Viking a l’Agulla del Sol Ponent
Via poc interessant en conjunt, que s’enfila pel vessant oest de l’Agulla del Sol Ponent, guanyant el cim a cop d’expansió. L’escalada esdevé monòtona i poc engrescadora, llevat d’un parell de passos puntuals que ens exigeixen una mica més. En definitiva, una via del tot prescindible, només aconsellable si busquem practicar amb els estreps sense gaire compromís.
Muralla oest d´Agulles
Ressenya de la via
- Via: Viking
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: 6a/Ae
- Llargària: 85 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
- Material: 15 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Oest
- Valoració: **
Aproximació:
Primer llarg
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que ens mena al peu de via de la Cerdà-Riera. Des d’allí anem flanquejant cap al sud pel peu de la muralla fins arribar al peu de la nostra via (nom tènuement escrit a la roca i expansions visibles).
En Joan A. muntant el segon llarg
L1(6a/Ae)
Per situar el peu de via va molt bé localitzar un pi característic que sobresurt de la resta, a més, a peu de via trobarem ‘Viking’ gravat a la roca. Els primers metres, verticals, surten en lliure fins que la paret ens obliga a passar en artificial. Després d’una secció molt vertical, toca sortir en lliure; són uns pocs metres de 6a fins arribar a la reunió. 30 metres.
L2(Ae)
Darrera tirada
La segona tirada és íntegrament en artificial d’expansió. Els passos, no són llargs i la progressió esdevé monòtona. Farem reunió a una balma característica, on podrem assegurar al company còmodament asseguts. 30 metres.
L3(V/Ae)
Sortim de la balma per la dreta, seguint les expansions. Al cap d’uns metres podem sortir en lliure, sobre terreny vertical, amb bon ambient i amb unes magnífiques patates que fan que l’escalada esdevingui divertida. Aviat però la paret perd inclinació i de seguida arribem a la reunió cimera. 25 metres.
Descens:
Ràpel de 25 metres per la cara est.
El que més m’ha agradat:
- Ombra als matins estiuencs.
El que no m’ha agradat tant:
- Itinerari monòton i amb poc al·licient.
Últims comentaris