Xemeneia Torras-Homet a l’Esquelet
L’Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts, que seran suficients perquè progressem amb tota tranquil·litat. Del tot recomanable.
Regió d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Xemeneia Torras-Homet
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada
- Material: 4 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. La primera Agulla que trobem a l’esquerra és l’Esquelet, fàcil d’identificar per la llastra adossada que té a la cara sud. Un cop siguem a l’alçada de l’agulla deixem el corriol i arribem al peu de via.
Primers metres de la xemeneia
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(III)
El primer llarg és un pur tràmit per arribar a la R-1. Començarem a la placa que hi ha a l’esquerra de la canal i al cap d’una desena de metres ens ficarem a la canal i acabarem d’arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada és pot fer desencordats sense cap problema. 25 metres.
L2(IV+)
La segona tirada és un llarg extraordinari. Pugem un metre per la placa i encastem mig cos a la xemeneia, d’aquesta manera superem els primers metres que són els menys fàcils. De seguida que puguem hem d’entrar a la xemeneia, però mai massa endins. Progressarem en tècnica de ramonage gens angoixant.
En Marc arribant al cim
Trobarem una reunió, que no val la pena muntar, però que podem aprofitar com assegurança de progressió. La xemeneia es va eixamplant fins que ens resultarà més fàcil progressar per la placa. Els darrers metres els escalem per un diedre senzill que ens mena al cim de l’Esquelet. Muntem la reunió a una alzina. 45 metres.
Descens:
Des-grimpem uns metres per la vessant nord fins que trobem la instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 15 metres que ens deixa al coll que hi ha entre l’Esquelet i el Pingüí. Podem aprofitar per empalmar amb l’Aresta Brucs del Pingüí o bé donar per conclosa la jornada baixant per la canal de la dreta.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstica xemeneia neta, amb l’amplada justa per gaudir-la del primer al darrer metre.
- Bona roca.
- Ben restaurada.
6 Responses to “Xemeneia Torras-Homet a l’Esquelet”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Aquesta via és super divertida, realment em va agradar molt! Només té un problema, es fa curta…. I també vam fer desencordat el primer llarg, no me l’imagino amb corda tan ple de branques!
Una via que no deixa indiferent! la restauració l’hem d’agraïr a l’amic Toni i al Josep que l’acompanyava, ah! i per cert, jo el primer llarg el vaig fer amb corda, ara però, anant per la placa i llaçant alguna “farigola” com diu el Joan! surt un llarg maco.
Ep família!!
La veritat és que és una ‘disfrutada’ la xemeneia, nosaltres la vam fer el mateix dia que la Montpart. Llàstima que no sigui més llarga… Després vaig pensar que podíem haver seguit amb la xemeneia del Pingüí… I mira que havia vist els vostres posts!!
És guapíssima, jo sortint cap el cim vaig posar un catxarro, ja que podia…, és que el darrer bolt estava ja una mica lluny. Per cert , està molt sobada l’arrencada del segon llarg eh?. Tota una restauració feta amb un criteri excel·lent. Per cert, la primera escenció és d’en Torras , en solitari amb les cordes a l’esquena. Tot el material que hi ha és de repeticions anteriors… Així m’ho va explicar ell quan jo la vaig fer amb el pare ara fa, moooooots anys. Eduard, et sap greu que posi un enllaç al nostre blog cap el teu. Molta colla del nostre centre em comenta la gran feina que feu.
Una abraçada
Ep Bernat!!
La sortida de la R potser està una mica rentadeta
però si t’hi poses bé ni te n’adones 
La restauració exemplar.
Encantat de que en enllacis… Com pots veure jo no et vaig demanar permís
Hola,
em sap greu haver de contradir una de les apreciacions benintencionades que hi ha als comentaris d’aquesta via.
És impossible felicitar-se de la restauració d’una via quan realment és un greuge per a ella i els seu aperturista. En Torras no burilava mai (i pitonava poc) i això vol dir que la via era neta. Les seves escalades són i seran una lliçó esportiva i humana per a tothom.
La millor restauració d’aquesta xemeneia és deixar que l’aire corri sobre el rocam sense la nosa del metall.
Pot semblar radical, però és una valoració d’allò més tranquil·la.
Ricard Darder