Territori Dakota a la Roca de Sant Cugat

Arribar a la Roca de Sant Cugat, situada al cor de La Plantació, pot representar tota una aventura; aventura que acaba tant bon punt comencem la via, que peca d’un excés de ferro, miri per on es miri. Territori Dakota és un itinerari que gaudeix d’un rocam exel·lent, on hi destaca el preciós diedre del segon llarg i la magnífica placa que el segueix. Guanyarem el cim de l’agulla ràpidament i sense cap mena de patiment, fet que ens permetrà fruir d’uns moments de tranquil·litat gaudint de les privilegiades vistes que ens ofereix aquest poc freqüentat racó de Montserrat.

Bones vistes del ponent montserratí des del cim de l'agulla

Ressenya de la via

• Via: Territori Dakota
• Zona: Montserrat – La Plantació
• Dificultat: 6a (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via molt equipada amb parabolts i alguns claus.
• Material: 11 cintes exprés.
• Orientació: Oest
• Valoració:***

Aproximació:

Na Paula al L1

Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons prenem el camí de l’esquerra (fites) passant pel peu de via de la Infinity. Seguim remuntant per la banda esquerra de l’Agulla dels Col·leccionistes (trobarem una corda fixa) fins arribar a una clariana just davant de la vessant oest de la Roca de Sant Cugat. Aquesta és una gran rampa des d’on es veu la línia d’expansions.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V)

Inici del L2

La via s’inicia a una placa ajaguda que és va posant vertical progressivament. La primera assegurança es troba una mica amunt però no representa cap problema arribar-hi doncs el terreny és molt fàcil. Després de xapar el segon parabolt flanquejarem cap a la dreta per després seguir recte amunt. Poc a poc la placa es va redreçant, però en tot moment tindrem bon cantell. El pas clau es troba tot just abans d’entrar a la reunió, essent fàcil solucionar-ho amb una mica de peus. En tota la tirada les assegurances estan molt juntes i el grau d’exposició és pràcticament inexistent. 35 metres.

L2(V+)

Darrers metres del L2 amb l'Agulla dels Col·leccionistes al darrera

La segona tirada s’inicia amb un diedre vertical, que té una fantàstica fissura que ens hi permet encastar els dits d’una manera exel·lent. La fissura està protegida amb tres claus, però hi entrarien molt bé els tascons mitjans. La sortida del diedre és més impressionant que difícil, doncs sempre trobarem bons cantells. Un cop superat aquest pas encarem una magnífica placa vertical amb roca de primera, molt franca i divertida d’escalar. A poc a poc la tirada va perdent verticalitat fins que arribem a la segona reunió. 30 metres.

L3(6a)

Pas clau del L3

Sortim de la reunió recte amunt per una placa senzilla fins situar-nos al costat dret d’un ressalt que haurem de superar. Es tracta del pas clau del llarg i es troba molt ben protegit. Hi ha dos bolts molt seguits. Un cop xapem el segon, en contes d’anar cap amunt tirem cap a l’esquerra fent un creuament de cames. El pas és bonic i menys difícil del que sembla i si es vol es pot fer en Ao sense cap mena de problema. Un cop superat el tram ens restarà una fàcil grimpada fins al cim de l’agulla. Farem la reunió als arbres del cim. 35 metres.

Curt ràpel de descens

Descens:

Anirem a buscar una instal·lació de ràpel situada a la vessant nord. Fem un curt ràpel que ens deixa a un collet. Un cop al coll seguim un corriol poc fresat que ens deixarà a la canal on comença la via.

El que més m’ha agradat:

• Molt bonic diedre de la segona tirada, vertical i amb bona roca, que ens permet escalar-lo en tècnica de diedre o en bavaresa.
• Racó apartat, tranquil·litat assegurada.
• Bona roca a tot l’itinerari.
• Ràpida, fet que ens permet escalar més d’una via per la zona.

El que no  m’ha agradat tant:

• L’equipament m’ha semblat excessiu: al primer llarg tot el que passa de IV+ es pot fer en A0; la fissura de la segona tirada permet l’auto-assegurament a base de friends o tascons i a la darrera tirada la placa d’abans del ressalt està cosida quan a la seva esquerra hi ha una bona fissura.
• La primera reunió és molt incòmoda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Actualització (8-11-2010)

En Jose Manuel ens comenta que ha saltat el primer clau de la fissura de la segona tirada, així que serà convenient dur algun friend o tascó per protegir la sortida de la role.