Jerónimo a la Presidenta

La Presidenta és una de les agulles més intrigants del Serrat, amagada al mig del bosc i difícil d’observar, posseïx un dels vessants sud més contundents de La Plantació. De les tres vies que s’atreveixen amb l’arrogància d’aquest pany la Jerónimo és la més assequible, però no per això perd interès. Dues tirades sobre roca excel·lent, verticalitat continuada i assegurament generós la fan un caramel massa difícil de resistir.

Ressenya de la via

• Via: Jerónimo
• Zona: Montserrat – La Plantació
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 75 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via generosament equipada amb parabolts
• Material: 11 cintes exprés
• Orientació: Sud-est
• Valoració: ***

Aproximació:

L'exel·lent primera tirada no ens deixarà indiferents

Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de la dreta que puja cap a Sant Joan (marques blaves). Continuem pel camí i anem guanyant alçada fins que arribem al mirador de La Plantació i deixem el corriol principal. Des del mirador veurem La Presidenta davant nostre. Prenem un corriol a mà dreta (fites), que de seguida baixa de manera brusca fins que arribem a la llera d’una canal, la travessem i pugem uns metres fins situar-nos al peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(6a+)

La via comença a la dreta de la paret sud-est, uns metres a l’esquerra d’un diedre arbrat. Les tres primeres xapes són realment dures i difícils a vista, amb mans poc evidents i molt pocs peus. Un cop superat aquest tram inicial la tònica canvia radicalment, amb molta verticalitat i un rocam d’escàndol, que ens farà xalar de valent. 30 metres.

L2(V+)

Estètic flanqueig a la sortida de la segona reunió

El pas clau de la segona tirada és a la sortida de la reunió, on anirem en tendència a l’esquerra per terreny molt vertical i amb bones gandes. De seguida però el tema es suavitza i l’escalada esdevé plaent fins la segona reunió. 25 metres. És possible unir els dos primers llargs en un de sol de 55 metres quedant una tirada de primera categoria.

L3(IV)

De la reunió flanquegem a l’esquerra fins a l’alçada de la primera expansió (l’única del llarg). Un cop encintada tirem recte amunt per terreny fàcil fins al cim de l’agulla. Haurem d’anar al tanto els darrers metres donat que al cim hi ha força pedra solta. Podem fer la reunió a la savina que queda a l’altre vessant i des d’on rapelarem. 20 metres.

Descens:

Des de la savina fem un curt ràpel fins al coll. Seguim un corriol que primer va al nord i de seguida gira a l’oest i que ens deixarà a la canal dels Llorers. Seguim en direcció sud fins que arribem al corriol principal (marques grogues i blanques) que ens menarà fins al coll on de pujada em pres l’altre camí. Des d’aquest punt desfem el camí fins l’aparcament.

El que més m’ha agradat:

• Mantinguda i sobre roca brutal!!
• Escalada en un lloc feréstec i del tot especial.
• Donat que l’escalada és força ràpida val la pena plantejar-se l’excursió de tal manera que podem enllaçar varies vies, per exemple, començar per la Jerónimo, seguir per la Infinty i acabar per Territori Dakota.

El que no m’ha agradat tant:

• Vigilar al sortir al cim no fer baixar massa pedres.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya