Esperó Badalona a Àger

Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú de bon rocam agraït en preses. La via es troba totalment equipada a base d’espits, així que per repetir-la només ens caldrà un bon grapat de cintes i un estrep.

Ressenya de la via

• Via: Esperó Badalona
• Zona: Àger – Cap del Ras
• Dificultat: 6a/Ae (MD-)
• Dificultat obligada V/Ae
• Llargària: 260 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb espits
• Material: 20 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Aproximació:

Darrers metres de la llarga primera tirada

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilòmetres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, com a referència podem agafar l’esperó característic per on va la via. Nom escrit a l’inici.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Agraïda segona tirada

L1(6a/A0)

La via s’inicia uns 30 metres a la dreta de la “Inversió tèrmica“. Trobarem el nom gravat a la roca. Els primers metres es resolen en A0 (6c+) per seguir per una placa vertical, molt típica de totes les vies del voltant, amb presa regletera que ens obliga a anar zig-zaguejant a la cerca del pas més lògic. Trobarem algun pas puntual una mica més difícil (V+). Quan siguem uns metres sota una savina flanquegem cap a la dreta fins una lleixa on hi ha una reunió (val la pena saltar-la).

Recuperant el L2

Seguim ara per una fissura amb un pas d’entrada que tira enrere però amb bona presa, constant durant tota la fissura. Quan aquesta s’acaba trobem la reunió a l’esquerra, molt còmoda. 50 metres.

L2(IV+)

L’escalada canvia radicalment en aquest segon llarg. Evolucionem per una fissura diedre amb molt bona roca i dificultats molt raonables, esdevenint un tram d’escalada de gran bellesa i del tot plaent.

Bona tercera tirada

Una llàstima al meu parer haver cosit la fissura essent aquesta molt bona per emplaçar-hi encastadors o friends. Un cop s’acaba la fissura trobem la segona reunió a la dreta. 40 metres.

L3(6b)

Sortim de la reunió cap a la dreta i de seguida trobem el pas més difícil del llarg (6b), molt ben protegit i que es pot passar en A0 sense problemes. Seguim cap a la dreta fins abastar el fil de l’esperó i iniciem una bonica progressió en tendència a l’esquerra, sempre amb molt cantell i passos prou atlètics.

Sostre del L4

Als darrers metres la dificultat baixa i la roca empitjora, fins arribar a una feixa on trobarem la tercera reunió. 50 metres.

L4(Ae/IV)

Pugem per una mena de rampa fins situar-nos sota un sostre. Haurem de fer tres passos d’artificial, amb una sortida en lliure prou bonica, que ens mena a una nova feixa, que creuem fins arribar a la quarta reunió. 20 metres.

L5(6a)

Sisena tirada

Iniciem la tirada per terreny rampós fins situar-nos a la bese d’un bonic mur (també molt típic de la part alta de les vies d’aquesta zona). L’escalada és mantinguda i es va tornant fina a mida que anem guanyant metres. Quan siguem a mitja tirada trobarem que hem de marxar descaradament cap a la dreta (els espits despisten bastant, perquè queden recte amunt) anant a buscar una curta fissura vertical amb molt bona presa de mans i peus, per de seguida tornar cap a la línia d’assegurances. Uns pocs metres més i arribem a una nova feixa. 50 metres.

L6(Ae/IV)

El Sr.Doria encetant el darrer llarg de la via

Ataquem un nou muret de roca exel·lent i fem una divertida i curta bavaresa que ens deixa a una nova feixa, superem uns ressalts i anem cap a l’esquerra, on trobarem una reunió intermitja que ens saltem i ataquem un darrer mur. La paret és lliça i per on van els espits ens toca fer un parell de passos d’Ae. Un metre més a l’esquerra podem pujar en lliure difícil (6b), aprofitant dos forats que ens permeten llençar-nos a una bona presa i des d’allí ja sortim fàcil cap amunt. 50 metres.

Descens:

Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.

El que més m’ha agradat:

• Segona tirada, plaent i sobre bon rocam.
• Tercer llarg, mantingut i atlètic.
• Totes les reunions molt còmodes.

El que no m’ha agradat tant:

• Algunes assegurances mal col·locades dificulten la progressió en lliure. Al darrer llarg si estiguessin un metre més a l’esquerra es podria fer en lliure sense  el perill de picar a terra.
• Alguns espits tenen el casquet mig sortit.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya