Directa Incierta a la Gorra Marinera
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i farcit de preses excepcionals que ens farà xalar de valent.
Ressenya de la via
- Via: Directa Incierta
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment una plaqueta recuperable pel darrer llarg
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
L'Emili al pas de 6a
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni fins arribar a peu de via, al mateix camí.
L1(6a)
Iniciem la via des del mateix camí enfilant-nos a una balma característica. La superem una pèl per l’esquerra de l’espit, bloquejant sobre regletes i pujant peus, és un pas dur que ens deixa sobre la balma. Encara ens queden uns metres fins abans de poder xapar la segona expansió (una caiguda ens faria picar contra la lleixa). Un cop xapat el segon espit seguim per terreny amable fins la primera reunió. 20 metres.
Divertit 2on llarg
L2(IV+)
Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per després traçar una diagonal cap a la dreta. Tenim uns metres d’escalada molt agradable, amb bona presa i divertida. Ens anirem decantant cap a l’esquerra fins arribar a una reunió que no muntarem. Des de la reunió seguim amunt per terreny ajagut i sorprenentment sobreprotegit fins que trobem una nova reunió. 55 metres.
L3(III+)
Tirada de tràmit. Sortim cap amunt per anar a buscar la reunió que es troba en una concavitat característica. 25 metres.
L4(V)
Genial quarta tirada
Sens dubte el millor llarg de la via (en realitat pertany a la via ‘pel davant’ oberta per en Capeta i en Noves). Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical i amb preses sensacionals. Són uns metres que ens fan gaudir del plaer de l’escalada. Un cop superat aquest primer tram vertical ens hem d’anar decantant cap a l’esquerra (atenció perquè hi ha certa distància entre assegurances i pot ser una mica perdedor, no seguir recte!!) Fins situar-nos sota una expansió. Un cop xapada ens queda un bonic pas atlètic per enfilar-nos per terreny inclinat. A partir d’aquest punt anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a una petita lleixa que seguim travessant a l’esquerra fins que trobem uns parabolts que ens menen al cim. 45 metres.
Descens:
Des-grimpem per la cara sud (ruta normal) fins trobar una instalació de ràpel. Ràpel de 20 metres.
El que més m’ha agradat:
- Preciosa quarta tirada, vertical i amb bona roca.
- Ombra per la tarda, bona opció per una tarda calorosa.
10 Responses to “Directa Incierta a la Gorra Marinera”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Bones Eduard, no creus que el final del segon llarg i el tercer llarg també pertanyen a la via pel davant?? Fa un parell d’anys ens vam posar a la via pel Davant i vam anar a parar a aquesta línea…
Merci per les ressenyes!
Bones!
Sí, em sembla que s’ajunten a la segona reunió ressenyada, la Pel Davant ve d’una mica més a la dreta amb un parell de tirades de III. Com tots els Gorros és un caos de línies que es creuen i de xapes escampades per la paret… Massa Egos?
Avant!!
Aprofito per dir ( ja que m’el vaig “currar”) que el pas de bloc de sortida pot ser 6a+… ara bé com és només començar i encara vas fresc, diguem que queda en un 6a. De totes maneres (i no vull espantar a ningú) crec que un cop superada aquesta sortida, queden dos pasets finets fins la segona xapa on et pots fotre un bon pinyo…
Hehhehe! Sí que te’l vas currar, però és que en algun moment s’ha de notar la feina que fas al roco!!
No com altres que només anem per fer la cervesa 8)
La sortida és mal parida perquè no quedes bé i si falles la galeta és sobre la lleixa… Però ei!! jo estava molt atent i t’hauria ‘xupat’ corda a sac!!
Doncs poca cosa deu quedar de la via Pel davant. Quan la vam fer ens vam trobar que, coincidint amb el primer llarg, hi havia una via d’esportiva de III/IV. Potser anava més a la dreta o esquerra, però no sé si hi ha tanta roca…
No sé si hi ha molts egos. El que segur que hi ha són moltes ganes d’equipar i poques de caminar, perquè si es vol no costa tant trobar panys de paret més verges.
En fi, crec que a totes les clàssiques de Gorros ha passat igual. L’altre dia vam fer l’Ignasi Jorba i vam poder veure el que queda de la Mingo-Arenas a la Magdalena Superior.
Per cert, canviant d’agulla però no de tema, podria ser que el buril que et trobes a la Sebastià-Patiño sigui de la Mingo Arenas (que creués a la dreta per buscar un terreny més assequible).
Doncs ara que ho dius no m’estranyaria que aquell cap de burí de la Sebastià-Patiño fos de la Mingo-Arenas…
El tema de la Ignasi-Jorba és escandalós, un company deia que hi ha vies que en fagociten d’altres sense cap mena de pudor.
Carai EDuard, aquesta ni sabia que existia, aviat podràs fer una guia només de Gorros, la veritat es que les tardes d’estiu és un bon lloc per anar, enhoraboan per l’escalada i la feina
Hehehehe, no la coneixies perquè és una directa INCERTA
M’has deixat amb ganes de tastar aquest pas del primer llarg!! enhorabona per la feinada d’anar fent aquestes vies mig perdudes, o “fagocitades” entre tans d’altres!
Doncs quan corris per Gorros el pots provar, és al mateix camí i des de la primera R pots despenjar-te sense problemes, això sí, és dur i una mica expo