Aresta Brucs de la Vespa
Encara avui, més de 50 anys després de ser oberta, l’Aresta Brucs de la Vespa, representa un repte gens menyspreable. Via de categoria, curta però intensa, no ens donarà treva fins al darrer metre. Si la volem escalar haurem de donar la talla i estar disposats a assumir l’exposició, sobretot al primer llarg, difícil de reforçar.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via equipada
- Material: 5 cintes exprés, una baga savinera, joc de tascons i tricams força útils
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Primers metres de la via
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra. La Vespa és la primera paret que trobem. La via s’inicia al vell mig del vessant sud, parabolt visible uns 10 metres del terra.
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
Amb una mica de traça al L1 podem col·locar algun tricam com a assegurança de fortuna
La via s’inicia al vessant sud de l’agulla. Si ens hi fixem veurem una expansió. Els primers metres, a l’obaga, són aquells tant típics de moltes Agulles montserratines, d’aspecte molsós i humit, que et fan anar més alerta si cap. Per protegir-nos abans d’arribar a la primera assegurança hem aprofitat una alzina que queda a l’esquerra. Un cop encintat el parabolt hem d’escalar en lleugera tendència a la dreta, sobre presa més aviat petita, treballant la finura i els bessons. Trobarem un parell d’expansions abans d’arribar a la primera reunió, que es fa sota la berruga característica. La dificultat de la tirada és mantinguda en V amb algun tram aïllat més difícil, tot just després del primer bolt o abans d’entrar a la reunió. Val a dir que aquest primer llarg és exposat i de mal protegir, tot i que amb una mica d’instint i traça podrem col·locar un parell de tricams prou ferms. 35 metres i 3 parabolts.
L2(V)
Inici de la bonica segona tirada
Sortim de la reunió cap a l’esquerra resseguint la fissura fins arribar a una primera expansió. Flanquegem un parell de metres i arribem a una fissura vertical (fàcil de protegir amb tascons petits) al final de la qual hi ha emplaçat un clau. Deixem la fissura enrere i seguim per terreny vertical fins una savina i entrem a un diedre fàcil on trobarem un altre parabolt. Trobem una savina que ens barra el pas, sortim per la dreta per de seguida continuar cap a l’esquerra i per terreny fàcil fins a la reunió cimera. 30 metres, 2 parabolts i un clau.
Descens:
Ràpel per vessant oest fins la canal entre la Vespa i el Pingüí.
El que més m’ha agradat:
- Itinerari de prestigi i rigorós, d’escalada obligada i exposada.
- Un cop escalada tens la sensació d’haver escalat una senyora via.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Atenció, primer llarg EXPOSAT
10 Responses to “Aresta Brucs de la Vespa”
Trackbacks / Pingbacks
- - 28 juliol 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Felicitats per la via.
Els parabolts que vareu trobar substituien antics burils de quan es va obrir la via ?
Salut i a tibar
Tinc una ressenya bastant vella que marca 2 burins i un doble burí al primer llarg. Hi havia una segona tirada molt curta que ara no es fa. Al que seria la segona + la tercera tirada hi marcava la reunió i un clau. Així, que de la resse que tinc hi ha afegit un parabolt al diedre. No obstant, no se si és l’equipament original, li hauríem de preguntar al Cerdà.
Ei company !! Vas fer la via realment el dia 2 ? Nosaltres també la vam fer ahir, si és així, no vam coincidir de miracle.
Res tu, totalment d’acord amb el teu post, inclòs el tricam del primer llarg.
Apa, felicitats per la web, la tens molt currada i és molt interessant.
Epa! Vam anar-hi diumenge… Per poc.
Acabo de llegir la teva piada, nosaltres també vam recitar el mantra. Per sort la pedreta va decidir que el company muntés la primera tirada
Bones escalades!!
Aquesta via la veig fer el juny de 1982, on al primer llarg, tant sols habia un burí sense xapa ronyòs a mitja tirada i al segon, un buri amb xapa i una fissura on podies posar un clau universal. Ens va costar molt arribar a fer aquesta via, dons la dificultat de llavors ere de VI+. A veure si ens decidim i anem a fer-la de nou, que ara esta prou assegurada!
Salut i mosquetons, companys!
Uff!!! deuria ser tota una prova de foc pels nervis. Així es confirma que la ressenya que tinc deu ser de després del 82
Ara està més equipada, però no val a badar. Crec que fins que no xapes el segon bolt toques a terra segur.
Quan la vam fer fa un parell d’anys vam trobar un buril cutre sense xapa entre el primer i el segon parabolt. No semblava que la xapa s’aguantés massa bé (el cap del buril estava mig escapçat) però era millor que res.
Via molt exigent i sense tanta fama com d’altres…
Jo vaig veure un burí retallat 1 metre per sobre del tercer parabolt, poc abans d’entrar a la reunió.
No, no, el que passava és que els burins moltes vegades eren difícils de trobar perquè s’amagaven a la roca quan l’escalador s’hi aproximava, tenien vida pròpia… Al 1981 a la primera tirada hi havia 3 burins apart del doble burí d’entrada a la reunió, acabant el flanqueig hi havia els burins de la reunió que ja no cal fer, més un altre immediatament per sobre, i per sobre del pitó i de l’arbre no hi havia hagut mai cap assegurança, o almenys jo no l´hi vaig veure mai en les diverses ocasions que hi vaig passar…, tot i que potser s’amagava…