Viatge Apatxe a La Pastereta
En Joan Vidal encerta amb aquesta divertida línia de caire esportiu que busca l’espai lliure a la banda esquerra de la via El Kraken. Molt assegura, en l’única cosa que ens haurem de concentrar és en gaudir d’aquest bon pany de paret, deixant, això sí, l’exposició i el compromís a peu de via. L’orientació oest de la paret la converteixen en un bon objectiu pels matins més calorosos.
Ressenya de la via
- Via: Viatge Apatxe
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 11 cintes exprés
- Orientació: Oest
- Valoració: ****
Aproximació:
Primer llarg
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Flanquegem cap a l’esquerra per sota de la via Diedre Bonington. Seguim fins que trobem un trencall que puja fins al peu de via amb alguna corda fixa al tram final.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segon llarg
L0(IV-)
Abans d’iniciar la via pròpiament dita haurem de grimpar una placa inclinada per atènyer la primera reunió. A meitat de camí trobarem un parabolt. 40 metres.
L1(V+)
La primera tirada és una bonica diagonal cap a l’esquerra (no sortir recte per la via El Kraken), molt ben assegurada -com tota la via- on anirem trobant tota mena de forats i relleus que fan de l’acció d’escalar una experiència del tot satisfactòria.
Tercer llarg
Potser trobem un parell de punts on la dificultat és una mica més alta, però res que no es superi amb una mica de col·locació. 30 metres i 11 parabolts.
L2(6a)
El segon llarg, tot i que curt, és preciós. Avancem per una bona placa vertical, esquitxada de foradets, on haurem de moure’ns fent ziga-zagues cercant la millor opció i on un bon treball de peus ens ajudarà força. 18 metres i 8 parabolts.
L3(V+)
El tercer llarg s’inicia amb un pas potent que ens situa sobre una bonica placa de roca genial on gaudirem d’uns metres d’escalada prou vertical abans que la paret es vagi ajaient per arribar a la reunió amb una agradable grimpada. 30 metres i 9 parabolts.
L4(6b)
Quarta tirada
Sens dubte el llarg estrella. Sortim cap a l’esquerra (no anar a la dreta pel Kraken) per encarar un fantàstic mur, a trams lleugerament desplomat. Avancem uns metres recte fins que ens decantem cap a la dreta per després tornar cap a l’esquerra, sempre anant de forat a forat en escalada atlètica més que tècnica. A l’expansió de més a la dreta val la pena posar-hi una cinta ben llarga, per estalviar-nos el fregament de les cordes. Abans d’arribar a la reunió haurem de superar una marcada panxa que esdevé el pas clau del llarg. 25 metres i 11 parabolts.
Descens:
La via és rapelable, però també podem baixar a peu, seguint la carena de la Petereta fins que anem a trobar el camí que baixa de Sant Joan. El prenem en direcció al Clot de la Mònica.
El que més m’ha agradat:
- Molt variada en passos; tots els llargs són bons.
- Mantinguda i amb un darrer llarg que et deixa els braços calents.
- Roca molt bona.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona reunió molt incòmoda.
Ivan al Timbaler del Bruc
Itinerari interessant , exigent i variat, on hi trobarem fissures, diedres, plaques de roca compacta i un curt tram d’artificial; i tot això concentrat en 110 metres de via. L’orientació sud-est la converteixen en un bon destí pels matins d’hivern. La via roman pràcticament equipada, essent útils, però prescindibles, els friends o els tascons al dos primers llargs.
Vistes privilegiades des del cim del Timbaler
Ressenya de la via
- Via: Ivan
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6b/A1 (MD+)
- Dificultat obligada: 6a/A1
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts, algun espit i claus
- Material: 12 cintes exprés, útils els friends o els tascons les dues primeres tirades. Un estrep per l’A1 del darrer llarg.
- Orientació: Sud-est
- Valoració: ***
Aproximació:
Primer llarg
Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
Aquesta primera tirada comença amb una bonica fissura que guanyem en bavaresa i que ens deixa davant un curt diedre fissurat. Quan aquest s’acaba sortim cap a la dreta per seguir ràpidament recte amunt fins la reunió. A la darrera part del llarg la roca no és del tot compacta i haurem d’anar amb tacte. 20 metres, 2 parabolts i 2 claus.
L2(6a+)
Tirada variada, començant per una fissura ampla on de seguida progressem en bavaresa per després desviar-nos cap a l’esquerra fent un flanqueix potent que ens mena a una placa que no abandonem fins la reunió. Un cop enfilem la placa les assegurances cauen massa a la dreta, buscant el més dret en contes del més lògic. 30 metres, 7 expansions, 2 claus i un tac de fusta.
L3(III)
Quarta tirada
En realitat es tracta d’un canvi de reunió, flanquegem cap a l’esquerra i des-grimpem fins la canal. La reunió queda penjada a la placa, per tant és millor fer-la a una ferma alzina que hi ha a la canal. 10 metres i un parabolt.
L4(6b)
Ens enfilem per l’arbre per poder passar a la placa i fem un pronunciat flanqueig a esquerres fins atènyer una expansió. A partir d’aquest punt ens enfrontem a una bonica placa, amb un parell de panxetes que ens deixen sobre terreny molt vertical on es troben els passos clau del llarg. A poc a poc la tirada va perdent verticalitat fins arribar a la reunió. 30 metres, 9 expansions i 2 claus.
Darrer llarg
L5(IV+/A1)
Sortim flanquejant a la dreta fins quedar sota una pronunciada fissura; amb un parell de passos d’artificial (no gaire llargs) quedem situats al diedre, que guanyem en lliure fàcil fins la darrera reunió. 20 metres, 3 claus i 4 expansions.
Descens:
Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Via molt variada.
- Bonica bavaresa del segon llarg.
- Potent tercer llarg.
El que no m’ha agradat tant:
- A la segona tirada, un cop enfilem la darrera placa les assegurances queden molt a la dreta, buscant el més dret en contes del més lògic.
- Pràcticament totes les xapes es mouen.
Josep Nieto a La Pastereta
El vessant oest de La Pastereta ha estat explotat de manera sistemàtica no deixant ni una línia possible per escalar. En aquest pany de paret hi conviuen diferents concepcions d’escalada, des de vies esportives passant per itineraris sobre-equipats com l’arxi-recorreguda Funció Clorofíl·lica o petites joies de l’escalada amb un sabor més autèntic com la magnífica Sac de Paciència, escalada obligatòria si ens apropem a aquest vessant. La Josep Nieto queda en un terme mig, amb una dificultat molt assequible i un equipament amb bon criteri, va cercant la lògica entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica, aconseguint un itinerari, que si som capaços de seguir (resistint-nos a les llamineres expansions de la seva popular veïna) segur ens deixa un bon regust de boca.
Ressenya de la via
- Via: Josep Nieto
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 130 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
- Material: 7 cintes exprés, opcionalment podem dur un joc discret de tascons, preferentment mides petites i un parell de bagues per savines.
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Senzill i agradable segon llarg
La via es situa entre la Vilmanbar i la Funció Clorofíl·lica; veurem un parabolt platejat a uns cinc metres del terra. La part més complicada d’aquesta tirada es concentra als primers metres, on haurem d’escalar amb tranquil·litat i col·locar-nos bé per anar guanyant metres. Poc a poc la dificultat va decreixent i aviat haurem d’anar en tendència a l’esquerra; pel camí trobarem un clau difícil de veure. Abans d’arribar a la reunió el terreny es redreça i haurem de fer uns passos ‘disfrutons’ sobre bons forats. La role està just a l’esquerra de la R1 de la Funció Clorofíl·lica. 50 metres, 6 parabolts, un espit i un clau.
L2(IV+)
La Paula recuperant el tercer llarg
Sortim de la reunió un xic cap a la dreta fins atènyer el primer parabolt. Aquesta segona tirada corre paralela a la segona tirada de la Funció Clorofíl·lica navegant per una agradable placa inclinada d’aspres còdols i generosos forats. Els darrers metres els podem fer anant a buscar la Funció Clorofíl·lica o bé com hem fet nosaltres, la Vilmanbar. La reunió és comú per les tres vies. 50 metres i 5 parabolts.
L3(V)
De la reunió sortim recte en direcció una expansió que ens queda amunt sobre la reunió (no anar cap a la dreta seguint les expansions vermelles de la Funció Clorofíl·lica) Pel camí podrem llaçar una savina. Un cop arribem a una petita cova marxem un xic cap a l’esquerra i enfilem una placa preciosa, vertical i farcida de petites preses i forats que ens faran xalar de valent i que de ben segur se’ns farà curta. 30 metres i 4 parabolts.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
El que més m’ha agradat:
- Via lògica que va cercant les millors plaques.
- Equipada amb criteri, segura sense estar cosida.
- Darrera tirada amb una placa final senzillament deliciosa.
- Ràpida, permet combinar-la amb altres vies properes.
El que no m’ha agradat tant:
- Per moments la via cau sobre la Funció Clorofíl·lica o al revés.
La Que No Estava Oberta a les Dues Puntes
Interessant via que solca l’espectacular fissura ampla que travessa la paret de dalt a baix. L’escalada esdevé atlètica i a vegades sorprenent, com durant la sortida de la quarta reunió, on ens veiem obligats a fer uns moviments acrobàtics que ens aboquen a la timba. Menció especial per la quarta tirada, una fissura-encastament de quaranta metres que no dona treva, això sí, molt ben protegida. La roca és la típica d’aquest vessant del massís, bastant franca en general però amb algun punt on haurem de parar especial atenció, sobretot al segon i al tercer llargs. En definitiva, una via recomanable pels incondicionals de la cara nord i els fanàtics dels encastaments.
Primera tirada, a l'ombra de la soberga Muralla Nord d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: La que no estava oberta
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a/A1 (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada a base de claus, espits i algun burí
- Material: 14 cintes exprés, Camalot #1 i #2, bagues per savines i opcionalment una plaqueta recuperable
- Orientació: Nord
- Valoració: ****
Atractiva fissura per on transcorre la via
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir.
Poc abans d’arribar a la Cadireta i quan ens trobem a l’alçada de la via prenem un corriol que puja directe a la paret. Un cop sota la muralla flanquegem cap a l’est fins trobar el peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Segon llarg
La via s’inicia per una placa amb una fissura a l’esquerra que permet anar assegurant-nos al gust. Hi ha un parell de punts on la paret es redreça lleugerament donant-li interès a la tirada. 30 metres i dos claus, el primer just començar la tirada.
L2(V/A1)
Flanquegem cap a la dreta fins quedar al peu d’una fissura vertical. Cal reforçar la fissura per poder fer un pas llarg d’A1 que ens permetrà abastar una estaca ronyosa.
Discret 3er llarg
Ja des de l’estaca seguim per la fissura terrosa i desdibuixada fins un bosquet, marxem cap a la dreta i muntem la reunió aprofitant uns arbres i un espit. Sembla que abans a l’inici de la fissura hi havia un espit. 25 metres, una estaca, un clau, un pont de roca i un espit.
L3(IV+)
Enfilem per una curta canal diedre. La màxima dificultat la trobem en la solidesa de les preses, que s’han de tractar amb cura.
Quarta tirada
Fem la reunió just sota la fantàstica fissura ampla que atacarem al següent llarg. 20 metres i 2 espits.
L4(6a)
Sens dubte el llarg estrella, 40 metres de fissura ampla i vertical, molt ben protegida (assegurances cada 4-5 metres) i on haurem de desplegar tot el repertori d’encastaments, tot i que majoritàriament progressarem off-widht. A mitja tirada hi ha un pas més fi però que es resolt molt bé amb una bona col·locació.
Genial 4art llarg
La reunió la muntem en una petita cova on trobarem el llibre de registres. 40 metres, 9 espits i un tac de fusta.
L5(6a)
La sortida de la reunió és força espectacular, es tracta d’una xemeneia oberta, que ens fa sortir cap al buit, per enfilar de nou uns metres mantinguts en fissura. Poc a poc la dificultat va minvant i els darrers metres ens podrem assegurar en algun arbre.
Sortida de la R4
La roca a la darrera part de la tirada s’ha d’anar controlant. 30 metres, 5 espits i 6 claus.
L6(V+)
La reunió 5 es troba estratègicament col·locada a la dreta per tal de quedar fora de l’abast de possibles projectils. Així doncs, haurem de flanquejar cap a l’esquerra fins tornar-nos a situar a la fissura, ara més aviat una xemeneia ampla, vertical i exposada fins abastar el primer burí.
Darrer llarg
Continuem uns metres més fins que sortim a una mena de canal una mica descomposta i on podrem llaçar algun arbre. Els darrers metres són fàcils però caldrà para compte amb el rocam si no volem tenir cap ensurt. Muntem la reunió aprofitant una bona alzina que hi ha tot just al coll que formen Les Dues Puntes. 25 metres, 3 burins, un pont de roca i un cap de burí.
Descens:
Des de la darrera reunió grimpem a l’agulla que queda a l’oest. Trobarem una insta·lació de ràpel al vessant sud-est (curta des-grimpada). El ràpel ens deixa al bosc, seguim el corriol cap a l’oest fins arribar al Coll d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstica quarta tirada, per xalar amb els encastaments!!
- Espectacular sortida de la quarta reunió, acrobàtica més que difícil.
- Bona opció per dies calorosos, sol a partir de mitja tarda.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona tirada cutre, no desmereix la via però quasi… La tercera tirada també s’ha d’anar al tanto, clar que això és el peatge per poder gaudir de la part superior de la via.
Diedre CADE a l’Agulla del Centenar
La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit. Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de la verticalitat més contundent i del sever ambient de la Nord Montserratina.
Ressenya de la via
- Via: CADE
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: 6a/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Mitjà/alt
- Equipament: Via semi-equipada amb material divers, principalment claus i tacs de fusta. Reunions de 2 parabolts rapelables, excepte la penúltima que es fa en un arbre.
- Material: 20 cintes exprés, joc de friends repetint el #2 i el #3 de Camalot (si teniu el #4 segur que el feu servir), tascons grossos. Excèntrics grans molt útils. Bagues per ponts de roca i una plaqueta recuperable.
- Orientació: Nord
- Valoració: *****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/A0)
Segon llarg
Els primers metres són una fàcil grimpada per uns ressalts que ens menen a la reunió 0. Seguim endavant resseguint una filera de burins (6a) tot i que nosaltres vam tirar d’A0 donat que aquest tram era pràcticament una cascada. Un cop superat el primer tram d’artificial seguim uns metres fàcils fins que tornem a enfilar la burinada que acaba fent un flanqueig a la dreta per entrar de ple al diedre, que ja no abandonarem pràcticament fins al cim. Aquests darrers metres de diedre són un tastet del que ve a partir d’ara: encastaments combinats amb molta col·locació i verticalitat constant. 50 metres, molts burins, algun clau i algun parabolt.
Discret tercer llarg
L2(V+)
La segona tirada és un diedre de formes perfectes, travessat de dalt a baix per una fissura de l’amplada del puny, que podrem protegir bé amb peces més aviat grans (#2, #3 i #4 de Camalot) i excèntrics grossos. La tirada, tot i que no molt llarga és del tot mantinguda i ens farà anar atents en tot moment. 25 metres i 2 tacs de fusta.
L3(V)
Des d’aquest punt abandonem momentàniament la fissura per marxar cap a l’esquerra (no tirar recte cap a un clau). La tirada, tot i que fàcil demana precaució, ja que la roca en aquest tram no és tant bona com desitjaríem. 25 metres i un clau.
L4(6a)
Sensacional L4
La quarta tirada és senzillament antològica. Continuem per la fissura, que poc a poc es va redreçant fins que comença a desplomar mentre es va fent més ampla. En aquest punt hem de jugar amb la placa de la dreta, que va oferint bons peus mentre anem encastant punys a la fissura; arribem a un punt on podem llaçar un bloc encastat. Passat el bloc hem de continuar en tècnica de diedre fins poc abans d’arribar a la reunió, que marxem un pèl per la placa de la dreta per evitar uns metres de roca trencadissa a la fissura. 40 metres, 8 claus, un parabolt i 3 tacs de fusta.
L5(V+)
Cinquena tirada
Aquesta tirada demana atenció, ja que la roca hi és discreta. Trobem un parell de punts on toca apretar una mica abans de que el diedre perdi verticalitat i ens permeti arribar a l’arbre on muntarem la cinquena reunió. 40 metres, dos tacs de fusta (seguits) i un clau.
L6(III)
La darrera tirada la fem anant a buscar el vessant sud i amb una agradable grimpada sobre bona roca arribem al cim de l’agulla. 25 metres, neta.
Descens:
Curt ràpel pel vessant sud-oest fins al coll i des d’allí anar a buscar el camí dels Alts Frares.
El que més m’ha agradat:
- Quart llarg memorable, contundent i d’una bellesa salvatge.
- Segona tirada, més suau que la quarta però igualment bonica.
- Via del tot mantinguda i atlètica.
- Ambient sever i a l’hora tranquil d’aquesta part del vessant nord.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun punt amb roca a controlar, sobretot al cinquè llarg, al tercer i al final del quart.
Últims comentaris