Aresta Sampietro a la Cara de Mico
La Cara de Mico o Agulla del Mirador es troba a un dels paratges més encantadors de Montserrat; a cavall entre els Gorros i la Plantació, aquest racó de Bellavista transmet una tranquil·litat i una calma difícils d’entendre si no ens hi em passejat mai. L’agulla, a l’ombra de la Gorra Frigia resulta una atalaia privilegiada del Sentinella, el Rave i la Campana, estrany trio d’agulles estrambòtiques. La Xavi Sampietro és una agradable passejada per l’Aresta sud-oest de la roca, completament equipada, que ens permet gaudir de l’entorn sense massa preocupacions.
La raconada esdevé un singular amfiteatre presidit pel Gorro Frigi
Ressenya de la via
- Via: Aresta Sampietro
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 115 metres
- Equipament: Via completament equipada amb parabolts
- Material: 16 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Sud-oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primera tirada
Per arribar fins al vessant sud-oest de la Cara de Mico ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció a les Gorres. Un cop haguem deixat les Gorres enrere i just abans d’arribar al mirador trobarem un corriol que baixa cap al sud fins arribar al Sentinella. Un cop a l’alçada d’aquest marxem direcció est fins situar-nos a la base de l’agulla de la Cara de Mico; anem flanquejant, superem un bloc característic i just tocant a una canal trobarem el peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a l’esquerra d’un diedre. Escalarem per la placa fins que el diedre s’acaba. Aleshores obliqüem a la dreta fins atènyer la primera reunió. 25 metres.
L2(III)
Escalem per una llengua rocosa que ens porta directament al peu de l’esperó característic on muntem la segona reunió. 20 metres.
Tercer llarg
L3(V+/Ae)
Ens enfilem directament a l’esperó, sobre terreny força vertical i avancem en lliure fins que la paret ens convida a passar a l’artificial. Tot i tractar-se d’un tram d’artificial equipat, l’escalada hi és prou entretinguda, ja que trobarem algun pas llarg que ens obliga a pujar a últims i demostrar les nostres dots acrobàtiques. La sortida en lliure és reeixida, amb verticalitat i bon ambient assegurat, que de seguida dóna pas a una escalada més relaxada fins arribar a la reunió. 35 metres.
L4(IV+)
Aquesta darrera tirada es desenvolupa sobre una placa inclinada amb un parell de trams més verticals, però la principal característica és l’excel·lència del rocam, aspre i cantellut, tot un luxe que val la pena degustar amb calma. 35 metres.
Darrers metres de la via
Descens:
Fem un curt ràpel per la cara nord-est fins el coll i d’allí anem a buscar el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- El tercer llarg, tot i tractar-se d’un artificial equipat, esdevé un bon terreny de joc per practicar aquesta tècnica, donat que trobarem algun pas més llarg que ens demanarà certa col·locació i equilibri.
- Darrera tirada amb un rocam excepcional.
El que no m’ha agradat tant:
- Hi ha alguns trams, on la via va força aprop de la via Terestel.
- Els dos primers llargs desmereixen una mica.
5 Responses to “Aresta Sampietro a la Cara de Mico”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
De nou ens anem perseguint! Diumenge al matí la vam fer amb l’Eloi. No serieu els que hi venien darrere?
L’Eloi va intentar alliberar l’artificial, i de fet quasi se’l treu (amb reposos), només li va quedar un pas, i li sembla que volta el 6c, massa per a mi, que a la tercera xapa ja vaig penjar l’estrep!
Només dir que val la pena empalmar els dos primers llargs, només evitant el fregament.
Ens veiem!
Ep Lluís, que bo!! nosaltres vam ser-hi dissabte. Sí que la tirada d’artificial té força color per provar-la en lliure, encara que sigui a trossets.
Ens trobem per aquí o per allà!!
La tercera tirada, pels que som talla “esponyola” ens obliga a fer més d’una sortida d’estreps i ja es veu que si fos més bo el llarg podria sortir en lliure, però quan sigui més jove a lo millor sortirà. La via apart del final del 3er llarg i el 4art i el lloc, no em va agradar massa, sospito que la Terestel o la que va més a l’esquerra pot ser més interessant.
Salut i bones escalades
Mingo, és simplement una vieta, serveix per conèixer el lloc i poca cosa més, segur que la Terestel és la via de l’Agulla. I home, això que dius de talla espanyola, em sembla que jo ho sóc i vaig fer el llarg en artifo, això sí, pujant-me a últims un parell o tres de vegades
Per cert, l’altre dia en Jordi em va portar a l’hort, ja ho piaré que segur que ho coneixes.
Ep Eduard! sembla que aquesta via s’està posant de moda! jo encara no l’he fet i pel que comenteu m’hi hauré d’arribar.