Gómez-Xalmet a La Prenyada
La Prenyada és una de les quatre grans de Sant Benet -juntament amb l’Elefant, La Mòmia i La Panxa del Bisbe- i probablement una de les agulles amb geometria més complexa i variada de Montserrat. Amb un vessant nord amb rutes tant exquisides com “L’Esperó Màgic” o la “Cerdà-Pokorski” hi destaca pel vessant contrari la clàssica Gómez-Xalmet, segona via oberta al monòlit, que ressegueix al peu de la lletra la característica fissura de la cara sud de l’agulla.
Itinerari molt repetit per la seva bella lògica i grau amable, és una elecció del tot recomanable, sempre que estiguem disposats a pagar el peatge de roca inevitablement rentada en certs punts. Com diu l’Antonio G. Picazo al seu llibre “Montserrat, ascensiones de leyenda” “…tiene un pequeño problema, pues al haberse realizado tantas veces, algunos tramos de la roca están tan pulidos por el paso de las cordadas que tendremos que prestar una atención muy sostenida a la ascensión de este precioso diedro…”.
Vessant sud de Sant Benet, destinació soleia pels dies clars d'hivern
Ressenya de la via
- Via: Gómez-Xalmet
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V/Ao o 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ao
- Llargària: 145 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts, burins i un clau
- Material: 10 cintes exprés i bagues per savines. Anirà bé un joc discret de friends o tascons per reforçar la fissura del segon i tercer llarg, si no la volem fer amb el que hi ha posat.
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primers metres de la via
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refugi prenem un corriol que passa pel darrere i als pocs metres ens desviem per una fresa que surt a mà dreta i que en pocs minuts ens mena al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V/Ao o 6a)
Segon llarg
La via s’inicia al peu de la fissura característica de la cara sud. Uns primers metres que es fan bé en diedre, donen pas, passat un parell d’alzines, a un curt tram de xemeneia. Quan aquesta es va tancant sortirem a fora per escalar la fissura en que es converteix aquesta, un xic desplomada i ben polida pel pas de les cordades. No obstant, aquest tram es troba molt ben protegit amb expansions i podrem progressar en Ao o en lliure segons els nostres ànims. Un cop tomba arribem a la primera reunió. 30 metres i 8 expansions.
En Jordi recuperant la segona tirada
L2(V-)
Potser el pas més difícil d’aquesta preciosa segona tirada sigui, pel polit de la roca, atènyer el clau que tenim un parell de metres per sobre la reunió. A partir d’aquest punt haurem d’anar progressant en tècnica de diedre o per la placa de l’esquerra, segons ens demani l’escalada i podrem anar llaçant alguna savina i col·locant encastadors o friends segons ens convingui a la generosa fissura que forma el diedre. 30 metres, 2 parabolts i un clau.
Tercer llarg, darrer al diedre
L3(V-)
Sortim de la reunió cap a la dreta pel diedre per poder atènyer la primera expansió, que és un burí una mica atrotinat però que fa el seu servei. De nou tenim uns pocs metres força rentats i que ens faran escalar concentrats fins un parabolt. A partir d’aquest punt l’escalada esdevé agradable, amb bones preses de mans i de peus i majoritàriament en placa. Un cop arribem a una petita savina obliqüem cap a la dreta per terreny fàcil fins arribar a una ferma alzina on muntarem la tercera reunió. 35 metres i 4 expansions.
Bonica quarta tirada
L4(IV)
La quarta tirada és potser la més senzilla de la via, no obstant és d’una bellesa indiscutible i sobre una roca excel·lent, que farà que gaudim cada pas. Sortim recte amunt cap una fissura horitzontal que tenim a sobre. Podrem protegir bé el llarg amb algun friend o molt millor encara amb tricams, que entren a caldo als molts forats que té la placa. Trobarem una primera reunió que no muntarem i seguirem flanquejant cap a l’esquerra fins trobar una nova reunió, al peu de la bola somital. 25 metres, els parabolts de la reunió intermèdia.
Darrers metres de la via
L5(IV+)
A primer cop d’ull l’inici de la tirada amb uns metres drets ens fan dubtar de la graduació d’aquesta, però quan ens hi posem veurem que les preses són tant bones i aspres que mai pot ser més de IV+. De seguida però, la placa s’inclina de manera gradual fins al cim. 25 metres i tres expansions.
Descens:
Per baixar farem un ràpel pel vessant nord que ens deixa al coll de la Prenyada i l’Abortó. Grimpem a aquesta petita agulla (III) i fem un curt ràpel pel vessant nord que ens deixa al camí que va cap al refugi de Sant Benet.
El que més m’ha agradat:
- Clàssica de tota la vida amb un dels diedres més llargs de Montserrat.
- Grau amable, que permet fruir d’una escalada moderada en un marc incomparable.
- Preciosa quarta tirada, la més fàcil de la via però la que té la millor roca.
El que no m’ha agradat tant:
- En alguns punts la roca està realment polida. No obstant no pot ser excusa per no gaudir d’aquesta preciosa ascensió, només ens demanarà una mica més d’atenció.
La Rampa a la Paret de la Codolosa
Encarada al sud i a raser dels vents dominants la Paret de la Codolosa és el darrer recurs quan el fred no ens deixa escalar a cap altra banda del Serrat. El seu aspecte poc engrescador amaga però, un grapat de curtes escalades, fàcilment combinables i que ens permetran passar una agradable jornada. La Rampa és la més llarga de totes amb 160 metres efectius d’escalada. Discontinua i amb un rocam acceptable, no passarà a la història montserratina, però ens servirà per matar el cuc als dies més crus de l’hivern.
Vies de la Paret de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: La Rampa
- Zona: Montserrat - Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 215 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i algun parabolt
- Material: 12 cintes (si empalmem els llargs com proposem) un Camalot #0.5 i una baga per escanyar un merlet.
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primera tirada
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
L1(6a)
Primers metres del segon llarg
La via està situada entre la Josep Monistrol i la Full Equip, si ens hi fixem veurem un espit una mica amunt. Podem entrar per un ressalts de l’esquerra (més fàcil) o com vam fer nosaltres, superant un petit mur per una fissura que ens permet arribar a una fissura horitzontal amb bona presa i d’allí superar-nos per arribar a la primera xapa. Un cop encintada obliqüem cap a la dreta per una rampa (d’aquí el nom de la via) fins que arribem a una reunió, que no muntem. Quedem davant un mur on es troba el 6a, són tres moviments molt ben protegits i gens obligats que ens fan anar primer cap a l’esquerra i després cap a la dreta, ja per terreny fàcil fins la reunió. 55 metres.
Llaçant un merlet a l'inici del L3
L2(V+)
Enfilem un diedre que tenim davant, l’escalada hi és fàcil i agradable. Un cop sortim del diedre anem en tendència a l’esquerra fins arribar a una reunió que no muntem. Superem un ressalt i quedem davant un nou mur, aquest amb roca excel·lent. L’escada es torna vertical però la presa és generosa. De seguida trobarem una fissura horitzontal on podrem col·locar un friend #0.5 que ens protegirà un curt tram on les assegurances allarguen un xic. Seguim uns metres gaudint del rocam i arribem a la reunió. 45 metres.
L3 (V)
Darrera tirada
Ara ens toca fer un canvi de reunió, així que pleguem cordes i caminem una seixantena de metres fins localitzar un pany de roca on veurem un espit bastant amunt. Els primers metres són verticals, exposats i amb roca de la bona, però podem llaçar un bon merlet que suavitza el tema fins arribar a la primera expansió. De seguida però la placa es tomba fins que sortim per dalt caminant, anem un xic a l’esquerra, prenem una canal i arribem a un espit, on muntem la reunió a peu pla (es pot reforçar amb una savina). 35 metres.
L4(6a)
Iniciem el llarg escalant amb molta cura per un diedre fins que podem passar a la placa de la dreta amb passos verticals i seguim amunt fins col·locar-nos sota una panxa bastant pronunciada. Anem pujant peus fins que puguem arribar a unes preses molt bones que ens permetran tibar el que calgui per superar la panxa (que a més està moooolt protegida) i arribem a la darrera reunió. 20 metres.
Descens:
Caminem uns metres cap al nord i de seguida trobem el Camí de Fra Garí (PR marcat amb pintura groga i blanca) que prenem de baixada i que ens mena fins a la Salut en un quart d’hora.
El que més m’ha agradat:
- La situació i l’orientació de la paret la fan especialment càlida quan el fred apreta.
- Algun tram interessant…
El que no m’ha agradat tant:
- Discontinua i sense cap mena d’ambient.
Miqueluchi a la Pala Alta
Tornar al Montroig sempre és un goig per l’ànima. Un lloc especial, on la calidesa dels seus colors i la tranquil·litat de l’entorn ens fan gaudir de l’escalada d’una manera diferent, sempre sota l’atenta mirada dels voltors. La modesta alçada de les seves parets no és un impediment per fruir d’escalades de tall clàssic i grau ajustat, on haurem de donar la talla com abans ho van fer una generació d’escaladors que amb el seu atreviment ens assenyalen quin és el camí de l’escalada més valenta. La poc repetida “Miqueluchi” n’és un bon exemple, de dificultat moderada i amb equipament just, ha estat injustament oblidada en detriment d’altres vies “més equipades”.
Sector central de la Pala Alta
Tot i que la primera part de la via ja s’havia usat com a variant d’entrada del “Diedre Blanqueta“, no va ser fins l’any 1993 que l’Anna Jiménez i en Joan Escuer no van deixar la via oberta en un sol atac. L’any 2002 en Jordi Marmolejo, d’acord amb els seus aperturistes va re-equipar l’itinerari redreçant-lo, quedant una línia d’allò més suggeridora. Una curta primera tirada dóna pas a un deliciós segon llarg, que travessa una fàcil placa inclinada amb una roca adherent i abrasiva. El tercer llarg és comú amb el “Diedre Blanqueta” i ens mena a la darrera tirada, un bonic mur fissurat que haurem de protegir i on caldrà apretar.
Ressenya de la via
- Via: Miqueluchi
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 140 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via semi-equipada. Reunions muntades (parabolts)
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends i de tascons i un parell de bagues per savines
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar.
Primera tirada
A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia a un esperonet just a l’esquerra de l’inici de la “Mariola Motors” (de fet quan vam repetir la Mariola Motors vam entrar per allí pensant-nos que era l’entrada d’aquesta).
Bonica segona tirada
Ens enfilem per l’esperó on trobarem un pont de roca i més amunt un arbust que podrem llaçar. Just passat l’arbust flanquegem cap a l’esquerra per una vira fins la reunió. 25 metres i un pont de roca.
L2(V)
Sortim directes a caçar un parabolt que tenim sobre la reunió per de seguida esquivar un petit desplom per la seva esquerra i entrar d’aquesta manera a una deliciosa placa inclinada amb roca abrasiva i adherent que anirem creuant en diagonal a l’esquerra fins arribar al fil de l’esperó on muntarem la segona reunió. 45 metres i 4 parabolts.
Flanqueig a l'inici del bon tercer llarg
L3(V+)
Continuem flanquejant cap a l’esquerra per terreny fàcil però amb bon ambient, arribem a una reunió d’espits que aprofitarem per assegurar-nos i seguim la travessa cap a l’esquerra, fins que enganxem el diedre central del “Diedre Blanqueta“. Escalem aquest magnífic tram atlètic i ben assegurat amb un parell d’expansions i un clau. Un cop superat arribem a una nova reunió (pertanyent al D.B.) que tampoc muntem; seguim diedre amunt fins arribar a una còmoda lleixa on fem la tercera reunió. 45 metres, 5 expansions, un clau i un pont de roca.
L4(V+)
Quarta tirada, la cirereta del pastís
En contes de tirar recte amunt pel diedre ataquem el mur de la dreta per una fissura que marxa en diagonal. L’escalada és atlètica i mantinguda, amb passos bonics que haurem d’anar protegint. Quan arribem a la part final de la fissura sortim a la placa de la dreta per anar a atènyer una savina, és un tram curt i fàcil però amb molt aeri. Flanquegem un xic més i de seguida tirem recte amunt per terreny fàcil i brut (amb el pas de cordades quedaria net de seguida) fins al cim, on muntem una reunió de friends. 25 metres, tirada neta.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta. Des d’aquí prenem la pista fins al cotxe.
El que més m’ha agradat:
- Agradable placa del segon llarg, amb una roca al·lucinant.
- Bona tercera tirada, que et permet gaudir de la part central del Diedre Blanqueta.
- Molt bon darrer llarg, el més exigent de la via, que ens deixa plenament satisfets.
El que no m’ha agradat tant:
- Els darrers metres de la via estan un pèl bruts i embrossats, si la via es repetís de seguida quedaria net.
Al darrer llarg existeix una variant directa de sortida oberta l’any 95 per en R. Lladós, J. Boldú i J. Marmolejo. Per fer-la a la darrera part del llarg en contes d’anar cap a la placa de la dreta seguim una evident fissura cap a l’esquerra (6a) a equipar.
Guineu Lliure a Rúbies
Una bona proposta per apropar-nos a aquest bucòlic racó del Montsec és anar a fer una visita a la “Guineu Lliure”. Oberta en solitari i amb molt bon criteri, aquest encertat itinerari ens regala quasi 200 metres d’allò més variats, sobre bona roca (excepte algun petit tram aquí i allà) i amb passatges de primera categoria, com la fantàstica fissura que enceta la via, la preciosa segona tirada o el deliciós quart llarg.
Lo Peladet vist des de la Pala Alta
Ressenya de la via
- Via: Guineu Lliure
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: V+/6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons.
- Material: 10 cintes exprés i joc de friends, sobretot el #2 i el #3 per la llastra de la primera tirada.
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Fissura del primer llarg
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L'Emili a la segona tirada
L1(V+)
Trobar el peu de via és fàcil, una llastra característica pocs metres a l’esquerra de la via ‘Cita a Cegues’ ens marca l’inici. Al primer tram del llarg haurem de superar la llastra, en una escalada física, que ens demanarà una mica de diedre i una mica de bavaresa; la secció és espectacular i divertida i hi trobarem un clau abans d’entrar a la fissura i un excèntric a mig camí, puguen acabar de reforçar fàcilment amb friends fins el #3. Un cop passat aquest primer tram més exigent continuarem amb una escalada molt més suau, majoritàriament per plaques amb bona roca fins la primera reunió. 45 metres.
Tercer llarg
L2(6a)
Sortim de la reunió recte amunt a caçar la primera expansió. El tram clau es troba entre aquest primer parabolt i el següent, amb una escalada vertical on haurem de llegir el millor camí, que no sempre és la línia recta. Una mica més amunt trobarem un clau, superem una panxa i una expansió, a partir de la qual obliqüem cap a la dreta per una placa amb bones gandes que ens mena a un nou clau. A partir d’aquí, cop de gas amunt fins una savineta i d’allí fàcil fins la role. 40 metres.
Arribant a la quarta reunió on es troba el pot de registre
L3(6a)
Sortim cap a l’esquerra sense guanyar alçada i trobarem un parell de bones regletes que ens permetran enfilar-nos a una mena de relleix i xapar el primer bolt. La següent expansió no es veu (queda perpendicular sobre una panxa) però no ens ho hem de pensar i tirem recte amunt, amb molt bona presa fins superar la panxa. De seguida la paret tomba i sortim a una feixa; tirem cap a l’esquerra caminant, superem un ressalt i arribem a la reunió. 40 metres.
L4(V)
Darrers metres de la via
Tot i que des de la reunió aquesta tirada sembla una mica rostollera quan ens hi posem podrem gaudir d’una escalada molt agradable, sobre roca bona i amb un curt tram una mica més difícil a mig llarg. Arribarem fins sota un sostre que esquivarem per esquerra i arribarem a la quarta reunió. 50 metres.
L5(IV+)
Curta tirada de tràmit per sortir de la paret. 15 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Estil de la via, oberta en solitari i molt ben equipada.
- La fissura del primer llarg, per emmarcar.
- Molt variada… Llàstima que s’acabi tant ràpid.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de la feixa, que li treu continuïtat, tot i que no desmereix la via.
La Paciència del Sioux a La Mamelleta
Escalada sense cap mena de substància que ens deixa del tot indiferents. Només recomanable si tenim ganes d’ascendir l’agulla o bé per aquells que s’inicien com a primers de corda, trobant una ascensió fàcil i segura per anar agafant confiança amb la corda per sota.
Ressenya de la via
- Via: La Paciència del Sioux
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: IV+ (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 75 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés i una baga encintar una savina
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primers metres de la via
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons prenem el camí de l’esquerra (fites) passant pel peu de via de la Infinity. Seguim remuntant per la banda esquerra de l’Agulla dels Col·leccionistes (trobarem una corda fixa) fins arribar a una clariana just davant de la vessant oest de la Roca de Sant Cugat (on comença la via Territori Dakota).
La segona part del primer llarg la via es torna ramposa
Seguim amunt i quan estiguem entre la Mamella i la Mamelleta ens desviem cap a l’esquerra vorejant el vessant sud de la Mamelleta fins trobar el peu de via, una mica canal amunt.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Localitzar el peu de via és el més complicat de tota l’ascensió. L’itinerari s’inicia al principi de la canal que fan ‘La Triple’ i ‘La Mamelleta’; la primera assegurança es troba una mica amunt i costa veure-la.
Si ens hi fixem trobarem bons merlets per llaçar
Un cop localitzada només ens hem d’enfilar a la paret i començar a gaudir de la bona roca que ens acompanyarà quasi tota la via. La tirada és fàcil, sempre amb preses agraïdes. Només ens haurem d’assegurar d’anar seguint el camí correcte, ja que les assegurances, col·locades amb molt bon criteri, mai són a tocar. A la segona meitat del llarg la placa es va rampant fins arribar a la reunió. 40 metres.
L2(III+)
Sortim de la reunió recte amunt i de seguida trobarem un parabolt (l’únic del llarg).
La Paula al segon llarg i de fons l'interesant diedre de la via Trinxerarires a La Triple
Un cop encintat seguim recte fins una savina, que podrem llaçar amb una baga, que ens protegirà la superació d’un llavi. Un cop sobre el llavi seguim per una fissura amb roca discreta fins una bona alzina on farem la reunió. 20 metres.
L3(II)
Tirada de tràmit per arribar al cim de l’agulla. Assegurarem al segon de corda a esqueneta. 15 metres.
Descens:
El descens el fem des-grimpant la via normal (vessant nord) fins un collet, on baixem cap a l’est fins arribar a la canal entre La Mamella i La Mamelleta i desfem el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Interessant via per a la iniciació en vies de més d’un llarg, amb bona distància entre assegurances (mai expo) sobre un terreny molt amable.
- Bona roca, excepte al final del segon llarg.
El que no m’ha agradat tant:
- Si el que busquem una escalada amb una mica d’al·licient millor abstenir-se.
Últims comentaris