Sioux Connection al Roc del Rumbau
Bastió imponent i talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen a guanyar l’imponent muralla, entre elles, la degana, una Anglada de finals dels 60. La Sioux Connection és la darrera proposta que guanya aquest formidable mur de roca delicada. Proposta on l’aventura queda a peu de via, però per contra, gràcies a la feina de sanejament i a les repeticions sofertes, ens ofereix una escalada de caire esportiu, atractiva, divertida i molt segura, fent-nos xalar de valent.
- Via: Sioux Connection
- Zona: Oliana – Roc del Rumbau
- Dificultat: 6a+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 265 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 18 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà dreta direcció a ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Seguim aproximadament un parell de quilòmetres fins que trobem un petit aparcament a un revolt que queda a l’alçada de la via. Remuntem per un corriol (fites) i en deu minuts som a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia per una placa vertical, amb forats, còdols i regletes, que permeten progressar amb fluïdesa fins que el terreny es va ajaient. Avançarem en tendència a l’esquerra per arribar a la molt còmoda primera reunió que està instal·lada a una balma. 45 metres.
L2(6a+)
La segona tirada l’encetem sortint per l’esquerra de la reunió. Pugem una mica en tendència a l’esquerra per després flanquejar cap a la dreta. Aquest és el pas clau de la tirada, on haurem de jugar amb l’equilibri i petites preses. Un cop superat seguim recte amunt, per un tram vertical i mantingut en l’escalada, però amb molt bones preses quan siguin menester i amb un rocam del tot acceptable. Passat el tram només ens restarà arribar a la reunió, per fer-ho haurem d’anar cap a la dreta gaudint d’un flanqueig prou aeri i amb ambient. 35 metres.
L3(V)
Sortim de la reunió amunt i en lleugera tendència a la dreta per terreny inclinat. Abans d’arribar a uns desploms que ens barren el pas flanquegem a l’esquerra per arribar a la reunió. 25 metres.
L4(6a)
Potser aquesta és la tirada més bonica de la via. Sortim de la reunió flanquejant un xic a l’esquerra per de seguida tirar recte amunt.
La tirada és molt mantinguda i obliga a anar zigzaguejant a dreta i esquerra per trobar les millors posicions i preses. La roca continua essent força acceptable i no condiciona l’escalada. 35 metres.
L5(6a/Ae)
Com a la tirada anterior tornem a sortir de la reunió per l’esquerra, primer fàcil i de seguida molt vertical, fet que imposa progressar en artificial; en aquest tram haurem de fer algun pas a últims. La sortida en lliure és fina i vertical, però trobarem bona presa fins a la reunió. 35 metres.
L6 i L7 (IV+)
Aquestes dues tirades són una excusa per arribar al cim del Rumbau, si la nostra intenció és rapelar la via no val la pena fer-les ja que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.
Descens:
Per al descens tenim dues opcions: baixar caminant o rapelar.
Per baixar caminant haurem d’arribar fins al cim principal i des d’allí trobar el camí que baixa (nord) fins a l’ermita de Castell Llebre i d’allí seguir la pista fins al cotxe (una hora aproximadament).
Si baixem rapelant (corda doble de 60) ho fem de la reunió 7 a la 6, de la 6 a la 5, de la 5 a la 4, de la 4 a la 2 i de la 2 al terra. Com hem comentat abans, si aquesta és la nostra opció, paga la pena estalviar-se les dos darreres tirades, de tràmit per sortir al cim, donat que d’aquesta manera ens estalviem dos ràpels.
El que més m’ha agradat:
- Via molt sanejada, que juntament amb el generós equipament permet gaudir de l’escalada sense estar massa pendents de rocam.
- Boniques segona i quarta tirades, verticals i mantingudes.
- Reunions molt còmodes, excepte la segona.
- Via ràpida, amb ombra a partir de les tres de la tarda.
El que no m’ha agradat tant:
- Dos darreres tirades de tràmit per sortir al cim.












Segur que la “Sioux Connection” té moltes més repeticions que totes les de les vies que ja hi havia obertes. Una currada del Joan Vidal, que ha permès redescobrir aquesta paret.
Sens dubte molt bona feina i més coneixent la naturalesa del rocam… Ens va sorprendre moooolt el sanejada que estava la roca, ja que les referències que en teníem no eren gaire bones, però es pot escalar super tranquil sense por que peti res… Això és que moltes cordades hi han passat…
Salut
El primer que he mirat és veure el que no t’havia agradat, pq el company insisteix en anar-la a fer, però jo sempre he pensat que està massa descompost.
Felicitats
Jo també anava amb moltes reserves, però el cert és que la via s’ha netejat molt i no trobes gaire bé res inestable… La roca s’assembla una mica a Collegats, però en versió dolenta
A mí sempre m’havia cridat l’atenció aquestes parets i quan van obrir aquesta via em va faltar temps per anar-hi, em va agradar força. Records.
Quan vam anar a fer la Núria ja m’ho vas comentar que la via t’havia deixat un bon gust de boca. Nosaltres la vam gaudir força!
Fins aviat!
Bones! confirmo que la neteja es molt bona! nosaltres vam passar-hi bastant al principi i vam netejar bastant, com totes les cordades que hi han anat passant, cantos, bolos, llastretes…ara deu ser un plaer escalar-hi, tot i que no us hi vau rostir???
Coincideix amb tu amb les dos darrers llargs, m´s de tràmt que d’escalada!
Bon feina!
Vas contribuir a que gaudíssim més de la via
Imagino que al principi deuria ser un crocanti!!
Per sort no!! Vam anar-hi un dia fresquet que plovia més amunt i cap a mitja tarda hi comença a tocar l’ombra
Bones,
la roca de rumbau no és la roca dels moros, són dos coses diferents.