Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior

Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on si ens passem un burí difícil de veure ens queda un tram exposat, dret però fàcil i on no s’hi val caure. En definitiva, una via molt semblant a la Rataplan o La Que Hi Faltava, però amb més caràcter.

L'antic pot de registre s'ha convertit en un improvisat test

Un antic pot de registre s'ha convertit en un improvisat test

Ressenya de la via

Ressenya de la via

  • Via: Sebastià-Patiño
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 120 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada
  • Material: 10 cintes exprés i una plaqueta recuperable (en principi es troba col·locada)
  • Orientació: Nord-est
  • Valoració:***
El Sr.Doria durant la primera tirada

El Sr.Doria durant la primera tirada

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que surt a mà esquerra i fent una sèrie de ziga-zagues porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just al costat esquerre d’un auró.

Aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)
Segona tirada

Segona tirada

La via s’inicia uns metres a l’esquerra de La Que Hi Faltava. Tirem recte amunt a atènyer la primera assegurança, la via comença tombada per anar-se posant vertical poc a poc. Als primers metres la roca es troba un xic polida, però  de seguida va guanyant en qualitat. A mida que anem guanyant metres el llarg es va redreçant, però la bona qualitat de les preses fan que l’escalada mai sigui difícil. El pas clau es troba pocs metres abans d’entrar a la reunió, on haurem de superar un pas completament vertical, però de nou amb bon cantell. 45 metres i 10 espits.

L2(V)
Segon llarg

Segon llarg

Iniciem el segon llarg sortint recte amunt, la roca ara es torna excel·lent i la distància entre assegurances creix en comparació a la primera tirada. Al cap d’una desena llarga de metres a un punt on es suavitza la placa trobarem una reunió que no muntem. De la reunió flanquegem un metre a la dreta i ataquem un tram vertical i de nou amb molt bona presa en direcció a un espit. Un cop xapat l’espit no es veu la següent expansió; aquesta es troba uns quatre metres per sobre i un pèl a l’esquerra, es tracta d’un cap de burí que hem trobat amb la plaqueta col·locada (porteu-ne una per si un cas).

El Sr.Doria al darrer llarg

El Sr.Doria al darrer llarg

Si no la veieu poseu-li morro i tireu recte amunt que la roca i la dificultat ho permeten. Uns cinc metres més amunt, ja sobre terreny menys vertical trobarem un altre espit. De nou no es veu la següent expansió. Tirem un metre a l’esquerre recte amunt i de seguida en tendència a la dreta, als pocs metres tindrem l’expansió a mà, just quan la paret es torna a posar vertical. Ens restaran uns metres verticals fins que el llarg s’ajeu per entrar a la reunió. 45 metres, 6 espits, un parabolt i un cap de burí.

L3(III)

Sortim de la reunió i de seguida la paret es va ajaient fins que arribem al cim de l’agulla. 30 metres.

Descens:

Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.

El que més m’ha agradat:
El que no m’ha agradat tant:
  • El burí de la segona tirada costa força de trobar i si no es troba i es segueix amunt queden uns 10 metres exposats de IV+/V.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Etiquetes: , , , , , ,

7 Responses to “Sebastià-Patiño a la Magdalena Inferior”

  1. TRanki says :

    Hola,

    M’ha fet gracia veure aquesta ressenya. Una tarda molts apalancada, després de la RAVE a la bauma dels brucs, vaig acompanyar a la meva companya a assegurar-la en aquesta via.

    Al segon llarg ja la veia remugar fins que va passar-se cinc miuts ben bons intentant veure el seguro en qüestió, semblava IMPOSSIBLE que allunyés tant i jo creia, des de la R, que estava atontada per la calorada…va tirar amunt jugant-se una nata antològica i segurament LETAL en cas de produïr-se..NO ËS BROMA…

    UN cop pujant, de segon, vaig estar cinc minuts més “explorant” i al final vaig veure el cap de burí.

    No sé si és perquè la via en qüestió CREUA aguna altra i no van voler reequipar aquell tram ( en certa manera respoectable i lògic), o que se’ls va anar l’OLLA. O potser estavem massa ressacosos…

    En qualsevol cas tot i ser un llarg que es fa amb wambes OJO, si ja de per si els spits ( del 8 ) estaven a distancies que en cas de caiguda pot ser dramàtic, una error al pas del burí i arribant al següent seguro pot suposar volar TOT el segon llarg i espetegar a la ramp del LL1…
    ^
    Per mi el concepte EXPO igual és massa “suau” però significa que et jugues una bona nata, senseconseqüències a no ser que tinguis mala sort.
    Caure en aquell tram no és EXPO, pot ser simplement LETAL, i això caldria destacar-ho!!!

    Felicitats poel blog sempre el trobem MOLT PRACTIC

    • Eduard says :

      Bones,
      suposo que és el que tu dius, alguna via la deuria creuar i van respectar el burí…

      Em semblen molt bé les teves puntualitzacions, ajuden a fer-se una idea del que t’hi pots trobar, tot i que amb la plaqueta posada, el cap de burí és veu més.

      Després vaig pensar que hi hauríem d’haver deixat un cordinillo per marcar-ho més (si algú s’anima a repetir-la faria bé de posar-ho). És cert que si caus just abans de xapar el següent espit i no has trobat el burí la galeta és de les bones de veritat, de totes maneres un cop passat el burí de seguida s’ajeu i com bé dius es pot fer amb bambes.

      Personalment crec que és més possible caure a l’alçada del burí (terreny més vertical) i en aquest cas tens una volada i prou. L’expansió del darrer espit abans del burí és un parabolt i si vols a més pots xapar la reunió opcional (també són bolts).

      M’ha interessat explicar bé la segona tirada perquè entenc que pot acabar essent un “marron”, més quan les dos vies veïnes són 100% d’escola i pràcticament no hi ha info sobre la via (només a la guia de Gorros del Luichy que hi posa “tramo expuesto en el segundo largo” i ,que per cert, cota de V+, potser per aquest fet). Sabent on es troben les assegurances la cosa es suavitza bastant. Després penso que és responsabilitat de cada escú, coneixent tots els condicionants, valorar la situació i decidir afrontar-la o no.

      Una abraçada! :)

  2. tocayo says :

    L’hem de repetir ja que ara ja sé on estan les assegurances. Vaig gaudir molt de l’escalada.

    • Eduard says :

      Epa Edu, sempre és un plaer escalar amb tu. Ja ho saps!! Quan vulguis repetim… Potser dilluns? ;)

  3. Mauri says :

    Jo no vaig veure el seguro i vaig fer els 8 o 10 metres a pel i la veritat es que no pots caure!!! Si pillas et fots una nata important.

    Per cert, la primera R es de dos spits cutre i jo me la vaig saltar i vaig fer la que tu et vas saltar, que crec recordar compta amb bolts i sobre un bon llavi, el que la fa més cómoda.

    A mi la via em va semblar maca, pero no val a caure si no troves el cap de buri del que parles, a més que el colega pateix a la R…

    Salut i bones escalades.

    • Eduard says :

      Hola Mauri,
      és bona idea el tema d’allargar el primer llarg fins la R de parabolts, si més no segur que és més còmoda que l’altra ;)

      A mi la via també em va agradar, llàstima del defecte de fabricació.

      Avant!!

  4. tocayo says :

    Bon dia company. He triunfat!!! El dissabte em vaig treure l’espina de l’alttre dia i vaig tornar a fer la Patiño. Em vaig saltar la primera reunió i a l’opcional s’estava molt millor. I, com no, tampoc vaig veure el burí, però ara ja savia on anava i vaig tirar amunt. Vaig gaudir el que no vaig fer el dilluns passat. després vàrem fer la Gorra Marinera pel davant. L’última tirada és dreta de debò i la sortida més podrida que els ossos del meu rebesavi. Començo a tenir una mica més de confiança en mi mateix. Moltes gràcies company!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s