Ratafia a la Filigrana
Al bell mig d’Agulles, la Filigrana s’eleva discreta, com un delicat capritx, que espera pacient ser escalada. Per arribar al seu minvat cimall ho podem fer a través de la via Original (degana de l’agulla i famosa perquè els seus primers ascencionistes van fer servir un clau cimentat per assegurar-se) o per l’elegant via Normal, que aprofita l’arrodonida aresta sud per arribar al cim en bella escalada. La Ratafia allarga la via Normal cap avall dos tirades d’allò més clàssiques, assegurades mínimament amb algun burí, suficient per marcar el camí i fer-nos navegar per les amables plaques de l’agulla. L’ascensió transcorre en un ambient tranquil que guanya en emoció a mida que ens anem apropant al cim i que demana, un cop finalitzada, assaborir la singularitat del vèrtex del monòlit amb uns moments de relaxada contemplació.
El cim de la Filigrana, amb l'arrodonida aresta sud per on transcorre la via Normal
Ressenya de la via
- Via: Ratafia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 105 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb burins en prou bon estat. A la via Normal trobarem a més, una escarpia i un parabolt.
- Material: 6 cintes exprés, un discret joc de friends, sobretot mides mitjanes/petites i alguna baga per llaçar merlets.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Després de deixar el vehicle a Can Masana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, prenem la canal del Cirerer amunt. Un cop passada la Miranda de les Bohigues tindrem el Dàtil davant i la Filigrana a la dreta. Ens desviem a la dreta per una curta canal fins el peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Darrers metres de la segona tirada
L1(IV+)
Els primers metres de la via són en una zona obaga fent que la roca tingui aquell aspecte molsós tant poc agradable. La via s’inicia per una placa inclinada que ens farà anar fent ziga-zagues cercant el camí més fàcil. El primer burí costa de veure i es troba en tendència a la dreta (hi hem deixat un cordino). Trobarem un parell més de burins al llarg, que a més, si es té traça es poden complementar amb algun merlet, friend o tricam. La roca en general és de cantell mitjà, de bona qualitat però que de tant en tant demana afecte. Durant la tirada trobarem un parell de trams on la via es redreça, un a mig llarg i un altre tot just abans d’arribar a la reunió. 40 metres i 3 burins.
Deliciosa tercera tirada
L2(V-)
La tirada comença tombada fins que ens plantem davant d’un curt mur. Per superar-lo surten uns moviments força elegants, també sobre presa mitjana però franca; es tracta d’un tram molt elegant. Un cop superat la tirada es torna a inclinar i trobarem un bon merlet per assegurar-nos. Seguim pel costat d’una fissura i anem a buscar la placa de més a la dreta, que amb un parell de passos ens deixa davant la segona reunió. 40 metres i 2 burins.
L3(V+)
El famós clau cimentat de la via Original
Des d’aquest punt anem a buscar la via normal, flanquejant cap a l’esquerra fins situar-nos davant l’aresta sud. Els primers metres són verticals sobre patates que es van fent més escadusseres a mida que anem guanyant metres. A mitja placa trobarem un parabolt que substitueix a l’antic doble burí, i que per res desmereix el llarg. Segueixen uns metres de finura sobre presa petita amb bons peus que ens menen a un relleix. Només ens quedarà superar un darrer ressalt i plantar-nos al cim de l’agulla, on trobarem la reunió. 25 metres, una escarpia, un burí i un parabolt.
Descens:
Un ràpel de 40 metres per la vessant nord-est fins al coll amb la Bessona Superior. D’allí prenem el corriol cap a l’est per anar a buscar la canal de les Bessones i el refugi.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstic darrer llarg, vertical, amb bona roca i força ambient.
- Dificultats molt raonables, amb poques assegurances, fet que li dona cert caràcter a la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que en general la roca és prou ferma cal controlar-la en algun punt; tot i que la via té 30 anys encara ens ha quedat algun cantell als dits.
11 Responses to “Ratafia a la Filigrana”
Trackbacks / Pingbacks
- - 1 maig 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Ostres la Filigrana, els llargs de la ratafia, no els recordo però la normal , te un tram que et puc donar fe que te’n recordes.
Enhorabona
Hehehe, la veritat és que abans d’encarar el llarg m’ho vaig mirar una mica, però un cop t’hi poses els moviments surten sols i és un tram molt bonic. A més, on abans hi havia el doble burí hi han posat un bolt i imagino que això fa treballar els nervis d’una altre manera
Dubto que mai em marxi del cap el que vaig sentir en aquest últim llarg. Quan et mires les ressenyes i veus aquestes graduacions tan amables, creus que ets el rei del mambo, i t’hi poses sense pensar. Però quan et trobes amb la realitat i arribes a casa amb els calçotets tacats, varies vegades, doncs et poses a pensar, i veus clarament els pebrots que tenien aquella gent que obria aquestes vies, i ja et mires les coses d’una altra manera. Aquestes vies et fan posar de peus a terra. M’agradaria veure el culet de més d’un d’aquests que va vacil.lant dient: ” només fas v+?” en una vía com aquesta. No hi era el parabolt, però igualment crec que es deu sentir el mateix. Com sempre, moltes felicitats pel blog Eduard!!!!!!!!!!
Bones Llembresku, d’acord amb tot el que dius, penso que a vegades molta gent només valora el grau… I el grau només és una variable i potser no la més important, molta penya passa amb la gorra un 6b amb les assegurances ben aprop, en canvi semblen l’Elvis al seus millors temps fent un V i veient com la assegurança va quedant avall, avall… I quan et sents millor? Quan t’has hagut de currar una via de V exposada i que demanava compromís i arriscar o quan acabes una via de 6b cosida? Cada escú sabrà que prefereix, jo tinc molt clar que m’omple més
Bona via a una extraordinària agulla. Prova un dia la continuació, tot recte, per la via del clau cimentat (veig que encara hi és) Tota una experiència quasi mística; un bon VI+, que ara deuen graduar amb una d’aquestes expressions algèbriques modernes…
També recomanable l’aresta Brucs, que arrenca des de la canal del Cirerer (als primers metres de la canal que porta al peu de la Ratafia), i que estranyament va romandre verge fins l’any 2000 quan hi vam obrir “Ot el Bruixot”, que connecta amb la Normal al darrer llarg. Espits espaiats, Vè sostingut, amb un pas de V+ i ambient agullero a tope.
Apa, salut i bones escalades.
Prenc nota de la recomanació Joan, potser començant per l’Ot i sortint per l’Original
Felicitats Eduard, veig que has fruit de la via, com pots comprovar els iaios mai t’enganyen i t’aconsellen bones vies, anim que encara tens una bona llista.
Salut
Sí Martí, vam gaudir d’un matí de relax a una via molt xula… Per cert, mentre pujavem ens anavem mirant el Dàtil i el bagueto que penjava per sortir del desplom, hehehe!
Enhorabona, la Filigrana fa il.lusió, jo la vaig fer per la aleshores acabada d’obrir via Ot el Bruixot, i vàrem disfrutar de valent, sobretot la tirada final que es va marcar amb molt d’estil el meu company Pep.
La veritat és que és una agulla amb un cim ben llaminer, d’aquells que tens ganes de pujar. I un cop al cim, gaudir amb la panoràmica!!