Integral Puerta de la Roca
La Integral Puerta de la Roca és un d’aquells itineraris que per excepcionals s’han d’assaborir amb calma, degustant cada una de les tirades, desvetllant cada un dels moviments que ens permetran navegar amb naturalitat per aquests deliciosos murs d’aspres còdols i bons forats. Amb les assegurances justes (encara que més de les que tenia quan va ser oberta) l’escalada esdevé obligada i fins i tot un xic exposada en algun punt, tot i que si som hàbils sempre podrem reforçar els llargs llaçant merlets o aprofitant algun dels molts forats que anem trobant per col·locar-hi friends, encastadors o tricams. En definitiva, una escalada de primera categoria amb un sabor força especial.
Ressenya de la via
- Via: Integral Puerta de la Roca
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 190 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i algun espit
- Material: 8 cintes exprés. Ens anirà molt bé un joc de friends fins al número 2 de Camalot, alguna baga per llaçar merlets i tascons més aviat petits.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: *****
Aproximació:
Divertida primera tirada
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) deixant la canal a la nostra dreta (Canal dels Llorers) que continua amunt. Seguim pujant i passem pel peu de la via Infinity, pugem una mica més i a l’altra banda de la canal trobarem la base de la Roca de Sant Martí, on es troba l’inici de la via (parabolt visible a uns sis o set metres del terra).
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Inici de la segona tirada
El peu de via és ombrívol i per tant, com és habitual a Montserrat, els primers metres tenen aquell aspecte molsós que tant poc ens agrada als escaladors; de seguida però, la roca millora, convertint l’escalada en una preciosa navegació per una placa extraordinària, farcida de forats i de còdols cantelluts, tota una delícia que no pot deixar indiferent als amants de l’escalada més montserratina. A mitja tirada, trobarem el pas clau, quan la paret es posa realment vertical, però de nou, la roca és generosa i ens regala bones preses per progressar sense sobresalts. Les assegurances, com en tota la via, es troben força espaiades i han estat substituïdes per parabolts. Poc abans d’arribar a la reunió trobarem un espit i un parabolt junts, continueu uns metres més donat que no són la reunió. 40 metres, 5 expansions.
Primers metres del L3
L2(IV)
El segon llarg s’inicia dret, però de seguida es va ajaient fins convertir-se en una grimpada per guanyar el cim de la Roca de Sant Martí. Abans del cim trobarem la reunió original, però si seguim uns metres podrem fer-la al mateix cim aprofitant la darrera reunió de la “Magical Mystery Tour”. 45 metres i dos assegurances més la reunió opcional.
L3(IV+)
L4: Tirada clau
Un cop al cim de la Roca de Sant Martí des-grimpem pel vessant nord (III) fins al coll que formen aquesta amb la Roca de sant Cugat. Al mateix coll s’inicia la tercera tirada de la Integral. Sortim recte amunt, per al cap d’uns metres obliquar cap a l’esquerra per anar a atènyer un petit diedre evident (pel camí trobarem l’única expansió de la tirada). Un cop al diedre ens podrem protegir amb tascons petits o algun alien. Ens enfilem pel diedre, i un cop sobre la llastra flanquegem cap a l’esquerra (roca delicada) fins atènyer la tercera reunió. 30 metres i un parabolt.
L4(6a)
Quarta tirada
Sens dubte el llarg estrella de la via. L’escalada es desenvolupa per una placa genial, que lenta però inexorablement es va posant dreta fins que arribem a la segona expansió. D’aquesta a la tercera és el tram clau, on haurem de decidir per on tirem i fer un bon cop de gas. Nosaltres vam tirar un xic cap a la dreta, per de seguida seguir amunt uns pocs metres per terreny molt vertical que va afluixant a mida que ens apropem a la tercera expansió. A partir d’aquest punt, ja per terreny més fàcil anem cap a la dreta a buscar la reunió. En aquest darrers metres la roca es torna un xic delicada. Abans d’arribar a la reunió trobarem un parabolt al costat d’un espit, hem de continuar cap a la dreta fins la role. 35 metres, un pont de roca i 4 expansions.
L5(6a)
Prenen un respir després de superar la panxa del L5
Sortim just per l’esquerra de la reunió, per atacar un desplom (hi ha un forat molt bo per un friend que ens protegirà el pas) Hem de bloquejar per pujar peus i fer una bona tibada que ens permet arribar a un parell de preses salvadores que ens facilitaran sortir del pas. Un cop fet quedarem sobre un relleix, que ens permet recuperar forces. Flanquegem cap a la dreta per anar a buscar una fissura on trobarem un pont de roca i seguim amunt. A la part final de la fissura trobarem un clau. Ara només restaran uns metres fàcils fins al cim, on farem la reunió aprofitant una alzina. 40 metres, un pont de roca i un clau.
Descens:
Fem un curt ràpel pel vessant nord (instal·lació) que ens mena al coll entre la Roca de Sant Cugat i l’Agulla de Jaume Mata. Seguim en direcció nord flanquejant l’Agulla Jaume Mata pel seu vessant oest fins que arribem a un nou coll entre l’Agulla J.M. i la Mamella. En contes de baixar per la canal força embardissada flanquegem per la falda rocosa de la Mamella fins arribar a la canal principal. Descendim per aquesta canal fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg genial, sobre molt bona roca, on hem de navegar per trobar les assegurances sempre cercant el més fàcil.
- Tercer llarg de primera categoria, s’ha de donar la talla i no pensar-s’ho gaire.
- El desplom del darrer llarg: atlètic.
- Un cop feta la via val la pena continuar per la Carisma sumant 100 metres més d’escalada de qualitat.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que la roca hi és genial, amb molts cantells i forats, hi ha punts on aquesta és discreta (nosaltres vam fer baixar un còdol mida capsa de sabates), així que no ens hem de confiar.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Tot i el grau aparentment moderat la via resulta exigent en quan a l’exposició.
Graffiti al Serrat dels Monjos
La Graffiti és un itinerari força complert on cada tirada és una sorpresa: des de fissures i diedres, passant per plaques, slabs i fins i tot una curta xemeneia, tot això comprimit en 200 metres de via. Pràcticament equipada, lliure de matolls (tant comuns a altres vies de la zona) i amb roca que va de bona a excel·lent, només haurem de concentrar-nos en gaudir de l’escalada, que ens regala passatges memorables, com la travessa del quart llarg o la potent placa de l’últim, colofó d’aquesta molt recomanable proposta.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Graffiti
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6b+ (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits
- Material: 10 cintes exprés i joc de tascons i/o friends per acabar de reforçar algun tram
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
L’Emili muntant el primer llarg
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics). La via s’inicia uns 25 metres a la dreta de l’inici de la Guateque i la Mil·lennium.
(espit a 2 metres del terra).
Tram de V+ del L2
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia uns 25 metres a la dreta de l’inici de la Guateque i la Mil·lennium, tot just sota un petit sostret. Uns primers metres senzills donen pas a un moviment atlètic per superar el sostre per la seva dreta. Quedem col·locats davant d’una fissura que de seguida abandonem cap a l’esquerra per anar a buscar la tercera expansió del llarg, per de nou continuar per la fissura fins sortir davant una panxa que ens obliga a flanquejar cap a l’esquerra fins la reunió.
L’Emili a l’esperó del L3
Aquesta primera tirada, obligada en V+, ja ens mostra quina serà la tònica de la via, passos atlètics i intuïció per trobar el pas més lògic. 30 metres i 5 espits.
L2(V+)
Aquesta és la tirada més senzilla de la via, amb un curt tram de V+ per superar un muret amb roca excel·lent i molt ben assegurat amb dos expansions. Un cop passat aquest tram l’escalada esdevé senzilla pel típic esperó ajagut de la zona fins la segona reunió. 45 metres i 4 espits.
Bona 4a tirada
L3(6a)
Sortim de la reunió per terreny una mica brut i poc definit per anar a buscar un curt esperó. Ataquem l’esperó, molt vertical, ben protegit i amb molt bona roca. Un cop sortim fem una diagonal cap a la dreta fins arribar a una reunió (Via Psicodèlia?). És interessant protegir el flanqueig del segon amb algun tascó. Originalment la tirada continua amb la quarta nostra, però ens ha semblat molt més còmode partir la tirada en dues. 25 metres i 2 espits.
Darrers metres del L4
L4(6a+)
Els primers metres són per un curiós slab, que ens mena a la primera assegurança. Un cop encintada marxem un pèl a la dreta per encarar un bonic tram, dret, que resseguint una fissura i aprofitant algun bon forat ens deixa a la segona expansió, a partir de la qual hem d’iniciar un espectacular flanqueig cap a l’esquerra, de moviments obligats i gran ambient. Acabat el flanqueig seguim un parell de metres pel fil de l’esperó fins la reunió. 25 metres, 4 espits i un pont de roca.
Sortint de la xemeneia
L5(V+)
Iniciem el llarg recte per de seguida marxar en tendència a la dreta anant a buscar una curta xemeneia. El pas més complicat és per entrar-hi, un cop dins, un pas una mica penós i de seguida arribem a la reunió, compartida amb la via Guateque. 25 metres i 3 espits.
L6(6b+)
L’inici d’aquest llarg és comú amb la Guateque. sortim recte amunt per una placa amb roca boníssima, abrasiva i amb bona pressa.
Boníssim darrer llarg
Un cop superat aquest tram més vertical seguim per terreny fàcil i trencat fins situar-nos al peu d’un diedre. Escalem en tècnica de diedre bastant cap a fora. Un cop xapat un espit, seguim una mica més pel diedre i sortim cap a l’esquerra. Ara resten uns 20 metres equipats esportivament, sobre roca de primera, amb bons forats i algun punt lleugerament desplomat. El tram és molt mantingut i la dificultat obligada arriba al 6a. 50 metres i 8 espits.
Descens:
Des de la darrera reunió flanquegem cap a la dreta (de seguida passem per l’última reunió de la Guateque) i seguim cap a la dreta fins trobar una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una nova instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- Via molt complerta, amb varietat de passos i tècniques.
- Magnífic flanqueig de la quarta tirada, amb bon ambient i passos bonics (6a obligat pel primer i pel segon)
- Darrer llarg de traca i mocador, 50 metres que et deixen els braços inflamats!
Crestas Tío María a Sant Llorenç de Montgai
Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i de ressalts. Molt ràpida de fer i sobre bona roca calcaria pot servir-nos per completar el dia en aquesta entranyable escola de ponent.
Ressenya de la via
- Via: Crestas Tío María
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Cresta Disblia
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 155 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via generosament equipada amb parabolts
- material: 14 cintes exprés
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primers metres de la via
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre. A mà dreta baixa un camí cap un descampat on podem estacionar. Seguim a peu com si anéssim a la Paret de la Formiguera, però en contes de desviar-nos a l’esquerra i creuar la riera seguim recte pel corriol 25 metres més fins topar-nos amb el peu de via.
Aproximació a la via amb Google-Maps
Primers metres del segon llarg
L1(III)
La primera tirada és un pur tràmit per abastar l’inici de la cresta pròpiament dia, només haurem d’anar seguint les expansions per terreny rampós fins la primera reunió. 20 metres.
L2(V-)
Iniciem la segona tirada escalant una placa fins situar-nos a l’aresta de la cresta. Continuem pel fil uns pocs metres i marxem cap a la banda dreta de la cresta, on amb un pas d’adherència arribem amb les mans al llom (on anirem trobant molt bona presa) i continuem flanquejant en una bonica bavaresa fins que tornem a guanyar el llom de l’aresta. Continuem per l’aresta superant algun ressalt fins la reunió. 45 metres.
L3(V+)
Arribant a la 3a reunió
En aquesta tirada haurem de superar un bonic esperó. Ho farem per la seva banda esquerra, on trobarem un bon diedre fissurat, que ens permet progressar de forma molt atlètica. Un cop superat aquest tram, seguirem superant alguns ressalts fàcils fins la següent reunió. 40 metres.
L4(V)
Sortim cap a la dreta, flanquegem un xic i baixem un metre, per de seguida pujar de nou guanyant una bona fissura on hi podem encastar el peu. Un cop superat el pas seguim pel fil de la cresta superant ressalts fins la darrera reunió. 50 metres.
Darrers metres de la cresta
Descens:
Seguim un corriol que marxa en direcció a la via del tren. El corriol va perdent alçada i en pocs minuts ens trobarem de nou a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Estètics passos de bavaresa horitzontal a la segona tirada, molt ben trobats.
- Bonic tram de V+ al tercer llarg, amb uns cantells d’escàndol!!
El que no m’ha agradat tant:
- Sobre-equipada.
- Al ser una cresta, l’escalada és poc mantinguda.
Mil·lennium al Serrat dels Monjos
Lluny de ser només una variant de la concorreguda Guateque, amb la que comparteix tres tirades, la Mil·lennium ens regala una escalada engrescadora, on hi destaquen els llargs superiors, en especial la sisena tirada, una columna vertical amb molt ambient i roca de primera. El resultat és una via mantinguda i variada, on gaudirem de fissures, plaques i flanquejos, sense els trams vegetats tant típics del Serrat dels Monjos. La via, com la majoria de la zona, resta semi-equipada i esdevé un bon terreny de joc per practicar l’auto-protecció, tot i que es pot passar amb el que hi ha col·locat. Sens dubte una de les opcions recomanables d’aquest vessant.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Ressenya de la via
- Via: Mil·lennium
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a+ (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 240 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i/o friends
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Inici de la via
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics).
Bona primera tirada
Un cop localitzada pugem fins a peu de via travessant els matolls pel camí més evident (uns 100 metres fins al peu de via i 1 quilòmetre 250 metres des de l’aparcament).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
L’inici de la via és comú amb la Guateque, que comparteix recorregut fins la segona assegurança (clau) per marxar cap a l’esquerra a buscar un diedre evident.
Segon llarg
L’escalada del diedre és engrescadora, amb bona presa i atlètica. Després d’uns primers metres més exigents la dificultat baixa de manera progressiva fins arribar a la primera reunió. 45 metres, dos espits i un clau.
L2(IV+)
Iniciem la tirada resseguint un esperonet fins arribar a una bonica placa on la via s’ajunta amb la Guateque. La placa es redreça un xic fins arribar a la reunió. 40 metres i 2 espits.
L'Emili recuperant un tascó al L3
L3(V)
Aquesta tirada és curta però intensa (sobretot pel segon). Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem un petit diedre. Al final, a l’esquerra hi ha una bona fissura per un tascó petit (nº5 o 6). Sortint del diedre hi ha una savina, que és convenient llaçar de cara al segon. Un cop llaçada flaquegem cap a la dreta per sota d’un sostre. Un cop sortim del flanqueig del sostre podem col·locar un friend o tascó a una fissura vertical que servirà per protegir el flaqueig del segon. Fem la reunió a una còmoda lleixa més a la dreta. 10 metres i un espit.
Recuperant la quarta tirada
L4(6a)
Sortim de la reunió recte amunt per terreny bastant vertical, fins atènyer un primer clau. Un cop xapat hem d’anar escalant en lleugera tendència la l’esquerra fins un segon clau. Tot seguit ve un tram de V+ que ens deixa davant una nova placa, molt vertical. Xapem el primer espit i ataquem la placa sense miraments fins la segona expansió, on la placa de seguida es va tombant fins arribar, per terreny descompost a la reunió. 35 metres, 2 claus i 2 espits.
L5(6a+)
L'emili desmuntant el mantingut 5è llarg
En comptes d’anar cap a la dreta (corda fixa de la Guateque) sortim recte amunt amb un primer pas finot per encintar la primera expansió, i seguint per una canal fàcil però molt bruta. Sortim cap a l’esquerra per iniciar una bonica diagonal sobre terreny vertical i ben assegurat (6a obligat) per després continuar recte amunt i de nou en tendència a l’esquerra fins la reunió. 35 metres i 6 espits.
L6(6a)
Iniciem el llarg anant a abastar una escarpia que veiem des de la reunió. Un cop encintada marxem cap a la dreta, fem un parell de passos en diedre i sortim de nou cap a la dreta (pas clau) fins situar-nos al vell mig d’una fantàstica columna.
Primers metres de la sisena tirada
Aquí l’ambient és de primera, doncs la tirada va buscant el pati sobre molt bona presa. Haurem de superar fins a tres panxetes amb bons cantells abans d’arribar a la reunió; al tanto a l’entrar-hi donat que el terreny està una mica descompost. 35 metres, una escarpia, un pont de roca i 4 espits.
L7(V)
L’únic espit de la tirada queda uns bons metres amunt de la role i aquest serà el tram clau del llarg (podem posar un tricam blanc a caldo).
Darrer llarg
Tot i que la roca d’entrada sembla molt dolenta durant la part vertical és de prou bona qualitat. A mida que anem pujant la dificultat minva ràpidament i la qualitat del rocam ho fa de la mateixa manera. La reunió la trobarem en tendència a la dreta. 40 metres i un espit.
Descens:
Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda en el seu conjunt (tots els llargs tenen el seu encant).
- Bona fissura del primer llarg, atlètica i fàcil de protegir.
- Els llargs 5 i 6, de caire més esportiu, justifiquen per si mateixos repetir aquesta via.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual amb roca dubtosa, que en cap moment desmereixen la via.
La Tribu a la Paret de la Codolosa
De totes les vies de la Paret de la Codolosa, La Tribu és sens dubte la més exigent en quant a grau. Perfectament equipada i amb un esperit marcadament esportiu, la via ens posarà a prova a la sortida de la segona reunió per superar una potent panxa amb uns metres força goril·les.
Ressenya de la via
- Via: La Tribu
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6b+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 105 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Segona tirada
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Darrers metres del segon llarg
La via s’inicia uns metres a la dreta de la Full Equip (parabolts platejats per la nostra via). Superem una serie de murets fàcils però prou distrets fins la feixa on fem la primera reunió. 35 metres.
L2(6b+)
Sortim cap a l’esquerra per una rampa fins situar-nos sota el desplom, xapar la primera expansió ja té la seva conya. La secció té uns passos força clars, amb bons forats i regletes fins a la tercera xapa, on encara quedarà una sortida de més finura. Els passos són força atlètics i encadenar demana bona forma. Un cop superat el tram de 6b continua una agradable placa amb bona roca fins la segona reunió. 30 metres.
Tercera tirada
L3(6a)
Sortim de la reunió sobre bones preses de mans per superar una nova panxa (res a veure amb la del llarg anterior). Continuem uns metres recte amunt per després anar derivant cap a l’esquerra, amb dificultats molt més moderades i tornar a la dreta per entrar a la reunió. 25 metres.
L4(IV)
El quart llarg és totalment intranscendent i si volem rapelar la via en podem prescindir i baixar des de la tercera reunió.
Descens:
Des de la tercera reunió un ràpel fins la R1 i un altre fins a peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bon repte esportiu.
- Ràpida, combinable amb altres vies de la paret.
- Bona roca.
El que no m’ha agradat tant:
- Darrer llarg del tot prescindible.
Últims comentaris