Amistat d’estiu a la Magdalena Superior

Aquesta via ha estat des-equipada donat que trepitjava i suplantava a l’”Amistat d’Estiu” original, a més de trepitjar el darrer tram de la clàssica Mingo-Arenas. En Lete m’ha fet arribar el següent mail on explica les raons d’aquesta acció:

He estat molt de temps intentant trobar a la persona que  va re-equipar aquesta via. Segurament  degut a un mal entès per no tenir una ressenya detallada i sense mala fe va fer la línea amb espits que erròniament anomenàvem amistat d’estiu. Aquesta nova línea degut a trobar la paret neta, per una banda es devia pensar que no anava cap via per aquells panys de paret i va trepitjar dues tirades de la amistat d’estiu i d’altre banda l’últim tram de la Mingo-Arenas-Sorolla.

Os puc assegurar que no és la meva intenció crear polèmiques amb aquesta actuació. Però en tenia el deure moral d’ actuar per què aquestes dues joies  son una mostra de dues èpoques d’escalada a Montserrat i a més, sempre, s’han repetit sense que sigui cap problema per als escaladors locals. També con a una de les persones que va obrir la Amistat d’estiu tenia la necessitat de aclarir l’error.

He desmuntat tota la línea d’espits hi he elaborat una ressenya de les dues  per  aclarir dubtes i deixar clar el recorregut d’aquestes vies que he fet en diferents èpoques des de els anys setanta fins ara.

Degut a que van treure el buril del últim llarg de la Mingo Arenas Sorolla i parlant amb el company en deixat dos espits. Creiem que amb molt bon criteri ja que no hem tret la exposició i pots posar un microfriend allà a on se pitonava.  D’altre banda en cregut convenient deixar dos espits més al tercer llarg de la Amistat d’estiu perquè creient que no li treu nivell i fan una miqueta de orientació per arribar a la reunió.

Os demano disculpes per les molèsties de tot aquest enrenou ja que en sento culpable per no haver-lo aclarit abans evitant així les expectatives de una via que no havia hagut  de existir mai, gracies per la paciència i estic obert a qualsevol suggeriment.

A  l’esquerra de les concorregudes “Ignasi Jorba” i “98 Octanos” puja l’ “Amistat d’estiu” una via que res té a envejar a les seves populars veïnes. Com aquestes, gaudeix d’un rocam excel·lent i una dificultat moderada que va augmentant a mida que anem guanyant metres. La via es troba molt ben equipada però sense arribar a l’excés de les seves il·lustres companyes. En definitiva, una via ràpida i divertida per gaudir de l’excepcional roca de la Magdalena.

Ressenya de la via

• Via: Amistat d’estiu
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 120 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Equipada amb espits
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Nord-est
• Valoració:***

Aproximació:

Primers metres de la via

Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de l’agulla, pugem grimpant per una llengua de roca inclinada que ens deixa a una petita feixa. Des de la feixa seguim grimpant fins arribar a un llavi evident; travessem cap a l’esquerra fins trobar la reunió 0.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V)

Segona tirada

Com hem comentat a l’aproximació, la via s’inicia a un llavi característic i molt visible a la base de l’agulla. Per accedir-hi haurem de fer una grimpada de II fins localitzar la R-0.

Des de la reunió tenim una sortida força atlètica, on haurem de tibar d’un bon forat per enfilar-nos sobre l’abombament que fa el llavi. Un cop a sobre la verticalitat disminueix i davant nostre se’ns presenta una llarga tirada sobre placa inclinada molt agradable.

L2(V-)

Tercera tirada

En aquesta segona tirada haurem d’anar en lleugera tendència a l’esquerra. La paret va guanyant verticalitat progressivament i escalarem acariciant una roca de primera, on la màxima dificultat rau en decidir-nos per una presa o per una altre; fruint, en definitiva, d’una divertida tirada. 30 metres.

L3(6a)

Tirada clau. Aquí la paret es posa definitivament vertical, però els cantells continuen essent igual de generosos. Haurem d’anar xino-xano, buscant la millor opció entre tots els còdols que ens van sortint al pas.

Tercer llarg

A mitja tirada es troba la part més potent, però són pocs metres i surten molt bé per la dreta de les xapes. Un cop superat aquest tram, la paret perd una mica de verticalitat fins arribar a la reunió, que es fa en una petita però còmoda lleixa. 25 metres.

L3(V-)

Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra sobre una placa inclinada i generosa en cantells. Al cap d’uns metres haurem d’anar cap a la dreta i creuarem una franja on les preses són més escadusseres (venim mal acostumats ), però només és qüestió de mirar-s’ho una mica i posar-se bé.

Darrers metres

Un cop superada aquesta franja ens quedaran uns darrers metres de roca molt franca fins arribar a la reunió. 30 metres.

Descens:

Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Bona roca.
• Ràpida i divertida d’escalar.
• Ben equipada.

Un petit escurçó ens ha sortit a saludar mentre baixavem per les escales dels pobres