Aresta dels Piteus a la Roca Subirana
Situada a la Vall de Lord, la Roca Subirana ofereix una sèrie de recents obertures. En destaca especialment per la lògica del seu traçat l’Aresta dels Piteus: una via compromesa, amb les assegurances imprescindibles, grau assequible i rocam impredictible… Més que escalar haurem de levitar pel traçat, acariciant cada un dels còdols com si fossin de sucre cremat. Via recomanable pels amants del precari.
Feina feta
Ressenya de la via
- Via: Aresta dels Piteus
- Zona: Sant Llorenç de Morunys – Roca Subirana
- Dificultat: V (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb 8 parabolts i un parell de claus.
- Material: 6 Cintes exprés, joc de tascons i bagues per savines.
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Na Paula als primers metres de la via
Aproximació:
Des de la població de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 direcció Coll de Jou i Solsona. Un cop a les afores del poble arribarem a una corba molt tancada de dretes on hi ha un desviament direcció el Santuari de Lord. El prenem i un cop passat el túnel aparquem el vehicle. Seguim a peu direcció al santuari i prenem el primer camí de terra a mà esquerra, que puja suaument fent un parell o tres de corbes tancades fins desdibuixar-se a un collet sense arbres. Tenim, des d’aquest punt, la Roca Subirana davant nostre. Només haurem de baixar per un corriol que ens menarà fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primers metres del L2
L1(IV+)
La via s’inicia a la banda esquerra de l’evident esperó. Anirem escalant amb molt de ‘carinyu’ per la placa fins situar-nos al mateix fil de l’esperó. La dificultat és baixa i la fiabilitat de la roca també, així que haurem d’extremar les precaucions abans d’arribar al primer parabolt, que està força amunt. Al cap d’uns metres trobarem una altra expansió i més amunt, una zona fissurada i molt trencada on hi ha emplaçat un pitó. Un cop passat el pitó anirem en lleugera tendència a la dreta fins arribar a una alzina que llaçarem.
Segona tirada
Pugem sobre una placa i anem marcadament cap a l’esquerra, on es troba la primera reunió. Al tanto en seguir amunt donat que es veu un parabolt que és de la següent tirada. 2 parabolts i un clau; 50 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió de nou cap a la dreta per anar a buscar el fil de l’esperó. Aquí el terreny s’adreça un xic i la roca continua essent igual de trencadissa. Entre el primer i el segon parabolt d’aquesta tirada tenim la possibilitat de llaçar un bon merlet (dels pocs que no són inestables).
Tercer llarg
Un cop a l’alçada de la segona expansió la dificultat va minvant i nosaltres hem de continuar flotant pel fil de l’esperó. Trobarem un pont de roca i de seguida un arbre per llaçar. Un cop passat l’arbre anem una mica a la dreta per després tornar a l’esquerra. Hi ha una llastra que admet un tascó del 12. La reunió es fa un pèl a l’esquerra del fil de l’esperó. 5 parabolts; 45 metres.
L3(V-)
Sortim cap a la dreta i de seguida tirem cap amunt cercant el terreny més lògic per guanyar una fissura que ens queda amunt a l’esquerra. A la fissura hi ha emplaçat un pitó. Un cop xapat anem cap a la dreta i escalem una bonica i curta placa bastant vertical i amb bona roca, protegida per un parabolt. Un cop sortim d’aquest curt tram més exigent s’acaben les dificultats i arribem a la darrera reunió. Un pitó i un parabolt. 15 metres.
Darrers metres de la via amb el pantà de la Llosa al fons
Descens:
Nosaltres hem optat per seguir crestejant tota la Roca Subirana d’est a oest. Quan arribem a l’extrem occidental fem un ràpel des d’un arbre (vagues i mallon) per la cara sud.
El que més m’ha agradat:
- Escalada exigent i autèntica, que busca la lògica d’una roca molt precària per guanyar l’estètica aresta est.
- Entorn magnífic, amb vistes impressionants sobre els Bastets, Sant Llorenç i la Llosa del Cavall.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca extraordinariament dolenta, que desmereix la via.
- Només per romàntics i amants del precari.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Cal parar especial atenció a l’estat de la roca, força descomposta en general
Directa Estel a la Roca Gran d’en Ferrús
La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una via per gaudir-la sense presses, assaborint cada un dels passos i del quasi sempre excel·lent conglomerat que ens regala aquest feréstec racó del Berguedà… Només ens quedarà treure’ns el barret.
De entre els pins rojos emergeix arrogant la Roca Gran d'en Ferrús
Ressenya de la via
- Via: Directa Estel
- Zona: Serra d’Ensija – Roca Gran d’en Ferrús
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 290 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi equipada amb burins en bon estat i algun pitó
- Material: 12 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends i alguna baga per llaçar arbres
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
L'Enric a la primera tirada de la via
Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Al cap de pocs metres haurem de deixar el vehicle donat que uns blocs ens barren el pas. Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. A l’arribar a l’alçada del pilar sud-est ens desviem en direcció uns pins molt alts. La via comença just on hi ha una pedra en memòria de l’Ignasi Cisa.
Diedre del segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia a al costat d’un gran pi. Hem de trobar una pedra amb una inscripció en record de l’Ignasi Cisa. Pujarem per una rampa en direcció un evident sostre ataronjat. La rampa es redreça i trobarem una fissura amb un pitó. Un cop xapat escalem un ressalt esglaonat i evitem el sostre pel seu costat dret amb un pas força bonic. Un cop superat anem en tendència a l’esquerra i fem reunió. 3 burins i un pitó. 35 metres.
Tercera tirada de la via
L2(V+)
Sortim de la reunió pel diedre. De seguida es posa vertical i ens hem de col·locar bé per xapar el segon burí. Un cop xapat sortim del diedre en diagonal cap a la dreta, ja per terreny més fàcil. Trobarem un pitó. Seguim navegant en diagonal a la dreta. La distància entre assegurances és gran, però l’escalada és fàcil i la roca de molt bona qualitat. Haurem de creuar una fissura ampla i després pujar recte amunt amb uns passos d’adherència fins la reunió. 4 burins i un clau. 25 metres.
L3(6a)
Primers metres del L4
Sortim flanquejant cap a la dreta uns quants metres per una mena de vira fins que veiem el primer burí a la placa. Escalem la placa, que es va redreçant fins superar un petit sostre ben protegit i amb molt bon cantell. Un cop sobre el sostret flanquegem cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre. Pugem pel diedre fins que arribem a un sostre que el tanca. L’evitem anant a l’esquerra, fet que ens deixa a una placa molt compacta. Escalem uns metres més i flanquegem cap a la dreta fins la reunió després d’haver xapat el darrer burí de la tirada. 7 burins i un espit. 35 metres.
L4(6a)
Arribant a la R-5
Juntament amb l’anterior, són els dos llargs més bonics de la via. Sortim un pèl a la dreta i de seguida recte amunt. Escalem per una placa vertical i mantinguda, amb bons cantells i assegurances seguides (cada tres/quatre metres) fins que arribem a una fissura ampla, però ja menys vertical, que hem de protegir (hi entra a caldo el Camelot número 2). Evitem un desplom anant cap a l’esquerra per una nova fissura; ens enfilem a una placa, de nou amb molt bona roca i seguim uns quants metres fins la reunió. 8 burins. 40 metres.
L5(V)
Flanqueig del L6
A partir d’aquesta tirada minva la verticalitat de la via i també l’excel·lència de la roca, fet que ens obligarà a escalar amb una mica més de tacte. Sortim recte amunt per un diedre molt obert a caçar el primer clau que tenim uns cinc metres per sobre de la reunió. Un cop xapat anem cap a la dreta fins situar-nos sobre una bona placa. Pugem uns metres, primer recte i després en lleugera tendència a l’esquerra fins que entrem a un diedre inclinat (roca discreta). Seguim pel diedre fins entrar a la reunió. Un clau i 3 burins. 35 metres.
L6(V)
Arribant a la R-6
Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un pi. Un cop llaçat flanquegem en diagonal cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre una mica vegetat. Trobarem un pont de roca. Seguim pel diedre i superem uns blocs per l’esquerra per de seguida tornar a la dreta i fer reunió. En aquesta hi ha una placa commemorativa en memòria de l’aperturista. Un pont de roca i un burí. 30 metres.
L7(V)
Només sortir a l’esquerra hi ha una petita fissura vertical on hi entra molt bé un tascó petit. És recomanable protegir-la, donat que haurem de fer un bon tram sense possibilitat de posar res.
Setena tirada
Anem cap a l’esquerra i superem una sèrie de ressalts que ens deixen davant un mur vertical amb bona roca. Un cop superat anem uns metres a la dreta i muntem la reunió en un pi i un pont de roca. 3 burins. 25 metres.
L8(IV)
Sortim un parell de metres amunt i anem cap a la dreta. Trobarem una sèrie de blocs que ens barren el pas, els anem rodejant per la dreta fins que trobem el pas més lògic. Seguim superant una sèrie de ressalts fins que arribem a un pi on muntem la reunió; aquesta es pot reforçar amb friends al gust. Tirada neta. 45 metres.
Jugant amb els tascons a la 8a tirada
L9(III)
Només ens resta superar un darrer ressalt i seguir per terreny fàcil fins fer la reunió a un pì. Tirada neta. 15 metres.
Descens:
Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Intel·ligent i lògica, amb trams de gran bellesa, sobretot la tercera i la quarta tirada.
- Ben assegurada, quan les assegurances es distancien sempre hi ha possibilitat per l’autoprotecció. Quan l’escalada és compromesa mai és exposada.
- Entorn magnífic.
- Roca exel·lent als quatre primers llargs.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun curt tram amb roca discreta… Tot i així, mai escalem en roca realment dolenta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Cloenda del jorn
Novena Simfonia a la Cadireta
La Cadireta és coneguda sobretot per la via Anglada-Guillamon i l’impressionant sostre que supera aquesta per arribar al cim de l’agulla. La Novena Simfonia al vessant oest, ens proposa una ascensió amb menys artificial que les seves veïnes i un inconfusible sabor montserratí. Oberta en solitari per Santi Puig, busca la línia que quedava entre la GAM i la Xacó-Barés, guanyant de forma lògica el cim de la Cadireta. Amb roca més que discreta, la via es troba ben assegurada a base d’espits i algun clau i només ens caldrà un tascó mitjà i un estrep per repetir-la.
La Cadireta també és coneguda com el Morro de Gos... Quan ens situem a sota entenem el perquè d'aquest nom
Ressenya de la via
- Via: Novena Simfonia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 110 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits i algun clau
- Material: 12 cintes exprés, un estrep i un tascó mitjà per protegir la fissura del segon i quart llarg.
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol que ens mena a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la Xacó-Barés. Haurem de guanyar un petit mur de presa menuda. La dificultat es troba per xapar el segon espit. Un cop xapat recte amunt amb cura (que es trenca) fins que arribem a l’alçada d’un arbust (vaga). Creuem cap a la dreta fins situar-nos al peu d’una fissura diagonal.
Segona tirada
Aquest tram no és difícil, però la roca de la fissura et fa anar concentrat. Un cop superada, el rocam millora lleugerament i arribem sobre el pedestal. anem cap a l’esquerra i pugem a una mena de plataforma on es munta la primera reunió. 30 metres.
L2(6a/Ae)
Sortim recte amunt per de seguida anar cap a la dreta, la presa és bona, però l’aspecte és poc encoratjador; per sort els espits estan molt junts i això ajuda a no patir. Un cop passat el tram més exigent hem de guanyar una rampa fàcil on desapareixen les assegurances (la roca també millora).
Progressant en artificial a la tercera tirada
Arribarem a una panxa amb una fissura. Haurem d’equipar la fissura per protegir el pas, un V+ molt bonic. A la fissura hi entren molt bé els tascons; val la penar mirar-s’ho ja que un error per superar la panxa ens faria anar molt avall. Un cop superat el tram resta una secció d’artificial que ens mena fins la reunió, per cert, força incòmoda. 30 metres.
L3(IV+/Ae)
Superem un extraplom amb un pas d’Ae i fem una fàcil sortida en lliure que ens deixa a una bona plataforma. Des d’aquesta s’inicia un nou tram d’Ae que avança per una mena de diedre. Quan el diedre s’acaba flanquegem amb un darrer pas d’artificial i seguim en lliure fàcil cap a l’esquerra fins la reunió. 25 metres.
L4(6a)
Superem curt mur vertical amb la millor roca de la via per sortir a la part superior de l’agulla. Des d’allí ens dirigim a la bola somital que guanyarem per un petit diedre molt descompost que podrem protegir amb algun tascó mitjà. Fem reunió al cim. 25 metres.
Curta i fàcil sortida en lliure a l'inici de la tercera tirada
Descens:
Dos ràpels, un de 30 i un de 50 metres o bé tres ràpels, un de 30 i dos de 25 (el segon des d’un arbre del pedestal)
El que més m’ha agradat:
- Via variada, amb força lliure per ser a la Cadireta.
- Ideal per les tardes de primavera amb sol fins a darrera hora o bé pels matins d’estiu amb ombra.
- Ben equipada als trams compromesos per no patir.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca molt discreta, a tots els trams en lliure se’m va quedar alguna cosa a la mà.
Àrea de servei al Mirador dels Ermitans
Just a la dreta de la popular Camí de l’Alsina puja l’Àrea de servei, una interessant via de caire esportiu on destaca l’excel·lent segon llarg: un mur vertical de forats on la pila serà fonamental. La roca és en tot moment de primera qualitat i l’equipament, a base d’espits, ben fet. En definitiva, una bona manera d’arribar a Sant Benet sense tenir que pujar tantes escales.
Ressenya de la via
- Via: Àrea de servei
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Primera tirada de la via
Aproximació:
Sortim del Monestir en direcció a Sant Benet per les Escales dels Pobres. Travessarem un petit pont de fusta, continuem pujant, farem un primer revolt tancat a la dreta; quan arribem al següent revolt tancat cap a l’esquerra, veurem un corriol que s’endinsa al bosc. Seguim el corriol i en un moment serem a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada un cop superat el tram més potent
La via s’inicia uns metres a la dreta del tercer llarg del Camí de l’Alsina. Començarem superant un llavi senzill que ens servirà per col·locar-nos sobre una placa inclinada. Anirem escalant sobre terreny fàcil en tendència a la dreta fins arribar a un petit desplomet. El superem per la seva dreta i arribem a una còmoda lleixa on fem la reunió. 20 metres.
L2(6a+)
Sortim en diagonal a l’esquerra per anar a xapar el primer espit, que es troba a l’inici de la panxa que haurem de superar per situar-nos a la placa. Un cop xapat anem per l’esquerra de l’assegurança, on trobarem bons forats. Superar aquesta panxa és el pas clau de la tirada.
Bonic 3er llarg
Un cop sobre la placa ens queda un bon tram d’escalada molt vertical, sobre forats i roca de primera, on haurem d’anar fent ziga-zagues per trobar la millor presa. Passat el tram més potent la paret va perdent lleugerament verticalitat fins arribar a la reunió. 30 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta, seguint la lògica de les assegurances. La roca és molt bona i la dificultat baixa fins que arribem a una panxa (pas clau del llarg) que ens barra el pas. Per superar-la haurem d’anar a buscar uns bons forats a l’esquerra del primer espit, per després poder creuar a la dreta i xapar la següent assegurança. Un cop passada la panxa, la dificultat torna a minvar ràpidament fins que tornem a trobar una darrera panxeta, aquesta més fàcil que l’anterior. Arribarem a un bosquet penjat on farem la reunió. 35 metres.
Curta darrera tirada
L4(IV+)
A la darrera tirada haurem de superar un bonic muret amb molt bona roca. Té un pas un xic més difícil a mitja tirada, però res que no es superi amb una mica de col·locació. Sortint del muret anirem a parar al Mirador dels Ermitants, on muntarem la reunió aprofitant la barana. 15 metres.
Descens:
Caminant cap a l’esquerra fins arribar a la Plaça de Santa Anna. Des d’aquí prenem el camí del les Escales dels Pobres fins al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg de primera categoria.
- Roca de primera!!
- Ben equipada.
Iglesias-Casanovas a la Bessona Inferior
La Iglesias-Casanovas o Baby, és una típica escalada clàssica dels 60: una filera de burins que ens porten inexorablement a cim de la Bessona, bàsicament en escalada artificial. No obstant, gràcies als re-equipaments que ha sofert, és pot forçar en lliure fins on la nostra tècnica i força ens ho permetin. Sigui quina sigui la tècnica que usem, de ben segur que gaudirem d’una estupenda escalada al vertical vessant est de la Bessona Inferior.
Les Bessones, monòlits emblemàtics d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Iglesias-Casanovas o Baby
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada bàsicament amb parabolts. Resten alguns espits, burins i alguna escarpia i claus a la darrera tirada.
- Material: 17 cintes exprés i un estrep. És interessant dur tascons petits o aliens per si volem reforçar la darrera tirada, donat que els claus que hi ha estan una mica ‘tocats’.
- Orientació: Est
- Valoració:****
Pujant al teix
Aproximació:
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a la part superior d’Agulles. Un cop passada la Vespa, la següent paret és la Bessona Inferior. La via comença a l’alçada d’un teix característic. Hem de mirar amunt ja que el primer punt d’assegurança es troba a uns 8 metres del terra.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V/Ao o 6b+)
Darrers metres del L1
Per trobar el peu de via haurem de fixar-nos en un arbre característic (teix) que creix just al costat de la paret. La primera assegurança es troba força amunt, fet que ens obliga a enfilar-nos per l’arbre fins que puguem passar a la paret i xapar la primera expansió. Un cop xapada la via és un seguit d’expansions que s’enfilen paret amunt. A partir d’aquest punt podem progressar fàcilment en Ao. Les assegurances, majoritariament parabolts, amb algun espit o burí intercalats de tant en tant, es troben en molt bones condicions i estan molt properes, fet que convida a provar el lliure sense por de patir gens. La reunió es troba a un còmode relleix. 35 metres.
L2(IV/Ao o 6b)
Tercera tirada
La segona tirada marxa cap a l’esquerra per anar a buscar una canalera que s’enfila recte amunt. Aquesta tirada convida al lliure, vertical i de continuïtat sobre presa petita però noble. La part més complicada és quan la canalera s’acaba i hem de superar un petit bombo abans de que la paret s’inclini i puguem arribar a la reunió, que de nou torna a ser força còmoda. 30 metres.
L3(Ae)
Sortim recte amunt en Ao per de seguida fer un flanqueig a l’esquerra. Un cop feta la travessa hem de tirar amunt, ja amb el pedal desplegat.
Primers metres del quart llarg
La darrera assegurança és un cap de burí, així que haurem de menester una plaqueta recuperable. Fem la reunió a una balma. 15 metres. És possible empalmar aquest llarg i el següent.
L4(IV+/Ae o 6c)
Sortim de la balma cap a l’esquerra per anar a atènyer la primera expansió. Progressem en tècnica d’artificial una vintena de metres fins que tenim una sortida en lliure fàcil deixant-nos a una placa inclinada que haurem de guanyar per arribar a la quarta reunió, just sota la bola somital. 30 metres.
L5(V+/Ae)
Darrers metres de la via
Anem un metre a l’esquerra i guanyem el desplom que tenim davant amb un parell de passos d’artificial. A partir d’aquest punt escalem pel costat d’una fissura protegida per claus. Aquests estan en un estat una mica lamentable, però podrem augmentar la protecció fàcilment a base de tascons petits o d’aliens si ho creiem oportú. La dificultat davalla ràpidament fins arribar al cim. 25 metres.
Descens:
Fem un primer ràpel per la vessant oest. Aquest ens deixa a la canal que formen la Bessona Superior i la Inferior. Fem un nou ràpel, ara sobre un arbre per la vessant nord, que ens deixa al coll que formen les Bessones i l’Agulla de l’Arbret.
El que més m’ha agradat:
- Original manera de començar, enfilant-nos a un arbre que sembla que hagi estat dissenyat expressament per això.
- Totes les tirades (excepte la tercera) es poden provar en lliure sense passar gens de por.
- Bonica segona tirada en lliure.
El que no m’ha agradat tant:
- El darrer clau de la cinquena tirada està en un estat lamentable, em sembla recordar que és una U, sortida i retorçada… No seria mala idea canviar-ho.
Últims comentaris