Normal sortint per la Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha
L’Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és ràpida i esdevé un complement ideal per arrodonir la jornada en aquesta simpàtica escola de Ponent.
- Via: Normal sortint per la Cristian Gutiérrez
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Esperó Remacha
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració ***
Aproximació:
Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i ens situem a peu de via, en front la làpida.
L1(IV)
La via s’inicia tot just sobre la làpida commemorativa. Llarg prou vertical i amb unes preses tremendes, per xalar de valent.
Als poc metres veurem una línia de parabolts que marxa cap a l’esquerra (Songoku-Krilin), nosaltres hem de seguir en lleugera tendència a la dreta. Abans d’arribar a la reunió en trobarem una de claus que hem d’ignorar, seguim uns metres i a l’altre banda d’una llastra trobarem la nostra. 30 metres.
L2(6a)
Tirada bonica i vertical, molt ben protegida amb expansions i sempre amb molt bon cantell.
L’escalada esdevé atlètica i divertida. El tram clau el trobem a mig llarg, on hem de llegir bé els moviments sinó volem que se’ns fonguin els braços. La reunió ja la fem a la via C.G. Si volguéssim seguir per la Normal, a l’alçada de la nostra reunió hauriem de flanquejar cap a l’esquerra fins atènyer la segona role de la Normal. 25 metres.
L3(6a)
Flanquegem un metre a l’esquerra i enfilem un petit desplom amb bona presa al que segueix un tram vertical i mantingut.
Després d’uns pocs metres sortim a terreny tombat i només ens restarà superar una sèrie de ressalts per arribar a la darrera reunió. 35 metres.
Descens:
Rapelant per la via.
El que més m’ha agradat:
- Aproximació inexistent.
- Roca molt bona.
- Vertical, prou mantinguda i amb passos molt estètics.








Ei Eduard,
Aquesta és una via molt maca.
Crec recordar que cal anar en compte amb el rapel perquè si es fa amb dues cordes és fàcil que quedin enganxades en una fissura.
salut i a tibar
És cert Joan, la via és maca i el ràpel ben malparit!! També es pot baixar a peu i no crec que es tardi gaire més.
Fins aviat!!