Hispano-Suecia (Casanellas-Ludwing-Tudó) a l’Elefant

Animats pel post que fa uns mesos en Dani Brugarolas publicava al seu bloc, on comentava la restauració d’aquesta clàssica via, ens decidim a repetir-la disposats a, com diu en l’article, donar-li una segona oportunitat. La via fou la primera en obrir-se en aquest vessant de Sant Salvador i aprofita tot el pany de paret verge per serpentejar-hi tot cercant la lògica; evidentment ,aquest fet fa que la via sigui travessada per un parell d’itineraris més “moderns”. La restauració ha estat subtil, intentant no alterar-ne l’esperit, essent necessari per repetir-la 8 cintes, 2 plaquetes, bagues per merlets i sobretot molta intuïció per saber evolucionar de forma clàssica a la cerca del pas més senzill mentre fruïm de l’exquisit rocam de l’Elefant. Molt recomanable.

Ressenya de la via

• Via: Hispano-Suecia o Casanellas-Ludwing-Tudó
• Dificultat: 6a (MD+)
• dificultat obligada: V+
• Llargària: 135 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb material variat en bon estat.
• Material: 8 cintes exprés, bagues per merlets, Camalot #1 i #00 i 2 plaquetes recuperables.
• Orientació: Nord-oest
• Valoració:****

Primera tirada

Aproximació:

Venint de Monistrol en vehicle, deixem enrere l’entrada de l’aparcament del Monestir i aparquem al primer revolt. Seguim a peu per la carretera uns metres fins que trobem unes escales que s’enfilen amunt i en contes de seguir a l’esquerra (camí de Degotalls) tirem amunt per la canal del Pou de Gat. Al cap d’una estona sortirem al camí de l’Arrel. Prenem direcció Can Masana (dreta) i seguim uns metres fins trobar una nova canal que puja amunt (canal Plana).

Flanqueig del L1

La prenem i pugem fins que arribem a un coll des d’on ja es veu l’Elefant. Prenem un camí a l’esquerra (marques grogues) i al cap de poc un altre corriol a l’esquerra (marques blaves) que ens deixa al peu de via. Si volem també podem fer la mateixa aproximació que per The Wall, però seguint vorejant uns metres la paret fins arribar al peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

A la 1a reunió, es conserva la R original

Per trobar el peu de via hem de localitzar una taca de pintura blava situada a la perpendicular d’una petita balma que queda just per sota de d’una evident fissura horitzontal. Iniciem l’escalada recte amunt per terreny fàcil i inclinat, que poc a poc es va redreçant suaument. Al cap de poc trobarem un burí i just sobre la balma un altre. Des d’aquesta veurem una reunió que no cal muntar (primera reunió de l’itinerari original). Per contra, iniciarem un llarg flanqueig cap a l’esquerra, buscant el camí més fàcil, fet que potser ens convidarà anar pujant i baixant subtilment.

Inici del segon llarg

Durant el flanqueig trobarem un bon forat pel Camalot #1. Per entrar a la reunió haurem de guanyar un parell de metres amb molt bona presa. Per aquest primera reunió ens anirà bé col·locar una plaqueta recuperable. 40 metres, tres burins, un espit i dos parabolts. Reunió de cinc burins i un bolt.

L2(6a)

Iniciem la segona tirada recte amunt per terreny molt vertical, amb bona presa i ben protegit, fet que permet passar en lliure (6a) o en A0.

Final del segon llarg

Un cop xapat el segon parabolt marxem en diagonal cap a l’esquerra amb uns passos de finura fins abastar el següent parabolt. Seguim flanquejant cap a l’esquerra fins situar-nos al costat d’una balma, on podrem aprofitar un espit de la ‘Via del Jan’. A partir d’aquest punt tirem recte amunt, navegant per una preciosa placa. Pel camí trobarem un parell d’expansions més i podrem col·locar un Camalot #00. Un cop a l’alçada del segon parabolt d’aquest tram iniciem una diagonal cap a la dreta que ens durà directament a la segona reunió. 35 metres, sis parabolts, un espit i un burí. Reunió d’un espit, un bolt i burins.

L3(V+)

Just abans de superar el llavi del tercer llarg

Sortim de la reunió recte amunt fins arribar al peu d’una fissura que marxa en diagonal a l’esquerra. Seguim la fissura fins que trobem un segon clau i en aquest punt, superem una panxa anant un xic cap a la dreta. És un pas molt bonic, on mentre l’anem fent anirem trobant unes preses boníssimes que no es veuen fins que no ens hi posem. Un cop superada la panxa quedem en una mena de forat. Des d’aquest punt la següent assegurança queda lluny i una caiguda ens faria picar a la lleixa de sota; no obstant podem llaçar un merlet gros que ens queda a l’esquerra del forat.

Darrers metres del L3

Un cop llaçat tirem recte amunt cap a l’expansió i sobre molt bona roca. Seguim ara en diagonal fins una altre expansió. A partir d’aquesta ja no hi ha més assegurances, però el terreny es suavitza i a més podrem llaçar un parell de merlets ‘de llibre’. Avancem uns metres amunt i cap a la dreta trobarem la tercera reunió original, però uns metres més amunt i a l’esquerra en trobarem una altre en millors condicions. 35 metres, tres parabolts, un burí i dos claus. Reunió de tres burins.

L4(IV)

Últims metres de la via

La darrera tirada és un tràmit per arribar al cim de l’Elefant, començant una mica dret però tombant-se de seguida. Pel camí hi trobarem una expansió. 25 metres.

Descens:

Des del cim anem cap al sud a buscar una estreta canal que haurem de desgrimpar. Un cop descendida, anirem buscant el camí més lògic entre les plaques inclinades fins que arribem a un corriol que ens portarà fins al refugi. Si hem pujat per la Canal del Pou del Gat, baixem del refu fins que trobem el camí de l’Arrel (GR-172) i el prenem direcció Can Masana. Després de passar els Flautats trobarem la canal per la qual hem pujat.

El que més m’ha agradat:

• Molt bona via, amb lògica, grau assequible i roca de primera.
• Bona restauració, feta de puntetes, essencial.
• Via molt freda, ideal per quan la calor apreta de valent.