Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret
La Iglesias-Torres-Casanovas guanya a cop d’expansió la superba aresta nord de la Boleta del Portell Estret, proa arrogant i absolutament vertical, frontera natural entre Frares i Agulles. Fa un temps es va restaurar la via per poder ser escalada en lliure, quedant un parabolt cada tres o quatre reblons antics. No obstant, si no tenim prou nivell per passar en lliure (6c+/7a+/6c/6b/6b+), podem optar per la versió clàssica (V/Ae), que tot i insinuar-se monòtona ens ofereix alguns passos emocionants sobre peces precàries (poques) que hi posen una mica de pebre a l’ascensió, amanit amb ambient de gran paret.
Ressenya de la via
- Via: Iglesias-Torres-Casanovas
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada amb parabolts cada tres o quatre burins antics
- Material: 25 cintes exprés, algun cordino prim, 2 plaquetes recuperables i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració: ***
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des de can Massana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de la dreta, que puja cap al Coll del Portell Estret; en un dels primers girs trobarem una clariana on comença la via.
Veure l’aproximació de la via amb Google-Maps
L1(V/Ae)
Segon llarg
Actualment es pot entrar una quinzena de metres a l’esquerra de l’entrada original, que s’enfilava per la vira i anava en diagonal a per situar-se al centre de l’esperó (burins visibles). Per trobar l’entrada directa hem d’anar a buscar el centre de l’esperó, on es veuen els parabolts. Uns primers passos en lliure donen pas de seguida a l’artificial, que ja no abandonem fins la primera reunió. 25 metres.
L2(IV+/Ae)
Tercera tirada
Llarg íntegrament en artificial d’expansió amb una curta sortida en lliure (IV+) sobre bon cantell a mitja tirada. En aquesta llarg trobarem algun burí una mica perjudicat al que haurem de passar un cordino prim. La reunió és d’estreps; en aquest punt ja comença a haver-hi un bon ambient, envoltats de verticalitat per totes bandes. 35 metres.
L3(V/Ae)
Continuem amb la tònica d’artificial d’expansió. Al cap de poc de sortir de la reunió trobarem una panxeta que superem gràcies a un pitó clavat cap per avall seguit d’una pitonissa.
Quarta tirada ♥
Si no ens en refiem tenim una sortida en lliure difícil fins atènyer el següent punt d’assegurança. Més amunt tenim alguna altra sortida (V) i just abans d’arribar a la reunió abandonem els estreps per atènyer-la en lliure fàcil (IV+). La reunió, al contrari que l’anterior és molt còmoda, sobre un gran topi que ens permet descansar els peus. 35 metres.
L4(V/Ae)
Iniciem la tirada en escalada lliure agraïda, sobre roca franca.
Darrera tirada ♥
Poc a poc la paret es redreça fins convertir-se en un mur vertical. De seguida podem progressar en artificial fins que el mur comença a ajeure’s i podem sortir en lliure. Un cop assolim l’horitzontal caminem fins a mitja aresta on es troba la reunió. 40 metres.
L5(Ae)
Només ens restarà superar la bola somital, una quinzena de metres d’artificial d’expansió, per guanyar el cim. 15 metres.
Quarta reunió des del capdamunt de la Boleta
Descens:
Un ràpel de 18 metres pel vessant sud. Des d’allí anem a buscar el Coll del Portell Estret i baixem fins passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Traçat elegant, amb bon ambient.
- Força segura, tot i alguna peça una mica perjudicada que li dona emoció.
El que no m’ha agradat tant:
- Segona reunió incòmoda.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Koki G.
(♥)Fotos Martí S.
Potser també et pot interessar:
Gran Diedre (Sala-Bobo) a la Pica del Barbet
La cara nord del Barbet, sorpresa inesperada, entre suaus praderies se’ns presenta sobtadament, com un cop de puny, arrogant i desubicada, pròpia de contrades més occidentals. Ombrívola i estrictament encarada al nord és un destí fred, ideal per fugir dels dies d’estiu més rigorós. El Gran Diedre, compendi d’escalada clàssica, va a buscar el diedre central, per un cop superat sortir de la manera més fàcil de la paret. Nosaltres ressenyem la sortida directa, que li dóna més interès i continuïtat, arrodonint una ascensió 100% recomanable.
Vistes magnífiques del Canigó des del final de la via
Ressenya de la via
- Via: Gran Diedre (sala-Bobo)
- Zona: Massís del Canigó – Pica del Barbet
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 245 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada amb claus, menys el primer llarg. Totes les reunions d’expansions (espits i long-lifes) excepte la darrera que s’ha de muntar
- Material: 12 cintes exprés, joc de tascons i algun friend mitjà, per exemple #0.50, #0.75 i #1 de Camalot
- Orientació: Nord
- Valoració: ****
Primer llarg
Aproximació:
Hem d’anar al Masos de Villerach i des d’allí prendre la pista que puja fins el refugi de Cortalets, són aproximadament 21 quilòmetres en bastant bon estat. Desaconsellem pujar per la pista de Fillols, en molt mal estat i tancada al trànsit de les 8 a les 18 hores els mesos de juliol i agost. Des del refugi prenem el camí cap a la Bretxa Durier (estaques i quan s’acaben fites). A principi de temporada és possible trobar una bona congesta de neu a peu de via. Nosaltres pràcticament no n’hem trobat (mitjans d’agost) quedant al descobert una tartera tipus morrena, molt inestable, parar atenció!
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V)
Varies entrades són possibles, nosaltres hem entrat per la via Mauber. Per localitzar el peu de via ens hem de situar a la perpendicular de l’extrem dret de la vira herbosa on es fa la primera reunió. Un diedre poc definit ens marca el camí fins el jardinet. Entrem per la dreta d’aquest, per una zona de blocs, per poc a poc anar-nos decantant cap a l’esquerra. Pel camí trobem algun pitó. 55 metres.
L2(IV+)
Tercera tirada
Ja situat a la base del diedre, l’ataquem sense contemplacions. L’escalada és molt agradable; primer el diedre és obert i un xic indefinit, però poc a poc es va tancant, sempre amb bona presa tant pels peus com per les mans. La tirada es troba força equipada a base de claus i una expansió. El pas clau el trobem pocs metres abans de la reunió, quan el diedre es va tancant i la presa és menys generosa. 50 metres.
L3(V+)
Inici del L4
Tirada clau i més bonica de la via. El diedre guanya verticalitat i pren unes formes perfectes. El pas més complicat el trobem a l’inici, on un bon gest és fonamental per avançar. A mitja tirada un bloc ens barra el pas i ens fa decantar cap a l’esquerra per després continuar pel diedre. Els darrers metres haurem d’anar cap a la dreta, buscant el terreny més fàcil per tornar a atènyer el diedre que ens mena a la reunió. 50 metres.
L4(IV-)
Cinquena tirada
Sortim de la reunió direcció a la gran cova per unes plaques. Una vintena de metres abans de la cova flanquegem cap a l’esquerra per terreny fàcil, tot i que un xic trencat, fins trobar la reunió, fàcil d’identificar per les curioses xapes dels espits, fetes amb claus. 25 metres.
L5(IV+)
Marxem en diagonal a l’esquerra per sota una fissura. En aquest tram la pedra ha canviat, convertint-se en una mena de roca esquitosa poc adherent però compacta i amb bon cantell. La tirada ens va abocant al buit i esdevé molt elegant. Fem la reunió sobre uns blocs, on trobem un altre espit singular i un pitó. 35 metres.
L6(IV+)
Seguim recte amunt per terreny vertical cap a unes llastres que ens permeten assegurar-nos. De seguida la verticalitat minva i només ens restaran alguns ressalts per sortir de la paret. La darrera reunió l’hem de muntar (moltes possibilitats). 30 metres.
Darrera tirada
Descens:
Caminem cap a l’est fins atènyer un corriol que baixa cap al refugi.
El que més m’ha agradat:
- Ambient sever en un entorn amable, un contrast d’allò més curiós i que li dóna caràcter a l’escalada.
- Fantàstiques tirades de diedre, per passar-s’ho bé de valent.
- Paret molt freda, ideal per amagar-se del sol quan aquest es fa insuportable.
Roca Viva a la Tuca de la Solana de Llauset
A vegades les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que intenta enllaçar diferents plaques de la manera més digna per guanyar aquesta privilegiada balconada. L’ambient d’alta muntanya i la tranquil·litat estan assegurades en aquesta via, equipada amb parabolts, que tot i quedar distants no es troben a faltar ja que les dificultats són molt raonables.
Amplies vistes des del cim de la Tuca de la Solana de Llauset
Ressenya de la via
- Via: Roca viva
- Zona: Llauset
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 310 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts (pintats de blanc els dos primers llargs). Les reunions són de dos parabolts
- Material: 8 cintes exprés i els Camalots #0.5, #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: **
Primer llarg
Aproximació:
Circulem per la N-230 i ens desviem a l’alçada del poble d’Aneto. Prenem una pista que puja fins l’embassament de Llauset, abans d’arribar-hi creuarem un túnel de muntanya que ens deixa just al costat de la pressa. Seguim a peu creuant un altre túnel i enfilem el GR-11 que puja fins la Collada d’Anglos. un cop al coll flanquegem cap a l’esquerra per una tartera (fites) que ens deixa a una feixa que hi ha a mitja paret. Creuem la feixa i descendim uns metres de per una altre tartera que ens deixa a la base de la paret. Continuem cap a la dreta fins trobar el peu de via.
Segona tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a la part més baixa d’un esperó poc definit (veurem alguna expansió des del peu de via). Ataquem uns ressalts fàcils que ens porten a una placa amb molta molsa. Enllacem aquesta amb una altra, també molsosa fins atènyer la primera reunió. 55 metres, 4 parabolts pintats de color blanc.
L2(III)
Darrers metres del L3
Llarg de tràmit. Seguim per una placa molt inclinada que ens mena a uns ressalts als quals ens hem d’enfilar per després des-grimpar-los per l’altre vessant i arribar a la reunió, que es troba al peu d’una evident placa. 50 metres, un parabolt (blanc).
L3(IV+)
Ataquem la placa tombada pel vell mig amb senzills passos d’adherència,a mitja placa trobarem una expansió.
Quarta tirada
A partir del parabolt marxem en lleugera tendència cap a la dreta per anar a buscar una canal/diedre. Continuem pel diedre fins que trobem un parabolt a l’esquerra que ens marca el camí i protegeix el pas més complicat del llarg. Ens enfilem amb un pas atlètic cap a l’esquerra i arribem a la reunió. 50 metres, dos parabolts.
L4(V)
Aquesta tirada va enllaçant diferents plaques cercant certa continuïtat.
Cinquena tirada
A les plaques haurem de fer passos d’adherència principalment. La part més complicada es troba al final del llarg, tot i que està molt protegida amb dos expansions i no és gens obligada. A les plaques continua havent-hi molsa tot i que menys que al primer llarg. 50 metres, 4 parabolts.
L5(IV-)
Sens dubte el llarg més lleig de la via. Sortim de la reunió recte amunt pel fil d’una mena d’esperonet.
Darrers ressalts
Quan trobem una expansió haurem de creuar una canal herbosa i continuar amunt per la banda dreta. Anirem trobant parabolts fins la reunió. 50 metres, 4 parabolts.
L6(IV-)
Anem a buscar el fil de l’esperó i el seguim fins arribar a l’aresta. Continuem en tendència a la dreta, superant alguns blocs fins a la reunió. 55 metres, tirada neta.
Descens:
Des de la darrera reunió des-grimpem fins arribar a una canal herbosa. Seguim amb cura cap avall fins arribar a una vira on trobarem una instal·lació de ràpel (25 metres). Seguim per la tartera fins que trobem unes fites que ens marquen el camí cap a la feixa que creua la paret. Des d’aquest punt desfem el camí d’aproximació. Si tenim ganes i no hi ha pressa, podem seguir baixent per la tartera fins als estanys d’Anglos, on podem prendre un bon bany. Per tornar des dels estanys prenem el GR-11 que ens porta fins a la collada d’Anglos.
L'Estany de l'Obaga amb el vessant est de la Solana de Llauset en segon terme
El que més m’ha agradat:
- Ambient d’alta muntanya.
- Tranquil·litat assegurada.
- Molt ràpida, fet que permet fer-ne més d’una en la jornada o bé aprofitar per fer una capbussada als estanys d’Anglos.
El que no m’ha agradat tant:
- Via molt discontinua i herbosa.
- Trams amb molsa.
Berta a la Roca de l’Ordiguer
Marc incomparable, intimidant i auster, la nord del Cadí ens dóna la benvinguda amb suaus boscos de coníferes que de seguida es transformen en tarteres, senyal inequívoc de l’implacable efecte del fred, que estació rere estació esmicola els altius farallons. Uns metres a l’esquerra de la clàssica Anglada-Cerdà s’inicia la Berta, via de caràcter alpí, que s’eleva per la banda esquerra de la Roca de l’Ordiguer amb intuïció i lògica, oferint-nos elegants diedres, fissures i xemeneies, tot amanit amb la peculiar roca del Cadí, peatge obligat per gaudir d’aquesta suggerent escalada. La via es troba semi-equipada, havent de menester un bon joc de tascons, friends fins al #3 de Camalot i bagues (alguna de llarga).
Ambient sensacional arribant al cim de la Roca de l’Ordiguer
Ressenya de la via
- Via: Berta
- Zona: Cadí – Roca de l’Ordiguer
- Dificultat: V (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 345 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via semi-equipada amb pitons i espits. Caldrà reforçar alguna reunió
- Material: 12 cintes exprés, joc de tascons i friends fins al #3 de Camalot. Bagues, alguna de llarga
Aproximació:
Inici de la via ♠
Ens dirigim a Estana i un cop creuat el poble continuem fins que trobem un aparcament on deixar el vehicle. Des d’allí seguim a peu cap a Prat de Cadí (PR). Un cop a Prat de Cadí, amb la paret davant nostre, continuem pel corriol amb marques grogues i blanques que mena cap a la Canal de Cristall. Abans d’entrar a la canal ens desviem a la dreta fins a peu de via. Una rampa característica uns metres a l’esquerra de l’Anglada-Cerdà ens marca l’inici de la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Fissura del L2
L1(IV-)
La via s’inicia per una rampa característica uns metres a l’esquerra de l’Anglada-Cerdà. Resseguim la fissura per terreny fàcil fins que aquesta es redreça un xic i es converteix en diedre. Continuem uns metres fins arribar a un relleix on fem la primera reunió d’un pitó i un espit de primera generació. 35 metres, tirada neta.
L2(V)
Tercera tirada ♠
Iniciem el llarg anant a buscar la fissura vertical que ens queda a la dreta. Un primer pas potent (protegit per un clau) ens permet atènyer la fissura i seguir avançant, combinant tècnica de diedre amb algun encastament. Pel camí trobarem un parell de claus més i podrem emplaçar alguna peça si és menester. A l’alçada d’una petita lleixa sortim cap a l’esquerra i trobem la segona reunió de 3 espits. 20 metres, 3 claus.
L3(V)
Cinquena tirada ♠
Ataquem un curt mur i marxem en tendència a l’esquerra, per després tornar cap a la dreta, buscant sempre el terreny més assequible. Continuem uns metres per una zona descomposta fins trobar la reunió de 2 espits un metre per sobre d’un pi. 25 metres, 2 claus.
L4(IV)
En aquesta tirada avancem per terreny poc definit, superant ressalts i anant al tanto amb el rocam, bastant trencat durant tota la tirada. Reunió de dos pitons. 50 metres, tirada neta.
Sisena tirada
L5(IV-)
Aquesta tirada es pot unir amb la següent. Ataquem una mena d’esperó fàcil que ens mena a terreny totalment puzzle. Seguim amb cura en lleugera tendència cap a la dreta per continuar després cap a l’esquerra fins la reunió, de dos claus. Aquest llarg és el més exposat, encara que no és difícil, sí és molt complicat de protegir i la roca està molt trencada. 20 metres, tirada neta.
L6(IV+)
Setena tirada ♠
Tirada vertical, on anem a buscar un clau amunt i a l’esquerra visible des de la reunió. Seguim per una fissura, que es deixa protegir amb algun tascó i arribem finalment a un relleix on trobem la reunió de dos claus. 20 metres, 2 claus.
L7(IV)
Continuem per una fissura agraïda de protegir que es va decantant cap a la dreta. Anem enllaçant fissuretes en tendència a l’esquerra fins que arribem a una curta xemeneia que ens mena a un bon replà on trobem la reunió de 2 claus. 25 metres, tirada neta.
Diedre del L8
L8(V)
Seguim el replà cap a la dreta fins arribar al peu d’un magnífic diedre. Per atacar-lo haurem d’esquivar algunes ortigues, que ens faran fer acrobàcies. Un cop dins el diedre avancem fent algun encastament esporàdic. Quan el sostre ens barra el pas hem de flanquejar cap a l’esquerra, amb bona presa de mans. En aquest punt val la pena protegir el flanqueig del segon, donat que la reunió que ens trobarem, d’un clau i un pont de roca, no és a prova de bombes, tot i que hi podrem afegir algun friend. 30 metres, un clau i 2 pons de roca.
Aeri L9 ♠
L9(V)
Iniciem un llarg flanqueig, primer des-grimpant uns metres, per anar a buscar una rebava pels peus. Seguim cap a l’esquerra, amb ambient molt aeri fins que veiem uns claus que ens indiquen quan hem de tirar amunt. Segueixen uns metres d’escalada vertical per de seguida canviar de vessant, de nou amb molt ambient. Continuem amunt superant algun tram vertical fins arribar a situar-nos pràcticament a la vertical de la reunió anterior.
Inici del L10 ♠
Aquesta reunió s’ha de muntar aprofitant uns blocs. 40 metres, 5 claus.
L10(IV-)
Enfilem una curta xemeneia que ens mena a terreny molt trencat. Hem d’anar un pèl a la dreta i tirar per una xemeneia que fa una llastra amb la paret. Hi trobarem algun pas força atlètic i haurem de controlar la roca, un xic descomposta. Un cop en sortim seguim en tendència cap a la dreta, superem un curt esperonet i arribem a la reunió d’un espit i un parabolt.
Onzena tirada
Aquesta reunió és comuna amb l’Anglada-Cerdà. 45 metres, tirada neta.
L11(V)
Aquesta darrera tirada és compartida amb la via Anglada-Cerdà. Escalem una fissura estreta molt ben protegida. Seguim per un mur molt estètic, protegit amb un parell de pitons. Un cop superat encara ens restarà un darrer muret, de nou protegit per un clau. Un cop vençut aquest darrer escull arribem a una còmoda plataforma on muntem la darrera reunió (un parabolt). 35 metres, 6 pitons.
Recuperant el darrer llarg en un entorn magnífic ♠
Descens:
Des de la darrera reunió superem un contrafort i continuem per l’aresta amunt, superem un ressalt i arribem a una vira que baixa cap a l’esquerra (fites!!!). Seguim descendint fins arribar a la Canal de Cristall. Baixem per la canal i prenem el PR que ens mena a Prat de Cadí i d’allí fins a l’aparcament.
El que més m’ha agradat:
- Bona escalada en terreny d’aventura.
- Molt variada, amb diedres, fissures, xemeneies, flanquejos…
- Els passos més compromesos estan protegits.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió un xic precària i difícil de reforçar.
Potser també et pot interessar:
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
(♠)Fotos Marc M.
Tot i que la roca en general és força acceptable i permet una progressió fluida, cal parar especial atenció a l’estat de les preses, donat que NO totes són fiables. ATENCIÓ, GRAUS CLÀSSICS!!
Civis-Genís a la Dent de Cabirols
D’una bellesa primaria, la Civis-Genís encerta el camí més senzill per guanyar la Dent de Cabirols, resultant una via atlètica, elegant i d’un grau força moderat. El rocam, compacte i agraït en preses, dóna la confiança suficient per afrontar els nombrosos passos atlètics, que no difícils, xalant de valent. La via es troba pràcticament equipada i només ens caldrà un discret joc de tascons així com uns pocs friends per reforçar la primera reunió i algun pas aïllat.
Ressenya de la via
- Via: Civis-Genís
- Zona: Pedraforca – Dent de Cabirols
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits, parabolts i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i Camalots #0.75 i #1
- Orientació: Nord
- Valoració: ****
Primera tirada ♠
Aproximació:
Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem i la remuntem per la banda esquerra (fites) fins al peu de via (pi sec característic).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Per arribar al peu de via ens haurem d’enfilar per unes grades fins atènyer el pi sec on farem la R0.
Segona tirada
Ens enfilem a la paret ajudant-nos del pi i de seguida un llarg flanqueig cap a la dreta (anirem trobant algun clau), fins que arribem a una xemeneia (no seguir recte per una fissura). Amb un pas una mica encaixonat superem la xemeneia i seguim per la canal uns metres fins a la reunió d’un sol parabolt, però molt fàcil de reforçar gràcies a una bona fissura. 3 claus, 35 metre
L2(V)
Tercer llarg ♠
Continuem per un diedre fàcil fins arribar sota un desplom. Seguim cap a l’esquerra amb algun passet fi i de nou amunt, seguint sempre la lògica. En aquest tram hi ha moviments atlètics, sempre amb bona presa. 4 expansions, 35 metres.
L3(V-)
En aquesta tirada superem un curt mur, vertical i atlètic, que ens mena a una vira on trobarem la reunió. És possible enllaçar aquest llarg amb l’anterior sense gaires problemes. 2 expansions, 10 metres.
Quart llarg
L4(V)
Sortim de la reunió flanquejant cap a l’esquerra seguint una fissura, per al cap d’uns metres fer una diagonal cap a la dreta, pel camí trobarem un petit pi. El terreny és vertical, l’ambient sensacional i l’escalada esdevé variada, amb passos d’adherència, curtes bavareses i moviments atlètics sobre franques preses. 4 expansions i 3 claus, 35 metres.
L5(IV+)
Darrera tirada ♠
Enfilem un bonic diedre, que no deixem fins al final. Les possibilitats d’auto-assegurar-se són enormes en tot moment. Un cop sortim del diedre, caminem uns pocs metres cap a l’esquerra per fer la reunió a un bon pi. 2 claus, 35 metres.
Descens:
Ràpel de 20 metres des del pi. Seguim baixant per la tartera (fites) fins arribar al camí de l’Enforcadura i seguim en direcció al refugi.
El que més m’ha agradat:
- Lògica, elegant i fàcil pel que és la paret.
- Roca molt bona.
- Fresca, ideal per dies calorosos.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Últims comentaris