa llaminers. Sobretot a la sortida de la R1, amb lo estètica que és la sortida de la bauma i la penya li fot recte amunt pels químics…
Sí que és una pena Albert… I més quan has de creuar una via tant lògica com aquesta. El cas contrari és l’Aitor, que sempre manté la distància amb l’Aresta Brucs, per mi molt recomanable per combinar-la amb aquesta i aprofitar la caminada.
Veig que us heu tirat a Agulles, ja està bé, que així hi trobo una bona tria de ressenyes per fer alguna tarda…. Segur que n’aprofito alguna!
Hehehe!! És que feia molt temps que no ens hi perdíem per allà. Quan tornes et fas creus com has pogut estar tant de temps sense venir-hi. Per mi Agulles és un lloc molt especial, com un bosc petrificat que amaga perles tant maques com aquesta via.
Ostres!! Ahir varem estar fent l’aresta Brucs de la saca gran , gracies a les vostres recomanacions . Ens hagues agradat coneixer-vos!!. Una altre vegada serà!!.Teniu un dels millors blogs de ressenyes , continueu així!
Molt bonica la Cerdà-Riera de la Saca, enorabona!!! Nosaltres però, vam estar-hi dissabte. Segur que coincidim algun dia!!
Salut i força muntanya!!
Eiii “Recauxutat”, merci per el piropo!
La veritat tenim sort perquè l’edu es dedica a tot aquest mundo de Internet, disseny web… aleshores es molt mes fàcil. Jo tan sol escalo, faig fotos i conto les segurances dels llargs!!! (bona feina la mia…)
Ara veig que per vosaltres ja ha arribat la primavera o casi millor el estiu!!! M’agrada la teva combinació de peus de gat i mitjons!
I a veure si la propera coincidim…
És una llàstima que la Ommi creui la Brucs, de fet la gent és perd seguint asegurances que no toquen. En tot cas aquest web ajuda a clarificar les rutes. Imagineu quina flipada el primer que es va enfilar per l’aresta, buscant les debilitats. Ara fa poc encara vaig saber trobar on s’havia pitonat… Tot i les asegurances encar conserva molta frescura de l’original, que la Ommi no té. Endavant amb la feina eduard i Paula!!!
Hola Bernat…
Merci per els ànims i felicitats a tu també per la feina feta en la via d’en Carles.
Vam coincidir al Gorro Frigi, nosaltres fèiem la Magic Line el mateix dia que vostès acabaven l’operació paraboltverd.
Vam parlar alguna estona en al via, no se si et recordes, nosaltres som l’eduard i la paula.
Fins la propera!!
Per cert a la dent d’Orlu també varem anar amb les vostres indicacions de la tapas sans dalle , Gracies per animar-me a anar una mica més a la moda dels mitjons!!jejejejej
Una de les primeres escalades!
Agulles realment es especial i per mi un record per sempre associat a la descoberta d’aquest món.
Ara sembla que els camins em portin cap a altres llocs…però agulles sempre serà màgic!
L’important no és el lloc sinó poder seguir gaudint de la descoberta.
tengo que daros las gracias por hacerme recordar ese ambiente magico que se respira en Agulles por la mañana cuando te dispones a subirte a alguna piedra de estas y la Agulla de l´arbret es una muy especial a pesar de que no es muy complicada siempre es espectacular el paisaje.Fue la primera escalada que hice despues de muchos años de haber dejado de subirme por las piedras me impresionaron mucho los rapeles en definitiva me lo pase pipa . era como volver al hogar despues de mucho tiempo de haber estado fuera. Se puede masticar la energia que tiene Agullas.por muy mal que estes siempre espera tu regreso . .
Un abrazo a todos.
Què boniques les sensacions que expliques!! És el millor de l’escalada; el de menys és la via, el grau, etc. El que realment conta és el sentir, el tacte, el retrobar-se amb un mateix i la plenitud que resta després d’un dia a la muntanya… En definitiva les coses que fan que realment existim.