Sol Solet a la Miranda de Can Jorba

La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un llarg.

Ressenya de la via

• Via: Sol Solet
• Zona: Montserrat – Can Jorba
• Dificultat: IV+ (D)
• Dificultat obligada: IV+
• Llargària: 130 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Sud-est
• Valoració: ***

L'Alan al primer llarg

Aproximació:

Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

La via s’inicia just a l’esquerra de la Bego-Miguel-Kush. Els primers metres són els més “difícils” de la tirada. Sortim recte fins la segona expansió per de seguida anar en tendència a l’esquerra fins que un petit diedre característic ens quedi a la nostra dreta. Continuem recte per la placa fins la primera reunió, situada a una còmoda lleixa. 30 metres.

Segon llarg

L2(IV)

Aquest segon llarg és el més curt i encarem una excel·lent placa inclinada, farcida de boníssimes preses, tant de mans com de peus, que ens permetran progressar tranquil·lament fins la segona reunió, novament molt còmoda. 20 metres.

L3(IV+)

Iniciem la tirada sortint de la reunió en diagonal cap a la dreta, seguint la filera d’expansions -que en aquest llarg són especialment nombroses- a través d’una deliciosa placa.

Tercera tirada

A mitja tirada trobarem el pas clau de la via (molt ben protegit) on la mida i la disposició de les preses no és tant evident com a la resta de la via. Un cop superat el pas ens resten uns agradables metres fins la quarta reunió. 30 metres.

L4(IV+)

Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta uns metres fins que arribem a una petita lleixa. Superem un ressalt i quedem al peu d’una bonica placa.

Quarta tirada

Escalem per la dreta d’un diedre, sempre per la placa fins que tinguem que entrar a la reunió, que queda just a l’altra banda del diedre, novament molt còmoda. 25 metres.

L5(IV)

Iniciem el llarg escalant per la placa en lleugera tendència a l’esquerra, directes cap a un bon pi. Un cop a l’alçada del pi pujarem per una rampa en tendència a la dreta (expansió) fins arribar a la reunió, que queda sobre el característic desplom de la Miranda. 25 metres.

Primer ràpel

Descens:

Des de la darrera reunió fem 3 ràpels per la via Escabroni Escapullini: 45 metres, 30 metres i 40 metres. Una altre opció és seguir per l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba i després baixar pel Joc de l’Oca o pel camí de la Palomera.

El que més m’ha agradat:

• Bona via d’iniciació.
• Divertida i relaxada escalada en placa amb roca de primera.
• Combinable amb altres vies de la mateixa zona.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya