Atardeceres a la Bessona Superior
De totes les Agulles les Bessones són les més arrogants i les seves Arestes Brucs les més temudes i respectades. Una alternativa bastant més tranquil·la per guanyar el cim de la Bessona Superior és la via Atardeceres. De dificultat molt raonable, la via ens ha deixat un sabor agredolç, per un equipament si més no peculiar, amb uns primers llargs moderats i amb certa exposició, però amb les assegurances allà on toquen, i un darrer llarg amb un inici explosiu i exposat que dona pas a un tram d’artificial (molt forçable en lliure) amb les xapes a tocar. En definitiva, una via que es queda a mig camí i que no deixa del tot satisfet a ningú, ni als que van justos de grau, que patiran a l’inici del darrer llarg, ni als que van més sobrats, on l’únic llarg que potser els despertarà l’interès serà el darrer, per les grans possibilitats d’encadenar-lo en lliure.
Des del nord el vessant oest de la Bessona superior és mostra imponent
Ressenya de la via
- Via: Atardeceres
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a/A0 (MD-)
- Dificultat obligada: 6a/A0
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 11 cintes exprés i un estrep (prescindible)
- Orientació: Sud i Oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Després de deixar el vehicle a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, prenem la canal del Cirerer amunt. Un cop passada la Miranda de les Bohigues tindrem el Dàtil davant i la Filigrana a la dreta. Ens desviem a la dreta per una canal que passa pel peu de la Filigrana i segueix amunt. Quan arribem al coll descendim uns pocs metres cap a la dreta fins arribar al peu de via.
Pas clau del L2
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V)
Les tres primeres tirades no van per la Bessona Superior sinó per una agulla adossada que hi ha a la vessant oest d’aquesta, el que farem serà doncs, l’Aresta brucs d’aquesta agulla adossada. El primer llarg comença més vertical del que sembla i les màximes dificultats les trobarem per arribar al primer bolt. Després es qüestió d’anar navegant pel llom de l’agulla, cercant la lògica.
Inici del L3
Val a dir que tot i que la roca en general és bona s’ha de controlar una mica, donat que hi ha punts on no tot és tant sòlid com sembla. 35 metres i 4 parabolts.
L2(V)
La segona tirada comença i acaba tombada. La màxima dificultat la trobarem per superar un curt però bonic mur ben protegit i amb justes però bones preses. 20 metres i 3 parabolts.
L3(IV+)
Sortim de la reunió resseguint una fissura fins que podem creuar cap a la dreta. Quedarem davant un curt mur amb presa petita que superem sense més dificultats. Seguim per terreny tombat fins arribar a un altre ressalt que hem de superar per arribar a un ampli replà on farem la tercera reunió. 30 metres i 3 parabolts.
En Marc apretant de valent al tram d'Ae del darrer llarg
L4(6a/A0)
Desmuntant la darrera tirada de la via
Ara la via canvia d’orientació i escalem el vessant oest de la Bessona Superior. La primera assegurança es troba a uns quatre metres del terra. Arribar-hi demana escalar 6a. Aquest tram és obligat amb tot el que això comporta. Un cop encintada la primera xapa segueix una cremallera de parabolts ben juntets perquè no haguem de treure ni l’estrep. Val a dir que el tram d’artificial és pot fer en lliure extremadament difícil, amb una primera secció més humana, que deu estar a la vora del 6b/+, fins una petita balma. A partir d’aquest punt la cosa és posa molt dura, amb petit forats roms i un xic de desplom (6c/7a?) per després anar afluixant gradualment fins que els mortals sortim en lliure (IV+ molt vertical i amb preses cantelludes). 35 metres, 10 parabolts i un espit.
Descens:
Un ràpel per la cara est que ens deixa al coll amb la Bessona Inferior. Des del coll baixem uns metres per la canal cap al nord i fem un nou ràpel aprofitant un arbre que ens deixa al coll entre les Bessones i l’Agulla de l’Arbret.
El que més m’ha agradat:
- La col·locació de les assegurances al tres primers llargs, només allà on toquen, que li posen una mica de pebre a aquestes assequibles tirades.
- El magnífic cim de l’agulla, als quatre vents i amb un ambient genial.
El que no m’ha agradat tant:
- Veient quin es el tarannà de la via fins al moment (amb un grau molt assequible) no entenc l’inici del darrer llarg, amb uns primers metres molt difícils comparats amb la resta de la via i on et jugues una bona caiguda al terra, per seguir de seguida amb un tram d’artificial (a la ressenya original marca Ae) que és fa en A0 sense problemes…
14 Responses to “Atardeceres a la Bessona Superior”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Home, es que la darrera tirada per arribar al primer parabolt, si no es amb l’ajuda de “la mano de Dios”, o ets molt bo o et jugues les cames.
Aixi i tot, nosaltres amb la mano de Dios varem haver de fer un pas d’esquenes per arribar-hi.
Hehehe, a grans mals grans remeis!!! Per sort aquest llarg el va muntar el Marc i va passar del primer bolt, del segon, del tercer… Com es nota que viu al GEDE. A mi no em va agradar gaire la via, no li recomanaria a ningú
Amb un pilar de dos i una bona estirada s’arriba a la primera xapa. Aquí els de Vilafranca, de Valls o de Terrassa juguem amb una mica d’avantatge…he, he…
Al menys el tercer llarg serveix per aguditzar l’enginy, uns amb la canya, els altres fent pilars de dos!!!
Ei Eduard,
A mi em va agradar la via però, com tu, opino que l’inici de la darrera tirada és molt expo i no és logic que no hi hagi un bolt un metre abans, si despres estan a tocar !!
salut i a tibar
Eduard, a mí sí que em va agradar la via, ara també hi vaig trobar poca homogeneitat, als trams que l’aperturista considerava fàcils, per ell, les xapes ben distanciades, però on ja la dificultat el supera, ben juntetes…no és coherent…però és com és i potser hi torni per fer millor el darrer llarg, que vaig necessitar “l’antena” per xapar el primer bolt!
Aquesta manca d’homogeneïtat és el que em va deixar la sensació de que la via és forçada, poc “autèntica”. Són petits matisos, subtileses (que demostren que estic carregat de punyetes) però que al final acaben decantant la balança i fent-te sentir la via d’una manera o d’una altra… I home Jaume!! Poc que podem sortir a escalar no malgastis una jornada d’escalada per repetir el darrer llarg… No s’ho val
Veient que hi ha una mica de polèmica amb el últim llarg he parlat amb el aperturista de la via i vull aclarir el per que de tot plegat: La via es va obrir per sota, en el últim llarg van ficar una V invertida en una esquerda i penjats van intentar ficar un buril. La V va cedir i va caure fins a la rapissa. Ho va tornar a intentar el company, va tornar a ficar la V, desprès un tac de fusta en un forat i finalment va col•locar el primer buril. Em comenta que per arribar a la primera assegurança del darrer llarg el millor es pujar per l´esquerra fins arribar a la alçada del parabolt i des de allà una bona pressa de peu a la dreta permet xapar fàcilment.
I si em truques et comento molts mes detalls
gracias por los comentarios, pero seria importante ser escrupulosos a la hora de publicar una reseña de escalada. Los metros por largo son incorrectos , vease: L1 40 m. , L2 20 m. ,L3 40 m. , L4 40 m. Por otra parte , en el largo 2 hay dos parabolts , no tres como marca la reseña . Asi mismo en el artificial equipado del ultimo largo hay diez pasos y no once . Animo, felices escaladas.
Hola Miguel, abans de tot gràcies pel teu comentari. Intento ser bastant escrupolós, tot i que a vegades se m’escapa algun detall per la qual cosa demano disculpes, donat que el que més m’ocupa quan repeteixo una via és escalar.
Les llargades de les tirades són les que em van semblar fent la via, no vaig amb una cinta mètrica i no difereixen tant de les que tu comentes, personalment dubto que cap llarg faci 40 metres; a la darrera tirada hi ha marcats 10 passos d’artificial.
Si fem les ressenyes és perquè el personal les pugui aprofitar a l’hora de repetir la via, sobretot fent-se una idea general de l’escalada (quin és l’itinerari, el caire, el grau, si està més o menys equipat…) si en un llarg hi ha 2 assegurances i en marquem 3 o una tirada en contes de 35 metres en té 40 crec que no són elements prou rellevants perquè tergiversin la informació que estem intentant servir.
Sort i bones escalades!!
hola Eduard me dices que lo que mas te ocupa cuando repites una via es escalar, creo que tambien te ocupa mucho, memorizar, fotografiar, dibujar, redactar, editar y posteriormente aclarar matices, para acabar diciendo que esta via no se la recomendarias a nadie, entonces ¿ por que la publicas? Te podrias ahorrar trabajo.
Eduard, dices que no vas con una cinta metrica, nunca se ha ido con cinta metrica, no es necesario, todos tenemos una referencia metrica en nuestro cuerpo. En mi caso en concreto, con mi brazo derecho extentendido en horizontal, desde la mano derecha hasta el hombro izquierdo es un metro justo,
te explico: Cuando el primero de cuerda esta anclado en la reunion recuperando la cuerda restante hasta tensar al segundo aprovecha para contar los metros sobrantes , los resta al total de la longitud de la cuerda y obtiene los metros de recorrido con bastante exactitud. No puedes dudar de mis mediciones si no has hecho las tuyas.
Te explico el sistema, por que la longitud de los largos es de mas relevancia de la que tu personalmente le supones, influye directamente a la hora de escoger la cuerda o cuerdas que vas a utilizar, bien sea para empalmar largos o para rapelar en caso de contratiempo, pudiendo poner en serios problemas al escalador por un error o desfase en la informacion aportada.
Respecto al “famosillo paso” tengo a bien informarte, que la tercera reunion esta equipada con argollas para rapelar hasta el camino del collado de la Filigrana 38 m. verticales,evitando asi riesgos no deseados pero despidiendote de la cima.
Amigo Eduard es mi deseo que estos comentarios te ayuden en algo a desarrollar este blog que destella ilusion y pasion por la escalada.
MIGUEL MESEGUER Valle de Benasque ( HUESCA )
junto con EMILIO VILLANUEVA ” FILI ”
1ª ascesion via Atardeceres nov. 1992.
Hola chic@s, soy fili, quien abrio con Miguel la Atardeceres hace 18 añitos.
Un blog es un blog, lleno de opiniones personales, y si a Eduard no le molo la via, no la recomendaria, incluso sugiere a la gente que no la haga, pero tiene a bien incluirla en su blog, pues a mi me parece perfecto.
Lo que creo seria util para la gente que aterrice en este blog es incluir el enlace a Madteam, donde se colgo hace muchos años la reseña original y hay interesantes comentarios de gente que ha hecho la via. http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/bessona-superior–atardeceres.fili
En cuanto al famoso primer trocito del ultimo largo, dire que yo a duras penas escalo 6a pero ese trocito me lo doy sin usar antena o subirme a hombros, y no me he caido en ningun intento. Ah, y no llego ni al metro setenta. Lo hice hace 19 años mientras abriamos la via y despues en varias repeticiones con colegas. Quiza entonces me infravaloraba, sin embargo lo hice de nuevo este verano pasado al repetirla y posteriormente al re-equiparla, y ahora no salgo a escalar ni la decima parte que antes. De hecho mi blog personal se llama http://objetivo6a.blogspot.com basicamente porque nunca he llegado a escalar 6a de una manera consistente!
bones escalades!
Benvolguts, primer de tot gràcies pels comentaris, enhorabona obrir la via i per re-equipar-la recentment. Cadascú obre les vies com creu convenient, faltaria més, la gent després és lliure de repetir-les o no. No obstant imagino que si la restaureu serà perquè us fa il·lusió que el personal gaudeixi de l’itinerari. A mi personalment em va deixar bastant igual, em va semblar una via molt assequible, on escales poc, amb uns primers llargs fàcils i que té el premi de poder pujar al cim de la Bessona Superior (premi gens menyspreable). El pas de 6a a tots ens va sortir sense problemes, de fet vam seguir tirant amunt en lliure i en Marc, que va muntar el llarg el va encadenar, no obstant per mi fins al primer bolt 6a.
Amic Miguel, quan dic que no la recomanaria a ningú ho dic en el sentit que si algú que escala justet fins V+ em pregunta per la via, no li recomano (ho passarà malament al famós passet) i si és algú que escala 6a sobrat tampoc, doncs l’únic lloc on sentirà que està escalant és al darrer llarg. Sobre pq la publico sinó m’ha agradat, doncs precisament per això, per explicar les sensacions que he tingut, d’això es tracta quan fas una piada, sigui al bar, al centre excursionista o a Internet.
Fili, deixo l’enllaç a Madteam actiu al teu comentari, així qui vulgui pot contrastar altres parers.
Entenc que a vegades quan rajen d’alguna cosa que et sents teva sap greu, però està bé que tots puguem ser una mica crítics, ja que segur que ens pot aportar diferents punts de vista i fins i tot la crítica pot acabar essent enriquidora. Per exemple, jo he après a mesurar la distància dels llargs d’una manera nova
Bones escalades al dos