Hallo Harry al Pingüí
La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs però de seguida flanqueja cap a la dreta per anar a trobar una vertical placa al vessant sud-est. L’itinerari, una mica forçat i molt equipat és poc interessant en general. Sense cap mena de compromís, esdevé un divertimento que ens pot servir de complement per altres vies properes i poca cosa més.
Ressenya de la via
- Via: Hallo Harry!
- Dificultat: V/A0 (D+)
- Dificultat obligada: V/A0
- Llargària: 60 metres
- Grau de compromís: Baix
- Grau d’exposició: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Oientació: Sud-est
- Valoració: **
Aproximació:
L'Emili entrant a la balma del primer llarg
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. Un cop passat l’Esquelet prendrem la següent canal a mà esquerra. Pugem fins arribar al coll, on comença la via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs. Ens elevem per la placa fins atènyer la primera expansió. A partir d’aquest punt flanquegem cap a la dreta fins entrar a una balma. La reunió es troba a l’altre extrem de la concavitat. 20 metres.
Vertical L2
L2 (V/A0 o 6a+)
Sortim de la reunió flanquejant uns metres fins quedar situats al vell mig d’una bona placa vertical. En aquest punt les assegurances marquen el camí cap amunt, dret però amb molt bones preses. Just abans de que minvi la verticalitat trobarem el pas més fi si anem en lliure, amb preses justes, però molt ben protegit (A0). Un cop superat ens resten uns metres senzills fins la segona reunió. 20 metres.
Darrera tirada
L3(V/A0 o 6a+)
Sortim per terreny fàcil fins situar-nos sota un marcat bombo. El desplom té bones preses i novament es troba molt ben protegit, fet que ens permet passar en lliure o en A0. Un cop sobre el desplom queda un curt tram fàcil, els darrers metres del qual es troben una mica descompostos. 20 metres.
Descens:
Ràpel de 10 metres per la vessant nord-oest. El ràpel ens deixa a la canal entre el Pingüí i la Vespa. La baixem i arribem a la canal que hem pres per pujar.
El que més m’ha agradat:
- Molt ràpida, sense cap compromís, ideal per un dia molt gos o per completar el jorn.
3 Responses to “Hallo Harry al Pingüí”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Ei Eduard, darrerament com que només fas víes d’aventura i exposades aquesta t’ha semblat una ferrata!!
La veritat és que a mí em va semblar molt encertada i em va agradar, però no m’ho tinguis en conte que com diue l Gatsaule, a mí m’agraden totes, les vies eh!
Hola Eduard,
Corroboro el comentari d’en Jaumegrimp, ja saps si vols emocions, et continuo recomanant El Dit, La Canal de la Moreneta, la GEDE de l’escorpi, el Datil etc
A nosaltres ens va agradar, ja que tambe ve de gust trobar vies amb bones assegurances i que no et juguis el bigoti.
Ei Jaume i Martí, que a mi també m’agrada de tant en tant un divertimento. A més va anar perfecte perquè baixàvem de la Vespa… La nit i el dia