Cervera-Raúl a la Talaia Gran

Agulla solitària i aïllada, la Talaia Gran desprèn sensació d’inaccessibilitat. No obstant, després d’observar-la, ens adonem de l’evidència i rotunditat de la seva Aresta Brucs, un lògic i elegant itinerari, que ascendeix la exquisida aresta sud fins guanyar el cim del monòlit. La Cervera-Raúl és una ascensió imprescindible, que mai ens deixarà indiferents i ens permetrà sentir el goig de descobrir una perspectiva única d’un dels racons més especials del Serrat.

Plecs de Llibre, el Montgrós, Ecos i les Talaies

Ressenya de la via

• Via: Cervera-Raúl
• Zona: Montserrat – Sant Jeroni
• Dificultat: 6a/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 190 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb material divers
• Material: 14 cintes exprés, una plaqueta recuperable, una baga savinera i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració:****

Aproximació:

Inici de la via

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Masana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). A l’alçada de la vessant sud de la Talaia trobarem un corriol a mà esquerra (creu groga i blanca pintada) que ens deixa, en un moment, a peu de via.

Veure aproximació a la via amb Google-Maps

L1(6a o V/A0)

Primera tirada

La via s’inicia un pèl a l’esquerra de la base de l’esperó sud. Els primers metres són fàcils i es troben des-equipats. Si volem podrem protegir-los fàcilment aprofitant una fissura. Seguim escalant fins que trobem un curt ressalt vertical molt ben protegit que podrem superar en lliure o bé en Ao. Un cop passat aquest tram seguim en lleugera tendència a la dreta fins superar un nou ressalt, també cap a la dreta, més fàcil i amb roca a controlar. Seguim ara cap a l’esquerra. Aquí podrem fer reunió a un arbre, però val la pena seguir donat que tampoc hi ha massa fregament amb les cordes i ens surt una tirada de 50 metres força elegant.

Inici del L-2

De seguida trobarem un nou tram vertical (el més difícil del llarg si anem en lliure), on haurem d’aprofitar uns forats per poder tibar i pujar peus. Aquest tram també es troba ben assegurat i es pot superar en Ao. Un cop afluixa la dificultat desapareixen les assegurances i fruïm de bons còdols fins la reunió (trobarem un cap de burí pocs metres abans). 50 metres.

L2(V)

Sortim de la reunió cap a la dreta per evitar el desplom de sobre la reunió.

Segona tirada

Haurem d’escalar un set o vuit metres verticals, de presa franca i ben assegurats, en lleugera tendència a l’esquerra. Quan la dificultat afluixa desapareixen les assegurances, així que ens quedarà un bon tram de IV sense possibilitat de protegir fins arribar a la reunió. 30 metres.

L3(IV)

Iniciem la tirada anant cap a l’esquerra per terreny inclinat, de seguida la placa s’acaba d’ajeure i arribem al cim de l’agulla adossada, on muntarem una còmoda reunió. És possible unir aquesta tirada amb l’anterior. 20 metres.

Inici del 3er llarg

L4(V+/Ae)

Descendim un parell de metres per la vessant nord de l’agulla adossada fins que podem passar, amb un pas acrobàtic a la paret principal i iniciar l’escalada artificial. Al cap de cinc passos haurem de fer una sortida en lliure força fina, fins que arribem a un pont de roca. Un nou tram d’artificial i una bonica sortida en lliure ens menaran a una amable placa inclinada que haurem de seguir fins la reunió. 40 metres.

L5(IV)

Ae del llarg 4

Sortim de la reunió per terreny molt tombat i des-equipat fins que arribem davant un nou mur, just abans hi ha una reunió, que no farem. Anem cap a la dreta i superem aquest darrer tram vertical, assegurats per una expansió. El terreny es tomba definitivament i trobarem un cap de burí. Al cim no hi ha reunió, podem assegurar  a cos aprofitant el cap de burí o bé anar cap a la dreta on hi ha una fissura que ens permet muntar una reunió de friends o bé seguir fins el ràpel i muntar la reunió allí (per aquesta darrera opció potser caldria sortir a l’ensamble). 50 metres.

Descens:

Des del vessant nord fem un primer ràpel fins al coll. Un cop al coll, fem un nou ràpel, aprofitant un arbre cap a la canal oest. Seguim direcció sud, fins arribar a un coll, el descendim i arribem a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Entorn magnífic.
• Bona roca (excepte algun curt tram del primer llarg)
• Molt assequible i ràpida de fer.

El que no m’ha agradat tant:

• Alguns dels parabolts estan en un estat una mica lamentable.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya