Pell Roja als Estalvis del Porró
Rabassuda i d’aspecte obès els Estalvis del Porró és una modesta agulla, que amaga però, un rocam de primera. En Joan Vidal, coautor de la recentment publicada guia de La Plantació i expert coneixedor de la zona, endevina, juntament amb en German Torrijos i en Martí Jubany a trobar una línia prou interessant i directa, traient tot el suc d’aquesta petita mole en forma de mozzarella. Es tracta d’una escalada curta, ràpida, molt ben assegurada i ideal per combinar amb altres rutes properes.
- Via: Pell Roja
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 60 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i espits
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim creuant un bosc i al cap d’una estona anirem guanyant alçada amb unes giragonses fins que veiem els Estalvis del Porró davant nostre. Continuem fins que ens situem a la seva alçada i aleshores prenem un corriol a mà dreta que ens deixarà a peu de via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(6a)
Trobar el peu de via és fàcil donat que el primer llarg ressegueix una evident fissura fàcil d’identificar. Aquesta primera tirada té uns primers metres força mantinguts i tècnics de 6a (potser més del que sembla d’entrada). Un cop arribem a un pont de roca la pedra canvia completament, tornant-se cantelluda, mentre l’escalada va perdent verticalitat fins arribar a la reunió. 30 metres.
L2(V+)
Ataquem directament el petit desplom que tenim a la dreta de la role, amb bona presa i un parell de moviments atlètics. Un cop superat la placa s’ajeu fins que arribem a un llavi fàcil de superar. Passat el llavi anem seguint les assegurances per terreny fàcil fins arribar al cim de l’agulla, on muntarem la reunió aprofitant un pi. 60 metres.
Descens:
Baixem pel vessant nord anant a buscar la canal que hi ha entre els Estalvis del Porró i el Porró (una mica selvàtic) fins que arribem a un corriol que ens mena al sender per on hem pujat.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg intens.
- Bona roca en general.
- Molt ràpida de fer, ideal per completar la jornada d’escalada per la zona.








Quanta activitat Eduard! una via molt ben trobada i que es fa curta…el primer llarg el vaig trobar dur, sobretot a l’inici que amb el fred que fèia quan la vàrem fer s’em van quedar glaçats…després ja afluixa com expliques, ideal per continuar amb l’Arc desl Ti-tius del Porro!
Totalment d’acord Jaume, bastant durilla!!!
Jo il•lusa, des de abaix la vaig veure “possible” i li vaig dir l’Eduard de obrir-la… no vaig arribar ni a la 2º xapa!.. de segona un altre cosa, però durilla igualment. Sort que desprès vam fer una altre via que hem va deixar un millor regust..
Epa Jaume!! Per mi els primers metres estan més aprop del 6a+ que del 6a… Finura amb els peus imprescindible!!
Hehehe, l’Arc d’en Titus era la idea, però al final vam anar una mica més amunt.
D’entrada que estas fred fisicament i de coco, es fa duret el tram, a més que són d’aquells que quan ho mires de baix no sembla tan difícil.
No sé si vau fer alguna via més però aprop hi ha la via caçador de mamuts al Barretet, molt recomanable.
Hehehe! El mateix va pensar la Paula i és que des del peu de via enganya
…I després ens vam anar directes al Barretet