Festival Eròtic a Rúbies

Distreta via, sense gaires pretensions, amb uns bons segon i quart llargs, pràcticament equipada però on pot anar bé dur un joc  de tascons o friends petits per reforçar certs punt on les assegurances allunyen. La roca la trobem bona o molt bona en general, tot i que en algun tram, com a l’inici de la tercera tirada i als darrers metres de la via es torna un xic discreta. En resum, una via divertida, variada i ràpida, fet que ens permet combinar-la amb altres itineraris propers.

Ressenya de la via

• Via: Festival Eròtic
• Zona: Rúbies
• Dificultat: 6a (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 145 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via pràcticament equipada amb espits i claus
• Material: Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, anirà bé un joc de tascons i/o un petit joc de friends fins al #1 de Camalot
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primera part de la segona tirada

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(III+)

La via s’inicia al costat d’una alzina característica. La primera tirada es troba des-equipada, però no presenta cap mena de dificultat (es pot fer desencordat). Només haurem d’anar superant una sèrie de ressalts i esquivant la vegetació fins arribar a una petita feixa on farem la primera reunió al costat d’un arbre. 30 metres.

L2(6a)

La Paula desmuntant el tercer llarg

La via canvia radicalment d’aspecte. Encarem una bonica i compacta placa. El pas clau es troba entre el segon i el tercer espit, on la presa és escadussera i haurem de confiar en l’equilibri i l’adherència. Un cop superat ens queda un pas atlètic amb bones mans, xapem i tirem cap a la dreta tot esquivant un sostre. Progressem ara uns metres pel costat d’una fissura, que admet tascons i friends al gust. Seguim per la placa serpentejant a la cerca de la millor presa fins arribar a la reunió, que es fa en un relleix prou còmode. 40 metres

L3(V)

Quarta tirada

De la reunió hem de traçar una llarga diagonal, cercant el terreny més lògic, per evitar el sostre que tenim sobre la reunió. En aquesta part de la via la roca no es tant ferma, el que ens farà anar atents per tal de no arrencar res. Un cop esquivem el sostre enfilem una bona placa vertical, farcida de franges horitzontals, que ens permeten progressar ràpidament fins la reunió, que és extraordinàriament incòmoda. 40 metres.

L4(6a-)

Darrers metres de la via

El darrer llarg s’inicia per una placa amb roca de primera. Des de la reunió només es veuen dos expansions molt seguides i després el desert… No patiu! Cop de gas i cap amunt sobre franges boníssimes que ens fan guanyar metres ràpidament i fins i tot col·locar algun friend abans d’arribar al tercer espit del llarg. A partir d’aquest punt la dificultat minva i ens resten uns metres més senzills però on haurem de tornar a parar compte amb la roca. 35 metres.

Descens:

Anem cap a l’est a buscar la canal de La Portella Blanca per on passa el GR que hem agafat per arribar a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Segona i quarta tirada.
• Bastant mantinguda.
• Ràpida, fet que permet, si anem amb temps i ganes, combinar-la amb un altre itinerari de la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• Situació de la tercera reunió, absolutament incòmoda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Cita a Cegues a Rúbies

El nucli abandonat de Rúbies bé val una visita; enclavat a la falda occidental de Lo Peladet, conta amb una bona perspectiva cap a l’oest, que s’eixampla 360 graus quan arribem al cim de la cinglera: des del Turbón i les Maladetes, fins al Port del Compte i el Cadí. La via que ens duu avui a descobrir aquest racó és la “Cita a Cegues”, amb una línia atractiva, guanya el cim del Peladet amb cinc tirades prou mantingudes i variades, buscant la lògica, les debilitats de la paret i la roca més noble. L’itinerari resta pràcticament equipat, tot i que anirà bé dur algun friend petit fins a l’1 de Camalot. Encara haurem d’anar amb cura donat que resta algun bloc poc estable que amb les repeticions quedarà sanejat.

Els tons irreals de l'hora baixa

Ressenya de la via

• Via: Cita a Cegues
• Zona: Rúbies
• Dificultat: V+/Ae o 6a+/Ao (MD)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 150 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus
• Material: 12 cintes exprés, petit joc de friends fins el nº 1 de Camalot i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primera tirada

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segona tirada

L1(V+)

La via s’inicia uns metres a la dreta de la via “Guineu Lliure”. Comencem amb uns primers passos d’adherència que ens permeten arribar a una savina. Un cop a l’alçada de la savina un petit flanqueig cap a l’esquerra, on es troba el pas del llarg, ens permet entrar a un diedre vertical i ben protegit a base de claus. Quan el diedre s’acaba sortim en tendència a la dreta per terreny terrós fins la primera reunió. 30 metres.

recuperant el L2

L2(V+)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra direcció una savina que es troba al mig d’una fissura, la superem per l’esquerra i seguim cap amunt resseguint la fissura o sortint cap a la placa segons convingui. Arribem a una segona savina que tornem a superar per l’esquerra fins quedar sota un sostret. Aleshores iniciem un curt flanqueig cap a la dreta fins arribar a la reunió, amb uns passos d’entrada curiosos. En aquest llarg hem d’anar controlant la roca, donat que hi ha encara rocam inestable. 30 metres.

Tercer llarg

L3(6a+ o V+/Ae)

Sortim de la reunió per la placa en diagonal a la dreta per després d’haver xapat la primera expansió tornar cap a l’esquerra fins una llastra bastant precària que millor no tocar (és molt grossa i està sobre la reunió).

Seguim amunt per la placa fins que ens enfilem a una petita lleixa. Tenim un parell de passos d’Ae amb una sortida maca i atlètica sobre una nova feixa.

Sorpresa al L4

Si volem fer-ho en lliure anirem per la dreta dels parabolts, aprop del fil de l’esperó, on anirem trobant regletes fins atènyer les generoses nanses que ens permeten posar-nos sobre la feixa. Des d’aquest punt sortim en tendència a l’esquerra, evolucionant per terreny senzill i un xic indefinit fins la següent reunió, molt còmoda. 30 metres.

L4(V+/A0)

Sortim de la reunió caminant cap a la dreta uns metres fins situar-nos al costat d’una llastra.

Darrers metres de la quarta tirada

Escalem uns metres en placa i després aprofitem la llastra per seguir en diedre fins situar-nos damunt d’aquesta.Ara anem per placa en tendència a la dreta, cada cop més fina fins arribar a una expansió on fem A0. Un cop superat el pas seguim una mica fins situar-nos sota un extraplom, flanquegem cap a la dreta amb uns bonics passos i sortim amunt per un diedre trencat que ens mena a la quarta reunió. 30 metres.

L5(IV+)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra per una placa fàcil que ens deixa a una mena de bosquet penjat on hi ha una bona alzina amb el pot de registre i d’allí una grimpada fins al cim. 30 metres.

Inici del darrer llarg

Descens:

Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.

El que més m’ha agradat:

• Línia atractiva, variada i prou sostinguda.
• Menys la darrera, totes les tirades són interessants.
• Equipada en la justa mida.
• Entorn especial, amb el premi de les vistes des del cim.

El que no m’ha agradat tant:

• Trams amb roca a controlar, que anirà millorant amb noves repeticions.
• Sobre la segona reunió hi ha una llastra que dóna una mica de iuiu.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Esparraguera a la Roca Gris

L’Esparraguera és una agradable escalada que, enllaçant una serie d’esperonets, guanya el cim de la Roca Gris pel seu vessant sud. La via, de dificultat molt moderada i poc mantinguda, compta però, amb alguns trams força elegants, com la vertical placa de la tercera tirada o darrer llarg que combina fissura i diedre d’una forma deliciosa.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.

Ressenya de la via

• Via: Esparraguera
• Zona: Montserrat – Vinya Nova
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 170 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada menys el darrer llarg que es troba net
• Material: 7 cintes exprés i friends fins al 3 de Camalot pel darrer llarg
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Senzill primer llarg

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord. Passarem pel peu del Pollegó de la Vinya Nova. Continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem uns metres fins una alzina on s’inicia la via.

Bonica tercera tirada

Aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)

La via comença al costat d’una alzina, uns 10 metres per sobre del camí. Ens enfilem a l’esperó i tirem recte amunt. La roca tot i semblar trencadissa és més noble del que aparenta. La tirada es va ajaient fins que arriba a la reunió. Atenció amb aquesta donat que les expansions estan força separades i si no ens hi fixem ens la podem passar. 25 metres.

Quart llarg

L2(V-)

Sortim de la reunió cap a la dreta a buscar una fissura que ens permetrà enfilar-nos a la placa de l’esquerra; un cop a la placa continuem amunt seguint les assegurances, sempre sobre bona roca. Al cap d’uns metres la tirada es va ajaient fins que arribem a un replà on està situada la segona reunió. 35 metres.

L3(V+)

Iniciem la tirada superant un senzill ressalt que ens mena al peu d’un petit mur. L’ataquem sense contemplacions, encara que els primers metres siguin verticals, les preses són genials i la roca de primera. De seguida però, la paret perd verticalitat fins que arribem al cim de l’esperó. Travessem un collet per muntar la reunió. 25 metres.

L4(V)

Cinquena tirada

Encetem el llarg amb una nova placa, menys exigent que l’anterior però bonica d’escalar. Amb l’alçada la placa va perdent verticalitat fins que enganxem el llom d’un altre esperó que per terreny fàcil ens mena a la quarta reunió. 55 metres.

L5(IV+)

Desgrimpem un metre per travessar un collet i ens enfilem per una placa fins atènyer una expansió. Seguim en travessia cap a la dreta per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.

L6(IV+)

"Disfrutona" darrera tirada

Sortim de la reunió recte amunt pel mig de la fissura. Quan aquesta es fa més ampla escalem per la placa de la dreta i usem la fissura per anar protegint el llarg. La sortida al cim la fem cap a la dreta amb un darrer pas fàcil però aeri. 35 metres.

Descens:

Des del final de la via caminem en direcció nord per anar a buscar el sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo. Un cop fets els ràpels descendim per la canal fins que arribem al corriol pel qual hem pujat.

El que més m’ha agradat:

• Boniques plaques als llargs tres i quatre.
• Divertit diedre-fissura de la darrera tirada, molt fàcil de protegir.
• Ràpida i solejada.

El que no m’ha agradat tant:

• Poc mantinguda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Casanellas-Ludwing a la Panxa del Bisbe

La Casanellas-Ludwing és la clàssica de la cara est de la Panxa. Amb un primer llarg re-equipat per ser escalat a l’estil esportiu i una segona tirada que conserva l’equipament original, ens permet en una sola via gaudir dels dos vessants de l’escalada: l’esportiu i el més clàssic. El primer llarg és preciós, una 40 metres de continuïtat sobre regletes i forats on haurem d’anar serpentejant per trobar la millor opció en cada moment. Per la segona tirada haurem de menester un bon grapat de plaquetes recuperables, que ens permetran progressar amb tota seguretat i guanyar la segona reunió. Des d’allí només ens caldrà una agradable grimpada de dos llargs per arribar al cim de l’emblemàtica agulla.

Ressenya de la via

• Via: Casanellas-Ludwing
• Zona: Montserrat – Sant Benet
• Dificultat: 6a/Ae (MD-)
• Dificultat obligada: V/Ae
• Llargària: 145 metres
• Equipament: Primera tirada equipada amb parabolts. La resta amb caps de burí.
• Material: 12 cintes exprés, 10 plaquetes recuperables i un estrep.
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Darrers metres de la mantingut L1

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; quan arribem a l’alçada de la vessant est de la Panxa seguim un corriol a mà dreta, just abans de les escales, que en quatre metres ens deixa a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6a)

Per encertar la nostra via hem de fixar-nos en una ratlla blanquinosa que va de dalt a baix d’aquesta vessant. La primera tirada segueix aquesta ratlla.

Entretinguda segona tirada

Comencem amb uns primers metres inclinats que de seguida es redrecen. La tirada és molt bonica i haurem d’anar zigzaguejant per tal de trobar el pas més adequat en cada moment. Arribem a un llavi on hi ha una reunió. El pas clau del llarg es troba per sortir del llavi, haurem de buscar cap a la dreta per trobar bones preses de mans que ens permetin pujar peus i tornar cap a l’esquerra. Segueix una desena de metres mantinguts fins a la reunió, que es fa en un forat i no és gaire còmoda. 40 metres.

L2(Ae)

Els tascons van molt bé per escanyar caps de burí

A la segona tirada canvia radicalment el caire de la via, el que abans eren parabolts ara són caps de burí, que ens obliguen a progressar en tècnica d’artificial. El lliure és factible, però el fet d’anar col·locant les plaquetes el fa més difícil si cap.  A la part superior però, el lliure ja s’imposa i haurem d’anar decantant-nos lleugerament cap a l’esquerra per atènyer la segona reunió, força còmoda. Per aquesta R val la pena reservar una plaqueta recuperable per tal de reforçar-la una mica més. 35 metres.

L3 i L4 (III+)

El dos darrers llargs són una agradable grimpada sobre roca excel·lent. Si anem en lleugera tendència a l’esquerra trobarem una reunió que és compartida amb la via del Cabra i la Pel Davant. Des d’allí ens restaran una quarantena de metres fins al cim.

Descens:

Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.

El que més m’ha agradat:

• Primera tirada molt elegant amb algun pas una mica més “punyeteru”.
• Roca de primera.
• La segona tirada, entretinguda, amb l’equipament original ens permet progressar sense patiments.

Sossis i Patitsants a la Paret del Pessó

Via sense cap mena de substància que no aporta res. Un sol pas de V per enfilar-nos a la paret dóna pas a una sèrie de plaques tombades que es grimpen més que s’escalen fins arribar al capdamunt de la paret. L’única cosa salvable és la roca, d’un conglomerat excel·lent… No obstant, sempre serà millor anar al bar a fer un toquet.

Ressenya de la via

• Via: Sossis i Patitsants
• Zona: Collegats – Paret del Pessó
• Dificultat: V (BD)
• Dificultat obligada: IV
• Llargària: 190 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 7 cintes exprés
• Orientació: Est
• Valoració: *

Aproximació:

Darrers metres del L1

Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció a Sort. Just abans d’entrar al segon túnel podem aparcar a mà dreta (carretera antiga). Un cop desat el vehicle reculem per la carretera fins trobar un corriol que puja a mà dreta (rètol indicatiu cap el Barranc de Sant Pere). Seguim pel corriol fent giragonses i guanyant alçada. Arribarem a un coll on hi ha una torre d’alta tensió. Des d’allí seguim en direcció a l’esperó i a la paret. Quan hi arribem resseguim la paret fins trobar el peu de via, just al costat d’una fissura.

Inici de la segona tirada

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(V)

Enfilar-nos a la paret és el pas clau de la via, malgrat que fins hi tot això no sigui obligat ja que podem encintar la primera assegurança des de terra. Així doncs, aprofitarem la fissura que tenim a l’esquerra per fer un pas atlètic que ens permet superar una petita panxa. Un cop enfilats només haurem de seguir amunt per terreny molt fàcil. Trobarem un petit ressalt senzill abans d’entrar a la reunió. 55 metres.

L2(IV)

Primers metres del tercer llarg

Per iniciar la segona tirada haurem de fer un canvi de reunió caminant fins situar-nos a l’inici d’una nova placa, a l’esquerra de la ferrada. La tònica és molt semblant a la primera tirada: grimpada fàcil amb algun ressalt lleugerament més complicat. 55 metres.

L3(IV+)

Sortim de la reunió caminant cap a la dret fins situar-nos sota la primera assegurança del llarg, que de nou protegeix el pas “difícil”: superar un llavi fàcil. Un cop a sobre seguim en tendència a la dreta, per terreny molt ajagut fins la següent reunió. 55 metres.

L4(IV)

Darrera tirada

Iniciem la tirada més o menys recte amunt, seguint les assegurances sense cap mena de dificultat. La darrera part de la tirada té una part un xic més vertical, molt ben protegida i que no ofereix grans dificultats. 30 metres.

Descens:

Anirem caminant direcció sud fins que trobem la instal·lació de la via ferrada, que a base de cables i cordes ens menarà uns metres a l’esquerra del peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Bon conglomerat.

El que no m’ha agradat tant:

• Traçat sense atractiu.
• Gens sostinguda.
• El jardí entre la primera i la segona tirada li treu la poca continuïtat que podia tenir.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya