Que Pum Que Pam a la Granota
De característiques similars a la seva popular veïna Pique Longue, però un xic més difícil, Que Pum Que Pam és una bonica via de caire esportiu i grau moderat, ràpida, ben equipada (mai sobre-equipada) i amb bona roca. Hi ha la possibilitat d’allargar l’escalada amb els dos primers i dos darrers llargs de la Pique Longue, aconseguint així 70 metres més de via. Bona opció per quan busquem ombra a la tarda o sol al matí.
La Granota és ben vissible des del Monestir
Ressenya de la via
- Via: Que pum que pam
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i espits
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (nom escrit a l’inici)
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
La via s’inicia al costat mateix del camí i hi ha el nom pintat.
Segon llarg
Tot i que a la ressenya que dúiem marca aquest primer llarg com V+ la veritat és que l’entrada ens va semblar molt més que això, entre 6a/6a+ tranquil·lament. La via s’inicia totalment vertical i amb passos explosius sobre petits forats, al passar la segona xapa ja agafem un bon cantell i la tirada afluixa de cop. A partir d’aquest punt ens resta una bonica placa que poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Tercer llarg
Aquesta segona tirada es podria empalmar amb l’anterior. Es tracta d’una quinzena de metres de IV+ generós en preses i que es posa una mica més dret al arribar a la reunió. 15 metres.
L3(V+)
Aquesta és la tirada clau i més obligada de la via. Hem de sortir cap a l’esquerra (cap a la dreta va la “Blas que te vas”) per de seguida seguir recte amunt. La paret es va posant vertical d’una manera progressiva fins que un petit sostre ens barra el pas. En aquest punt haurem de fer un curt i aeri flanqueig cap a l’esquerra. Aprofitem la fissura que hi ha al sostret per escalar en bavaresa i flanquejar amb seguretat. Un cop s’acaba el sostre seguim amunt per una placa tombada fins a la tercera reunió, que és compartida amb la Pique Longue. 25 metres.
L4(V+)
Primers metres de la bonica quarta tirada
Sortim de la reunió en lleugera tendència a l’esquerra (cap a la dreta va la Pique Longue) i ataquem una deliciosa i vertical placa que guanyarem amb uns estètics passos d’equilibri i col·locació. La placa perd inclinació de seguida però ràpidament torna a posar-se vertical. Haurem de superar aquest tram, on la roca és de somni, i després decantar-nos cap a la dreta, per agafar els darrers metres del llarg de la Pique Longue. 25 metres. A partir d’aquest punt podem seguir dues tirades més per la Pique Longue o donar l’escalada per acabada.
Descens:
Un ràpel de 25 metres des de la quarta a la tercera reunió i un altre de 50 fins al peu de via de la Pique Longue.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari ben trobat, amb passos força estètics.
- Bona roca.
- Ràpida de fer i combinable amb la Pique Longue.
9 Responses to “Que Pum Que Pam a la Granota”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Ei bona aquesta queda apuntada per una tarda. Records
Epa Joan, veig que us vaig donant feina
Salut!
Ei Eduard.
Ja en tenim una altre a la llista!!
El dia que jo vaig fer la Pique Longue, uns companys van fer aquesta i també van dir que els primers metres eren molt difícils.
Pel que tu dius es poden fer en A0 ? o cal fer més trampes ?
salut i a tibar
Hehehe, no pateixis, que en A0 passes com un senyor. A la part dura les xapes són molt juntes… És una apretada molt dura i ja està!!
Com els Joan’s m’apunto la via, que l’ombra està molt cara i aquesta amés té poca aproximació.
L’ombra va buscada… Jo ja no sé d’on treure-la!! Sempre patint, a l’hivern perquè fa fred i a l’estiu calor… I a sobre a la primavera plou
Ara que ja la vaig fer, t’he de dir que la ressenya està molt bé excepte pel que fa al tercer llarg.
No és obligat (3 parabolts només al flanqueig) ni vaig trobar V+ per enlloc. Ni tan sols Vº, hi ha molt bona presa i molt franca. Potser teníem el dia bo, però de la mateixa manera que sempre et felicito per l’encert de les ressenyes, m’agrada dir-te que en aquest cas concret no estem d’acord.
Tant al Toni com a mi ens va sobtar molt la consideració que fas d’aquest tercer llarg, perquè la resta de la via si que la vam trobar ben graduada… També vam trobar a faltar que comentessis l’excés d’assegurances del segon llarg, una cada 2 metres, tot i el grau que té.
Joan et un martell
Ara seriosament, m’agrada que hi diguis la teva. Si no recordo malament em sembla que la part més ‘difícil’ de la tercera tirada és abans d’arribar al flanqueig amb un xapatge en posició una mica estranya… però potser era jo que no estava inspirat 
El flanc ja surt fàcil i ben assegurat. No obstant a la resse original també marquen aquest llarg com de V+ i, per cert, el primer també de V+ i tampoc el vaig veure per enlloc, 6a mínim (només els primers metres), per no dir 6a+ que sinó em foteu canya 
Coincideixo amb tu en que el segon està sobre-equipat, però si ho poso massa hi ha personal que m’envia mails fotent-me canya
Gràcies per l’aclariment, tens tota la raó que això de graduar no és gens senzill!! Més que res que més amunt, al llarg següent, si que em va semblar V+. De la mateixa manera que l’entrada segur que era 6a com a mínim!
Per tot plegat encara em va sorprendre més. Res, segueix fent feina que ho estàs brodant!