Directa Estel a la Roca Gran d’en Ferrús
La Directa Estel, situada a la Roca Gran d’en Ferrús, és tota una lliçó de lògica i bon saber fer del seu aperturista, el malaurat Ignasi Cisa. La via guanya l’imponent pilar sud-est, cercant les debilitats de la paret, sense abusar mai de les expansions, fet que li dona caràcter i categoria a l’escalada. Una via per gaudir-la sense presses, assaborint cada un dels passos i del quasi sempre excel·lent conglomerat que ens regala aquest feréstec racó del Berguedà… Només ens quedarà treure’ns el barret.
De entre els pins rojos emergeix arrogant la Roca Gran d'en Ferrús
Ressenya de la via
- Via: Directa Estel
- Zona: Serra d’Ensija – Roca Gran d’en Ferrús
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 290 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi equipada amb burins en bon estat i algun pitó
- Material: 12 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends i alguna baga per llaçar arbres
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
L'Enric a la primera tirada de la via
Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Al cap de pocs metres haurem de deixar el vehicle donat que uns blocs ens barren el pas. Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. A l’arribar a l’alçada del pilar sud-est ens desviem en direcció uns pins molt alts. La via comença just on hi ha una pedra en memòria de l’Ignasi Cisa.
Diedre del segon llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia a al costat d’un gran pi. Hem de trobar una pedra amb una inscripció en record de l’Ignasi Cisa. Pujarem per una rampa en direcció un evident sostre ataronjat. La rampa es redreça i trobarem una fissura amb un pitó. Un cop xapat escalem un ressalt esglaonat i evitem el sostre pel seu costat dret amb un pas força bonic. Un cop superat anem en tendència a l’esquerra i fem reunió. 3 burins i un pitó. 35 metres.
Tercera tirada de la via
L2(V+)
Sortim de la reunió pel diedre. De seguida es posa vertical i ens hem de col·locar bé per xapar el segon burí. Un cop xapat sortim del diedre en diagonal cap a la dreta, ja per terreny més fàcil. Trobarem un pitó. Seguim navegant en diagonal a la dreta. La distància entre assegurances és gran, però l’escalada és fàcil i la roca de molt bona qualitat. Haurem de creuar una fissura ampla i després pujar recte amunt amb uns passos d’adherència fins la reunió. 4 burins i un clau. 25 metres.
L3(6a)
Primers metres del L4
Sortim flanquejant cap a la dreta uns quants metres per una mena de vira fins que veiem el primer burí a la placa. Escalem la placa, que es va redreçant fins superar un petit sostre ben protegit i amb molt bon cantell. Un cop sobre el sostret flanquegem cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre. Pugem pel diedre fins que arribem a un sostre que el tanca. L’evitem anant a l’esquerra, fet que ens deixa a una placa molt compacta. Escalem uns metres més i flanquegem cap a la dreta fins la reunió després d’haver xapat el darrer burí de la tirada. 7 burins i un espit. 35 metres.
L4(6a)
Arribant a la R-5
Juntament amb l’anterior, són els dos llargs més bonics de la via. Sortim un pèl a la dreta i de seguida recte amunt. Escalem per una placa vertical i mantinguda, amb bons cantells i assegurances seguides (cada tres/quatre metres) fins que arribem a una fissura ampla, però ja menys vertical, que hem de protegir (hi entra a caldo el Camelot número 2). Evitem un desplom anant cap a l’esquerra per una nova fissura; ens enfilem a una placa, de nou amb molt bona roca i seguim uns quants metres fins la reunió. 8 burins. 40 metres.
L5(V)
Flanqueig del L6
A partir d’aquesta tirada minva la verticalitat de la via i també l’excel·lència de la roca, fet que ens obligarà a escalar amb una mica més de tacte. Sortim recte amunt per un diedre molt obert a caçar el primer clau que tenim uns cinc metres per sobre de la reunió. Un cop xapat anem cap a la dreta fins situar-nos sobre una bona placa. Pugem uns metres, primer recte i després en lleugera tendència a l’esquerra fins que entrem a un diedre inclinat (roca discreta). Seguim pel diedre fins entrar a la reunió. Un clau i 3 burins. 35 metres.
L6(V)
Arribant a la R-6
Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un pi. Un cop llaçat flanquegem en diagonal cap a l’esquerra per anar a atènyer un diedre una mica vegetat. Trobarem un pont de roca. Seguim pel diedre i superem uns blocs per l’esquerra per de seguida tornar a la dreta i fer reunió. En aquesta hi ha una placa commemorativa en memòria de l’aperturista. Un pont de roca i un burí. 30 metres.
L7(V)
Només sortir a l’esquerra hi ha una petita fissura vertical on hi entra molt bé un tascó petit. És recomanable protegir-la, donat que haurem de fer un bon tram sense possibilitat de posar res.
Setena tirada
Anem cap a l’esquerra i superem una sèrie de ressalts que ens deixen davant un mur vertical amb bona roca. Un cop superat anem uns metres a la dreta i muntem la reunió en un pi i un pont de roca. 3 burins. 25 metres.
L8(IV)
Sortim un parell de metres amunt i anem cap a la dreta. Trobarem una sèrie de blocs que ens barren el pas, els anem rodejant per la dreta fins que trobem el pas més lògic. Seguim superant una sèrie de ressalts fins que arribem a un pi on muntem la reunió; aquesta es pot reforçar amb friends al gust. Tirada neta. 45 metres.
Jugant amb els tascons a la 8a tirada
L9(III)
Només ens resta superar un darrer ressalt i seguir per terreny fàcil fins fer la reunió a un pì. Tirada neta. 15 metres.
Descens:
Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Intel·ligent i lògica, amb trams de gran bellesa, sobretot la tercera i la quarta tirada.
- Ben assegurada, quan les assegurances es distancien sempre hi ha possibilitat per l’autoprotecció. Quan l’escalada és compromesa mai és exposada.
- Entorn magnífic.
- Roca exel·lent als quatre primers llargs.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun curt tram amb roca discreta… Tot i així, mai escalem en roca realment dolenta.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Cloenda del jorn
23 Responses to “Directa Estel a la Roca Gran d’en Ferrús”
Trackbacks / Pingbacks
- - 28 juliol 2010
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Doncs jo la vaig trobar un pel exposada la via, o en tot cas una via on no s’hi pot anar amb el grau justet….. Recordo el quart llarg especialment dur i sostingut! Veig que segueixes en forma!
Jo estic amb en Joan, el tercer llarg el recordo molt compacte i sense llocs per posar res, i els seguros no estan a tocar. La resta si que tens més vidilla. Com diu el company, esteu en forma de coco,sobretot.
Ep Joan!! Diguem que has de tenir el V/V+ ben consolidat per no patir, però els trams més compromesos estan ben assegurats. Com diria algú, aquí no es pot fer trampa
Potser el que comenta el Mingo és el que hi ha una mica més d’aire, un cop surts del diedre i fins que arribes a la reunió. El quart llarg és magnífic, una ‘disfrutada’ del primer al darrer metre
Jo m’ho vaig passar pipa!!
EEii company moltes felicitats, una via molt guapa i mes seria del que sembla. L´Enric em va comentar que les assegurances allunyaven en algún punt i que la escalada es mes exposada del que dius. Em pregunto amb el ritme d´escalar que portes quan treballes…
Epa Xavi!!! L’Enric s’ho va currar!!! Anava dient que era una via ‘abracim’… Les assegurances no estan a tocar, però repeteixo, la via no és expo…
I ehhh!!! Que dilluns era festiu
Aviam quan sortim els tres a fer-ne una de bona
Bona aquesta! la tinc a la llista, però amb el post del Gatsaule vaig mig esborrar-la! però ara te més bona pinta! merci!!!! sembla que es molt vertical sobretot els 4 primers llargs!
Ep!! No te la perdis!!! És imprescindible. Les quatre primeres tirades són força verticals, però amb una roca de primera!! I després ja afluixa, però no deixa de tenir interès fins que l’acabes… I la sortida al ‘cim’ és molt xula
Com tantes altres, fa temps que la tinc a la llista. Les teves explicacions m’han fe caure la baba, i ara ja penso en enganyar algú per anar-hi!
Bona feina! Amb l’escalada i amb les ressenyes!
Jo també feia temps que la tenia a la llista i sempre passava alguna altra al davant… Ara hem sap greu haver tardat tant en deixar-me caure per aquest racó!!! Val molt la pena!!
Això de via abraci’m m’ho ha fet recordar un company, en Salvador d’Olot, que sempre ho diu quan escalam alguna via de rovell agraït. Ho va treure d’un sketch d’en Capri on comentava que després de sopar en un restaurant on els hi havien clavat una morterada, ell va voler veure el cheff tant si com no. En tenir-lo devant li diu: abraci’m! abraci’m ben fort, perquè vostè i jo no ens veurem mai més!!!
Potser exagero una mica, doncs, com diu l’Eduard, és una via que es deixa fer (que vol dir que les passaràs bastant putes pero que segur que en surts viu i per dalt, vaja). S’ha d’escalar i amb les assegurances lluny (el aleje del mal), però sempre et salves per una peça o proteccíó, abans que la situació comenci a sortir-se de mare. Això si, quan acabeu la via els burins us semblaran parabolts!!
Un viote!! Estareu tota la setmana flotant en un núvol, després de fer-la.
Ah!! i pels que sou botànics, no us perdeu les corones de rei. En creixen per tota la paret, formant centres rodons de fulles, talment com corones.
Va ser una gran jornada company!! M’ho vaig passar de primera. De fet cada cop que arribava a una reunió no podia parar d’exclamar-me el bé que ho estava passant!! I sí, al final els burins semblaven parabolts!!!
Ja podem anar pensant en la propera… He trobat alguna info de la Tritó, ja et comentaré
Enhorabona Eduard! jo no la tenia a la llista, però la hi poso.
No he escalat mai aquí! i això no pot ser.
Visita obligada Jaume!! Només per l’escenari val la pena deixar-s’hi caure… I la via és rodona!!!
Si teniu informació de la via del Corb, Directa Anna o l’Estrella del dia m’ho podríeu fer arribar o dir on puc trobar-ho???
A part d’aquesta, hi vaig fer fa bastants anys la Tritó salvatge, i el que si que et puc dir és que el grau picava molt i els burins no estaven precisament a prop.
Gràcies Joan, hi ha molt poca informació sobre aquesta paret, em sona un Desnivel de fa uns quants anys… La banda de la paret per on va la Tritó es veu contundent!!
Felicitats Eduard!
Aquesta es una de les mitiques!
Tothom diu que es un viote!
Ara com que jo tinc la pell molt fina per això de lo expo…
em sembla que es de les que trigare a anar-hi…però vaja que no es perque no cregui que no fa bona pinta noo…hehehe
Una abraçada i felicitats altre cop!
Gràcies Lurdes!!
És una d’aquelles vies que et deixen amb un somrís durant uns quants dies no saps ben bé perquè… O potser sí
ep, la vam fa un parell de dies.. amb dues cordades darrera fent cua! no m’ho esperava… el tema és que al primer llarg un cop xapat el clau i el buril següent vam seguir a l’estil clàssic “pel més fàcil” i vam marxar a la dreta, on dos burils més ens van portar a una R. D’allà recta amunt i vam tornar a trobar l’R2 de la Estel. El tema és que la topo del JOVER la pinta per on ho vam fer nosaltres també http://joanjover.cat/ressenyes/wp-content/uploads/2011/03/717-ferrus-estel.jpg , i la cordad del blog del Josep i Laura http://josepilaura.blogspot.com/2010/11/directa-estel-290m-6a-roca-gran-den.html també vam fer el mateix que nosaltres. Quin embolic oi? ja faré topo al blog .. vam enllaçar L1+L2, L6+L7 i L8+L9 sense problemes (només els dos úlimts rigurosos 60m!) quedant en 6 llargs. Ull que al acabar encara queden uns 60m de I/II que millor fer encordats fins un següent pi (una relliscada t’avoca al buit)
preciosa via. I no és expo, només li vaig trobar una tiradeta a l’L3, al diedre, on t’has de col.locar bé per fer el pas i tens aire amb el buril.. simplement a trams fàcils s’ha d’escalar tranquil.lament… no vulguem portar el friki a les grans vies de grans parets plis!
Eo, nosaltres portavem la topo del Soldevila i la vam seguir fil per randa, sí que recordo que la lògica et duia cap a la dreta, però com la topo marcava cap amunt, cap allà que vam tirar i la reunió hi era… Bé, queda com una variant alguna de les dues.
La via una joia, tampoc em va semblar expo en cap moment. Per cert, dissabte ens vam estrenar a Canalda, amor a primera vista!!!
genial! Canalda enammora, i apreta!.. no duia el croquis del Soldevila amb mi, si la de segona, i el teu no quedava prou clar, més que res pq no vaig veure que res tirés amunt i anava seguint els burils sense pensar que res passés tan aprop. Al Josep&Laura els va passar el mateix a jutjar per les fotos. Bé, tan fa, tot és bonic igual!