Cerdà-Pokorski a la Prenyada
La Cerdà-Pokorski aprofita l’evident fissura diagonal del vessant nord de la Prenyada per traçar un dels itineraris clàssics més reeixits de Sant Benet. La ruta ens regala dos tirades centrals de primera categoria, on escalarem fissures i plaques gaudint d’un magnífic conglomerat i envoltats per un ambient que ens transporta directament a una altra època de l’escalada. La via es pot fer amb el que hi ha posat, però anirà molt bé dur un joc de tascons i friends mitjans per reforçar els punts d’assegurança existents.
Sant Benet
Ressenya de la via
- Via: Cerdà-Pokorski
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a/A0 (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via semi-equipada amb espits, claus i ponts de roca
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, friends mitjans (de Camalot fins al número 1) i algunes bagues per savines i per substituir algun pont de roca.
- Orientació: Nord
- Valoració:****
Inici de la via
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i de seguida passarem per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Quan siguem a l’alçada de la Xirimoia agafem la canal que puja deixant la Xirimoia a la nostra dreta i en tendència a l’esquerra arribem fins el vessant nord de la Prenyada.
Segon llarg
La via comença a una fissura que va en diagonal a l’esquerra i està força vegetada.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a una fissura evident que va en diagonal a l’esquerra. La tirada té poca dificultat i una natura bastant vegetal. Podrem anar aprofitant aquest fet per anar-nos auto-assegurant a base de bagues als arbres.
Segon llarg
El darrer tram del llarg deixem la fissura a la nostra dreta i escalem per la placa fins arribar a la reunió. Tirada de tràmit. 35 metres, neta.
L2(V+)
Comencem la tirada escalant per la dreta de la fissura. El primer clau es troba uns 5 o 6 metres per sobre de la reunió, però podem protegir-nos bé a base d’algun tascó o friend mitjà. Un cop passat el primer clau seguim escalant al costat de la fissura fins arribar al segon; un cop xapat anirem en diagonal a la dreta, ja per la placa, a buscar un espit. Un cop xapat l’espit seguim recte amunt, treballant bé de peus per terreny vertical i amb bona roca fins la segona reunió. 25 metres, 2 claus i un espit.
Inici de la memorable tercera tirada
L3(6a)
Seguim escalant per la dreta de la fissura, ara amb cantell més generós. De seguida trobem un clau emplaçat; seguim recte i passada una savina trobarem un parell de ponts de roca (pot anar bé portar algun cordino per substituir alguna baga si està malmesa). Un cop estiguem assegurats del segon pont de roca deixem la fissura i anem en diagonal a la dreta per la placa, que és un mar de preses cantelludes. Xaparem un parell d’espits que ens van marcant el camí i notarem com la paret es va redreçant fins posar-se del tot vertical.
Fantàstica placa del llarg 3
Una secció amb tres claus (alguna flor de pitons difícil de xapar) protegeix el pas clau de la tirada. Un cop mosquetonejat el darrer clau seguim recte amunt fins un bon pont de roca. Només ens quedarà flanquejar a la dreta uns metres per terreny fàcil però aeri fins la tercera reunió. 30 metres, quatre claus, dos espits i tres ponts de roca.
L4(V+/Ao)
Sortim de la reunió recte amunt fins arribar sota el desplom. Hem de flanquejar a l’esquerra fins que aquest es fa més humà i després seguir amunt. En aquest tram s’imposa l’A0, tot i que en lliure té una dificultat de 6a+/6b.
L'Enric al darrer llarg, que és comú amb la via Normal
Un cop superat aquest tram arribem a una lleixa, on ens podrem posar còmodes per atacar una panxa que ens barra el pas al diedre. Per superar la panxa haurem de trobar bones preses de mans (hi són!) i aprofitar una molt bona presa pel peu esquerra, fer una bona tibada i pujar el peu dret. Un cop amunt seguim per un senzill diedre inclinat, net però fàcil de protegir si ho creiem necessari. Quan el diedre es torna excessivament vegetal sortim cap a la dreta per la placa fins arribar al collet, on farem la reunió aprofitant unes savines. 40 metres, quatre claus i tres espits.
L5(V)
Aquesta darrera tirada és comuna amb la via Normal i ens permetrà guanyar el cim de la Prenyada. Enfilem una curta placa vertical amb bon cantell (es pot protegir amb un tascó petit). Un cop superada anem uns metres cap a l’esquerra i seguim fins el cim pel terreny més evident. 20 metres, tirada neta.
Descens:
Des del cim de l’agulla fem un ràpel per la vessant nord-oest (25 metres) que ens deixa a una canal. Seguim la canal fins arribar a un coll. Des del coll baixem cap el sud seguint un corriol (hi trobarem un tram equipat amb corda fixa per descendir una canal) que al cap d’uns minuts ens deixarà a un nou corriol més fressat, que duu al refugi.
El que més m’ha agradat:
- El llarg segon i tercer són dos tirades cinc estrelles, per fruir-les del primer al darrer metre.
- Roca de primera, sobretot a les plaques.
- Bones possibilitats d’auto-protecció.
- Via freda, ideal per als mesos més calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- La primera tirada desentona una mica… És el peatge a pagar per les genials tirades superiors.
20 Responses to “Cerdà-Pokorski a la Prenyada”
Trackbacks / Pingbacks
- - 30 desembre 2010
- - 28 juliol 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Felicitats per la via,
Ja m’ho deies tu que aquesta era molt maca, ara hi haurem d’anar junts i així pots fer les tirades que no vas fer de primer, je je je
salut i a tibar
Em sembla que el primer llarg abans es feia per la fissura que queda per sota de la primera reunió. No sé si era un llarg més bo o més dolent que l’actual primer llarg, fa de mal dir… El que és segur és que era més difícil.
La putada de vies tan xules com aquesta, és que tot i estar a l’ombra, l’aproximació és calenta….
Felicitats pel centenar de vies montserratines, jo encara no hi he arribat!
Felicitats per les 100 piades i per les ressenyes!
Eduard!
es veu xula la via!
peròs ostres 100 són moltes! Felicitats!!
hehehe ara m’esta agafant la febre contadora….mmmm…
hehehe.. 1, 2,3…. 24-25….31,32…..45!!
em pensava que en serien menys encara…
ara, el que són una passada són les 100 ressenyes!
Moooltes gràcies!
JB, la via és molt bona, ara, esperarem una mica a repetir-la, no?
Bones Albert, coneixíem l’altra entrada, de fet ens la vam estar mirant… Però no es veia gaire clar i com que tampoc teníem cap referència vam tirar per la fàcil. Imagino que deu quedar una ruta molt més rodona, ara no se si l’original és la que vam fer nosaltres o la de la fissura.
Joan, pensava que patiria més, però al anar per la tarda, la pujada era pràcticament tota a l’ombra. De suar vam suar, però menys del que ens pensàvem.
Gràcies Xavi, mira, és una manera d’assaborir i allargar una mica més l’escalada… Encara que les teves ressenyes són MOLT millors!!
Lurdes, hehehe, si ens posem a contar al·lucinariem amb els metres que fem… Si ens els paguessin a un euro no caldria que treballéssim!!
Nosaltres també vam anar a lo fàcil (les tardes tenen això, fora mal de caps). No et sabria dir quina és l’entrada original. Avui no tinc el llibre sant benet a mà, però ja ho buscaré…
Jo se que una de les dues entrades es va obrir durant una restauració de la via als 80. Bé, si descobreixes quina és l’entrada original ja ho faràs saber que em pica la curiositat
Aquesta via, no sé ben bé perquè sempre l’havia vist com de pecar de mala fama; potser pel seu desagradable primer llarg o pel seu equipament amb sabor d’abans, ves a saber. Val a dir que, ara que l’hem escalat, aquesta fama és del tot injustificada i que es tracta d’una petita joia, variada i en un paratge de luxe, que fan del tot recomanable resseguir les seves fissures simètriques una tarda d’estiu. No us perdeu el breu instant quan els darrers raigs de sol acaronen els còdols d’aquesta ombrívola cara nord.
Enric que inspirat que t’ha sortit el comentari!!
La via és molt bona, com dius, una petita perla que no s’ha d’oblidar… Quin codolar!!!
Moltefelicitats per les 100 piades montserratins!!! tot una feinada!
i per aquesta via!!! si diius que es fresqueta…en prenc nota!!!
merci!
Hehehe, gràcies!
Apunta-la a dalt de tot de la llista, molt bona, a l’ombra, ràpida, lògica i amb molt bona roca.
Felicitats,
per les 100 vies, ja queda enrere quan varem començar a ensenyar-vos a encordar, avui ja sou uns magnifics escaladors consagrats, havent superat en moltissssim als que us van ensenyar els primers passos.
Gràcies Martí per les felicitacions i per haver contribuït a encendre i alimentar amb entusiasme i vitalitat aquesta estima pel Serrat i tot el que l’envolta
No et posis nostàlgic que m’emociono!!
I ara seriosament, fem una escalada abans que un servidor marxi de vacances, no??
Una bona vía per celebrar el vostre paricular “centenari”…
Felicitats… i endevant amb las “hachas”…
Mercès pels ànims Pekas!!
Sobre la discussió de l’entrada original a la cerdà, és la que ve de la fissura de l’esquerra, la que vau fer vosaltres és la que van utilitzar els que la van reequipar.
Avui l’hem feta, per l’original, i no hem fet la variant d’entrada, però haig de dir que val la pena fer el primer llarg. La roca hi és força bona i està equipat amb un pont de roca amb una vaga rònega, un clau que sembla un cargol de tren amb una altra vaga igual o més rònega que l’altre i dos burills en prou bon estat, ja a la placa. Molt maco el llarg però no anava tan sobrat com per canviar les vagues… jaja
Està ressenyada a la guia d’escalades de Sant Benet.
La via, en general, és brutal! Ens ha encantat. Salut!
Veig que la vau gaudir a tope! És un petit tresor i segur que entrant per la fissura deu quedar rodona.
Merci per ajudar a treure’n l’entrellat
Bones escalades!!