Àrea de servei al Mirador dels Ermitans
Just a la dreta de la popular Camí de l’Alsina puja l’Àrea de servei, una interessant via de caire esportiu on destaca l’excel·lent segon llarg: un mur vertical de forats on la pila serà fonamental. La roca és en tot moment de primera qualitat i l’equipament, a base d’espits, ben fet. En definitiva, una bona manera d’arribar a Sant Benet sense tenir que pujar tantes escales.
- Via: Àrea de servei
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del Monestir en direcció a Sant Benet per les Escales dels Pobres. Travessarem un petit pont de fusta, continuem pujant, farem un primer revolt tancat a la dreta; quan arribem al següent revolt tancat cap a l’esquerra, veurem un corriol que s’endinsa al bosc. Seguim el corriol i en un moment serem a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia uns metres a la dreta del tercer llarg del Camí de l’Alsina. Començarem superant un llavi senzill que ens servirà per col·locar-nos sobre una placa inclinada. Anirem escalant sobre terreny fàcil en tendència a la dreta fins arribar a un petit desplomet. El superem per la seva dreta i arribem a una còmoda lleixa on fem la reunió. 20 metres.
L2(6a+)
Sortim en diagonal a l’esquerra per anar a xapar el primer espit, que es troba a l’inici de la panxa que haurem de superar per situar-nos a la placa. Un cop xapat anem per l’esquerra de l’assegurança, on trobarem bons forats. Superar aquesta panxa és el pas clau de la tirada.
Un cop sobre la placa ens queda un bon tram d’escalada molt vertical, sobre forats i roca de primera, on haurem d’anar fent ziga-zagues per trobar la millor presa. Passat el tram més potent la paret va perdent lleugerament verticalitat fins arribar a la reunió. 30 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta, seguint la lògica de les assegurances. La roca és molt bona i la dificultat baixa fins que arribem a una panxa (pas clau del llarg) que ens barra el pas. Per superar-la haurem d’anar a buscar uns bons forats a l’esquerra del primer espit, per després poder creuar a la dreta i xapar la següent assegurança. Un cop passada la panxa, la dificultat torna a minvar ràpidament fins que tornem a trobar una darrera panxeta, aquesta més fàcil que l’anterior. Arribarem a un bosquet penjat on farem la reunió. 35 metres.
L4(IV+)
A la darrera tirada haurem de superar un bonic muret amb molt bona roca. Té un pas un xic més difícil a mitja tirada, però res que no es superi amb una mica de col·locació. Sortint del muret anirem a parar al Mirador dels Ermitants, on muntarem la reunió aprofitant la barana. 15 metres.
Descens:
Caminant cap a l’esquerra fins arribar a la Plaça de Santa Anna. Des d’aquí prenem el camí del les Escales dels Pobres fins al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg de primera categoria.
- Roca de primera!!
- Ben equipada.
9 Responses to “Àrea de servei al Mirador dels Ermitans”
Trackbacks / Pingbacks
- - 17 agost 2010








Hey crack, vas encadenar el 2n llarg? A mi em va semblar bastant duret! Clar que vaig anar-hi en un pèssim estat de forma… i els A0′s van caure a dojo
Pel que se, aquesta via es un pla B, que la intenció era la J.Barbera, estic segur que vau escalar molt més. Aquesta me l’apunto per quan oblidi els mals del colze, fa una pinta bonissima, a més veig que no poses cap cosa que no t’hagi agradat.
Salut company
Hola,
Bonica, la via. Ara bé, cal anar amb compte amb la panxa del tercer llarg (V+) perquè una caiguda abans de xapar la 2a assegurança (justament el pas difícil del llarg) i et deixes els turmells a la repisa. Al darrer llarg, li donaria un Vè; però clar, tot són opinions. O esmorzars massa copiosos, no sé…
Salut i bones escalades. I felicitats pel blog, que deu ser del milloret que hi ha per la xarxa.
Per a qui pugui interessar dir-vos que la segona tirada és forteta i jo la vaig fer de primer en A1.
La darrera tirada, com el Joan també diria que te un passet molt maco de V.
Via racomenble
salut i a tibar
Bom día.. !!!
Sólo como anecdotario… está vía esta abierta por un par de amigos, que recuerdo cuando hace casi 20 años decidieron abrirla… una pequeña reliquia que en aquella época me parecía durísima.. ( y con el tiempo.. y los materiales.. pues ahora no me lo parece tanto… a excepción claro de ese 2º largo cabróncete..;-)
Uno de ellos nos dejó en el 2000
( aunque su hermano mayor aún sigue dejándonos perlas de buenas vías por muchos lugares.. ) el otro… es el padre del actual “mutante” Gerard Rull…
( de tal palo.. tal astilla..
Buena vía.. buena piada… buen blog…
Salut i muntanyes.. !!!!
Pere hehe, vaig tocar cinta al darrer tram abans de sortir… hehehe. I és que demana pila si ho vols fer a vista… Segur que si hi tornes la treus fàcil
Mingo, és una bona via, més ara que en teoria ve la calor. A demés com es curta et permet fer-ne més d’una… Com veus a mi em fa mandra caminar, de totes maneres la J.Barberà la faré, que tinc un llapis de l’Ikea pel pot de piades.
Hola Joan, gràcies per l’acotació, sí que és cert que si voles al V+ del llarg 3 vas a terra… Ja m’ho vaig mirar bé ja!! I bé, potser si tots els Joans us poseu d’acord direm que el darrer llarg té un pas de V
Pekas, gràcies, fa il·lusió saber que les vies no surten per generació espontània com podria pensar més d’un. Les anècdotes humanitzen, contextualitzen i donen valor
No la coneixia i avui l’hem fet, molt guapa!.
El segundo largo es espectacular, muy buena roca, buenos cantos y pasos largos se subir mucho los pies y estirarse al canto, superdisfruton!… de pila justo, secuencia larga que no da tregua, si llega a tener unos cuantos metros mas… uff!, los antebrazos se te ponen como porras!
.
Muy recomendable!
Gracias de nuevo Eduard, por tu gran labor, ya hemos hecho unas cuantas de las que recomiendas y la verdad que las escojes bien chulas!
A seguir tibando y reseñando!! :p
Hehehe Danny, aquesta no l’has deixat ni reposar
Una petita perla, bona línia, bona roca… Segueixo pensant que és una bona opció per anar a Sant Benet sense tenir que pujar tantes escales