Diedre Vidal-Farreny al Cilindre
La clàssica del Cilindre, lògica, elegant i sobre roca prou bona. Aprofita l’evident diedre per guanyar el cim del Cilindre. La via original consta de dos llargs, nosaltres hem ressenyat un tercer, d’entrada, amb molt bona roca i que ens permetrà allargar aquesta divertida escalada.
- Via: Diedre Vidal-Farreny
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – El Cilindre
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem just davant de la paret. Si volem fer la via original haurem de pujar per l’esquerra del contrafort que hi ha sota el diedre fins arribar a la cova, on comença la via. Per contra, si decidim fer el primer llarg proposat anirem per la dreta fins arribar sota la paret i després a l’esquerra fins que trobem unes cordes fixes que ens deixaran a peu del llarg.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Arribem al peu de via després de prendre unes cordes fixes, aquest és un xic incòmode. Quedem davant un mur que sembla més inclinat del que realment és. Pujarem recte fins atènyer el primer bolt i després anirem en diagonal a l’esquerra. Aprofitarem una sèrie de petites fissures que ens permetran progressar alguns cops de manera força atlètica. Un cop xapat l’últim parabolt seguirem cap a l’esquerra superant un ressalt amb menys presa, sortirem a un replà i anirem a buscar la paret del Cilindre on farem la reunió. 20 metres. Recordeu que aquest llarg és evitable entrant per la via original, no obstant paga la pena provar-ho que la roca és molt bona i els passos vistosos.
L2(IV+)
Si sortim recte amunt de la reunió farem una variant d’entrada directa que ens deixarà a meitat del primer llarg original. No obstant nosaltres hem optat per fer un canvi de reunió i entrar per l’inici original, que és fa al costat de la cova. Ascendim per una mena de rampa fàcil però amb la roca un xic polida. Un cop siguem a l’alçada d’un esperó evident ens hi enfilem i el seguim fins començar el diedre. Aquest no presenta gaire dificultat i en general la roca és més bona del que ens pugui semblar a primer cop d’ull. L’escalada és agradable fins la reunió que es fa a una còmoda lleixa. 40 metres.
L3(V+)
La sortida de la reunió és molt bonica. Hem d’atènyer una fissura que ens permet fer un invertit que alhora ens permet estirar-nos per agafar bon cantell i superar la part més vertical. Un cop xapada la segona expansió la via marxa en diagonal cap a la dreta i l’escalada es fa en placa. El pas clau del llarg és una panxa que escup un xic però té bon cantell, s’ha de tibar una mica (V+ de pagès). Un cop superada Ens queda un fàcil però aeri flanqueig i després recte amunt fins a la darrera reunió.
Descens:
Un cop al cim anem cap a l’est per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).
El que més m’ha agradat:
- Via assequible que ens permet guanyar el cim del Cilindre d’una manera força ràpida, fet que permet combinar l’escalada amb altres vies de la mateixa zona i completar la jornada d’escalada.
- Millor roca de la que aparenta.
- Val la pena provar el primer llarg proposat, divertit i que ens farà escalar una mica més.
El que no m’ha agradat tant:
- Peu de via de la variant una mica incòmode.
- Algun curt tram amb roca a controlar.









Bon dia company, explica’m què significa el V+ de pagès. Si jo ja pateixo amb un V, què faig amb un de pagès?
Menjar moltes sopes!!! Hehehehe!!!
Eduard, veig que vau disfrutar a Sant Llorenç de Montgai! hi vau anar dissabte a la tarda? nosaltres fèiem l’esperó sud original i vàrem veure gent al Cilindre…
Vam passar el cap de setmana amb la gent del club!! Esquivant la pluja i el mal temps
Quina llàstima no haver coincidit pq anàvem amunt i avall!!
Bonic l’Esperó Sud, no?
quina via més maca i més disfrutona, tot i els pasos de pages!! jajajajja!! ens veiem!!
Benvinguda a escaltroncs wapa!!!
Es veritat que el V + es de pagès total! … serà que ja havíem tingut molt el dissabte amb la Xemeneia…
Tindrem que començar a penjar-nos al boulder amb una motxilla de 15 quilos a la esquena!!!
Pto
Ep vosaltres vau ser més valents que vau anar per l’entrada directa, però nosaltres no ens aguantàvem els pets que dissabte vam acabar ben cansats!!
Per cert, m’ha encantat la teva crònica pel butlletí.
Suposo que en Jordi us devia explicar el segon llarg, abans la pantxa era el famós sisè i la protecció estava bastant avall en una fissura, un pas de pit i collons, llavors. Tot i només tenir dos llargs, té molt d’ambient. Enhorabona
I tant!! Sobretot l’emplaçament del clau i la galeta que et foties sobre la repisa si queies.
La via és molt maca tot i que sigui curta, val la pena.