Iona a l’Esperó de la Salut
La Iona és una curta via, com totes les d’aquest sector de Montserrat, que guanya amb tres llargs de corda el poc definit Esperó de la Salut. Es tracta d’una escalada ràpida, totalment equipada amb parabolts, de dificultat progressiva i amb una bona darrera tirada en placa vertical, mantinguda, tècnica i sobre bona roca.
Ressenya de la via
- Via: Iona
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6b (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Primera tirada
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
Segona tirada
La via està situada a la part dreta del sector, just a un esperó no gaire definit i amb aspecte poc engrescador (Esperó de la Salut). L’inici de la via està marcat amb un parabolt blau arran de terra. La màxima dificultat de la primera tirada es troba en atènyer la primera expansió, amb uns passos no del tot evidents (anar per la dreta). Després continuarem superant un curt tram vertical que ens mena a un esperonet al final del qual es troba la primera reunió. 30 metres.
L2(V+)
Bon tercer llarg
La segona tirada transcorre al principi, per l’esquerra d’una fissura, amb roca prou bona tot i l’aspecte, que ens deixa a una curta i dreta placa amb bona roca. Quan la placa es tomba el rocam empitjora però trobarem una corda fixa que ens ajudarà a arribar a la reunió. 30 metres.
L3(6b)
Sens dubte la tirada més interessant de la via, vertical i sobre bona roca. El pas clau es troba entre la segona i la tercera expansió (un còdol blanc a l’esquerra ens serà de gran ajuda). Després encara ens queda un tram d’anar a per feina abans que la paret tombi. Ens quedarà un darrer ressalt fàcil i reunió. 30 metres.
Descens:
Rapelant per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Bona tercera tirada, mantinguda i amb algun pas força bonic, com a l’hora de superar el tram central amb una bona presa invertida.
- Ràpida, fet que permet combinar-la amb altres vies de la zona.
- Orientació ideal per dies especialment freds.
El que no m’ha agradat tant:
- Tram trencat i corda fixa a la segona tirada.
Son de la Llarga al Pollegó Est
La privilegiada orientació d’aquest vessant del Pollegó Est converteix les vies d’aquesta zona en un bon destí pels mesos més freds. “Son de la Llarga” és la més assequible de les opcions que tenim en aquest pany de paret. Resseguint al peu de la lletra una de les fissures més evidents del sector, ens ofereix des d’encastaments de dits fins a Off-widhts per al gaudi del personal. La via es troba pràcticament equipada i es pot passar amb el que hi ha posat, tot i que algun tascó o friend ens poden anar bé per la segona meitat del tercer llarg.
Ressenya de la via
- Via: Son de la Llarga
- Zona: Montserrat – Vinya Nova
- Dificultat: 6b/Ae (MD+)
- Dificultat obligada V+/Ae
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits i claus
- Material: 16 cintes exprés, joc de friends i/o tascons, un parell de bagues savineres i un estrep
- Orientació: Sud-est
- Valoració: *****
Aproximació:
Primera tirada
Des de la Vinya Nova prenem la pista que porta cap a Collbató. Passats un parell de revolts veurem una tanca metàl·lica a mà dreta i al cap de poc una porta d’obra. Tot just davant de la porta surt una nova pista a mà esquerra direcció als Pollegons. Deixarem el vehicle en algun dels espais que hi ha per aparcar i seguirem a peu fins arribar a un torrent. Prenem el torrent que puja amunt fins que siguem a l’alçada de la Palleta. Aleshores creuem i passem pel vessant sud del Pollegó Est fins arribar a una nova canal que remuntem fins al peu de via. 45 minuts aproximadament.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Exigent segon llarg
L1(IV)
Iniciem la via pel primer llarg de la “Sioux Party“, una quinzena de metres a l’esquerra de l’entrada original. L’única dificultat que trobarem serà la discreció dels rocam els primers metres de la tirada, que va millorant a mida que ens anem apropant a la reunió. 25 metres i 3 parabolts.
L2(6b/Ae)
Bon tercer llarg
En aquest llarg comença el bacallà. Iniciem la tirada flanquejant amb tres passos d’artificial que es fan bé en A0 i se li veu color en lliure (7a?). Sortim de l’artificial enfilant una bona fissura, molt ben protegida a base de claus i espits, on haurem de desplegar diferents tècniques: diedre, fissura de dits, placa… La tirada és vertical i mantinguda i no permet gaires descansos, així que gas i amunt!! Tot i estar bastant cosida és possible emplaçar sense problemes tascons i friends, fet que permet passar la tirada pràcticament en artificial. 35 metres, 12 espits i 2 claus.
L3(V+)
Darrer llarg, amb un tram d'encastament de mig cos
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins un llavi on trobarem un clau falcat, per de seguida entrar a una fissura que pràcticament no abandonarem fins al final de la via. La fissura es fa bé en diedre i es deixa amanir si ho creiem oportú, sobretot a la segona meitat de la tirada. 30 metres, 3 claus i 2 espits.
L4(V)
Preciosa tirada, que començarem encastant la cama i el braç dret i progressarem així fins arribar a un clau. A partir d’aquest punt s’imposa la tècnica de diedre, amb passos bonics i atlètics. Un cop arribem a una savina característica el tema afluixa i ens restaran uns agradables metres de IV fins la reunió. 30 metres, un clau i 3 espits.
Descens:
Amb doble corda, un ràpel fins a la reunió 2 i un altre fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Via rodona i atlètica, amb bona roca excepte algun petit tram puntual.
- Segon llarg exigent, vertical i mantingut però assegurat per no patir.
- Quarta tirada deliciosa, amb off-width inclòs.
La Normal de La Campana
La Normal de La Campana fou oberta, entre d’altres per en Jordi Casasayes “Haus”, destacat escalador de la postguerra, amb primeres tant impressionants com la Haus-Estrems La Mòmia. Així doncs, aquesta curta escalada té un regust 100% clàssic que ens demana que l’assaborim imaginant com fa quasi 70 anys, els pioners evolucionaven per aquest terreny fissurat cercant la lògica i el pas més evident. La via resta semi-equipada amb un grapat de burins i algun clau; es nota com amb anterioritat s’hi passava pitonant, deixant bons forats pels nostres “moderns” friends i encastadors, així que no patiu i apropeu-vos-hi amb una mentalitat ben clàssica!!
Ressenya de la via
- Via: Normal
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada : V
- Llargària: 50 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Semi-equipada amb burins i claus
- Material: 10 cintes exprés, petit joc de friends i de tascons, alguna baga i una plaqueta recuperable (prescindible).
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Variat L-1
Aproximació:
Des de l’estació Superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni.
Al cap d’uns minuts de deixar enrere el Mirador del camí de Sant Jeroni Trobarem un corriol a mà esquerra que baixa cap als Pollegons (marques blanques i grogues) El prenem i comencem a perdre alçada fins que arribem al Mirador del Rave, on val la pena aturar-se a contemplar el Rave i la Campana, que ens queden just davant.
L'Enric recuperant el L-1
Seguim pel corriol un parell de giragonses més i trobarem una fressa que surt del camí (fites) i que ens mena directament al coll entre la Campana i el Rave. La via s’inicia al vessant sud de La Campana.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Exceptuant els primers metres la resta de la tirada es desenvolupa bàsicament en fissura. Els passos més delicats es troben al principi per enfilar una fissura vertical després d’un primer flanqueig a dretes. La resta de la tirada està amanida de típics passos elegants, sobretot en diedre.
Segona tirada
Al transcorre per la fissura tindrem bones possibilitats d’auto-protegir-nos sense problemes. El rocam, tot i no tenir un aspecte gaire engrescador és prou acceptable. 35 metres, 3 burins, 3 claus i un pont de roca.
L2(IV)
Sortim de la reunió cap a la dreta sobre roca excel·lent per de seguida tirar recte amunt fins al cim per una típica i agraïda placa. 15 metres, tirada neta.
Descens:
Ràpel pel vessant nord-oest des d’un arbre. 25 metres aproximadament.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada molt bona i més exigent del que sembla, amb passos molt bonics de diedre i fissura.
- Roca de primera al segon llarg.
- Complement ideal per fer-la amb el Rave.
Tambors de Guerra al Rave
El Rave és un d’aquells antulls estrambòtics que ens acostuma a regalar la geologia de Montserrat. De modesta alçada i cim ínfim, l’atracció d’ascendir-lo es torna una rebequeria irresistible. Així, el dia que ens decidim a pujar-hi ho hem de fer amb prou temps per poder gaudir del subtil plaer del cim, envoltat de la verdor de Bellavista i la quietud dels seus petris companys. La via “Tambors de Guerra”, és un senzill itinerari de dos llargs, completament equipat que ens serveix per arribar al vèrtex d’aquest singular tubercle invertit.
L'ombra del cim del Rave es projecta sobre el vessant sud de la Campana
Cal dir que tot i no ser una agulla de gaire alçada, el Rave o la Baldufa -com també és anomenada- compta amb un parell d’ascensions que cal considerar històriques (si més no de la història Montserratina). Una és la Normal, oberta l’any 1941 per Carme Romeu, Ernest Mallafré, Francesc Blasi i Josep Piqué, superant el desplom del vessant oest per una bona fissura que els permeté usar la tècnica d’artificial de doble corda i fou tota una fita del moment. L’altra, va ser la repetició d’aquest itinerari en solitari per en Josep Artigues, a la segona meitat de la dècada dels 40, que és pot considerar la primera escalada de dificultat auto-assegurant-se a Montserrat.
Ressenya de la via
- Via: Tambors de Guerra
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V/Ae (D+)
- Dificultat obligada V/Ae
- Llargària: 55 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Est
- Valoració:. ***
Aproximació:
El conjunt del Rave, la Campana i la Miranda de la Campana
Des de l’estació Superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Al cap d’uns minuts de deixar enrere el Mirador del camí de Sant Jeroni Trobarem un corriol a mà esquerra que baixa cap als Pollegons (marques blanques i grogues) El prenem i comencem a perdre alçada fins que arribem al Mirador del Rave, on val la pena aturar-se a contemplar el Rave i la Campana, que ens queden just davant. Seguim pel corriol un parell de giragonses més i trobarem una fressa que surt del camí (fites) i que ens mena directament al coll entre la Campana i el Rave.
Curta primera tirada
Prenem un corriol pel vessant oest del Rave i voltem tot el monòlit fins arribar a l’altre vessant i al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada és senzilla tot i uns primers metres de roca un xic discreta. De seguida però, la roca millora i esdevé excel·lent fins a la reunió, que es fa sota el desplom característic. La primera assegurança es troba una mica amunt. 15 metres.
L2 (V/Ae)
Artificial equipat del segon llarg
Sortim de la reunió en escalda artificial per superar el sostre, que es fa en cinc passos. Quan el terreny es torna vertical sortim en lliure sobre roca ferma i cantelluda en una escalada força engrescadora que va perdent verticalitat fins que arribem al cim. Als darrers metres la roca es torna una mica discreta. 40 metres.
Descens:
Ràpel de 35 metres pel vessant oest des d’una instal·lació al cim amb molta solera. Preveure cordino per reforçar-la.
El que més m’ha agradat:
- El plaer d’ascendir un dels monòlits més estranys del Serrat envoltat d’un entorn de primera categoria.
- Segona tirada prou interessant, amb un tram en lliure elegant i sobre roca de qualitat.
Salvadó-Àlava al Setrill
Hi ha vies que són especials perquè aconsegueixen treure de dins nostre el millor que tenim. La Salvadó-Àlava n’és un bon exemple. Escalada obligatòria i obligada, demana que oblidem les assegurances i ens centrem en entendre l’entrellat de conglomerat se’ns presenta, per un cop desxifrat, revelar-nos que cada pas, cada moviment són una afirmació de la lògica més aclaparadora, essència de l’escalada.
Ressenya de la via
- Via: Salvadó-Àlava
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 115 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada, restaurada amb parabolts el 2009 pel Francesc Salvadó
- Material: 6 cintes exprés i un Camalot #0.75
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi seguim cap a la Canal Ample però de seguida ens desviem per una torrentera que baixa entre El Cap de Guerrer i La Màquina de Tren. Seguim amunt escassos minuts fins que a mà dreta se’ns presenta el conjunt del Broc i el Setrill. La nostra via comença a l’esquerra de la ínfima canal que fan el Broc i el Setrill (5 minuts des del refugi).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primera tirada
L1(6a)
El peu de via és ombrívol i els primers metres, tot i que fàcils, tenen aquella mica de verdet que et fa anar alerta. Ens enfilem fins un llavi, que flanquegem cap a la dreta i entrem de ple a la placa, molt vertical i amb un parell de passos de finura (molt ben protegits) que ens deixen sobre terreny més agraït. A partir d’aquest punt l’escalada esdevé una navegació sobre una fantàstica placa que ens obligarà a anar a esquerra i a dreta demanant-nos calma per tal d’encertar la millor presa.
Segon llarg
Abans d’entrar a la reunió trobem un altre pas finet, però que es resol molt bé. 40 metres, 4 parabolts i un espit.
L2 (IV+)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra cercant sempre la lògica del terreny més senzill per després tornar a la dreta fins arribar a la primera expansió. Un petit tram més dret, protegit amb un altre parabolt ens menarà a una placa més ajaguda al final de la qual trobem la segona reunió. 30 metres i dos parabolts.
L3(V+)
Tercera tirada
Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un forat on hi entra un Camalot #0.75 a ‘cañón’. De seguida tenim uns passets verticals però amb bon cantell. Un cop superats queda un tramet fàcil fins un llavi que superem flanquejant cap a la dreta, per situar-nos sobre una placa vertical que demanà un darrer pas de decisió abans d’afluixar. Trobarem una reunió opcional que aprofitarem per assegurar-nos i seguir una quinzena de metres més sobre terreny fàcil per arribar a la darrera reunió. 45 metres, 3 parabolts i una reunió intermitja.
Descens:
Desgrimpem uns metres pel vessant nord fins un arbre (bagues) d’on fem un ràpel fins el coll.
El que més m’ha agradat:
- Obligada i amb caràcter, sobretot la primera tirada.
- Ben restaurada, conserva tota l’essència que li van voler donar els seus aperturistes.
- Un cop feta la via, una molt bona opció per arrodonir el jorn és seguir per l’Aresta Brucs del Dumbo (no cal ni treure’s els peus de gat).
Tot i que la via està equipada no es tracta d’un itinerari de caire esportiu, per tant ens tocarà escalar entre assegurances i superar trams fàcils exposats (com l’inici del segon llarg)
Últims comentaris