Chumy Chumez al Pic del Martell

Encabida entre la Reserva i la Mutant World, la Chumy Chumez és l’opció més mantinguda de les tres.  Placa, alguna fissura i un parell de sostrets la fan prou variada pels pocs metres que té. La via es troba equipada amb parabolts, espits, burins i algun clau, però no està de més portar algun friend mitjà o un petit joc de tascons donat que hi ha algun tram, bàsicament al tercer llarg, on les assegurances no estan a tocar. Una bona opció és combinar-la amb una altra via propera, rapelant des de la tercera reunió i estalviant-nos d’aquesta manera el selvàtic darrer llarg.

Ressenya de la via

• Via: Chumy Chumez
• Zona: Pic del Martell
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 145 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts, espits, burins i claus
• Material: 10 cintes exprés. Tot i que la via es troba completament equipada pot anar bé algun friend mitjà o un petit joc de tascons per reforçar la tercera tirada.
• Orientació: Est
• Valoració: ***

Superant els ressalts de la primera tirada

Aproximació:

Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una primera rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat i de seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de ràpidament sortirem de l’urbanització.

Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig fins que trobem una zona per aparcar just passada una corba a mà esquerra. Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret.Quan la paret canvia d’orientació a est hem de continuar uns metres fins trobar el peu de via (nom pintat a l’inici)

Veure aproximació amb Google-Maps

L1(V-)

Segona tirada

Iniciem la via i de seguida quedem davant una panxa, podem anar per l’esquerra per un diedre una mica vegetal, però és molt més bonic superar-la directament, de manera atlètica i amb molt bona presa. De seguida trobem una nova panxa, que de nou podem escaquejar per la dreta ara, però que novament val la pena superar de manera directa amb millor presa encara que la primera. Un cop passat aquest ressalt encarem una bonica placa amb franges que ens mena directament a la primera reunió. 35 metres.

L2(6a)

Tercer llarg

Sortim de la reunió recte a caçar la primera expansió i després cap a l’esquerra (no seguir recte per unes expansions). Escalem una bonica i mantinguda placa, que va alternant passos atlètics i altres més tècnics fins que ens situem sota un petit extraplom que és el pas clau del llarg. Les preses són escadusseres, tant de mans com de peus. Un cop superat aquest tram ens resten uns metres fàcils fins la segona reunió. 35 metres.

L3(V+)

Sortim de la reunió i escalem per unes fissures que ens fan fer alguna giragonsa fins que sortim cap a la dreta i quedem en un relleix. Des del relleix ataquem una fissura diagonal que ens farà fer algun pas potent, sobretot per sortir a una nova lleixa. Des d’aquesta flanquegem un xic a l’esquerra i superem un desplom amb un pas força atlètic. Encara ens restarà una altra panxa més fàcil abans d’arribar a la reunió. 35 metres.

darrera tirada

L4(IV)

Si no volem rapelar la via (ho hauríem de fer des d’aquesta reunió), sortim cap a la dreta i ens enfilem per una llastra. Seguim en tendència a la dreta per terreny selvàtic i anem superant algun ressalt, fins que arribem a una placa amb un parabolt. Superem la placa i arribem a la darrera reunió, que és comuna amb la Reserva. 40 metres.

Descens:

Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.

El que més m’ha agradat:

• Variada i atlètica.
• Bonic segon llarg.
• Fresca per una tarda d’estiu.

El que no m’ha agradat tant:

• Alguns trams comencen a estar rentats, sobretot per superar la panxa de la segona tirada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya