Sac de Paciència al Serrat de la Pastereta
Navegar per aquest magnífic pany de conglomerat, que és la cara oest de la Pastereta, cercant la millor opció, esdevé tot un repte difícil de rebutjar i la “Sac de Paciència” un bon desafiament per posar-nos a prova; dues tirades de bona continuïtat sobre aquests forats tant característics del sud montserratí i un equipament encertadíssim, fan que l’escalada esdevingui mantinguda i no permeti baixar la guàrdia en cap moment. Tot i ser només dos llargs i els dos en placa, l’escalada és prou variada, amb un primer llarg on els petits forats i la tècnica de peus seran fonamentals i una segona tirada on l’exel·lent roca cantelluda de la Pastereta pren tot el protagonisme i ens ajuda a progressar amb pas ferm. Imprescindible.
Ressenya de la via
- Via: Sac de Paciència
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 80 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 10 cintes exprés i un Camalot #0.5
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primera tirada
L1(6a)
La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la Vilmanbar. El primer llarg, mantingut des de l’inici i de dificultats obligades ens fa navegar a dreta i esquerra buscant la millor opció. En aquest primer llarg una bona col·locació de peus serà fonamental per progressar. A mitja tirada trobem un tram on les assegurances allunyen, però un Camalot #0.5 a un bon forat fa que els nervis no vagin a més. Als darrers metres agafem una mena de fissura que ens permet entrar relaxàdament a la reunió. 40 metres.
L2(6a)
Fantàstica segona tirada
El misteriós segon llarg és senzillament una meravella. Veiem la primera assegurança força amunt i en diagonal a l’esquerra i cap allí hem d’anar. Abans però, podrem col·locar de nou el Camalot #0.5 a un forat que sembla fet expressament per aquesta peça. Poc abans d’arribar al parabolt que veiem des de la reunió trobarem un clau mig amagat difícil d’encintar. Ataquem un tram un xic extraplomat amb bons cantells i en tendència cap a la dreta ens endinsem a una mar de conglomerat generós en cantell però escadusser en assegurances, que ens obliguen a una escalada mantinguda i vertical. Poc a poc la placa va prenent una inclinació més amable fins la segona reunió. 40 metres.
Descens:
Amb corda doble de 60 un sol ràpel fins a peu de via, sinó dos de 30. Es pot continuar amunt anant a buscar els llargs superiors de la Vilmanbar o la Funció Clorofil·la.
El que més m’ha agradat:
- Roca de la bona de la cara sud.
- Mantinguda i amb trams preciosos.
- La distància entre assegurances ens fa escalar concentrats.
Magical Mystery Tour a la Roca de Sant Martí
La MMT és una de les darreres vies obertes a la Plantació i per ara la més llarga. Com tantes altres vies de la factoria Masó, l’itinerari va enllaçant una sèrie de ressalts poc interessants fins arribar a la roca de Sant Martí. És aleshores quan trobem els passatges més bonics de la via i que li donen un cert interès, sobretot l’elegant travessa del quart llarg. En resum, una via irregular que va de menys a més, permetent-nos fer metres i enllaçar-la amb altres itineraris com la Territori Dakota o els dos darrers llargs de La Puerta de la Roca.
Ressenya de la via
- Via: Magical Mystery Tour
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: 6a/A0 (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ao
- Llargària: 205 metres
- Equipament: Via equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud i est
- Valoració: **
La Lola muntant el L1
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol.
Inici del L2
Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics. Un cop passada la primera secció d’esglaons seguim recte per la canal (no anar cap a l’esquerra, indicat amb fites) fins que trobem el peu de via, MMT gravat a la roca; just a l’altre costat de la canal comença la “Canvi Climbatic“.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Pas clau del bonic 3er llarg
L1(IV)
El primer llarg no té gaire història, una placa de IV amb roca sanejada però on encara pot saltar alguna cosa i que es va tombant progressivament fins que arribem a un collet on fem la primera reunió aprofitant un arbre. 35 metres.
L2(A0/IV)
Elegant travessa del L4
Iniciem la segona tirada enfilant-nos a un arbre que ens permet atènyer la primera assegurança. D’aquesta acerem fins un clau i del clau a un parabolt per de seguida sortir en lliure fàcil (ho hem provat en lliure i hi ha una bona apretada, 6b?). La resta del llarg no té història, pràcticament caminant fins un nou coll on muntem la segona reunió de nou aprofitant una alzina. 45 metres.
La Lola arribant a la R4
L3(6a)
En aquesta tirada canvia la tònica de la via (per bé). Ens enfilem a la placa amb bona roca fins situar-nos sota un llavi on trobarem un clau. D’allí flanquegem uns metres a la dreta per encarar una preciosa placa vertical amb forats. L’escalada esdevé mantinguda i elegant, trobant a la part superior de la placa un pas més fi (6a) abans de sortir al que seria el cim del Contrafort de la Roca de Sant Martí. Del cim baixem al coll on novament muntem la role aprofitant una alzina. 40 metres.
Inici de la darrera tirada
L4(V+)
Fem un canvi de reunió fins situar-nos a la vessant est de la Roca de Sant Martí per on continua la via (sageta gravada). Aquesta tirada és un flanqueig constant, mantingut i sobre molt bona roca, farcida de forats de totes les mides. Uns metres abans d’arribar a la reunió tenim el pas clau, on la presa es torna menys generosa. Un cop superat, uns pocs metres més de flanqueig i arribem a la reunió. 35 metres.
L5(V+)
Pas clau del L5
Tot i que la ressenya original marca dos llargs més, recomanem empalmar-nos en un de sol (no hi a rossec). Iniciem el que serà la darrera tirada amb un parell de passos de diedre per de seguida decantar-nos cap a la placa de la dreta. A mig llarg trobarem un llavi (pas clau del llarg) que es supera bé per la dreta aprofitant unes bones preses de mans. Seguim uns metres i derivem cap a l’esquerra fins arribar per terreny fàcil a la darrera reunió. 50 metres.
Descens:
Des-grimpem uns metres per la vessant nord de l’agulla fins arribar al coll que formen aquesta i la Roca de Sant Cugat. Des del coll baixem cap a l’oest fins arribar a una canal que baixa i que ja no deixem fins arribar al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Tercera tirada mantinguda i divertida, amb una segona part vertical i de foradets.
- Quart llarg amb un flanqueig per gaudir de valent, mantingut i amb roca excel·lent.
El que no m’ha agradat tant:
- Dues primeres tirades del tot prescindibles, no aporten res i desmereixen les boniques tirades superiors.
Ratafia a la Filigrana
Al bell mig d’Agulles, la Filigrana s’eleva discreta, com un delicat capritx, que espera pacient ser escalada. Per arribar al seu minvat cimall ho podem fer a través de la via Original (degana de l’agulla i famosa perquè els seus primers ascencionistes van fer servir un clau cimentat per assegurar-se) o per l’elegant via Normal, que aprofita l’arrodonida aresta sud per arribar al cim en bella escalada. La Ratafia allarga la via Normal cap avall dos tirades d’allò més clàssiques, assegurades mínimament amb algun burí, suficient per marcar el camí i fer-nos navegar per les amables plaques de l’agulla. L’ascensió transcorre en un ambient tranquil que guanya en emoció a mida que ens anem apropant al cim i que demana, un cop finalitzada, assaborir la singularitat del vèrtex del monòlit amb uns moments de relaxada contemplació.
El cim de la Filigrana, amb l'arrodonida aresta sud per on transcorre la via Normal
Ressenya de la via
- Via: Ratafia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 105 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb burins en prou bon estat. A la via Normal trobarem a més, una escarpia i un parabolt.
- Material: 6 cintes exprés, un discret joc de friends, sobretot mides mitjanes/petites i alguna baga per llaçar merlets.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Després de deixar el vehicle a Can Masana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, prenem la canal del Cirerer amunt. Un cop passada la Miranda de les Bohigues tindrem el Dàtil davant i la Filigrana a la dreta. Ens desviem a la dreta per una curta canal fins el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Darrers metres de la segona tirada
L1(IV+)
Els primers metres de la via són en una zona obaga fent que la roca tingui aquell aspecte molsós tant poc agradable. La via s’inicia per una placa inclinada que ens farà anar fent ziga-zagues cercant el camí més fàcil. El primer burí costa de veure i es troba en tendència a la dreta (hi hem deixat un cordino). Trobarem un parell més de burins al llarg, que a més, si es té traça es poden complementar amb algun merlet, friend o tricam. La roca en general és de cantell mitjà, de bona qualitat però que de tant en tant demana afecte. Durant la tirada trobarem un parell de trams on la via es redreça, un a mig llarg i un altre tot just abans d’arribar a la reunió. 40 metres i 3 burins.
Deliciosa tercera tirada
L2(V-)
La tirada comença tombada fins que ens plantem davant d’un curt mur. Per superar-lo surten uns moviments força elegants, també sobre presa mitjana però franca; es tracta d’un tram molt elegant. Un cop superat la tirada es torna a inclinar i trobarem un bon merlet per assegurar-nos. Seguim pel costat d’una fissura i anem a buscar la placa de més a la dreta, que amb un parell de passos ens deixa davant la segona reunió. 40 metres i 2 burins.
L3(V+)
El famós clau cimentat de la via Original
Des d’aquest punt anem a buscar la via normal, flanquejant cap a l’esquerra fins situar-nos davant l’aresta sud. Els primers metres són verticals sobre patates que es van fent més escadusseres a mida que anem guanyant metres. A mitja placa trobarem un parabolt que substitueix a l’antic doble burí, i que per res desmereix el llarg. Segueixen uns metres de finura sobre presa petita amb bons peus que ens menen a un relleix. Només ens quedarà superar un darrer ressalt i plantar-nos al cim de l’agulla, on trobarem la reunió. 25 metres, una escarpia, un burí i un parabolt.
Descens:
Un ràpel de 40 metres per la vessant nord-est fins al coll amb la Bessona Superior. D’allí prenem el corriol cap a l’est per anar a buscar la canal de les Bessones i el refugi.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstic darrer llarg, vertical, amb bona roca i força ambient.
- Dificultats molt raonables, amb poques assegurances, fet que li dona cert caràcter a la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que en general la roca és prou ferma cal controlar-la en algun punt; tot i que la via té 30 anys encara ens ha quedat algun cantell als dits.
La GEDE de l’Agulla Gran del Pas del Príncep
L’Agulla Gran del Pas del Príncep s’eleva contundent i vertical, oferint-nos a la seva assolellada vessant sud una de les vies històriques de Montserrat: la GEDE de l’Agulla Gran, oberta l’any 1956, amb una primera tirada de sisè grau emblemàtica, que ha restat com una lliçó d’exposició, de la més genuïna finura montserratina i de l’alt nivell d’una generació d’escaladors pioners, que amb la seva gosadia van deixar petja a les agulles més emblemàtiques del massís.
Muntant la quarta tirada
Aprofitem la avinentesa per recomanar de totes totes el bloc d’en Manel Guasch “Pasión vertical“, que amb l’ajut de la seva filla Sònia va bastint un llegat a base de fotografies i relats que ens ajuden a conèixer i comprendre una època de l’escalada de la qual en som hereus i que omple de sentit moltes de les ascensions que realitzem, que no només són grau, sinó sobretot la il·lusió d’una colla de gent que, molt abans que nosaltres, trescaven els camins cercant les mateixes passions que ens mouen avui.
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: 6a/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada. El primer i el segon llarg restaurats amb parabolts intercalats amb peces antigues. La resta a base de burins en un estat acceptable.
- Material: 20 cintes exprés. Un estrep útil.
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
L'Emili arribant a la R1
Aproximació:
Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Des del refugi tenim aproximadament un quilòmetre i mig fins al Pas del Príncep, on destaca l’Agulla Gran al costat del camí. Des de Can Masana fins a peu de via 3 quilòmetres aproximadament. També podem venir pel Coll de Porc o pel sud des de la Cova de l’Arcada.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Muntant el L2
L1(6a)
La via s’inicia enfilant-nos a un pedestal que ens avoca directament a la placa. Ja des del primer metre ens adonem quina serà la tònica de l’ascensió: presa petita i equilibri per anar guanyant-li metres a aquesta fabulosa agulla. De seguida encarem un preciós flanqueig a esquerres que ens mena a un llavi que haurem de superar amb un pas de força, per quedar sobre un mar de pedra on ens tocarà donar la talla, cercant el moviment més lògic, acariciant els còdols, mai massa grans i sobretot, posant a prova la resistència dels nostres bessons, fins arribar a la gran balma on muntarem la primera reunió. 35 metres.
Recuperant el L2
L2 (Ae/V)
Per a una major comoditat hem fet un canvi de reunió, aprofitant-ne una que hi ha un parell de metres a l’esquerra de la balma. La tirada la superem pràcticament tota en tècnica d’artificial sortint en lliure poc abans d’arribar a la segona reunió, que es munta en un llavi evident. Aquest llarg, es troba equipat amb molts burins antics (en prou bon estat) alternats amb alguns parabolts. 25 metres.
Tercer llarg
L3(Ae/V+)
La sortida de la reunió és prou fina fins atènyer el primer burí, a partir d’aquest punt es progressa bé en A0 alternant amb sortides en lliure, seguint sempre una característica fissura cega (els burins tot i que vells són prou abundants i donen confiança per provar-ho en lliure). La reunió la farem sota un tram un xic desplomat. 20 metres. Aquest llarg en lliure està cotat de 6a+, tot i que anar a vista és difícil, pel tipus de roca i escalada.
Primers metres del L4
L4(6a/A0)
Ataquem el desplom anant cap a l’esquerra, on a base de bons còdols el guanyem per després iniciar una diagonal cap a la dreta, novament les assegurances són molt properes i quan la cosa es complica sempre podrem tibar de cinta fins arribar a la reunió. 25 metres, 6b/+ si es fa en lliure.
L5(V+/Ae)
Des de la reunió veiem el primer burí un parell o tres de metres a la dreta, sobre un tram molt vertical.
Inoblidables darrers metres de la via
Sortim cap a l’esquerra, anant a buscar la lògica del camí més fàcil, per de seguida tornar flanquejant cap a la dreta fins encintar el burí. Continuem amb alguns passos d’Ae fins que hem de sortir en lliure en el que serà la darrera pujada d’adrenalina de la via, un curt tram molt vertical amb algun forat amagat que ens permetrà arribar al següent burí. A partir d’aquest punt les dificultats van minvant i l’escalada esdevé cada cop més senzilla però a l’hora cada vagada més bonica, amb uns darrers metres amb un ambient del tot sublim. 30 metres.
Descens:
Des del cim, des-grimpem uns metres pel vessant oest (millor encordats) fins arribar a una mena de lleixa. La seguim cap al nord fins arribar a la instal·lació de ràpel. Amb doble corda arribem amb un sol ràpel de 50 metres al coll que formen l’Agulla Gran i l’Agulla del Rei. D’allí anem a buscar el camí i arribem al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Escalada de categoria, amb un primer llarg carregat d’història on cada metre que guanyem ens fa anar enrere en el temps imaginant com en Guasch va obrir aquest llarg sense l’us de material d’expansió.
- Verticalitat i molt ambient a una raconada especialment tranquil·la i encantadora.
- La quantitat d’assegurances animen a provar força trams en lliure.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Gràcies al Paco Vargas per les fotografies: tot un luxe
La Normal de l’Agulla del Frare de Baix entrant pel Petit Nil
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i l’Agulla del Frare de Baix, una de les més humils de Montserrat, amaga el que sens dubte és un dels quarts més deliciosos del massís. Divertidament acrobàtic i amb un ambient excepcional, no podem fer altra cosa que treure’ns el barret una vegada i una altra davant la saviesa clàssica dels seus aperturistes, que van saber desvetllar el punt feble d’aquesta petita però desplomada agulla. Per allargar una mica l’ascensió fem la primera tirada del “Petit Nil”, que ens deixa tot just al costat de l’inici de la Normal.
Mirant des del cim del Serrat de'n Muntaner sembla impossible que la Normal de l'Agulla del Frare de Baix no cubiqui més de IV+
Ressenya de la via
- Via: Normal del Frare de Baix entrant pel Petit Nil
- Zona: Montserrat – Clot de a Mònica
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts al primer llarg i un pont de roca al segon
- Material: 6 cintes exprés, un Camalot #2, algun tascó mitjà, una baga per merlets i una baga savinera.
- Orientació: Est/nord-est
- Valoració: *****
Aproximació:
Primer llarg pertanyent al Petit Nil
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Bonica xemeneia de la Normal
La primera tirada que proposem pertany a la via “Petit Nil”, situada uns metres a la dreta de la “Esclaus del temps”. Es tracta d’un llarg semi-equipat, que ressegueix un parell d’evidents diedres. El primer té un inici amb roca un pèl discreta que de seguida millora i on podrem aprofitar la generosa fissura si volem augmentar la protecció; aquest desemboca en un altre diedre, un xic desplomat però amb roca molt franca, que ens farà xalar amb uns passos prou atlètics. Quan s’acaba el segon diedre seguim per placa fàcil i aprofitant els darrers metres d’una fissura que ens queda a la dreta. La reunió és troba a una còmoda lleixa. 30 metres i 4 parabolts.
Encarant el canvi d'agulla
L2(IV+)
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos uns metres a la dreta, aprofitant l’extrem esquerra de la feixa del Serrat de’n Muntaner. Iniciem el llarg enfilant-no per la xemeneia que formen el Serrat de’n Muntaner i l’Agulla del Frare. Aquesta es va entretant a mida que guanyem metres. Quan siguem ben bé al coll entre l’Agulla i el Serrat flanquegem cap a l’esquerra per la xemeneia i passem a l’altre vessant. Seguim recte amunt i trobarem una reunió (val la pena no fer-la).
Ja a l'Agulla, després d'un pas molt elegant
Aprofitem els espits de la role per assegurar-nos i afrontem el pas clau -i més bonic- dela via: passar del Serrat a l’Agulla. Per aconseguir-ho tenim que ajudar-nos de les bones preses que tenim una mica més amunt i amb un pas d’allò més acrobàtic passar a l’Agulla. De seguida flanquegem a l’esquerra per sobre d’un marcat desplom. Pel camí trobem un pont de roca i una mica més endavant podem llaçar un merlet. Els darrers metres són una fàcil i elegant escalada fins la reunió. 40 metres, un pont de roca i els espits de la reunió intermitja.
Descens:
Un ràpel fins la feixa i d’allí caminant.
El que més m’ha agradat:
- Via Normal sorprenent amb uns passos absolutament genials, sobretot l’acrobàtic canvi d’agulla.
- Fantàstic ambient flanquejant per sobre el desplom.
- Bona roca.
Últims comentaris