Desirée al Cavall Bernat

El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i podrem gaudir d’una escalada del tot variada i exigent.

El Cavall Bernat, Diables, l'Aeri i el Serrat del Moro

Ressenya de la via

• Via: Desirée
• Zona: Montserrat – Cavall Bernat
• Dificultat: 6a/Ae (MD+)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 210 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun clau (re-equipada el 2006)
• Material: 15 cintes exprés (25 cintes si xapem tot l’artificial de la quarta tirada) un cordino per llaçar un merlet al quart llarg i un estrep
• Orientació: Nord-est
• Valoració:*****

Primera tirada

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+/Ao)

Inici de la llastra el L2

Per localitzar el peu de via ens pot servir una balma que hi ha a uns quinze metres del terra. La via s’inicia a la perpendicular d’aquesta, tot just deixar el passamà. El primers metres són en lliure sobre una placa que va guanyant verticalitat, la presa és petita i la roca a estones una mica escamosa, però es fa bé. A l’alçada de la balma el tema es posa més vertical i és aleshores quan s’imposa una escalada més combinada en A0 i sortides en lliure fins a V+. Podrem forçar el que vulguem, donat que aquest tram està equipat per fer-se en Ae. Abans d’arribar a la reunió hi ha un pas de V. La primera reunió és especialment incòmoda. 45 metres.

Tercer llarg

L2(6a/Ao)

Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta amb un parell de passos d’Ao fins caçar una llastra fina. Escalem la llastra en bavaresa, molt divertida i assequible. Quan aquesta s’acaba escalem per la placa, fent ziga-zagues en tendència cap a l’esquerra i buscant la millor opció, no sempre evident, fins que ens trobem escalant ben bé pel mig de l’esperó. Tenim un pas fi per entrar a la r. 40 metres.

L3(6a/Ae)

Iniciem el llarg en Ae gens exigent fins que sortim a una mena de placa inclinada que va guanyant verticalitat (i la roca perdent qualitat) progressivament. En aquest tram l’escalada és força obligada. Evitarem un sostre anant cap a l’esquerra i farem uns darrers metres més senzills i amb millor roca resseguint una bona fissura.

Quart llarg

L4(Ae)

Tirada d’artificial equipat. Les assegurances, generalment es troben bastant aprop. Per xapar totes les assegurances haurem de menester 25 cintes exprés. Al darrer terç de la tirada trobem un pas força llarg i per superar-lo haurem de llaçar un merlet (que sembla especialment dissenyat per això). Nosaltres l’hem trobat llaçat, però porteu un cordino per si un cas. Per atènyer la reunió haurem de sortir en lliure fàcil un parell de metres. 45 metres.

L5(6a)

El merlet més famós del Cavall

Sortim cap a la dreta per anar a caçar un bons còdols i superem un petit muret amb bona presa. Flanquegem un pèl a l’esquerra i ataquem una petita panxa (V+/6a). Un cop superada continuem  per la fissura amb molt bon cantell i un ambient de primera categoria. A la fissura l’escalada és obligada, però les bones preses ens ajudaran a seguir amunt. Quan la fissura s’acaba ens quedaran uns pocs metres fàcils sobre placa per arribar a la reunió, aquesta sí, molt còmoda. 35 metres.

L6(IV)

Llarg de tràmit per arribar al cim on haurem de superar un petit ressalt. 10 metres.

5a tirada, una de les millors

Descens:

Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 30 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Segon, tercer i cinquè llargs de primera categoria.
• Divertit pas de merlet a l’artificial del quart llarg.
• Ambient assegurat des dels primers metres.
• Ben equipada, encara que haurem de tenir en compte que hi ha trams on el V+ és força obligat.
• Totes les reunions són rapelables.

El que no m’ha agradat tant:

• Les reunions, excepte la quarta i la cinquena són força incòmodes, sobretot la primera.

Descarregar PDF de la ressenya i la piada