Sossis i Patitsants a la Paret del Pessó
Via sense cap mena de substància que no aporta res. Un sol pas de V per enfilar-nos a la paret dóna pas a una sèrie de plaques tombades que es grimpen més que s’escalen fins arribar al capdamunt de la paret. L’única cosa salvable és la roca, d’un conglomerat excel·lent… No obstant, sempre serà millor anar al bar a fer un toquet.
Ressenya de la via
- Via: Sossis i Patitsants
- Zona: Collegats – Paret del Pessó
- Dificultat: V (BD)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració: *
Aproximació:
Darrers metres del L1
Des de la Pobla de Segur prenem la carretera direcció a Sort. Just abans d’entrar al segon túnel podem aparcar a mà dreta (carretera antiga). Un cop desat el vehicle reculem per la carretera fins trobar un corriol que puja a mà dreta (rètol indicatiu cap el Barranc de Sant Pere). Seguim pel corriol fent giragonses i guanyant alçada. Arribarem a un coll on hi ha una torre d’alta tensió. Des d’allí seguim en direcció a l’esperó i a la paret. Quan hi arribem resseguim la paret fins trobar el peu de via, just al costat d’una fissura.
Inici de la segona tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Enfilar-nos a la paret és el pas clau de la via, malgrat que fins hi tot això no sigui obligat ja que podem encintar la primera assegurança des de terra. Així doncs, aprofitarem la fissura que tenim a l’esquerra per fer un pas atlètic que ens permet superar una petita panxa. Un cop enfilats només haurem de seguir amunt per terreny molt fàcil. Trobarem un petit ressalt senzill abans d’entrar a la reunió. 55 metres.
L2(IV)
Primers metres del tercer llarg
Per iniciar la segona tirada haurem de fer un canvi de reunió caminant fins situar-nos a l’inici d’una nova placa, a l’esquerra de la ferrada. La tònica és molt semblant a la primera tirada: grimpada fàcil amb algun ressalt lleugerament més complicat. 55 metres.
L3(IV+)
Sortim de la reunió caminant cap a la dret fins situar-nos sota la primera assegurança del llarg, que de nou protegeix el pas “difícil”: superar un llavi fàcil. Un cop a sobre seguim en tendència a la dreta, per terreny molt ajagut fins la següent reunió. 55 metres.
L4(IV)
Darrera tirada
Iniciem la tirada més o menys recte amunt, seguint les assegurances sense cap mena de dificultat. La darrera part de la tirada té una part un xic més vertical, molt ben protegida i que no ofereix grans dificultats. 30 metres.
Descens:
Anirem caminant direcció sud fins que trobem la instal·lació de la via ferrada, que a base de cables i cordes ens menarà uns metres a l’esquerra del peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bon conglomerat.
El que no m’ha agradat tant:
- Traçat sense atractiu.
- Gens sostinguda.
- El jardí entre la primera i la segona tirada li treu la poca continuïtat que podia tenir.
11 Responses to “Sossis i Patitsants a la Paret del Pessó”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Perquè no és pot posar mitja estrella, pq apart del primer llarg, la resta no té interes. Jo la vaig fer sol i fins i tot així és poc atractiva. Ara no recordo qui, però em van comentar que l’autor de la via l’havia montat per algú que començava a escalar.
Salut
Home, crec que has anat a triar el més cutrillo de la paret, junt amb “la virgen del pilar”, je, je…
I mira que la paret del Pessó té vies excel.lents… Et recomano:
-Tànger: 400 metres per disfrutar sense patir, V obligat, 6b apretant (equipada generosament amb parabolts i amb un rocam excel.lent.
-Cosmos 1402: Llarga com la Tànger, una mica més obligada, no tan equipada i pel meu gust, més completa.
-Kollegats: una síntesi de les dues anteriors; potser la millor de la paret; algun tram expo, però res de l’altre món. V+ obligat.
-Discovery. 350 m. La gran desconeguda. Amb algun llarg una mica expo i equipament més vell, però amb llargs maquíssims.
Quatre vies molt maques i accessibles al comú dels mortals. Collegats, quina meravella…
Salut i felicitats pel blog.
hehehe..una mica sossi si que és si…
Pero sempre va bé una via per estirar una mica les cames….per un dia de descans actiu…hehehe
Mingo, mitja estrella no la puc posar que hauria de fer malbé la tecla, però he estat apunt de no piar-la… El que passa és que després he pensat que potser haurien més incauts que es quedarien amb la mateixa de babaus que nosaltres. Així que val més anar-hi avisat.
Gràcies per les recomanacions Joan, encara hi afegiria alguna altre, que hi ha molta feina a fer per allí!!
Vam anar-hi aquest agost un dia de passada i era dels pocs llocs on hi tocava l’ombra… Quina pringada!!
Hehehe, molt bona Lurdes, com no vam entendre el missatge subliminar que amaga el nom de la via!! El que tu dius, almenys vam estirar les cames
Eduard ja ho veus els que hem piat i algun més que no ha dit res una mica sossis hem estat. Va molt bé fer saber el que et trobaras.
Bones….coincidim, fent les vies que fas últimament es una via que no t’arpotarà res! Es una via rampada apta per a la gent que comença a fer via llarga i no vol massa problemes, i escalar al congost de Collegats, que com ja han comentat hi ha vies molt espectaculars!
Més a la dreta hi ha la Último Buril, força semblant però amb més encant (V+ al primer llarg, després IV-V, ultim llarg molt guapo).
Més a la dreta, la Discobery (porteu-hi friends fins al 2) és molt wapa (amb una variant després del bosc mantinguda en 6b/6b+).
La Kollegats és glòria, un segon llarg exigent (6c+ blokero) es pot passar en 6a/Ae, i un tercer de flanqueig per arribar a plaques fàcils.
La Cosmos té un primer llarg una mica estrany, el segon es fa en A0 perfectament o 6b bloquero. La resta, preciós.
La Tànger és molt guapa, molt lògica (a partir del cinquè llarg va per diedres-fissures que es deixen equipar) i hiperequipada. 20 cintes i prou… Però mola fer-la posant caxarrets. Joc de Friends 0,4 fins al 3.
La Performance (a les Moles del Pessó, més a l’esquerra de les cadenes de baixada) és una via molt maca, equipada i assequible. Potser la més recomanable per a primer contacte amb la zona. Roca excel·lent, primer llarg de xemeneia preciós, la resta plaquero però molt bonic. Molt recomanable (si tingués 2 o3 llargs més…). Inici a l’interior d’una marcada agulla adosada.
La Sossís i Patisants està desacreditada pel mateix obridor, a la ressenya original posa “via desaconsellabe, portar cintes i podall o similar”. Doncs això. Sossís és un petit poblet a la dreta de la Pobla de Segur, i Patisant és una casa del poble.
Oblidava dir que la baixada està pendent de reequipament (en Marc Ollé se n’encarrega) i de moment és molt recomanable portar uns guants de ferrada/bicicleta i anar assegurant-se tipus ferrada.
També hi ha una línia de 2 ràpels al Circ del Pessó, on la muralla és més estreta, però bastant difícil de trobar (per assidus i coneixedors de la zona, cercar abans de la via TrencaOssos, on la paret canvia d’orinetació Est a Sud.).
Gràcies per aquest acurat resum!!
Hi ha feina!!!
Es comunica que ja trobem cadenes com Déu mana a la baixada del Sector Paret-Moles del Pessó. En Marc Ollé ja està enllestint el reequipament d’aquesta “ferrada per prendre mal”, ara les cadenes són d’eslabons grans i amb parabolts (res de cables del 3, cordes oxidades i burils i maillons del 2.)
Cal agraïr aquesta tasca anònima, ell no ho diu, però és una feinada pujar tants quilos i instal·lar cadenes per la seguretat de tothom. Ara el descens d’aquest sector de Collegats ja és més humà.
Ei, i et recomano la via Performance, també. Està a les Moles del Pessó (cara sud). Comença per dintre d’una agulla adosada. Equipada, roca excelent, grau assequible, tranquilitat… Li falten 2 o 3 llargs!!
Gràcies per la info. La veritat és que li calia un rentat de cara a la ferrata de baixada… Una feina desagraïda però que molta gent en gaudirà.