Mireia a la Colomina

La zona de la Colomina ofereix forces alternatives per poder degustar el bon granit que amaga. Vies per tots els gustos i estils, totes elles amb el denominador comú d’un paisatge d’alta muntanya, tranquil·litat assegurada i aproximacions no massa llargues si establim la nostra base al refugi. La Mireia aprofita un estimulant esperó situat davant el refugi per traçar un itinerari curt però prou intens. En la nostra ressenya proposem entrar per la via de la dreta (Ozú que caló), aprofitant d’aquesta manera una placa inclinada força llaminera. Tot i que la via es troba equipada un petit joc de friends pot anar bé per protegir trams on les assegurances allunyen.

Refugi de la Colomina

Ressenya de la via

• Via: Mireia
• Zona: Pic de la Colomina – Sector Can Sat
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 85 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb espits i un clau
• Material: 7 cintes exprés i opcionalment un petit joc de friends
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Divertida placa del L1

Aproximació:

Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció Pont de Suert. Quan arribem a Senterada ens desviem a la dreta cap a la Vall Fosca. Seguim la carretera fins que arribem a l’embassament de Sallent. Durant els mesos de juliol, agost i setembre, podem prendre el telefèric (9 del matí) que ens deixa a l’estació superior, en cas contrari pujarem a peu per un camí indicat en forta pendent (45 minuts). Des d’allí prenem un corriol (indicat) que es dirigeix al refugi de La Colomina (45 minuts).

Na Paula al L1

Des del refugi l’esperó és ben visible. Prenem un GR fins que siguem a l’alçada de l’esperó, en aquest punt deixem el camí i pugem per entre el caos de blocs fins al peu de via (30 minuts des del refugi).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Com hem comentat, la primera tirada la comencem des de la via ‘Ozú que caló’, situada a la dreta de l’inici de la ‘Mireia’ quasi al punt més baix de la placa.

Segona tirada un cop superat el tram del sostre

Són uns primers metres força divertits, sobre una placa inclinada on haurem de jugar amb l’adherència i unes extraordinàries protuberàncies que afloren del granit com bolets. Un cop arribem al fil de l’esperó flanquegem cap a l’esquerra per anar a buscar la via ‘Mireia’. El flanqueig és senzill i ens deixa aprop de l’extrem esquerra de la paret. A partir d’aquest punt hem de tirar recte amunt, confiant en trobar el següent espit. Són uns metres prou verticals i divertits, amb presa generosa. La reunió la fem en una petita lleixa i és prou còmoda. 45 metres.

L2(6a)

Na Paula desmuntant el segon llarg

Sortim de la reunió un pèl a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt fins situar-nos sota un sostre. El superem per la banda esquerra, amb un pas bastant bèstia de braços. Un cop a sobre quedem a una petita vira, flanquegem un metre a la dreta i superem un ressalt bastant atlètic, que tot i no ser difícil no podem errar, donat que la caiguda seria llarga i lletja. Un cop superat aquest pas, que és el tram psicològic de la via, seguim amunt, zigzaguejant i trobant sempre el cantell més bo. A la darrera part anem cap a la dreta per entrar a la reunió. 40 metres.

Descens:

Fem un ràpel a la primera reunió de ‘Ozú que caló’ i d’allí un altre fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Bona roca.
• Variada pels poc metres que té.
• Bona opció per combinar-la amb altres vies de la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• Assegurances castigades pel clima… I són espits.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Sioux Connection al Roc del Rumbau

Bastió imponent i  talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen a guanyar l’imponent muralla, entre elles, la degana, una Anglada de finals dels 60. La Sioux Connection és la darrera proposta que guanya aquest formidable mur de roca delicada. Proposta on l’aventura queda a peu de via, però per contra, gràcies a la feina de sanejament i a les repeticions sofertes, ens ofereix una escalada de caire esportiu, atractiva, divertida i molt segura, fent-nos xalar de valent.

El Rumbau: solemne paret de discret conglomerat

Ressenya de la via

• Via: Sioux Connection
• Zona: Oliana – Roc del Rumbau
• Dificultat: 6a+/Ae (MD)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 265 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada
• Material: 18 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud-est
• Valoració:***

Aproximació:

Primers metres de la via

Hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà dreta direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Seguim aproximadament un parell de quilòmetres fins que trobem un petit aparcament a un revolt que queda a l’alçada de la via. Remuntem per un corriol (fites) i en deu minuts som a peu de via.

Mantingut L2

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via s’inicia per una placa vertical, amb forats, còdols i regletes, que permeten progressar amb fluïdesa fins que el terreny es va ajaient. Avançarem en tendència a l’esquerra per arribar a la molt còmoda primera reunió que està instal·lada a una balma. 45 metres.

L2(6a+)

Senzill tercer llarg

La segona tirada l’encetem sortint per l’esquerra de la reunió. Pugem una mica en tendència a l’esquerra per després flanquejar cap a la dreta. Aquest és el pas clau de la tirada, on haurem de jugar amb l’equilibri i petites preses. Un cop superat seguim recte amunt, per un tram vertical i mantingut en l’escalada, però amb molt bones preses quan siguin menester i amb un rocam del tot acceptable. Passat el tram només ens restarà arribar a la reunió, per fer-ho haurem d’anar cap a la dreta gaudint d’un flanqueig prou aeri i amb ambient. 35 metres.

Inici del llarg 4

L3(V)

Sortim de la reunió amunt i en lleugera tendència a la dreta per terreny inclinat. Abans d’arribar a uns desploms que ens barren el pas flanquegem a l’esquerra per arribar a la reunió. 25 metres.

L4(6a)

Potser aquesta és la tirada més bonica de la via. Sortim de la reunió flanquejant un xic a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt.

Desplegant l'estrep a la cinquena tirada

La tirada és molt mantinguda i obliga a anar zigzaguejant a dreta i esquerra per trobar les millors posicions i preses. La roca continua essent força acceptable i no condiciona l’escalada. 35 metres.

L5(6a/Ae)

Com a la tirada anterior tornem a sortir de la reunió per l’esquerra, primer fàcil i de seguida molt vertical, fet que imposa progressar en artificial; en aquest tram haurem de fer algun pas a últims. La sortida en lliure és fina i vertical, però trobarem bona presa fins a la reunió. 35 metres.

Darrers metres de la cinquena tirada

L6 i L7 (IV+)

Aquestes dues tirades són una excusa per arribar al cim del Rumbau, si la nostra intenció és rapelar la via no val la pena fer-les ja que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.

Descens:

Per al descens tenim dues opcions: baixar caminant o rapelar.

Per baixar caminant haurem d’arribar fins al cim principal i des d’allí trobar el camí que baixa (nord) fins a l’ermita de Castell Llebre i d’allí seguir la pista fins al cotxe (una hora aproximadament).

Sisena tirada

Si baixem rapelant (corda doble de 60) ho fem de la reunió 7 a la 6, de la 6 a la 5, de la 5 a la 4, de la 4 a la 2 i de la 2 al terra. Com hem comentat abans, si aquesta és la nostra opció, paga la pena estalviar-se les dos darreres tirades, de tràmit per sortir al cim, donat que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.

El que més m’ha agradat:

• Via molt sanejada, que juntament amb el generós equipament permet gaudir de l’escalada sense estar massa pendents de rocam.
• Boniques segona i quarta tirades, verticals i mantingudes.
• Reunions molt còmodes, excepte la segona.
• Via ràpida, amb ombra a partir de les tres de la tarda.

El que no m’ha agradat tant:

• Dos darreres tirades de tràmit per sortir al cim.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Esperó Màgic a la Prenyada

Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols cantelluts que ens animen a seguir endavant, zigzaguejant per les plaques i jugant amb l’equilibri… Què més es pot dir d’aquest tresor amagat a la nord de la Prenyada? Imprescindible.

Ressenya de la via

• Via: Esperó Màgic
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: V+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada, tot i que les assegurances allunyen
• Material: 7 cintes exprès, un parell de friends mitjans i algunes bagues per merlets
• Orientació: Nord
• Valoració: *****

Aproximació:

Inici de la via

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i de seguida passarem per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Quan siguem a l’alçada de la Xirimoia agafem la canal que puja deixant la Xirimoia a la nostra dreta i en tendència a l’esquerra arribem fins el vessant nord de la Prenyada.

Darrer tram de L1

Per arribar al peu de via haurem de pujar a un bosquet que hi ha a un contrafort a la part esquerra de l’agulla.

Hi accedim pujant per una empinada canal que ens mena al peu de la fissura inicial de la entrada original de la Cerda-Pokorski. Un cop allí flanquegem cap a l’esquerra fins arribar al replà on comença la via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V)

Segona tirada

Ens elevem recte amunt per terreny fàcil per anar a caçar la primera expansió de la via. Un cop xapada iniciem un flanqueig cap a la dreta per anar a buscar una fissura evident que puja recte amunt. Al final del flanqueig trobarem el següent punt d’assegurança. Seguim ara per la fissura, on trobarem un parell de claus i on a més podrem llaçar una savina i ,si creiem necessari, acabar de reforçar la protecció amb algun friend mitjà o tasco. Seguim per la fissura fins que aquesta convida a sortir a la placa de la dreta.

Tercer llarg

Haurem de continuar en diagonal, fins que al mig de la placa trobem una expansió. Ara només ens restaran uns pocs metres fins la reunió, que es troba emplaçada a una fissura que hi ha més a la dreta. 30 metres, 3 expansions i 2 claus.

L2(V+)

Veurem una expansió uns metres per sobre de la reunió, però aquesta no pertany a la nostra via.

En Marc recuperant el tercer llarg

Sortim per la dreta de la reunió en diagonal, sobre una placa que cada cop es va posant més vertical i on la qualitat de les preses també va en augment. El pas clau del llarg es troba entre la segona i la quarta assegurança, on la verticalitat és absoluta i les preses ens faran anar fent ziga-zagues per anar guanyant metres. A partir de la quarta assegurança el terreny es torna una mica menys vertical, però la qualitat i la quantitat de les preses continua essent òptima fins que arribem a la reunió. 30 metres, 6 expansions.

L3(V)

Quarta tirada

La sortida de la reunió és vertical i amb presa, però exposada fins que arribem al primer punt d’assegurança. A partir d’aquí anem en lleugera tendència a l’esquerra per després tornar a anar en diagonal a la dreta fins guanyar la reunió. En aquesta tirada podem llaçar merlets si trobem algun tram una mica exposat. És possible enllaçar aquest tram amb l’anterior per evitar el factor 2 de la sortida de la tercera reunió. 20 metres, 3 expansions.

L4(V+)

Darrers metres de la via

Iniciem la tirada sortint de la reunió recte amunt cap a un pont de roca. Un cop encintat el pont de roca seguim una mica més amunt i després flanquegem cap a la dreta per anar a buscar la primera expansió de llarg. Un cop xapada l’expansió seguim recte amunt, per terreny vertical i amb molt bon cantell. Trobarem un altre punt d’assegurança, però abans haurem pogut col·locar, si volem, un bon friend mitjà. De la segona expansió fins a la reunió encara queda un tram vertical on podem llaçar algun merlet. Al recuperar al segon és important que no el duem molt just fins que no arribi a la primera expansió, ja que per contra podria desequilibrar-se i fer un pèndol important. 20 metres, 1 pont de roca i 2 expansions.

Descens:

Des del cim de l’agulla fem un ràpel per la vessant nord-oest (25 metres) que ens deixa a una canal. Seguim la canal fins arribar a un coll. Des del coll baixem cap el sud seguint un corriol (hi trobarem un tram equipat amb corda fixa per descendir una canal) que al cap d’uns minuts ens deixarà a un nou corriol més fressat, que duu al refugi.

El que més m’ha agradat:

• Roca sensacional.
• Grau relativament suau donada la verticalitat del tema.
• Equipada per fer escalar. Si dubteu seguiu amunt, sempre hi ha cantell!!

El que no m’ha agradat tant:

• Que només tingui 100 metres.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

malgrat no tenir una dificultat extrema és del tot recomanable anar amb un V+ ben consolidat, donat que la via obliga a escalar.

Anglada-Cerdà a la Roca de l’Ordiguer

La muralla nord de la Serra del Cadí, any rere any castigada implacablement pels cicles naturals, que esmicolen les esveltes parets com si fossin terrossos de sucre, amaga bones perles només aptes per paladars aventurers. La roca del Cadí té mala fama i a l’Anglada-Cerdà podem fer un tastet d’aquest injuriat rocam. La via, d’una lògica clàssica aclaparadora, va cercant les debilitats de la paret fins guanyar el cim de la contundent Roca de l’Ordiguer. La via resta semi-equipada a base de claus i a les reunions hi trobarem com a mínim un parabolt amb anella. Ens caldrà doncs, per repetir la via, un joc de tascons, friends, algunes bagues i una bona dosi d’intuïció. Recomanable dur navalla i cordinos per substituir-ne algun de molt castigat.

Imponent panoràmica des de Prat de Cadí

Ressenya de la via

• Via: Anglada Cerdà
• Zona: Cadí – Roca de l’Ordiguer
• Dificultat: V+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 350 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada a base de claus. Les reunions tenen com a mínim un parabolt amb anella, que caldrà reforçar.
• Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, friends i alguna baga. Recomanable navalla i cordinos.
• Orientació: Nord
• Valoració:*****

Inici de la via

Aproximació:

Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que mena cap a la Canal de Cristall. Abans d’entrar a la canal ens desviem a la dreta fins a peu de via. Un pi a la paret a 15 metres del terra és molt bona referència.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Final del L2

L1(IV+)

Per localitzar el peu de via prenem com a referència un pi característic que es troba a uns quinze metres d’alçada i on muntarem la primera reunió. La via s’inicia un pèl a l’esquerra del pi, a una mena de fissura-diedre que va en diagonal fins aquest. Hem de remuntar el diedre, començant a tastar i acariciar la roca fins una lleixa on es troba el pi que aprofitarem per muntar la primera reunió. 15 metres.

Tercera tirada

L2(IV+)

Ens enfilem al pi i sortim a una placa per de seguida entrar a un diedre. Seguim pel diedre tota la tirada, de nou acariciant la roca, amb bons emplaçaments per l’auto-protecció fins arribar a la segona reunió. 35 metres.

L3(V)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra i escalem uns metres en diedre fins que sortim a una placa que creuem cap a l’esquerra per atènyer un nou diedre.

Inici del L4

Els passos de placa són finets i demanen de la nostra concentració. Un cop al diedre progressem amb passos força estètics fins la reunió. 25 metres.

L4(V-)

Iniciem la quarta tirada sortint cap a la dreta. Progressem en diagonal per terreny fàcil però molt trencadís i ens saltem una reunió (segurament pensada més per la retirada que no pas per la progressió, ja que queda sota del diedre que ens toca escalar i és blanc fàcil per les pedres que cauen).

Cinquena tirada

Un cop passada la reunió hem d’entrar a un diedre. El pas més difícil el trobem a l’enfilar-nos-hi, atlètic i amb bon cantell, però on haurem de parar atenció a no arrencar res. Un cop al diedre, seguim amunt fins la reunió, que es troba un xic a la dreta, a una còmoda lleixa. 35 metres.

L5(V)

En aquesta tirada hi ha diferents versions depenent de la ressenya que duem.

Flanquejant al L6

Nosaltres hem optat per flanquejar uns metres cap a l’esquerra per una vira i pujar recte amunt per una sèrie de ressalts que ens menen a una xemeneia. Sortir de la xemeneia cap a l’esquerra requereix un pas força atlètic i de decisió, més quan aquesta és difícil de protegir  i només un clau uns metres més avall protegeix la jugada. Un cop fora seguim uns metres en diagonal a l’esquerra i trobem un espit on muntem la reunió. 30 metres.

L6(III)

Setena tirada

De la reunió sortim flanquejant cap a la dreta, fins i tot al principi baixem un metre per trobar el millor terreny. En aquesta tirada la roca és pèssima i la protecció complicada, així que haurem de parar compte. Seguim flanquejant per la base de la paret fins que trobem la següent reunió. 45 metres.

L7(IV)

Iniciem la tirada introduint-nos a una mena de canal-xemeneia, en la qual haurem d’anar superant una sèrie de ressalts fàcils però divertits fins que arribem a una mena de replà on muntem reunió. 40 metres.

Fissura del L8

L8(V)

Anem a buscar una fissura evident que ens queda a l’esquerra, primer haurem de superar una sèrie de ressalts fàcils fins que podem progressar per la fissura. Quan el tema es posa seriós sortim cap a la placa de la dreta, on hi trobarem un clau emplaçat que ens permet passar a una xemeneia que tenim més a la dreta. Continuem per la xemeneia superant una sèrie de ressalts atlètics i anant al tanto de no fer baixar massa pedres fins que arribem a la reunió. 50 metres.

Novena tirada

L9(V+)

Sortim de la reunió i anem a buscar la fissura de l’esquerra (no anar per la xemeneia de la dreta), que superem amb un pas atlètic força bonic. Seguim cap a l’esquerra i en oposició superem un bloc encastat per la seva esquerra. Un cop superat sortim en diagonal per una placa vertical protegida per un parell de claus, un a l’inici i un altre al final. L’escalada és fina i requereix bona tècnica de peus.

Víctima de la via

Al finalitzar la travessa continuem amunt pel costat d’una fissura una mica trencada on hi trobem un friend encastat i castigat. La reunió la muntem a una còmoda lleixa. 35 metres.

L10(V)

Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem per una fissura estreta i potent ben protegida amb claus. Un cop superat aquest tram més dret anem un pèl a la dreta i superem uns ressalts més fàcils fins arribar a una aresta força aèria.

Novena reunió

Només resta seguir cap a la dreta (on la paret canvia d’orientació) i superar un petit mur protegit per un clau (atenció, perquè si caiem abans de xapar el clau la castanya és d’antologia, donat que portem bastants metres sense poder protegir). El muret és dret i bonic d’escalar i un cop superat trobarem la darrera reunió de la via. 40 metres.

Descens:

Des de la darrera reunió superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.

El que més m’ha agradat:

• Fantàstica escalada per terreny d’aventura. 100% clàssica.
• Totes les reunions tenen un parabolt amb anella, fet que permet una retirada menys complicada.
• Totes les tirades tenen trams bonics que no ens deixaran indiferent.
• Ambient brutal.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Feina feta

Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són fiables.

Eucaliptus per la variant No Sé

L’Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns passos on els punts d’assegurança allunyen més. Ràpida de fer és una bona alternativa pels matins d’hivern o les tardes d’estiu.

Ressenya de la via

• Via: Eucaliptus per la variant No Sé
• Zona: Pic del Martell
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 110 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via semi-equipada
• Material: Joc de tascons o friends i alguna baga per ponts de roca
• Orientació: Est
• Valoració:***

Aproximació:

Primera tirada

Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització.

Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada un revolt a mà esquerra. Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret.

Primera tirada

Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar una quarantena de metres fins trobar el peu de via, enfilant-nos per uns blocs que hi ha a la dreta de la via Reserva (nom pintat a l’inici)

Veure aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Per arribar al peu de via ens haurem d’enfilar per uns blocs fins arribar a un còmode relleix on hi ha escrit el nom.

Entrant a la R1

Iniciem l’escalada enfilant-nos per una fissura diagonal que ens mena fins la primera assegurança. Per l’esquerra puja la via Midi Plan, molt enganxada a la nostra i més assegurada, així que dependrà de nosaltres tirar per la nostra o per l’opció més equipada. Si seguim per la Eucaliptus tenim un tram de placa amb bones mans però on l’adherència es fa difícil per el sabonós de la roca. Arribem a un mini-sostre que evitem flanquejant cap a l’esquerra; més a l’esquerra ens queda la reunió de la Reserva.

L2: Variant No Sé

Seguim amunt un parell de metres i després anem per una placa inclinada cap a la dreta, per atènyer la darrera assegurança del llarg. Un cop xapada ens enfilem per un mini-diedre, flanquegem un metre i quedem sota una panxeta que hem de superar per entrar a la reunió; un pas atlètic i de decisió ens deixarà sobre una còmoda lleixa on muntem la primera reunió. 35 metres.

L2(V+)

Mantingut segon llarg

La segona tirada la fem per la variant No Sé. Sortim recte de la reunió per la placa que es travessada per un parell de franges que ens ajuden a arribar a la primera expansió. Un cop allí seguim amunt, buscant el camí més lògic i aprofitant les bones fissures que anem trobant per tal de completar la protecció. A la part central del llarg es troba el pas clau de la via: avancem per una placa vertical on hi ha una  petita “xorrera” que ens permet arribar a l’expansió. Un cop xapada, marxem cap a l’esquerra, on trobarem algun bon forat i de seguida tornem cap a la dreta fins atènyer unes molt bones nanses. A partir d’aquest punt l’escalada torna a suavitzar-se (però amb algun pas força bonic) fins arribar a la reunió, també molt còmoda. 35 metres.

L3(IV+)

Iniciant el darrer llarg

La darrera tirada és la més fàcil, però no per això deixa de ser divertida. La part més complicada pot ser la sortida de la reunió, on haurem d’escalar per una placa fissurada amb increïbles cantells fins arribar a la primera expansió. A partir d’aquest punt anirem superant diferents ressalts fàcils però molt divertits d’escalar. A la part final del llarg s’ajunta de nou amb la Midi Plan i aprofitem la darrera reunió d’aquesta per muntar la nostra. 40 metres.

Descens:

Darrers metres

Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.

El que més m’ha agradat:

• Curta però intensa.
• Passatges molt divertits i atlètics, amb nanses i forats de somni.

El que no m’ha agradat tant:

• Roca sabonosa a la primera tirada.
• Marasme de vies que a vegades fa difícil saber per on anem.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya