Ot el Bruixot a La Filigrana

De característiques molts similars a la seva veïna Ratafia, Ot el Bruixot guanya el que seria la natural Aresta Brucs de la Filigrana fins enllaçar amb la magnífica Via Normal, que ens mena directament al cim d’aquesta original agulla. La via,d’esperit clàssic, es troba equipada a base d’espits, col·locats allí on toca, obligant-nos a oblidar la comoditat de sentir les assegurances aprop, per poder gaudir de l’escalada més típica d’Agulles, no exempta de certa exposició, però per això mateix més bella i cotitzada.

Ressenya de la via

• Via: Ot el Bruixot
• Zona: Montserrat – Agulles
• Dificultat: V+ (MD-)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 105 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via equipada amb espits.
• Material: 6 cintes exprés.
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primera tirada

Aproximació:

Després de deixar el vehicle a Can Masana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el camí cap al refugi. Abans de fer la darrera pujada per arribar al refugi, prenem la canal del Cirerer amunt. Un cop passada la Miranda de les Bohigues tindrem el Dàtil davant i la Filigrana a la dreta.

Bonic segon llarg

Ens desviem a la dreta per una curta canal fins el peu de via, aquesta es troba a l’esquerra de la canal arbrada que s’enfila per la Filigrana.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(IV+)

La via s’inicia a l’esquerra de la canal arbrada que s’enfila per La Filigrana. Els primers metres, ombrívols i humits són poc agradables d’escalar, a més la roca no acaba d’acompanyar i la primera assegurança es troba força amunt fet que ens obliga a ser curosos a l’hora de progressar. No obstant la dificultat és molt assequible i amb una mica de concentració no hem de tenir cap problema en superar aquest primer llarg. 30 metres i un espit.

L2(V)

Inici del tercer llarg

La tirada comença tombada i poc a poc es va redreçant fins que arribem a un tram més vertical, però molt divertit gràcies a les seves bones preses, que fan que l’escalada sigui força estètica. Un cop passat aquest tram més vertical, esquivem una llastra d’aspecte força precari per la dreta, per un cop superada, tornar a l’esquerra. Seguim uns metres amunt fins guanyar la segona reunió. 35 metres i 4 espits.

L3(V+)

Darrers metres de la via amb un magnífic ambient tant típic d'Agulles

Sortim a buscar un petit mur que tenim davant. La part més vertical la superem a base de bona presa, tant de mans com de peus; la sortida és sobre presa menuda, però amb una curta tibada ja sortim a terreny fàcil. Des d’aquest punt anem a buscar la via normal. Els primers metres són verticals sobre patates que es van fent més escadusseres a mida que anem guanyant metres. A mitja placa trobarem un parabolt que substitueix a l’antic doble burí, i que per res desmereix el llarg. Segueixen uns metres de finura sobre presa petita amb bons peus que ens menen a un relleix. Només ens quedarà superar un darrer ressalt i plantar-nos al cim de l’agulla, on trobarem la reunió. 40 metres, un espit, una escarpia, un burí i un parabolt.

Descens:

Un ràpel pel vessant nord-est fins al coll amb la Bessona Superior. D’allí prenem el corriol cap a l’est per anar a buscar la canal de les Bessones i el refugi.

El que més m’ha agradat:

• Fantàstic darrer llarg, vertical, amb bona roca i força ambient.
• Dificultats molt raonables, amb poques assegurances, fet que li dona cert caràcter a la via.

El que no m’ha agradat tant:

• Tot i que en general la roca és prou ferma cal controlar-la en algun punt.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya