Mickey Mouse a la Roca Gris
Massa aprop de la Tarantel·la en tot moment, la Mickey Mouse, s’hi intenta allunyar, allunyat-se també del que és lògic… Perquè la roca no et porta per on va la M.M. et porta cap a la Tarantel·la i aquesta ja hi és… Només els dos primers llargs es salven de la crema i des d’allí recomanem de totes totes anar a buscar la Tarantel·la.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.
Ressenya de la via
- Via: Mickey Mouse
- Zona: Montserrat – Vinya Nova
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Baix/mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i una baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
L'Emili arribant a la primera reunió
Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord. Passarem pel peu del Pollegó de la Vinya Nova. Continuem fins arribar a la base de la Roca Gris.
Ara prenem la canal que baixa entre la Roca Gris i el Pollegó Oest i seguim uns metres fins que localitzem una corrua de parabolts que pertanyen a la via Mickey Mouse.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Segona tirada
Així doncs, enfilem la corrua de parabolts que ens porten a través d’una agradable placa amb bona roca. Es tracta d’una escalada plaent i generosament protegida a base de moltes expansions. 40 metres
L2(6a+)
Des de la reunió ens enfilem a la placa que tenim a la nostre esquerra, aquesta és vertical i amb molt bona roca. Es tracta d’una tirada de continuïtat, ben equipada, amb algun pas una mica més difícil entre la segona i la tercera xapa, però sempre sobre rocam de primera. 40 metres.
Il·lògic tercer llarg
L3(IV+)
En aquesta reunió ja som pràcticament sobre la via veïna. Sortim a llaçar una savina i seguim per una fissura fàcil. En contes d’anar cap a l’esquerra a buscar la reunió de la Tarantel·la, com seria lògic, la via segueix recte i en tendència a la dreta, fent un traçat del tot estrany. 20 metres.
L4(IV+)
De nou seguim més o menys recte amunt, intentant evitar la Tarantel.la fins que arribem a un llavi, aleshores -tot i que la lògica diu d’anar a l’esquerra, amb millor roca- la via fa un petit flanqueig a la dreta sobre roca una mica bruta. Un cop fet en flanqueig, recte amunt fins a la reunió (2 metres a la dreta de la Tarantel·la).
L5(V+)
Quarta tirada
Aquesta darrera tirada és absolutament lamentable, fent equilibris per no trepitjar el diedre de sortida, donant com a resultat uns primers metres molt forçats, que et conviden a trepitjar la via veïna. 20 metres.
Descens:
Amb cordes de 60 des de la R5 rapelem fins la R3 (50 metres) i de la R3 a la R2 de la via Koyaniskatsi (30 metres) i des d’aquesta al terra (50 metres).
També podem acabar d’arribar fins al cim i rapelar pel sistema de ràpels de l’Urquiza-Olmo.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada agradable.
- Bon segon llarg, amb molt bona roca, tot i que ja comença a ser forçat cap a la dreta.
El que no m’ha agradat tant:
- La via està encaixada amb calçador, massa aprop de la Tarantel·la.
- Aquest fet fa que el traçat vagi per on no toca.
- El darrer llarg és patètic, si no vols trepitjar la Tarantel·la millor no obrir res i sortir pel diedre, com van fer els de l’Esparraguera.
Tarantel·la a la Roca Gris
La Tarantel·la va ser la primera via de la Roca Gris, quasi de manera simultània a l’Esparraguera, guanyant-li la partida en una ràpida i audaç obertura per part del Koki Gassiot i l’Armand Ballart (fet que explica perquè el darrer llarg de l’Esparraguera es troba des-equipat). La via, de tall clàssic, busca descaradament enfilar-se per un bonic esperó que mena al característic diedre de sortida. Amb una primera tirada clarament més difícil, els llargs que la segueixen es caracteritzen per una bona exposició, que ens farà anar concentrats -tot i que la dificultat no és alta- i aguditzar l’enginy a l’hora de reforçar la tirada.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.
Ressenya de la via
- Via: Tarantel·la
- Zona: Montserrat – Vinya Nova
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 175 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: A part del primer llarg (nosaltres hem aprofitat els primers metres de la Mickey Mouse) la via es troba pràcticament des-equipada.
- Material: 10 cintes exprés, bagues per merlets i per savines i joc de tascons. Friends fins al #3 de Camalot útils al darrer llarg.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
En Marc passant de la M.M. a la Tarantel·la
Aproximació:
Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord. Passarem pel peu del Pollegó de la Vinya Nova. Continuem fins arribar a la base de la Roca Gris.
Desmuntant el L1
Ara prenem la canal que baixa entre la Roca Gris i el Pollegó Oest i seguim uns metres fins que localitzem una corrua de parabolts que pertanyen a la via Mickey Mouse i que és per on entrarem a la Tarantel·la.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
L’itinerari original comença més a l’esquerra, aprofitant una mena diedre molt herbós i trencat.
En Marc al L2
Nosaltres optem per entrar pels primers metres de la Mickey Mouse. Així doncs, enfilem la corrua de parabolts que ens porten a través d’una placa inclinada sobre bona roca fins arribar a la sisena expansió. En aquest punt si ens fixem a la nostra esquerra veurem un espit pertanyent a la Tarantel·la. Per arribar-hi farem un petit flanqueig, creuant una fissura i situant-nos de nou sobre una placa. Ara ja som a la via. Segueixen uns metres fins (6a), protegits amb un clau, on haurem de jugar bé amb els peus per evolucionar cap a una fissura/diedre.
Boníca tercera tirada
Un cop a la fissura queden uns metres força obligats fins que podem obliquar a l’esquerra i guanyar la primera reunió. 50 metres, 6 parabolts, 3 espits i un clau.
L2(IV+)
Sortim de la reunió anant a buscar una petita alzina que ens queda per sobre. Un cop llaçada continuem en tendència a la dreta, trobarem un pont de roca i una mica més amunt un espit (única expansió de la tirada).
En Marc recuperant el L3
Un cop xapat l’espit seguim navegant ara en tendència a l’esquerra fins trobar un clau que ens donarà moral. El terreny és fàcil, però l’exposició és manté alta, fet que ens farà estar en guàrdia fins que arribem a la reunió. 50 metres, un pont de roca, un espit i un clau.
L3(IV+)
Preciosa tirada, amb roca de primera i sobre terreny amable on pel camí, si tenim sort, trobarem un parell de ponts de roca. Com en el llarg anterior haurem d’anar buscant el camí més senzill, per on anirem topant-nos amb bons merlets per anar llaçant. La reunió és compartida amb l’Esparraguera i queda al peu de la vistosa fissura que presideix tota l’ascensió. 50 metres i dos ponts de roca.
Divertida darrera tirada
L4(IV+)
Sortim de la reunió recte amunt pel mig de la fissura. Quan aquesta es fa més ampla escalem per la placa de la dreta i usem la fissura per anar protegint el llarg. La sortida al cim la fem cap a la dreta amb un darrer pas fàcil però aeri. 35 metres, tirada neta.
Descens:
Des del final de la via caminem en direcció nord per anar a buscar el sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo. Un cop fets els ràpels descendim per la canal fins que arribem al corriol pel qual hem pujat.
El que més m’ha agradat:
- Menys el primer llarg, la via és molt assequible i un bon terreny de joc per gaudir d’una escalada més clàssica i autèntica, on haurem d’afinar la imaginació per treure el màxim partit al nostre mosquetó dels invents.
- Tercera tirada, que evoluciona per una fantàstica placa inclinada amb roca de primera.
- Bonic llarg de sortida, compartit amb l’Esparraguera.
El que no m’ha agradat tant:
- Primer llarg desagradable, peatge obligat per accedir als bons llargs superiors.
- En alguns punts la Mickey Mouse és llença sobre de la Tarantel·la.
Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles a la Paret del Devessó
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
La Paret del Devessó ens rep amable
Ressenya de la via
- Via: Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb molts parabolts
- Material: 18 cintes exprés si volem xapar totes les expansions de la segona tirada
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Agradable primer llarg
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de la part dreta d’una característica ‘V’ que forma un bosquet penjat que a la part superior de la paret. Lletres ‘SC’ tènuement pintades al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(IV+)
El peu de via el localitzarem prenent com a referència el bosc penjat característic en forma de ‘V’ que hi ha a la part superior de la paret. La via comença a la perpendicular de la part dreta d’aquest bosquet i hi trobarem les inicials ‘SC’ escrites tènuement just al peu de via. La primera tirada és la més curta i més suau de les tres que conformen aquesta combinació i ja ens mostra d’entrada de què va el tema: continuïtat sobre molt bona roca i mínima exposició, gràcies a l’abundant equipament. 30 metres.
L'Emili desmuntant la segona tirada
L2(V+)
La segona tirada és l’estrella de la via, més de 50 metres de continuïtat per una placa vertical amb molta presa. La dificultat d’aquest llarg rau en no quedar-nos fosos abans d’arribar a la reunió, per tant caldrà escalar de forma intel·ligent: buscar bones preses pels peus i no abusar dels braços és una bona estratègia. La tirada potser té un parell de punts on la dificultat és una mica més alta, però en general, el grau ve més donat per la continuïtat que demana que no pas per la dificultat tècnica. Atenció a la reunió, que queda sota l’única ombra de la paret! 55 metres.
L3(V+)
L'Emili muntant el bonic quart llarg
Després de fer el pertinent canvi de reunió, anant a l’esquerra del bosquet fins trobar un esperó característic, a la dreta del qual evoluciona el darrer llarg, gaudirem d’una tirada molt semblant a l’anterior, però una mica més curta i que demana moviments un xic més tècnics. Aquí sí que trobem un tram clau a la meitat del llarg, lleugerament més difícil que la resta, res però que no es superi amb una bona col·locació. Igual que la tirada anterior, el grau en conjunt ve donat més per la continuïtat que no pas per la dificultat. 45 metres.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via 40+40+25.
El que més m’ha agradat:
- Via mantinguda en el seu grau del primer al darrer metre.
- Segona tirada llarguíssima, que demana escalar amb cap si no volem quedar-nos sense piles.
- Per gaudir del millor calcari ‘malanyeuenc’.
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada; no seria igual de segura la via amb, per ejemple, un metre i mig més de separació entre assegurances?
- S’ha d’anar al tanto amb la segona reunió, donat que queda a l’ombra i encara que ens estiguem torrant al sol podem quedar glaçats recuperant al company.
Picnic al Serrat dels Monjos
L’any 91 en Koki Gassiot i l’Armand Ballart van donar el tret de sortida a l’obertura d’itineraris en aquest racó del Serrat amb la Picnic. Seguint la lògica al peu de la lletra, la via va enllaçant una serie de diedres assolint un recorregut elegant i de dificultat moderada. Només un pas aïllat a la tercera tirada ens farà suar una mica, però res que no es pugui solucionar amb una bona espatarrada. La via es troba semi-equipada, però les possibilitats d’augmentar les proteccions són enormes, convertint-se en un terreny de joc ideal per practicar l’auto-protecció. En definitiva, una via recomanable, ràpida i assolellada.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Picnic
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+/A0
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via parcialment equipada amb espits i claus
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends (#3 de Camalot útil) i/o jocs de tascons
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Bon primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos.
La Paula a la placa de la segona tirada
Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Iniciem la via per un diedre, primer poc definit, però que de seguida va prenent forma. La part superior del diedre és vertical i divertida d’escalar, amb passos atlètics. Un cop fora obliquarem cap a la dreta per una senzilla placa inclinada fins trobar un clau i d’allí recte amunt fins la reunió. 2 espits i 3 claus, 40 metres.
Tercera tirada
L2(V-)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins que quedem situats a l’esquerra d’una llastra característica. Podem progressar aleshores aprofitant la llastra o bé per la placa. Quan la llastra s’acaba seguim per la placa en lleugera tendència cap a la dreta (com més aprop de l’esperó més bonic). Un cop xapat el tercer espit de la tirada marxem cap l’esquerra per un petit diedre que ens deixa sobre una còmoda lleixa on farem la segona reunió. 3 espits, 30 metres.
Arribant a la R4
L3(6a)
Iniciem la tirada anant a buscar un diedre que ens queda sobre la role. Per entrar-hi, haurem de superar un curt tram extra-plomat, obrint-nos bé de cames i pujant peus per poder agafar bona presa de mà (molt estètic). Un cop dins el diedre, progressem en tècnica de diedre fins que sortim a una mena de repòs que ens deixa sota una nova fissura/diedre. En aquest punt es troba el pas clau de la tirada i de la via.
Darrera tirada
La part més complicada es troba protegida per una expansió, un cop a l’alçada de la qual ens hem d’espatarrar ben espatarrats per tenir bons peus i poder atènyer un parell de bones preses que ens permeten tibar fort i sortir amunt (el pas és dur, 6a o una mica més). Un cop superat arribem per terreny fàcil fins a la reunió. 4 claus i un espit, 25 metres.
L4(IV)
Sortim de la reunió i progressem per una bonica columna inclinada amb molt bona roca. Pel camí hem deixat equipat un pont de roca.
Sempre hi ha lloc per un bon tascó... Fins hi tot a les plaques
Superem una sèrie de ressalts fins arribar a un clau, pel qual necessitarem un cordino si el volem encintar. Des del clau flanquegem un metre a l’esquerra i superem un altre ressalt que ens permet continuar per una mena d’esperó poc definit fins a la reunió. Un pont de roca i un clau, 45 metres.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Diedre de llibre de la primera tirada.
- Placa molt bona al segon llarg.
- Totes les reunions són molt còmodes.
- Bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció.
Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan
Elegant via, situada a l’extrem oriental de la Serra de Sant Joan, just sobre el nucli de Montanissell, amb una primera tirada prou intensa i obligada i un segon llarg amb roca de la bona de veritat. El nom fa referència a les cintes que calen per repetir-la, no obstant, nosaltres ho amanim amb un joc de friends per reforçar algun tram aquí i allà. En definitiva, una tria interessant, mantinguda, amb bona roca i que se’ns fa curta.
Ressenya de la via
- Via: Con Ocho Basta
- Zona: Serra de Sant Joan
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: Joc de friends per completar l’equipament. Alguna baga pot anar bé per substituir algun pont de roca.
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Primers metres
Aproximació:
Sortim d’Organyà direcció Montanissell. Tot just entrant al nucli prenem la primera pista a mà dreta. La seguim fins arribar a un revolt on deixem el vehicle. Seguim a peu per un corriol evident i a l’alçada d’un sostre característic grimpem fins enfilar-nos a una mena de sòcol. Seguim uns metres cap a l’oest fins al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
L1 molt bo!!
La primera tirada evoluciona per una placa fissurada, mantinguda, d’escalada franca i excursions entre assegurances. El pas clau el trobem entre la tercera expansió i un clau: haurem d’anar una mica cap a la dreta, aprofitant una fissura, per arribar fins una bona presa i després obliquar cap a l’esquerra fins al clau, la seqüència és bonica i segueix la lògica al peu de la lletra. La reunió la farem a una còmoda lleixa aprofitant un pont de roca i un parabolt. 4 parabolts i un clau, 35 metres.
L2(V+)
L'Enric encarant el desplomet del L2
Aquesta segona tirada té sens dubte el millor tram de tota la via: un desplomet amb unes gandes tremendes!! Abans d’arribar-hi però, haurem de superar una bonica placa que ens demanarà una mica d’adherència i col·locació abans d’arribar al festival del desplom. Un cop superat ens queden uns metres senzills fins la reunió, que novament muntarem d’una expansió i un pont de roca. 3 parabolts i 2 claus, 30 metres.
L3(V+)
Tercera tirada
La tercera tirada s’ha redreçat, cercant les parts que més tiren. No obstant, després de fer la variant d’entrada seguim per l’itinerari original, que segueix la lògica d’una fissura diagonal i busca el terreny més fàcil per sortir a la feixa. Un cop en aquesta anirem cap a l’est fins trobar un bloc on hi trobarem la reunió. 2 parabolts (si fem la variant de sortida trobarem un parell d’expansions més), 45 metres.
L4(V+)
La darrera tirada s’enfila per una mena de canal diedre, fàcil d’escalar i on trobarem algun pont de roca llaçat.
Darrera tirada
Aquest tram ens mena a una placa tombada que ens deixa davant de l’última dificultat de la via: superar un petit tram desplomat amb bona presa, on la decisió és la única cosa que necessitem. Superat el pas ens queden uns metres més amables però força elegants fins atènyer la darrera reunió. 2 parabolts i un clau superlatiu, 30 metres.
Descens:
Fem un ràpel de trenta i pocs metres fins la feixa. Un cop a la feixa descendim cap a l’oest fins que arribem a la pista on hem deixat el vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Escalada força variada: plaques, fissures, desploms, adherència, diedre… I això que només té 140 metres!
- Desplom del segon llarg guapíssim, amb roca de primera categoria.
- Escalada obligada, però mai exposada.
El que no m’ha agradat tant:
- Es fa curta.
Últims comentaris