Aresta Idíl·lica a l’Agulla dels Tres Ponts
Actituds com la descoberta, la solitud i el plaer de la contemplació són un gest natural a Sant Honorat. Un petit món de conglomerat que conforma un paisatge únic, farcit de singularitats i capricis geològics, com ara la sorprenent Agulla dels Tres Ponts, que talment una enorme volta gaudiniana ens trasllada a la més surrealista i secreta de totes les catedrals. L’Aresta Idíl·lica és la via que ens mena al cim de l’agulla i de retruc ens permet gaudir de l’extraordinari ràpel volat de més de 40 metres que ens desa al centre d’aquest deliciós i secret racó. L’escalada, sobre roca un xic discreta, però molt més sòlida del que podríem pensar a priori, ens ofereix alguns passatges interessants, obligant-nos a escalar amb la delicadesa i discreció del qui vol passar desapercebut.
Vessant sud de les Moles de Sant Honorat
Ressenya de la via
- Via: Aresta Idíl·lica
- Zona: Sant Honorat
- Dificultat: V/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 155 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Un cop a Peramola seguim l’Avinguda del Roser i ens desviem cap a la dreta (Carretera de Cortiuda). Seguim per la pista, primer asfaltada i després no, però amb molt bon estat. Al cap d’uns quatre quilòmetres, tot just havent passat un revolt prenem un trencall a la dreta que arriba a un mas. Aparquem una mica abans per no molestar i continuem a peu seguint unes marques blaves i grogues. Anirem per un corriol que va a sortir a una pista. Seguim a la dreta i arribarem a la vessant oest de la Mola del Corb.
Segona tirada
Quan les marques continuen cap a la dreta (sud) nosaltres anem en direcció contraria, seguint un corriol que ens portarà fins al Coll de Mu. Des d’aquest punt ens endinsem a les Moles, seguint un corriol evident fins que arribem al peu de l’Agulla dels Tres Ponts.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(Ae/V)
La R-0 es troba sobre un ressalt al qual accedim per la seva esquerra amb una fàcil grimpada.
Tercer llarg
Un cop a la reunió hem de fer un primer pas d’Ae per poder pujar sobre un llavi. Si pugem a últims trobarem un molt bon forat que ens permetrà passar al llavi fàcilment. Flanquegem lleugerament a la dreta i continuem recte amunt uns pocs metres per una secció vertical. Tornem a anar cap a l’esquerra, ara ja per terreny més ajagut i seguim amunt fàcilment fins la reunió. 15 metres.
L2(IV+)
Bonic L4
Iniciem el llarg en diagonal a la dreta, buscant sempre el pas més fàcil fins la primera expansió. Aleshores escalem en tendència a l’esquerra i seguim recte amunt. Als trams fàcils les assegurances estan distanciades, per tant, tot i que no sigui difícil, haurem de parar compte amb la roca, que com en tota la via, no és 100% fiable. 30 metres.
L3(IV)
Sortim de la reunió per terreny fàcil i de seguida arribem al cim del primer esperó; muntem la reunió a una savina. Un cop recuperat al company podem fer el canvi de reunió caminant. Aquesta es troba en un llavi just sota una marcada fissura que haurem d’escalar a la següent tirada. 30 metres + 40 de canvi de reunió.
L4(V/Ae)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió i enfilem la placa que hi ha a la dreta. Pugem recte i de seguida ens decantem cap a l’esquerra, per introduir-nos al diedre. Un cop al diedre l’escalada és molt bonica i la roca prou franca. Anirem progressant en lliure fins que la paret extraploma. Comencem ara una curta secció d’artificial amb passos llargs. Des de la darrera expansió continuem en lliure flanquejant un parell de metres a l’esquerra i després tirant recte amunt a caçar un espit.
Cinquena tirada
Un cop xapada l’expansió seguim amunt un parell de metres i flanquegem a la dreta per arribar a la reunió. 25 metres.
L5(Ae/V)
Només sortir de la reunió fem un parell de passos d’artificial que ens permeten situar-nos sobre una petita lleixa. Tirem un pèl a la dreta i encarem una panxa que ens mena a una placa molt vertical, però molt ben protegida i especialment bonica d’escalar.
Els tres ponts que donen nom a l'agulla i per on baixa el ràpel
Un cop superada seguim fent una diagonal a l’esquerra i després més o menys recte fins la reunió. 30 metres.
L6(IV)
Aquesta tirada es pot ajuntar amb l’anterior. Superem un parell de metres drets amb roca dubtosa. Un cop escalats trobarem (si ens hi fixem) un clau. Seguim sense més preocupacions que no llençar massa pedres fins al cim i muntem la reunió a una savina. 15 metres.
Descens:
Desgrimpant un dels encaixonats ràpels
Fem un primer curt ràpel sobre una savina (porteu algun cordino per reforçar) pel vessant oest que ens mena al cim d’una de les “potes” dels tres ponts. Trobarem una instal·lació de ràpel que ens permet descendir per la vessant nord, uns primers metres per una mena de diedre i després amb uns 45 metres volats força espectacular fins al terra. Des d’aquest punt haurem de descendir per una mena de barranc en direcció sud i amb algun punt bastant embrossat fins al peu de via (2 o 3 ràpels durant el descens depenent el que desgrimpem).
El que més m’ha agradat:
- Espectacular ràpel volat.
- La quarta tirada és especialment bonica.
- Ben equipada.
- Entorn únic i tranquil.
El que no m’ha agradat tant:
- Descens amb algun tram una mica agònic degut a la vegetació (potser per l’hivern tant plujós que hem tingut).
Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són de tot fiables.
Segon aniversari del bloc: les 10 que més ens han agradat
Aquesta setmana celebrem el segon aniversari del bloc. Aprofitem, com l’any passat, per fer el nostre personal ranking de les 10 ascensions que més bon regust ens han deixat aquesta temporada.
Tornar al Montroig reconforta l'ànima
Aquest any ha estat dur per tots aquells que ens agrada sortir a escalar, amb un hivern fred i plujós, ajudat per un març on fins i tot va nevar a Montserrat i rematat amb una primavera inestable i humida. La meteorologia ha fet que molts projectes hagin quedat per més endavant i ens ha condicionat com mai a l’hora d’escollir el destí de les nostres sortides. Tot i així hem seguit escalant, que les ganes poden més que els elements!!
Compartim corda...
Na paula segueix esforçant-se en la seva recuperació i poc a poc va assolint noves fites demostrant que amb tenacitat i ganes tot pot tornar a ser com abans. M’encanta poder tornar a sortir els dos i sentir el plaer de compartir corda i m’encanta veure com és de tenaç i cabuda. Gràcies per aguantar-me!!
Volem donar les gràcies a tots aquells amb qui hem pogut compartir escalades aquest any: Angèlica, Alan, Emili, Enric, Esteve , Ester, els Joans, Jordi, Marc, Maria, Martí, Roger i el Sr. Doria. Sense vosaltres no hi ha escalada.
I per últim també donar les gràcies a tots aquells que ens aneu llegint i ens aguanteu, que comenteu, critiqueu i puntualitzeu, és un plaer compartir això amb vosaltres i dona sentit a tot plegat.
Aquí va la llista:
- Directa Estel. Preciosa via per terreny d’aventura que ens permet descobrir un dels llocs més bonics i desconeguts del Prepirineu català.
- Sánchez-Martínez. Gran clàssica de Diables, un viatge a través de la vertical i la història de l’escalda al Serrat.
- Desirée. Un traçat genial i variat per arribar al cim de l’Agulla per antonomàsia.
- Rosa d’Abril. Desconeguda perla del Montroig, curta i autèntica.
- Via de l’Aranya. Concepció alpina a Montserrat, una línia molt ben trobada per guanyar el Serrat de les Garrigoses.
- Aresta del G.A.S. Per iniciar-se al Masmut, un lloc salvatge i contundent.
- Guateque. Lògica i elegant, per torrar-nos al sol a ple hivern.
- Bàlsam de Tigre. Amb una segona tirada on només hi falta algú que toqui el violi.
- Inversió Tèrmica. Mantinguda, amb bona roca i 100% variada.
- Via del Cabra. Clàssica dels 80, diversió sobre roca perfecta.
Directa Incierta a la Gorra Marinera
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i farcit de preses excepcionals que ens farà xalar de valent.
Ressenya de la via
- Via: Directa Incierta
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment una plaqueta recuperable pel darrer llarg
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
L'Emili al pas de 6a
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni fins arribar a peu de via, al mateix camí.
L1(6a)
Iniciem la via des del mateix camí enfilant-nos a una balma característica. La superem una pèl per l’esquerra de l’espit, bloquejant sobre regletes i pujant peus, és un pas dur que ens deixa sobre la balma. Encara ens queden uns metres fins abans de poder xapar la segona expansió (una caiguda ens faria picar contra la lleixa). Un cop xapat el segon espit seguim per terreny amable fins la primera reunió. 20 metres.
Divertit 2on llarg
L2(IV+)
Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per després traçar una diagonal cap a la dreta. Tenim uns metres d’escalada molt agradable, amb bona presa i divertida. Ens anirem decantant cap a l’esquerra fins arribar a una reunió que no muntarem. Des de la reunió seguim amunt per terreny ajagut i sorprenentment sobreprotegit fins que trobem una nova reunió. 55 metres.
L3(III+)
Tirada de tràmit. Sortim cap amunt per anar a buscar la reunió que es troba en una concavitat característica. 25 metres.
L4(V)
Genial quarta tirada
Sens dubte el millor llarg de la via (en realitat pertany a la via ‘pel davant’ oberta per en Capeta i en Noves). Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical i amb preses sensacionals. Són uns metres que ens fan gaudir del plaer de l’escalada. Un cop superat aquest primer tram vertical ens hem d’anar decantant cap a l’esquerra (atenció perquè hi ha certa distància entre assegurances i pot ser una mica perdedor, no seguir recte!!) Fins situar-nos sota una expansió. Un cop xapada ens queda un bonic pas atlètic per enfilar-nos per terreny inclinat. A partir d’aquest punt anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a una petita lleixa que seguim travessant a l’esquerra fins que trobem uns parabolts que ens menen al cim. 45 metres.
Descens:
Des-grimpem per la cara sud (ruta normal) fins trobar una instalació de ràpel. Ràpel de 20 metres.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa quarta tirada, vertical i amb bona roca.
- Ombra per la tarda, bona opció per una tarda calorosa.
Via Àpia a la Magdalena Inferior
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Ressenya de la via
- Via: Via Àpia
- Dificultat: IV+ (D-)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts de color verd (re-equipada el 2009)
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra i fent una sèrie de ziga-zagues porta a les escales de Jacob. Un cop al capdamunt de les escales seguim uns deu metres fins que trobem un espit amb placa rectangular i una taca verda a la paret.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L'Emili a la primera tirada
L1(IV+)
La via s’inicia al mateix camí. Ens enfilem a la paret i continuem recte a través d’una placa inclinada amb molt bones preses fins que arribem a situar-nos sota una panxa (aquest és el pas clau de la via). Per superar-la haurem d’atènyer una molt bona bústia que hi ha una mica per sobre i a la dreta del parabolt. Un cop agafada només haurem de tibar una mica de braços per guanyar la panxa i situar-nos sobre una nova placa, un pèl més vertical que l’anterior, però igual d’agradable.
Segon llarg
Escalem amb lleugera tendència a l’esquerra fins la reunió. 35 metres i 8 parabolts.
L2(IV+)
Sortim per la dreta de la reunió i enfilem recte amunt una curta secció vertical on les preses són més petites, però igual de bones. Un cop superat aquest tram la paret s’ajeu i el llarg ja no presenta més complicacions fins la reunió. 25 metres i tres parabolts.
L3(IV+)
Bonica darrera tirada
Sortim de la reunió per l’esquerra en diagonal i de seguida recte amunt. Trobarem una primera part vertical que ens mena a una balma. Un cop a la balma flanquegem cap a la dreta fins que sortim i després seguim recte amunt, en un tram més vertical però amb preses superlatives. Als pocs metres la placa s’ajeu i seguim per terreny inclinat fins la darrera reunió. 30 metres i 7 parabolts.
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera, amb preses per tots els gustos.
- Tot i ser una via molt senzilla, tots els llargs tenen algun tram especialment bonic.
- Bona via per començar a fer de primer de corda.
Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on si ens passem un burí difícil de veure ens queda un tram exposat, dret però fàcil i on no s’hi val caure. En definitiva, una via molt semblant a la Rataplan o La Que Hi Faltava, però amb més caràcter.
Un antic pot de registre s'ha convertit en un improvisat test
Ressenya de la via
- Via: Sebastià-Patiño
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i una plaqueta recuperable (en principi es troba col·locada)
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
El Sr.Doria durant la primera tirada
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra i fent una sèrie de ziga-zagues porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just al costat esquerre d’un auró.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Segona tirada
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de La Que Hi Faltava. Tirem recte amunt a atènyer la primera assegurança, la via comença tombada per anar-se posant vertical poc a poc. Als primers metres la roca es troba un xic polida, però de seguida va guanyant en qualitat. A mida que anem guanyant metres el llarg es va redreçant, però la bona qualitat de les preses fan que l’escalada mai sigui difícil. El pas clau es troba pocs metres abans d’entrar a la reunió, on haurem de superar un pas completament vertical, però de nou amb bon cantell. 45 metres i 10 espits.
L2(V)
Segon llarg
Iniciem el segon llarg sortint recte amunt, la roca ara es torna excel·lent i la distància entre assegurances creix en comparació a la primera tirada. Al cap d’una desena llarga de metres a un punt on es suavitza la placa trobarem una reunió que no muntem. De la reunió flanquegem un metre a la dreta i ataquem un tram vertical i de nou amb molt bona presa en direcció a un espit. Un cop xapat l’espit no es veu la següent expansió; aquesta es troba uns quatre metres per sobre i un pèl a l’esquerra, es tracta d’un cap de burí que hem trobat amb la plaqueta col·locada (porteu-ne una per si un cas).
El Sr.Doria al darrer llarg
Si no la veieu poseu-li morro i tireu recte amunt que la roca i la dificultat ho permeten. Uns cinc metres més amunt, ja sobre terreny menys vertical trobarem un altre espit. De nou no es veu la següent expansió. Tirem un metre a l’esquerre recte amunt i de seguida en tendència a la dreta, als pocs metres tindrem l’expansió a mà, just quan la paret es torna a posar vertical. Ens restaran uns metres verticals fins que el llarg s’ajeu per entrar a la reunió. 45 metres, 6 espits, un parabolt i un cap de burí.
L3(III)
Sortim de la reunió i de seguida la paret es va ajaient fins que arribem al cim de l’agulla. 30 metres.
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Roca genial a la segona tirada.
- Alternativa amb una mica més de compromís que les seves veïnes La Que Hi Faltava i Rataplan.
El que no m’ha agradat tant:
- El burí de la segona tirada costa força de trobar i si no es troba i es segueix amunt queden uns 10 metres exposats de IV+/V.
Últims comentaris