Aresta Ribas al Pollegó Oest
Aquesta descomunal Aresta Brucs, que passa per ser una de les escalades amb més metres del sud montserratí, evoluciona per un seguit d’agulles adossades que conformen la cara sud del Pollegó Oest. Llarga i inevitablement discontinua degut a la morfologia del vessant, l’Aresta Ribas, resulta una via variada i amb trams que la fan prou interessant. Destaquen el tram final de la quarta tirada, on haurem d’afinar els sentits per trobar la lògica del camí més senzill, i el fantàstic sisè llarg, amb un inici vertical sobre roca de la bona de Montserrat. En definitiva, una ascensió de certa envergadura, amb un grau prou amable, que ens permet fer metres ràpidament mentre gaudim d’un dels racons més especials del Serrat.
Els Pollegons són un dels perfils més característics de Monserrat Sud
La via va ser re-equipada amb material de la FEEC i es van equipar algunes variants. A la nostra ressenya reflectim com vam fer nosaltres l’ascensió, prenent les variants i saltant-nos alguna reunió. El primer llarg actual, que és una variant d’entrada no el vam fer i vam entrar per l’original.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Ribas
- Zona: Montserrat – Vinya Nova
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada, amb parabolts, claus i ponts de roca
- Material: 8 cintes exprés, alguna baga savinera i per substituir algun pont de roca. Un joc de friends petits o d’aliens poden anar bé, tot i que són del tot prescindibles.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: ****
Inici de la primera tirada
Aproximació:
Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord fins situar-nos a l’alçada del Pollegó oest. Prenem aleshores una canal ampla i força neta que ens deixa al peu del Pollegó. Per arribar a l’entrada original voregem la base cap a l’esquerra per un corriol que ens mena a la R1, on originalment començava la via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
El Sr.Doria muntant el tercer llarg
L1(V)
Iniciem la primera tirada recte amunt fins xapar un parabolt. En aquest punt trobarem la màxima dificultat de la tirada, un curt tram de V, que superarem anant cap a la dreta. De seguida es perd verticalitat i arribem a una reunió que no muntem. Seguim per una placa on trobarem un parell de ponts de roca i més amunt una savina on ens podrem assegurar abans d’entrar a la reunió, que es troba en diagonal a la dreta de la savina. 50 metres.
L2(IV)
Quarta tirada
La segona tirada és curta i segurament es pot empalmar amb la següent sense problemes. Només haurem de superar un curt tram un xic vertical que ens mena al cim d’una agulla adossada, baixem al collet i muntem la reunió. 15 metres.
L3(IV)
Aquest és un dels trams menys agraciats de la via, la roca no té gaire bon aspecte i haurem de parar cura a l’hora de progressar.
Boníssim L6
Anem a buscar un diedre brut i avancem fins a l’alçada d’una savina on trobarem un parabolt. Muntem la reunió aprofitant l’arbust i l’expansió. Atenció a passar-se aquesta reunió perquè amb cordes de 60 no s’arriba a la següent. 20 metres.
L4(V+)
En contes de seguir pel diedre (itinerari original) anem cap a la placa de la dreta -expansions visibles- i seguim pel llom de l’esperó en una escalada força agraïda.
Bon merlet a la sisena tirada
Poc a poc el tema es va redreçant fins que arribem a tres claus que estan junts (antiga reunió). Des d’aquest punt anem un xic a l’esquerra, on trobarem un altre clau, i des d’aquest encara una mica més a l’esquerra per atacar la part menys vertical del tram. Després flanquegem cap a la dreta i quan ens haguem situat sota la part central del desplom, amunt fins el llavi on trobarem un clau. Des del clau seguim cap a la dreta fins una expansió i d’allí encara flanquegem una mica més fins trobar un clau. Seguim amunt per terreny fàcil fins la reunió. 40 metres.
Sr. Doria al L8
L5(III)
Tirada de transició fins al cim de l’agulla. 15 metres.
L6(6a)
Sortim caminant de la reunió uns metres a l’esquerra i ataquem un fantàstic mur vertical molt ben protegit i amb roca de primera. El tram més exigent el trobem fins arribar a la segona expansió, però la roca i les preses són tot un luxe. Segueix un tram vertical més senzill fins que de manera progressiva la paret es va inclinant fins arribar a la reunió que es fa en un bon replà. 35 metres.
Penúltima tirada
L7(III)
Tirada de tràmit per arribar al cim de l’agulla. Val la pena baixar al collet i fer la reunió allí. 20 metres.
L8(IV+)
Escalem per la placa, que va per la dreta d’un vegetal diedre (via original). Un cop superada la part més vertical continuem fins al cim de l’agulla i baixem al collet on fem la reunió. 40 metres.
Darrer llarg
L9(IV+)
Enfilem una bonica placa on trobarem un parell de ponts de roca. Des del segon anem en diagonal cap a l’esquerra per després d’una expansió tornar a escalar en tendència a la dreta fins arribar a la reunió. 35 metres.
L10(V)
Veurem un parabolt sobre la reunió, que protegeix el pas del llarg, on haurem de superar una petita panxa per entrar a un diedre inclinat que seguirem fins al cim, on trobarem la darrera reunió. 20 metres.
Darrers metres
Descens:
Hi ha dues opcions:
- Caminant: Seguim tot el llom del Pollegó fins arribar a un corriol que va cap a la dreta fins arribar a un camí que agafem cap a l’esquerra i amunt. Prenem el primer trencall cap a l’esquerra i seguim avall.
- Rapelant: Anem a buscar els ràpels de la via ‘Los Mares del Sur’, que es troben a l’agulla que tenim davant del final de la via (corda fixa visible). Fem cinc ràpels (doble corda imprescindible) fins arribar a la base del vessant oest del Pollegó. Seguim per un corriol que va més o menys enganxat a la paret fins al peu de via.
Muntant el ràpel
El que més m’ha agradat:
- Bona via per fer metres amb un grau força moderat.
- Quart i sisè llargs força bonics.
- El rocam de la sisena tirada és immillorable, tot un plaer!!
El que no m’ha agradat tant:
- Inevitablement discontinua.
- El descens és pesat es faci com es faci.
- Tercera tirada amb roca discreta.
Integral Pim-Pam a la Paret del Pont
La Paret del Pont és l’aneguet lleig de Sant Llorenç; deixada de banda, amb una alçada modesta i un aspecte poc engrescador. No obstant, amaga algun itinerari que prou paga la pena, com la Normal o la Integral Pim-Pam, que ens poden servir per acabar d’arrodonir la jornada d’escalada. Aquesta darrera, aprofita la via Tita-Pon, per enfilar-se a la part més alta de la paret amb tres llargs de corda més. La integral resta equipada i només ens caldran 8 cintes per repetir-la.
Ressenya de la via
- Via: Integral Pim-Pam
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret del Pont
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Primer llarg amb espits i la resta amb parabolts i algun pont de roca
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
El Xavi al L1
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç i aparquem el vehicle just abans de creuar el pont. Les vies es troben a la paret de davant. Només haurem de creuar el pont i enfilar-nos fins la feixa on comença la via.
Primera tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
Haurem d’enfilar-nos a unes grades per arribar al peu de via. El primer llarg és deliciós: vertical i moderadament mantingut, amb bones preses tant per mans com per peus, però amb una curta secció central més fina, on la presa és més garrepa. La roca és sorprenentment agraïda i contribueix a que xalem de valent en aquesta primera tirada. 35 metres.
L2(IV)
Segona tirada
Aquesta segona tirada és una excusa per poder fer el tercer llarg. Només trobarem un petit ressalt molt fàcil, que evita fer tot el llarg caminant. 30 metres.
L3(V+)
Iniciem la tirada enfilant-nos per una curta placa que ens deixa davant una panxeta. La superem i ens situem a una nova placa que es va redreçant. En aquest punt podem fer un parell de passos de diedre abans de sortir a una petita lleixa. Encara ens quedarà superar una darrera panxeta amb un pas prou elegant i ja per terreny fàcil arribem a la reunió, que és d’un sol parabolt, igual que la reunió anterior. 40 metres.
L4(IV)
Quarta tirada
Només començar la darrera tirada trobem un petit mur que superem fàcilment i seguim caminant pel llom fins al cim, on trobarem un potent pont de roca que ens servirà per fer la darrera reunió. 25 metres.
Descens:
Anem a buscar el coll i des d’allí baixem pel terreny més evident fins arribar a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Bon primer llarg, vertical, amb roca de qualitat i passos divertits.
- Tercer llarg prou interessant.
- Ben equipada.
El que no m’ha agradat tant:
- Inevitablement discontinua, amb dos tirades de transició.
Tàrrega a la Roca dels Arcs
La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.
Ressenya de la via
- Via: Tàrrega
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 180 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via des-equipada, farem les reunions en bones savines
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el nº 2 de Camalot i/o tascons i bagues savineres
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primers metres
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Final del L1
La via s’inicia a una mena de promontori arbrat característic, al qual haurem d’enfilar-nos amb una senzilla grimpada per poder començar la via. Des de l’alzina on muntem la R-0 sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió. 40 metres.
Darrers metres de la segona tirada
L2(V)
Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió. 40 metres.
L3(IV+)
Inici del L3
Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió. 45 metres.
L4(IV)
Últims metres de la via
Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però gens complicat. Un cop a l’alzina podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret. 55 metres.
Descens:
Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.
El que més m’ha agradat:
- La via ofereix moltes possibilitats per l’auto-protecció, que juntament amb el grau moderat, la fan una molt bona opció per practicar la col·locació d’assegurances mòbils.
- Bona roca en general.
- Ràpida.
Últims comentaris