Carisma a La Mamella
La Carisma aprofita de manera magistral l’elegant vessant oest de La Mamella, permetent degustar el magnífic conglomerat que amaga aquesta altiva agulla. Forats i cantells de totes les formes i mides fan que l’acció d’escalar esdevingui tot un plaer per l’escalador sensible. La via roman pràcticament equipada, tot i que a les parts fàcils les assegurances són distants. Una de les petites joies que amaga La Plantació, absolutament recomanable.
Ressenya de la via
- Via: Carisma
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Dificultat: V+/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 115 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits i claus
- Material: 9 cintes exprés, algun tascó més aviat petit i un estrep (prescindible)
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Primera tirada
Aproximació:
Des de l’aparcament del Clot de la Mònica, prenem el corriol que puja cap a Sant Joan (marques blaves). El seguim, deixant la Pastereta enrere fins que guanyem un collet. En aquest punt prenem el corriol de l’esquerra (marques grogues i blanques). El seguim fins que un cop passat un torrent trobem unes fites a mà dreta que ens marquen un nou corriol. Seguim pel corriol que mena a una canal equipada amb esglaons metàl·lics.
Roca de la bona al L2
Un cop superats els esglaons remuntem en tendència a l’esquerra (fites) deixant la canal a la nostra dreta (Canal dels Llorers) que continua amunt. Seguim pujant, trobarem una corda fixa. Continuem amunt fins passar la Roca de Sant Cugat i el peu de via de la Territori Dakota. La següent agulla és la Mamella. La via comença a la part més baixa de l’agulla, espit visible.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La Paula recuperant la segona tirada
La via s’inicia a la part més baixa del vessant oest de La Mamella. Uns pocs metres ajaguts donen pas a un curt muret ja amb molt bona presa i ben protegit per un espit. La resta de la tirada es desenvolupa per terreny molt ajagut; haurem d’anar en tendència a l’esquerra per poder localitzar la primera reunió, al peu d’un nou mur, aquest ja amb més entitat. 45 metres i 2 espits.
L2(V)
En aquesta segona tirada ataquem una magnífica placa, vertical d’entrada i amb un rocam de primera categoria.
Tercer llarg
Després d’uns primers metres drets -protegits per un parell d’expansions- arribarem a un pont de roca i a partir d’aquest punt obliqüem lleugerament a la dreta, cercant el camí més senzill per arribar a la segona reunió, que queda al peu de la fissura de la tercera tirada. 20 metres, un pont de roca i 2 espits.
L3(V+/A1)
En aquesta tirada evolucionem per l’esquerra de la fissura amb passos força atlètics, que després d’un parell de claus ens menen a un terreny força més desplomat on s’imposa l’escalada artificial; tot i així el lliure és factible, sempre que tinguem bones piles.
Quarta tirada
La darrera peça col·locada a la fissura és un clau una mica sortit, així doncs val la pena prendre precaucions i escanyar-lo amb una baga. La sortida en lliure és senzillament genial: des del clau flanquegem a la dreta aprofitant uns bons forats per un cop col·locats sobre la placa seguir zigzaguejant fins la tercera reunió. Aquest darrer tram pot semblar exposat però la qualitat i la quantitat de les preses ens faran avançar sense entrebancs. 25 metres, 3 claus i 5 espits.
L4(V)
Fi de festa
El darrer llarg és la cirereta del pastís, amb uns metres prou verticals que ens permeten seguir gaudint de la magnífica roca de l’agulla i que es van ajaient als darrers metres per arribar relaxadament al cim. 25 metres i 2 espits.
Descens:
Un ràpel de 50 metres pel vessant oest (o dos de més curts) aprofitant les reunions de la via Tomahawk.
El que més m’ha agradat:
- Mooolt bona roca.
- Fantàstica sortida de l’artificial, abocant-nos al buit i amb cantell generós.
- Molt ràpida. Una combinació molt recomanable és fer primer la Puerta de la Roca que pràcticament et deixa al peu de la Carisma, d’un estil semblant tot i que sensiblement més difícil.
Master and Commander a l’Agulla Manolito Garcia
Al capdamunt de la Canal de l’Ou de Colom trobem aquesta sèrie de petites agulles adossades i contraforts que culminen al cim de l’Agulla Manolito Garcia i que els Masó amb olfacte enllacen de la manera més digna. La via és discontinua i s’hi escala poc, per contra però, gaudirem d’un entorn genial amb espectaculars vistes sobre Agulles i un ambient tranquil.
Ressenya de la via
- Via: Master and Commander
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb espits i algun clau
- Material: 6 cintes exprés, alguna baga per savines i opcionalment l’Alien verd
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Primera tirada
Aproximació:
Des del refugi Vicenç Barbé prenem la canal de l’Ou de Colom (marques blaves). Un cop passat l’Ou continuem uns metres i ens desviem a la dreta fins al peu de via (marca tènue gravada a la roca i clau visible).
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a la dreta de la canal de l’Ou de Colom; veurem el primer clau des del peu de via.
Segona tirada
Aquest tirada es desenvolupa per una placa inclinada, a l’inici molsosa degut a l’obaga, millorant ràpidament a mida que guanyem alçada. 20 metres.
L2(V)
L’única tirada interessant de la via, on escalem uns primers metres bonics, de presa franca i petita, molt protegits fins que minva la verticalitat. A partir d’aquest punt grimparem fins arribar a una alzina on muntem la segona reunió. 30 metres.
El grumet
L3(III)
Flanquegem cap a l’esquerra fins arribar a una mena de micro-agulla (El Grumet), per des d’aquest punt grimpar fins al cim de la roca (Cota 95). Des del cim hem de fer una curta des-grimpada fins al coll, on muntarem la reunió. 25 metres.
L4(IV)
Ens enfilem per un llom fent una diagonal per anar a cercar el vessant oest de la roca que tenim davant.
Penúltima tirada
Flanquegem i seguim per un curt diedre que ens deixa a una rampa descomposta que seguim fins la reunió, al vessant sud-est de la bola somital. 45 metres.
L5(V-)
Ens hem d’enfilar per una fissura que ens queda en front per ràpidament guanyar el cim de l’Agulla Manolito Garcia. 10 metres.
Descens:
Fem un ràpel curt pel vessant nord-oest i prenem la canal que baixa fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Bonica segona tirada.
- Entorn bucòlic i tranquil.
El que no m’ha agradat tant:
- Via discontinua amb pocs trams atractius.
- Parar compte amb la roca descomposta, sobretot als dos darrers llargs.
Casas-Chani al Serrat del Moro
El Serrat del Moro és sinònim d’esperons impossibles, fissures i fractures, constatació fefaent d’una geologia canviant i implacable; terreny de joc ineludible amb algunes de les línies més clàssiques i de més renom de Montserrat. La Casas-Chani, juntament amb la Mas-Brullet, són les més recorregudes de la zona. Buscant l’escalada més lògica, la Casas-Chani va enllaçant diedres i fissures de manera sistemàtica i intel·ligent, primant el lliure, molts cops atlètic i espectacular, fins guanyar el cim del Serrat.
La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro, vertiginosos barrancs del nord montserratí
Un important despreniment va canviar la fesomia de les primers llargs, antany considerats com un dels millors diedres Montserratins, i que amb posterioritat van tornar a ser re-oberts per l’A. Ballart i en J.E. Castellnou, quedant una entrada molt digne i més dura del que aparenta sobre el paper.
Ressenya de la via
- Via: Casas-Chani
- Zona: Montserrat – Serrat del Moro
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Llargària: 315 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Les dues primeres tirades es troben equipades amb parabolts, a la resta trobarem algun espit i burí, básicament a les plaques i algun clau de via a les fissures.
- Material: 14 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends mitjans i fins al #3 de Camalot, un parell de plaquetes recuperables, un cordino per escanyar algun cap e burí i alguna baga savinera.
- Orientació: Est
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Des de l’aparcament de Santa Cecília creuem la carretera i prenem un corriol que puja fins al GR. Prenem el GR direcció al monestir i al cap d’uns metres ens desviem per un corriol que surt a mà dreta en direcció evident cap a la paret. Primer arribarem al peu de via de la Mas-Brullet, molt evident. Des d’allí hem de flanquejar una vintena de metres cap a l’esquerra fins trobar el peu de via, fàcil d’identificar pels grans blocs despresos.
Segon llarg
L1(V+)
En aquesta primera tirada escalem un sistema de diedres a l’inici força vegetats i de seguida fracturats, fet que facilita l’auto-protecció. El pas clau del trobem per sortir d’un diedre a mitja tirada que ens mena a un nou diedre, molt més obert, aquest pas es troba protegit per una expansió. 40 metres, 4 parabolts.
L2(V+/Ae)
Tercera tirada
Sortim de la reunió seguint el diedre que es va redreçant fins que arribem a una fissura que marxa cap a la dreta, a partir d’aquest punt es progressa en artificial d’expansió. Quan s’acaba el tram d’artificial continuem per terreny a controlar fins arribar a un arbre on muntem la segona reunió (abans del despreniment a aquest punt s’hi arribava amb un llarg més de corda). 40 metres, 13 parabolts.
L3(6a)
Travessa del L4
Anem a buscar un curt diedre que ens deixa a l’inici d’una fissura ampla. Els darrers metres de la fissura són els més complicats, amb uns passos fintes fins arribar a una còmoda lleixa on hi ha instal·lada la quarta reunió. 20 metres, un burí amb plaqueta i un sense.
L4(IV)
Flanquegem per la lleixa cap a la dreta fins que s’acaba i remuntem una sèrie de grades un xic descompostes, on caldrà parar atenció amb el rocam.
Elegant fissura del L5
40 metres, una reunió intermitja i un pont de roca.
L5(V/A0)
Sens dubte el llarg més bonic de la via. Anem a buscar una extraordinària fissura, vertical i atlètica, on hi trobarem un tac de fusta. Una mica més amunt en sortim per l’esquerra amb un pas de bavaresa i quedem sobre un relleix on prendre aire. Anem en diagonal cap a l’esquerra amb uns passos finets (V/A0) fins quedar sota el sostre.
Sisena tirada
Flanquegem cap a l’esquerra (V) fins que podem sortir amunt per de seguida trobar la reunió. 35 metres, un tac de fusta i 3 o 4 burins una mica tronats.
L6(V+)
Ens enfilem per un diedre força atlètic amb el pas clau just abans de sortir-ne. Tirem cap a l’esquerra en una bonica diagonal sobre plaques tombades i amb ambient de primera fins arribar a la reunió, força incòmoda.
En Koki al L6
Atenció a no tirar per una fissura amb una U abans d’arribar a la reunió. 35 metres, un pont de roca i 3 claus.
L7(6a/A0)
Sortim de la reunió cap a la dreta amb uns passos d’A0 (6b) i seguim obliquant cap a la dreta. Ens enfilem per uns blocs i ataquem un diedre curt però prou dur i no gaire bo per protegir amb friends, pot ser útil algun clau. Sortim cap a la dreta per terreny una mica brut fins una gran savina on muntem la reunió.
Setena tirada
30 metres, 3 burins i una escàrpia de museu.
L8(V)
Anem a buscar un bonic diedre que puja recte amunt. Pel camí hi trobarem algun arbre on assegurar-nos. Quan arribem a l’alçada d’una estaca hem de flanquejar cap a l’esquerra i seguir uns metres recte amunt fins arribar a una ferma alzina on muntem la reunió. 40 metres, una estaca.
L9(II)
La Concep recuperant el L8
Podem sortir al cim per una xemeneia que tenim davant, o com hem fet nosaltres, anant a buscar la darrera tirada de la Mas-Brullet. Per això cal arribar a una lleixa i seguir-la cap al nord fins que arribem a un fantàstic balcó on hi ha instal·lada la darrera reunió de la Mas. 20 metres.
L10(IV)
Només ens cal superar un darrer llom enfilant-nos per una bonica placa tombada, on trobarem una expansió que protegeix el llarg. 20 metres.
Descens:
Anem a buscar les instal·lacions de ràpel de la Mas-Brullet.
El que més m’ha agradat:
- Extraordinària cinquena tirada, amb una fissura de somni i un flanqueig vibrant i amb bon ambient.
- D’una lògica aclaparadora, la via va cercant sempre les debilitats, quedant una escalada majoritàriament en lliure.
- Molt variada, amb fissures, diedres i alguna placa força interessant.
Guillem & Cia. a La Cadireta
La Cadireta, un dels perfils més característics del nord montserratí demana que hi ascendim sense presses, per un cop al cim reservar una estona seient relaxadament sobre la bola somital, que esdevé el més exclusiu dels miradors. La via Guillem & Cia proposa ascendir-hi pel vessant est, en escalada combinada, només havent de menester un bon grapat de cintes i un estrep.
Ressenya de la via
- Via: Gulliem & Cia
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 105 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via completament equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Est
- Valoració: **
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol pel vessant est que ens mena a peu de via, a l’inici d’una evident fissura ampla.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
Inici de la via
L1(V+)
A aquesta primera tirada guanyem el pedestal de La Cadireta aprofitant una ampla fissura que s’enfila pel vessant est. L’escalada és divertida i molt assegurada; haurem d’anar gestionant-la amb passos d’encastament de mig cos i altres sortint cap a la placa, segons demani la situació. La roca és prou ferma, tot i que a la darrera part del llarg hi trobarem una pàtina sorrenca, un xic molesta. Un cop al pedestal trobem la reunió, però paga la pena flanquejar uns metres a l’esquerra i aprofitar-ne una altre pertanyent a un projecte, resultant-nos més còmode assegurar el segon llarg. 25 metres.
Segon llarg
L2(V/Ae)
A la segona tirada haurem de superar un curt desplom a l’inici del llarg, per després anar progressant en escalada combinada fins arribar a un llavi on hi ha instal·lada la incòmoda segona reunió (amb les expansions exageradament separades). Val la pena continuar amunt uns pocs metres, superant un nou extraplom fins arribar a un còmode relleix on trobem la primera reunió de la Navarro, de burins, però en molt bon estat. 35 metres.
Darrers metres del L3
Val a dir que a l’nici del llarg no ens hem de confondre i seguir una corrua de parabolts que marxen cap a la dreta, pertanyents a un projecte que mor un pocs metres més amunt.
L3(IV+/Ae)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i superem un altre curt tram extra-plomat en escalada artificial, que ens mena a una placa amb roca prou agraïda, on podrem anar progressant en lliure fàcil fins arribar a la tercera reunió, situada a una balma i de nou amb les expansions molt separades. 20 metres.
Recuperant el L4
L4(IV+/Ae)
Ara iniciem el llarg marxant un metre a la dreta per atacar el darrer desplom, que un cop superat en artificial ens deixa a una vira a l’avant-cim. Des d’allí anem a buscar pel vessant nord el final de la GAM o pel vessant sud els darrers metres de la Xacó-Barés. 20 metres.
Descens:
Dos ràpels, un de 30 i un de 45 metres pel vessant sud primer i des del coll cap al vessant oest.
El que més m’ha agradat:
- Divertit primer llarg.
- Prou variada i una bona opció per pujar a La Cadireta sense gaire artificial.
- L’estona que restes al cim contemplant l’horitzó que se t’obre al davant.
El que no m’ha agradat tant:
- La segona i la tercera reunió amb les expansions molt separades. La segona especialment incòmoda; val la pena muntar-la a la Navarro, molt més còmoda i a peu pla.
Integral Bon Vent i Barcanova-Tobilets a La Peluda
Quan la primavera esclata amb tota la seva potència impregnant Montserrat amb flaires de romaní és hora de tornar vers la Muralla Oest d’Agulles, encara que sigui fent-ho per la modesta Agulla del Contrafort. Singular roc aquest, separat de la Muralla per una estreta canal, atorgant-li així categoria d’Agulla. Pel seu vessant sud s’enfila l’encertada Bon Vent i Barcanova, un recorregut d’allò més clàssic, que negocia amb un rocam a voltes discret la manera més lògica de guanyar l’allargassat cimall de l’Agulla. Un curt ràpel pel vessant nord ens mena directament al peu de la Tobilets, oberta pels Germans Masó, que amb perícia s’enfila aprofitant l’obvi diedre que formen La Pelada i el seu Pedestal, per encarar, al segon llarg, una atractiva placa que ens deixa al cim de La Pelada.
Estret i allargat cim de l'Agulla del Contrafort amb la Portella Petita en segon terme
Ressenya de la via
- Via: Integral Bon Vent i Barcanova-Tobilets
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada V+
- Llargària: 120 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Vies semi-equipades amb claus i espits
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, Camalot #0.4, #1 i #3, tricams útils i bagues per savines
- Orientació: Sud i Oest
- Valoració: ***
Primers metres
Aproximació:
Des de Can Masana ens dirigim cap al Coll de Guirló i prenem el desviament cap al refugi. Seguim pel corriol cap al coll de la Portella fins que quedem a l’alçada de l’Agulla del Contrafort veurem una torrentera que hi puja directe, la seguim i en un parell de minuts ens plantem al peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Recuperant el L1
L’inici de la via, evident i vertical, s’enfila roca amunt aprofitant una fissura prou agraïda, que podrem amanir i encastar-hi el que calgui, obligant-nos a fer una sèrie de moviments atlètics fins atènyer el primer clau, situat a uns cinc metres del terra. Un cop encintat, continuem per la fissura, que de seguida s’ajeu i esdevé un agradable diedre tombat on haurem de tenir certes precaucions amb la roca. Quan el diedre s’acaba sortim cap a la dreta i encarem un tram de placa bonic, protegit per un espit a l’inici i un cargol amb plaqueta una mica més amunt.
A0s del L2
La reunió la fem sota el sostre. 2 claus, un espit i un cargol d’espit amb una plaqueta posada, 35 metres.
L2(IV+/A0)
La segona tirada se’n va cap a la cara est, buscant esquivar el sostre; per desgràcia la roca és precària i s’ha de passar amb tres passos d’A0 per, seguidament, sortir en lliure fàcil fins al cim. Nosaltres hem muntat reunió a l’altre extrem del cimall, aprofitant el ràpel.
Arribant a la R3
Cal parar compte a l’hora de recuperar cordes donat que al cim hi ha força pedra solta. 4 claus, 30 metres. Des del cim fem un ràpel d’una desena de metres cap al vessant nord, que ens deixa al coll entre El Contrafort i La Pelada i a l’inici de la via Tobilets.
L3(V)
Tenim un bonic pas per entrar a la paret i de seguida trobem el primer clau. Un cop encintat ens enfilem per una mena de diedre inclinat que va en diagonal a l’esquerra i ens mena al diedre principal.
La Paula al L3
A la banda esquerra hi ha unes llastres ‘expanding’ que millor no tocar, però la resta la roca és sòlida. Encarem el tram més vertical on podem col·locar un Camalot #0.4 i el tricam negre alhora que la roca es torna molt agraïda amb cantell generós, permetent-nos arribar fins un pont de roca sense sobresalts. A partir d’aquest punt la dificultat minva i encarem el darrer tram del diedre (xemeneia ampla) fins trobar la reunió, penjada a la banda esquerra i assetjada pels arítjols. Un clau i un pont de roca, 25 metres.
Darrera tirada
L4(V+)
En aquesta tirada canvia la tònica de la via radicalment. Encarem una placa prou vertical i molt ben protegida amb espits. La paret es va posant dreta fins que arribem als passos més complicats (V+) als dos darrers espits. Un cop superat aquest tram la paret ajeu i els còdols van creixent de mida fins que amb una agradable grimpada arribem al cim de La Pelada. 6 espits, 35 metres.
Descens:
Curt ràpel pel vessant est de La Pelada i des d’allí anem a buscar el Coll de la Portella.
El que més m’ha agradat:
- Combinació de vies força interessant, aconseguint una escalada força variada.
- Bones possibilitats d’auto-protecció; tot i que per la Tobilets demanen claus variats es passa bé sense, sempre que tinguem una mica de traça amb el tricams (mides petites: negre, rosa i blanc) i els friends; tascons útils.
- L’inici de la via Bon Vent és més bonic del que pugui sembla a primera vista.
El que no m’ha agradat tant:
- El arítjols s’estan menjant els darrers metre del tercer llarg. Preveure tisores de podar.
Últims comentaris