Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven)
La Bandereta – rebatejada per en Torras i en Nubiola com a Ven-Suri-Ven, en homenatge als seus primers ascensionistes (Ventura, Surinyach i Vendrell) – posseeix una de les més boniques rutes de la muralla d’Agulles: la Cerdà-Riera. L’itinerari ressegueix amb saviesa una evident fissura que serpenteja per la paret convertint-se a la seva part superior en una divertida xemeneia. De la via, d’una elegància clàssica indiscutible, en destaquen sobretot la segona i la tercera tirada, per la seva bellesa i ambient, del tot aeri, més propi de vies de major envergadura.
Muralla oest d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Cerdà-Riera
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada majoritàriament amb claus. Excepte la primera reunió, que es fa en una alzina, la resta es trobem equipades amb parabolts.
- Material: 14 cintes exprés, bagues per savines i opcionalment, joc de friends mitjans o tascons.
- Orientació: Nord-oest
- Valoració:****
Diedre del L1
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Ens desviem passat el Coll de Guirló direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres de prendre aquest corriol veurem que en surt un altre a mà esquerra (fita), que fent ziga-zagues, puja fins al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
L'Alan iniciant el L2
La via s’inicia amb un evident diedre des-equipat, però molt fàcil de protegir a base de friends o tascons. Després d’uns pocs metres les dificultats desapareixen i seguim una vira cap a l’esquerra fins arribar a la darrera alzina, on muntarem la reunió. 25 metres.
L2(V+)
Sortim de la reunió anant a buscar l’evident diedre que s’enfila per la paret. Els primers metres són fàcils fins arribar al primer espit (per cert molt sortit).
Darrers metres de la bonica segona tirada
Un cop xapat aquest, tenim uns pocs metres bastant polits, fent que l’escalada es torni més fina. Un cop passat aquest primer tram seguim pel diedre, ara més tombat fins que al cap d’uns metres es torna a redreçar. A partir d’aquest punt escalem una secció vertical i mantinguda que ens durà directament a la segona reunió, especialment bonica. Hem de comentar que el llarg es troba molt equipat a base de claus i que podem augmentar/reforçar la protecció a base de friends i encastadors al gust. 35 metres.
L3(6a)
Magnífica tercera tirada
Aquesta tirada és molt vertical i aèria. Sortim de la reunió flanquejant cap a l’esquerra fins caçar el primer clau i continuem escalant seguint la fissura, que es troba plagada de claus (fet que permet passar en Ao). Després de superar un tram força dret, però amb bon cantell, la fissura torna a anar cap a l’esquerra, mentre la verticalitat va decreixent de manera gradual. Els darrers metres són fàcils i ens permeten arribar a la reunió relaxadament. 30 metres.
L4(IV+)
Primers metres de la quarta tirada
Des de la còmoda tercera reunió tenim una bona perspectiva dels primers metres de la darrera tirada. Aquesta s’inicia per un diedre inclinat que es va redreçant poc a poc. L’única assegurança fixa és un burí que es troba uns quants metres més amunt, no obstant, si volem, podem protegir-nos a discreció aprofitant la magnífica fissura que ens regala el diedre. Passat el burí comencem a trobar sabines i arbres que ens permetran assegurar-nos a base de bagues. El diedre és converteix en una xemeneia fàcil i no gaire estreta. Un cop deixem el darrer arbre a sota, en contes de seguir xemeneia amunt, anem en tendència a la dreta, aprofitant la bona roca de la placa. Aquesta part és una mica impressionant i un xic exposada (també pel segon) però no és gens difícil i ens permetrà arribar còmodament a la quarta reunió. 45 metres.
Al cim de la Bandereta
L5(III)
Per completar l’ascensió a la Bandereta només ens resta una fàcil grimpada d’uns cinc metres fins al cim de l’agulla.
Descens:
Trobarem una instal·lació de ràpel que baixa pel vessant sud i ens deixa al coll entre la Bandereta i la Figuereta. Des d’aquest punt prenem un corriol que baixa cap al sud (marques vermelles) i que ens duu fins el Pas de la Portella.
El que més m’ha agradat:
- Tercera tirada antològica, vertical i amb molt ambient.
- El diedre de llibre del segon llarg.
- Possibilitats d’auto-protecció enormes.
- Totes les reunions són molt còmodes i la segona a més, especialment bonica.
- Ombra fins a les dues de la tarda.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima que en alguns trams la roca estigui especialment rentada, sobretot a l’inici de la segona tirada.
17 Responses to “Cerdà-Riera a la Bandereta (Ven-Suri-Ven)”
Trackbacks / Pingbacks
- - 16 agost 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
una gran clàssica! es de les poques vies que no m’importaria repetir algun dia!
El record el tinc sobretot del 4 llarg, que crec que vaig sortir massa cap al pati, i el castanyot que hem vaig jugar era impresionant….per sort tot va anar bé!
Molt guapa!
hehe!! S’ha de sortir el just, si et fa molta por i t’entafores a la xemeneia pots acabar com un tascó!!
Tot i així una bona perla!!
La galeta és bona pel primer, que queda empalat als arbres i pel segon que sortiria pendulant com un autèntic botafumeiro
Felicitats,
Veig que continues amb la Teva croada d’anar coleccionant classiques, si en vols una mes et puc recomanar la d’ahir, la normal de la campana.
Salut
Ostres, vosaltres sí que sou uns clàssics!! Com està la via en quant a material? Vau posar molts trastos? I parlant de la Campana, la que sí tinc ganes de fer és la Normal del Rave. Així que ja ho sabeu, si us animeu…
Felicitats Eduard,
Al final vas trobar company per anar-hi !
Quan hi vareu pujar ?
Jo no recordo que el diedre de la segona tingués tantes possibilitats per equipar-lo… però deu ser la memória que em falla !!
Ja em diràs si vols fer alguna cosa
salut i a tibar
Hehehe!!
Vaig aprofitar el dimarts al matí, que just l’Alan havia acabat d’arribar d’Irlanda.
Cues de pansa!!
El segon llarg estava cossit, però a més la fissura s’empasava el que hi deixessis. Només dels forats de les despitonades ja feies el fet.
Aviam si la setmana vinent fem alguna cosa per la tarda!!
A aquesta algun dia hi tornaré amb el Toni, que li té ganes…, però ara a la tada hi fa massa calor, suposo que hi vau anar al matí! Una gran via, si senyor!
Epa!! Boníssima opció per anar-hi pel matí, amb ombra fins les dues… En aquest temps per la tarda deu ser un forn, millor anar a la platja 8)
Ei Eduard,
Home la campana es una via per escalar com es feia a començaments dels 60, tota una experiencia, jo que no soc de possar friends, m’els vaig gastar tots i mes que n’hagues portat, la ideia era tambe fer la normal del Rave que es una GEDE, pero em penso que de moment el primer pas sera reequipar-la, per que fa tanta por com la Campana, aixo son escalades amb compromis.
Una via que et deixa satisfet! enhorabona. A veure si coincidim alguna tarda tots plegats!
Per mi encantat Jaume, només és qüestió de quadrar agendes 8)
De les primeres clàssiques que vaig fer, em va encantar.
Els dos llargs centrals són bonics i verticals, però sobretot recordo la última tirada: abraçar un arbre, pujar-hi, llaçar-lo, posar-se dret, abraçar el següent arbre… Tarzán.
Quan acabes els arbres i puges per la placa és una mica expo (per inexperiència vaig entaforar-me a la xemeneia) i la última reunió vaig muntar-la a una sabina. Quatre llargs que dónen molt de si.
Una via d’excel·lent. Felicitats per la ressenya-piada.
Genial aquesta joia Montserratina!, em gaudit molt amb el Karles …el llarg de fisura/jungla es apoteosic! ….per repetir segur! 1.000 Gracies per la ressanya/piada!
Salut i molta Muntanya!
hola bones!!! que tal? hem dic Aleix i tinc una pregunta per fervos…. l’ aproximació a la via diueu que passat el coll de guirló i direccio al refugi s’ ha de agafar un corriol a mà esquerra (fita) pero al google maps, sembla que sigui a la dreta… potser m’ aquiboco tampoc conec massa la zona d’ agulles… tenia pensat poder-hi anar aquest dijous i era per avera si podia surtir una mica de dubtes. Per cert moltes felicitats per el bloc!
Epa! Et desvies cap al refu (dreta) i al cap de pocs metres surt un corriol poc marcat a mà esquerra (fites) que puja cap a la muralla.
Bones escalades!
ieeep gracies x la imformació vaig trobar la via molt ràpid… massa ràpid ja que el company de cordada amb el que anava es va posar un pel nervios (massa clàssica potser) i vam preferir baixar a la segona reunió… hem vaig quedar amb les ganes de fer cim pero un altre dia serà, al final ho vam completar amb una agulleta que hi ha avans d’ entrar al pas de la portella a la esquerra, que de fet no se ni com es deia la via, ni el nom de l’ agulla… de totes maneres gràcies per la imformació i fins un altre!!