Càmara-Ollé a l’Agulla dels Tres
Absolutament clàssica, la Càmara-Ollé és una petita lliçó de lògica. Serpentejant a la cerca del punt més dèbil, aprofita i degusta aquest deliciós pany de paret fins atènyer l’evident fissura del vessant sud-oest, més bonica del que pugui semblar a primer cop d’ull. No espereu trobar una via super-equipada, ans al contrari, un equipament auster i de l’època ( hi ha un parell d’espits afegits) és suficient per progressar tranquils. Només caldrà algun friend o tascó per la fissura i ganes de gaudir d’aquest recorregut 100% clàssic.
El grau és el de menys, no obstant, en aquest cas, m’he pres la llicència d’actualitzar la graduació, un pèl collada en algun punt.
El cim de l'Agulla dels Tres, originalment batejada con l'Agulla de la CNT, amb unes vistes privilegiades sobre la Regió d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Càmara-Ollé
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb burins amb i sense plaqueta i un parell d’espits
- Material: 6 cintes exprés, 4 plaquetes recuperables, Camalot #1 i #2 i alguna baga per llaçar una savina
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
L'Angèlica muntant el L1
Aproximació:
Després de deixar el vehicle a Can Masana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Prenem un corriol que passa pel vessant oest de la Portella Gran i que ens duu fins el Dauet d’Agulles. Un cop allí anem a buscar el coll entre el Dauet i la Miranda de la Portella, el prenem i en pocs metres anem a parar al coll entre la Miranda de la Portella i l’Agulla dels Tres.
L'Enric desmuntant la primera tirada
Fem un curt ràpel des d’un arbre que ens deixa a la canal i seguim cap al sud. Quan en sortim seguim un corriol a mà esquerra que en pocs metres ens deixa a peu de via.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia amb un pas explosiu per enfilar-nos a la paret. Un cop encintat el primer burí, l’escalada esdevé molt elegant, fent ziga-zagues per cercar el pas més lògic, sobre una roca molt bona i de presa petita.
Agradable L2
Pel camí trobarem, a banda del primer burí, un altre amb plaqueta, un sense i un parell d’espits. La reunió la fem en un relleix força còmode; hi trobarem dos burins amb plaqueta i dos sense. 30 metres.
L2(IV+)
Sortim cap a l’esquerra i de seguida ens enfilem sobre un topi de dimensions considerables, a partir d’aquí hem de tirar amunt seguint el camí natural de la roca. L’escalada en aquest segon llarg és molt agraïda, amb excel·lents preses a tord i a dret, que fan que l’experiència esdevingui del tot plaent.
Bonic diedre del L3
En aquest segon llarg trobarem dos caps de burí i un burí. La reunió la muntarem sobre una enorme savina. Tot i que aquesta tirada es pot ajuntar amb l’anterior, val la pena fer-les per separat per tal de gaudir una estona més d’aquesta agradable via. 25 metres.
L3(V)
Aquest llarg és una bonica fissura prou atlètica, on podrem fer algun encastament, progressar en diedre i fer algun pas per la placa de l’esquerra. Potser el més complicat és l’inici, on una molt bona presa dins la fissura ens permetrà tibar amb força per enfilar-nos al diedre. Al llarg i trobarem un cap de burí, però la fissura es pot equipar a discreció a més de llaçar una savina. 20 metres.
Darrera tirada
L4(III)
El darrer llarg és una bonica rampa amb un rocam de primera i una arribada al cim d’allò més assossegada, amb una panoràmica immillorable de la Regió d’Agulles, que convida a asseure’ns una estona i jugar a reconèixer cada un dels monòlits. Aquesta tirada resta neta i no s’hi troba a faltar cap assegurança. 25 metres.
El que més m’ha agradat:
- Via 100% lògica, amb un traçat elegant i amb sentit.
- Exel·lent recorregut de cinquè grau.
- Roca molt bona.
- Un cimall amb unes vistes privilegiades, que convida a estar-s’hi una estona.
- El vent que bufa de tant en tant netejant aquestes roques.
17 Responses to “Càmara-Ollé a l’Agulla dels Tres”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Eduard els primers passos del tercer llarg son molt difícils per a mí és més de V.
Potser sí que és un cinquè una mica apretat
però aleshores el primer pas de la via és 6a 
per entrar, si entres una mica a la dreta i flanqueges a l’esquerra no pica tant.
Per cert, la 3ª reunió, la feu a la Farigola o a la Cherokee??
Maca i disfrutona la via.
Epa Cesc! Merci per piar-la, una bona recomanació, una pena que es perdin aquestes línies tant lògiques, només feia falta mirar el pot de registre!!!
Potser sí que si vas a la dreta no pica tant, però aleshores els que punxen són els arítjols!!
La tercera reunió a la farigola!!!! Si fem el clàssic el fem fins al final
Una via que ja em vaig apuntar quan la va piular el Joan Asín, sembla prou interessant i la raconada és molt tranquila.
És una via interessant i agradable, amb bona roca, que es fa molt ràpid i que segur no fas cua
Recomanable!!
El primer pas potser si que és 6a, però com te’l trobes només començar. Per cert hi ha una aproximació que crec que és més lògica que no anar al Dauet. Des de el Bruc agafes la pista del Vermell fins un pi molt gros, allí la pista se’n va a l’esquerra i va a morir a la carretera que hi ha entre l’hotel i Can Massana. Crec que tb s’hi pot anar des de ‘l el coll de la Guirlo tires avall. Enhorabona per l’escalada.
No et pensis, des del Dauet és prou directa i quan acabes la via ja ets al camí de tornada
Però bé, un altre dia ho provarem des de baix.
Clasica de la part baixa d’agulles, sabor auntentic montserratí. Ja ni m’enrrecordo els anys que fa que la vam repetir, diria que cap al 91, jajaja joer com passa el temps!!!!
Quina no has fet tu a Montserrat? Que l’anirem a repetir 8)
Bé i si hi ha alguna q tens ganes de repetir encara que ja l’hagis fet també podem fer un esforç
Cuidat i ens trobem aviat!!!!!!
Ei, Eduard en la aproximacion que indicas, viniendo desde Can Masana, al llegar a la altura del Dauet pensamos que habia que desgrimpar por el diedro que hay hacia abajo, a buscar el collado de la Agulla dels Tres por atras, y flipamos con la desgrimpada, hay una caida portente.
Por lo que comentas ahora veo que llegado al Dauet lo que hay que hacer es grimpar un poco siguiendo por el Dauet hasta llegar a la canal entre el Dauet y la Miranda de la Portella y de hay a buscar el rappel a pie de via.
Vau baixar abans d’arribar al Dauet? S’ha d’arribar a la cara oest i passar cap al sud per enganxar una mena de fresa que baixa fins al coll entre l’Agulla dels Tres i la Miranda… No hi passa gaire gent, quan i vam anar nosaltres quasi obríem traça.
No, al final no vam baixar des-de el Dauet, hi ha un ostion que ti cagues com rellisquis, no ho vam vera clar i van donar mitja volta, no vam caura en grimpa cap a dalt per pilla la cara oest, no es veia fresat.
Per cert, algú sap con es diu la via que hi ha a la esquerra de la Camara-Olle, la que entra pel diedre.
Eo Pelake! La vía a la que te refieres es la Bis-Saha (A2/IV+), se junta en el tercer largo a la Càmara-Ollé. 12 clavos variados + empotradores 8)
Hola Eduard,
Ja el dimecres al bar, tots els integrants del geriatric ens van avisar de la dificultat de la via, despres de netejar una mica l’entrada els avis varem utilitzar una de les trampes basiques, el pas d’esquena, pero els seguents metres, tampoc ho regalen, al meu entendre i que consti que soc un paralitic, el V+ es una mica escas.
En la tercera tirada, quan es va obrir era A-1, ara han desaparegut els tacs de fusta i com que no entrava cap friend, fent un treball de paleta, varem encastar una pedra a la fisura per poder asegurar el pas, de totes pasades no es el tros mes complicat, el diedre te molta mes conya i continuem pensant que la graduacio es una mica escasa.
Salut
Hola de nou,
Per cert, llegint el pot del registre ja veus de que va la via, doncs a l’agulla hi puja gent pero per aquesta via molt poca, des de l’any 2000 que hi ha registre nou, nomes 8 cordades per la Camara-Olle!!.
Totes les altres ascensions menys una son per la Cherokee.
Martí!!!! Fixa’t que el primer llarg a les ressenyes antigues el marquen de IV+ heheheehe!! El que importa és que gaudisiu de la via i això és quelcom que sabeu fer molt bé
Això del pot de registre és ben cert; nosaltres vam flipar!! Tots seguint la filera de xinxetes i mira que la via és bonica!
Ens trobem aviat!