Anglada-Guillamon al Cavall Bernat

Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de flanquejar cap a l’acollidora balma on fem la quarta reunió, moment de gaudir del lloc i les sensacions que aporta la via abans d’emprendre la darrera tirada, un agradable i aeri tram d’artificial que ens mena directament al cim de l’agulla.

Flautats, Sant Salvador i Gorros, vistes immillorables des de les balmes de l'Anglada

Ressenya de la via

• Via: Anglada-Guillamon
• Zona: Montserrat – Cavall Bernat
• Dificultat: V+/A2 (MD)
• Dificultat obligada: V/A2
• Llargària: 200 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via pràcticament equipada amb material divers; trobem alguna peça una mica dubtosa que serà convenient reforçar.
• Material: 22 cintes exprés, bagues per savines, plaquetes recuperables, semàfor d’aliens i Camalots fins al #2. Un estrep.
• Orientació: Est
• Valoració: *****

Primera tirada

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Segona tirada

Per accedir al peu de via haurem de fer una petita grimpada, un xic delicada fins a una alzina on muntem la R0. Enfilem un diedre tombat que poc a poc es va redreçant fins que a la part final s’obre formant una curta xemeneia que hem d’escalar el més enfora que puguem. Als darrers metres sortim cap a la placa de l’esquerra per atènyer la reunió. Aquesta tirada es pot partir en dos, però paga la pena fer-ho en una sola, les cordes corren bé. 50 metres.

L2(V+/A1)

Tercer llarg

Enfilem la fissura que ja no abandonarem fins la penúltima tirada. Podem progressar més o menys en lliure depenent del nivell i les ganes. Anirem trobant espits intercalats amb burins, claus i tacs. És interessant entretenir-se una mica reforçant alguna de les peces més tocades, tot i que es pot passar amb el que hi ha posat. La segona reunió la muntem sobre una ínfima lleixa. 40 metres.

L3(A1)

Inici del llarg 4 ♠

En aquesta tirada la fissura descriu una subtil diagonal cap a la dreta, tram elegant que ens va abocant subtilment al buit. Com en el llarg anterior anirem trobant material divers, també paga la pena reforçar alguna peça. La reunió la fem a una còmoda balma, mirador privilegiat on podem assegurar al company còmodament asseguts. 25 metres.

L4(IV+/A2)

Sortim de la balma cap a l’esquerra per tornar a caçar la fissura. La progressió es torna entretinguda, amb alguns passos llargs fins que arribem a un pont de roca que caldrà reforçar.

Inici del darrer llarg ♠

De seguida arribem a la falsa reunió (molts burins d’estat variable); recomanable saltar-la, donat que el que segueix és un tram a protegir, seguit d’un parell de claus fins arribar a la primera expansió. Resta un altre tram d’artifical equipat, amb passos més aviat llargs, amb un darrer on podem usar un plom posat o bé una adrenalínica sortida en lliure. Des d’aquest punt només queda un aeri flanqueig cap a la dreta per arribar a una nova balma, més còmoda que l’anterior si cal, on muntem la reunió. 40 metres.

Darrers metres ♠

L5(IV/Ae)

La darrera tirada la comencem marxant cap a la dreta per enfilar una corrua d’expansions, permetent-nos progressar en artificial còmode fins que la paret es va rendint i podem sortir en lliure fàcil però bonic, i guanyar el cim de l’agulla. Poc abans del cim trobarem una reunió opcional. 45 metres.

Descens:

Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 40 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Escalada plenament vigent, elegant en el seu estil, compendi d’escalada clàssica i acrobàtica.
• Guanyar un cop més el cim del Cavall, agulla per antonomàsia, vertical, esvelta i indiscutiblement màgica.
• El luxe de poder gaudir de l’altre versió.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tot i que ara es passa sense clavar pot ser una bona estratègia dur martell i un petit joc de claus variats per si salta alguna peça.

(♠)Fotos Angèlica T. i Eduard P.