Tàrrega a la Roca dels Arcs

La Tàrrega és la via degana de la Roca del Arcs. De tall 100% clàssic, va guanyant metres buscant el terreny més accessible de la forma més elegant possible. La via resta des-equipada i és un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, sempre amb unes dificultats molt raonables. Per tal de repetir-la caldrà dur un joc de friends fins al nº 2 de Camelot, alguns tascons i varies bagues per llaçar savines.

Via Tàrrega a la Roca dels Arcs - Vilanova de Meià

Ressenya de la via

  • Via: Tàrrega
  • Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 180 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via des-equipada, farem les reunions en bones savines
  • Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el nº 2 de Camalot i/o tascons i bagues savineres
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Primers metres de la via

Primers metres

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont, amb la paret i la via ben visibles. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol que va resseguint la Paret de la Roca dels Arcs. Un cop a l’alçada de la via ens desviem (fites) en direcció a la paret pel terreny més evident fins a peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)
Final del L-1

Final del L1

La via s’inicia a una mena de promontori arbrat característic, al qual haurem d’enfilar-nos amb una senzilla grimpada per poder començar la via. Des de l’alzina on muntem la R-0 sortim un pèl a l’esquerra d’aquesta per enfilar una bona placa bastant vertical (no anar cap el diedre que hi ha més a l’esquerra). Escalem més o menys recte fins abastar una primera petita savina. Després d’encintar-la tirem recte amunt fins arribar a un petit diedre que un cop superat ens deixa a una altra savina (amb bagues). Des de la savina flanquegem a la dreta (II) fins arribar a una altra savina on muntem la primera reunió. 40 metres.

Darrers metres de la segona tirada

Darrers metres de la segona tirada

L2(V)

Des de la reunió anem a buscar l’esperó de la dreta (No anar per la placa de l’esquerra on es veu un clau!!). L’escalem amb passos de IV/IV+ fins trobar un clau. Seguim amunt cercant la lògica i llaçant algunes savines que ens surten al pas. Abans d’entrar a la reunió tenim uns metres de placa (V) que un cop superats ens deixen a un relleix on hi ha una gran savina que ens servirà per muntar la segona reunió. 40 metres.

L3(IV+)
Inici del L3

Inici del L3

Escalem un parell de metres per una vertical placa amb bones franges horitzontals fins atènyer una fissura que podrem equipar fàcilment amb algun friend gran. Col·locar-nos sobre la llastra és el més complicat de la tirada, però les bones preses faciliten molt l’operació. Un cop a sobre seguim en diagonal cap a la dreta, superant un parell de plaques tombades fins arribar a una savina en la qual muntarem la tercera reunió. 45 metres.

L4(IV)
Últims metres de la via

Últims metres de la via

Des de la reunió veiem en diagonal a la dreta una alzina característica a la part alta de la paret. Hem d’anar cap allà traçant una gran diagonal per terreny fàcil. Just sota de l’alzina tindrem un pas una mica més dret, però gens complicat. Un cop a l’alzina podem muntar la reunió o seguir una mica més fins sortir de la paret. 55 metres.

Descens:

Seguirem unes fites cap a la dreta (est) que ens menen a un corriol que al cap d’uns minuts ens porta fins la carretera.

El que més m’ha agradat:
  • La via ofereix moltes possibilitats per l’auto-protecció, que juntament amb el grau moderat, la fan una molt bona opció per practicar la col·locació d’assegurances mòbils.
  • Bona roca en general.
  • Ràpida.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Etiquetes: , , , , ,

5 Responses to “Tàrrega a la Roca dels Arcs”

  1. Joan B says :

    Ei Eduard,
    La via és del tot recomenable si desitges practicar l’autoprotecció ja que te moltes possibilitats i la dificultat ho permet. Jo però hi afegiria mig grau a la graduació de la via en els passos i trams més difícils.
    salut i a tibar

  2. marti says :

    Hola Eduard,
    Ja fa uns tres anys que la varem fer amb en E. Doria, la via es maca i no gaire dificil, el que si recordo especialment la tercera tirada que enfilat en una mena d’arbre vaig haver de fer un “acte de fe”, per que no es veia cap presa i estaven amagades en unes petites regletes i tambe el descens, el mes perillos de la via i sobretot en un dia una mica humit pot ser un perill.
    Salut

  3. Ferran says :

    Guapa via, avui ens ha fet bon dia i ens hem pogut relaxar posant ferros! Grau assequible, regust històric, lògica, una via que s’ha de fer. Els friends i tascons entren que dóna gust. La sortida del tercer llarg l’he trobat el tram més bonic de la via, cantos a dojo, diedret, vertical… Es fa curta. Molt recomanable!

    • Eduard says :

      Sí que es fa curta!! És una via molt bonica i amable… A Vilanova no tot a de ser tibar!!! És un exemple que ajuda a entendre que és una via clàssica, cercant tota l’estona e punt dèbil i la lògica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s