Guineu Lliure a Rúbies
Una bona proposta per apropar-nos a aquest bucòlic racó del Montsec és anar a fer una visita a la “Guineu Lliure”. Oberta en solitari i amb molt bon criteri, aquest encertat itinerari ens regala quasi 200 metres d’allò més variats, sobre bona roca (excepte algun petit tram aquí i allà) i amb passatges de primera categoria, com la fantàstica fissura que enceta la via, la preciosa segona tirada o el deliciós quart llarg.
- Via: Guineu Lliure
- Zona: Rúbies
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: V+/6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons.
- Material: 10 cintes exprés i joc de friends, sobretot el #2 i el #3 per la llastra de la primera tirada.
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Trobar el peu de via és fàcil, una llastra característica pocs metres a l’esquerra de la via ‘Cita a Cegues’ ens marca l’inici. Al primer tram del llarg haurem de superar la llastra, en una escalada física, que ens demanarà una mica de diedre i una mica de bavaresa; la secció és espectacular i divertida i hi trobarem un clau abans d’entrar a la fissura i un excèntric a mig camí, puguen acabar de reforçar fàcilment amb friends fins el #3. Un cop passat aquest primer tram més exigent continuarem amb una escalada molt més suau, majoritàriament per plaques amb bona roca fins la primera reunió. 45 metres.
L2(6a)
Sortim de la reunió recte amunt a caçar la primera expansió. El tram clau es troba entre aquest primer parabolt i el següent, amb una escalada vertical on haurem de llegir el millor camí, que no sempre és la línia recta. Una mica més amunt trobarem un clau, superem una panxa i una expansió, a partir de la qual obliqüem cap a la dreta per una placa amb bones gandes que ens mena a un nou clau. A partir d’aquí, cop de gas amunt fins una savineta i d’allí fàcil fins la role. 40 metres.
L3(6a)
Sortim cap a l’esquerra sense guanyar alçada i trobarem un parell de bones regletes que ens permetran enfilar-nos a una mena de relleix i xapar el primer bolt. La següent expansió no es veu (queda perpendicular sobre una panxa) però no ens ho hem de pensar i tirem recte amunt, amb molt bona presa fins superar la panxa. De seguida la paret tomba i sortim a una feixa; tirem cap a l’esquerra caminant, superem un ressalt i arribem a la reunió. 40 metres.
L4(V)
Tot i que des de la reunió aquesta tirada sembla una mica rostollera quan ens hi posem podrem gaudir d’una escalada molt agradable, sobre roca bona i amb un curt tram una mica més difícil a mig llarg. Arribarem fins sota un sostre que esquivarem per esquerra i arribarem a la quarta reunió. 50 metres.
L5(IV+)
Curta tirada de tràmit per sortir de la paret. 15 metres.
Descens:
Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.
El que més m’ha agradat:
- Estil de la via, oberta en solitari i molt ben equipada.
- La fissura del primer llarg, per emmarcar.
- Molt variada… Llàstima que s’acabi tant ràpid.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de la feixa, que li treu continuïtat, tot i que no desmereix la via.
13 Responses to “Guineu Lliure a Rúbies”
Trackbacks / Pingbacks
- - 20 desembre 2010
- - 23 gener 2012










Una molt bona via, però a mi em va semblar prou exigent, sobretot en el sentit que no afluixa gaire i arribes a les reunions amb la sensació d’haver escalat!
Als dos primers llargs clar…, els altres els tinc pendents!
Ostres Joan, ja tens fet el més difícil… La resta ja és per xalar!!
Via molt guapa! per disfrutar de principi a final! El diedre inicial no te preu!
De veritat que sí!! Vaig gaudir del primer al darrer metre: el diedre, les plaques que venen després, la sortida de la segona R i el relaxat següent llarg. Els hi ha sortit una via rodona, llàstima de la feixa!!
La gente del GEAMM, leemos todas tus piadas y nos llevamos las reseñas cuando nos vamos a escalar, son de las mejores..
Esta via la tenia en mente, y ahora con mas motivo,
gracias
Alfredo & cia
Ei Eduard! a mi també em va agradar molt! el que personalment vaig trobar més dificil el primer llarg que els altres dos de 6a…
potser es l’efecte sortir del terra o l’efecte protegir…
però crec que no…
Felicitats per la via! i per disfrutar-la!
Gràcies Alfredo! No us la perdeu, és una bona via!! I el lloc bé val una visita… O dos.
Epa Lurdes!! Sí que la vaig disfrutar. Mira, doncs a mi el que més em va agradar va ser la fissura del primer llarg, vaig disfrutar com un enanu, potser és el tipus d’escalada en que em trobo més còmode. En canvi, el primer tram de la segona tirada el vaig trobar ben finot (al tocar-me de segon…
)
Je je je, lo de portar les teves ressenyes, ja és un clàssic. Si vaig a fer una via, el primer és mirar si tu l’has fet, a més com ens ho poses tan fàcil, que fins i tot ho pots descarregar amb pdf.
Enhorabona, aquesta via tinc ganes d’anar-hi, hi ha un altra via que ara no recordo a la dreta de la festival eròtic que tb m’han dit que està bé.
Vinga Mingo que a tu no et calen les ressenyes!!!
La que dius és la David Duaigües, té molt bona pinta, ja la tinc controlada, però l’altre dia quan vam estar a Rúbies em va donar la sensació que de seguida es quedava sense sol i amb aquestes temperatures fa una mica de mandra perquè em fa l’efecte que s’ha d’apretar una mica… Jo me la guardo per primavera
Ei estic satisfet que en general us agradi, com vaig xalar en l’obertura!! Veig que s’està fent bastant… casi com totes les de rúbies. Ara també tenim la escenas de matrimonio, la david que comenteu, una tal del cabra (te artifo ?i poc equipada), un projecte nou a l’esquerra de maduritas (spits?), i també un projecte nou a l’esquerra de la terra (segell rumba), per cert la Via de la terra només hi conèc dues repeticions, a veure si us hi animeu que segur que no farà falta tant el martell com us penseu (1 spit a r2 i bastants claus!) apa, ja he deixat el rollo…
De totes maneres, molt bones festes i millors escalades pel 2011. Salut
Epa! Enhorabona per la via, molt ben trobada!!! Deuria ser un flipe enganxar la bavaresa per estrenar. La vam gaudir molt, amb el solet que ens escalfava el clatell.
Vam estar xafardejant el pot de neules i deu n’hi dó del que es repeteix!! Tot i així Rúbies és un lloc força tranquil i on hi tenim feineta.
Salut i bones escalades!!